La Nassima arriba a l'Oficina Municipal d'Escolarització (OME) de Girona amb la llengua fora. Tenia cita a les deu del matí i són passats un quart d'onze. "Aquest matí he anat a treballar i estava convençuda que la cita era per demà... Ja no sé ni quin dia visc de malament que ho estic passant per tot això de la preinscripció dels nens", exclama. És mare soltera, té tres fills, el del mig és autista i fa tres anys ja va ensumar-se la situació d'aquests dies. Va ser quan va batallar de valent amb el departament d'Educació perquè el gran, que ara té 14 anys, no comencés l'ESO al centre només per a nois de l'Opus Dei a Girona, el Col·legi Bell-lloc. "Jo volia anar a la pública –exclama–, però llavors no em van donar alternativa i ara ja et pots espavilar. Ja veig que el gran haurà d’anar a estudiar a l’altra punta de la ciutat, perquè no hi ha més opcions ni places".

Un total de 443 infants i joves de la comarca de la Segarra participen aquest any en una nova edició de L'Espill Encantat, un projecte cultural i escolar que, des del 2019, articula educació, cultura i territori a través d’un procés de treball compartit. La iniciativa connecta centres educatius, professorat, alumnat, institucions i professionals de la cultura en una proposta que combina formació artística, creació escènica i participació comunitària.

Itàlia instal·larà detectors de metalls als centres escolars per evitar la introducció d'armes blanques, després que un jove de 18 anys matés un company de classe amb un ganivet de cuina en un institut de la regió de La Spezia, al nord del país. Els primers controls experimentals van començar divendres a l'entrada de l'Institut Einaudi Chiodo, on Youssef Abanoub, de 18 anys, va ser apunyalat mortalment fa dues setmanes per un company de classe, Zouhair Atif, de 19 anys. Agents de la policia amb unitats canines i detectors de metalls portàtils van escanejar, una a una, les motxilles de tots els estudiants davant de les portes de l'escola.

"Tinc una escola molt a prop de casa, però hi ha moltíssims alumnes vulnerables". "M’interessa el projecte educatiu d’un centre, però és de màxima complexitat…". Ara que s'apropa la preinscripció escolar, no és estrany sentir frases com aquestes que fan que el nostre sistema educatiu encara pateixi una elevada segregació. El problema no està resolt, encara que l’any 2019 es publiqués el Pacte contra la Segregació Escolar, signat pel síndic de greuges, la Generalitat i diversos ajuntaments.

Fa poc més d'un any la dana va arrasar el País Valencià amb riuades i inundacions que es van emportar la vida de 230 persones. L'episodi va deixar escenes de persones enfilades en cotxes i balcons per fugir de l'aigua i, l'endemà, imatges de destrosses als carrers, a les cases i en diverses escoles. La falta de plans d'actuació davant la gota freda va provocar el caos també als centres educatius. De fet, fa poques setmanes el conseller d'Educació valencià, José Antonio Rovira, va arribar a preguntar-se si ell havia "de vetllar pels 500.000 alumnes i els 80.000 docents" valencians quan se li va retreure que el director d'una escola de Xest va morir tornant a casa després de quedar-se tota la jornada al centre el dia de les inundacions.

Que Nadal no vagi a escola provoca una immensa tristor. ¿Per quin estrany motiu de “respecte a la diversitat” mal entès es nega als infants que coneguin el rabadà, la pastora Caterina, la mula i el bou, els àngels cantant, el bon Josep, el minyonet, les panses i les figues, la gallineta o el dimoni escuat patrip patrap? No, no hi ha calendaris d’advent, ni els tres reis, ni el xiu-xiu del xiulet, o el bup-bup del gosset, i el piu-piu del pollet. No, tots aquests no aniran a escola, ni tampoc aniran xiribi-xiribe a Betlem, au-au, a Betlem sisplau.

Els Premis Baldiri de la Fundació Carulla tenen l'objectiu de reconèixer i impulsar escoles i projectes educatius de tot el territori de parla catalana que utilitzen la cultura, les arts i la llengua per millorar i transformar la societat. Amb la convocatòria 2025-2026, que es mantindrà oberta fins al 26 de gener del 2026, la Fundació vol reforçar el paper de l'educació com a espai clau per al foment de la llengua i per a la construcció d'una ciutadania crítica i cohesionada. Els premis tenen una dotació de 44.000 euros repartits en tres categories: Baldiri Arts i Llengua, i Baldiri Experiències i el Baldiri Escola Transformadora.

Vuit ciutats franceses –París, Lió, Lilla, Begla, Grenoble, Montpeller, Moans-Sartós i Rennes– han decidit prohibir la tonyina i els aliments elaborats amb aquest peix als menús dels menjadors d'escoles i instituts. El motiu del veto és el suposat risc per a la salut que pot comportar ingerir aquest peix, que en alguns casos pot contenir una quantitat de mercuri que es considera perillosa.

A Barcelona hi ha fins a 308 escoles públiques. S'ubiquen en edificis històrics, en blocs rehabilitats o fins i tot en immobles de nova creació, en espais gairebé nous de trinca. Això implica que cada centre pot tenir unes necessitats i uns ritmes de manteniment molt diferents i més tenint en compte que són espais on cada dia conviuen centenars de persones durant hores.

El cas es va produir fa dos cursos i encara en pateixen les conseqüències: "Es tracta de dues nenes, germanes. Eren a casa en el moment del desnonament de la seva família i van veure com arribaven els furgons de la policia, la comitiva judicial, com entraven a casa seva i com les feien fora. Les van portar a l'escola dues treballadores de l'Ajuntament. Van arribar en un absolut estat de xoc i nosaltres no sabíem com reaccionar: a la tarda no tenien casa on tornar". Qui relata aquest cas, encara emocionada, és Anna Pérez, directora de l'Escola Jacint Verdaguer del barri del Poble-sec de Barcelona. "Sempre hi ha un cas que et fa saltar, que et fa dir prou, i per a nosaltres va ser aquest", continua. Aquest curs tenen 18 alumnes més a l'escola en la mateixa situació, en ple procés de desnonament.

Conèixer què vol dir veritat i mentida en un món envaït per les notícies falses. Comprendre que "les generalitzacions sovint són fal·làcies" en un moment en què molts parlen pel broc gros. I dialogar en un món dividit. "Entendre que la polarització s'evita quan pots tolerar no estar d'acord amb el teu amic i seguir sent el seu amic". Els docents de filosofia defensen que l'assignatura que imparteixen va molt més enllà dels mites i les teories dels clàssics. Permet a l'alumne "pensar", "dubtar", "fer autocrítica" i "plantejar-s'ho tot". Valors i aprenentatges que creuen que són "fonamentals" en la societat actual i que els adolescents no poden adquirir correctament perquè s'hi dediquen molt poques hores. "Necessitem temps per pensar", afirma Laia Cos, que fa de portaveu d'aquests docents.

En qualsevol entorn professional l'autoexigència –l'autoavaluació– és la millor garantia de la feina ben feta i és cosina germana de la motivació. L'avaluació més rigorosa és la que neix de l'afany de millora personal, de les ganes de progressar, sigui per interès propi o per vocació de servei; sovint per una combinació de les dues. Això és així en totes les feines i en tots els àmbits de la vida. Cadascú ho fa a la seva manera, en un grau major o menor.

Aquesta setmana hem sabut que algunes escoles de Barcelona han hagut de precintar patis i pistes esportives, o reduir-ne l’ús, per les queixes pel soroll d’alguns veïns del voltant. Els representants d’aquestes escoles remarquen que són queixes de veïns acabats d’arribar, ja que algunes fa més de cent anys que són al barri i no s’havien trobat mai en aquesta situació. A banda de la incoherència i la barra de llogar o comprar un immoble al costat d’una escola i queixar-se llavors del soroll de la canalla, aquestes demandes vulneren diversos drets dels infants reconeguts en la Convenció sobre els Drets de l'Infant de les Nacions Unides: el dret al joc i al lleure i a participar en activitats recreatives pròpies de l’edat en entorns segurs i adequats, recollit en l’article 31; el dret a l’educació, a l’article 28, ja que els patis són espais educatius on es desenvolupen activitats que complementen l'aprenentatge a l'aula i fomenten habilitats socials, físiques i emocionals; i el dret a la salut i al benestar que recull l’article 24, ja que l'activitat física i el joc a l'aire lliure són essencials per al desenvolupament físic i mental d’un infant.

Només ell i un altre company, a qui segurament ja li compraran aquest Nadal, no tenen mòbil a la seva classe de primer d’ESO. Ell en voldria un, però la seva mare ho està endarrerint, sobretot per evitar que accedeixi a les xarxes socials. La mare, la Carme, considera que amb dotze anys el cervell del seu fill encara no és prou madur per "tenir un ordinador a la butxaca". Admet que és dur i dubta si val la pena resistir-s'hi. "Tots els altres tenen mòbil menys jo, sé que ho fas per mi, però et preocupes massa, no soc estúpid, no em passarà tot això que expliquen en els documentals", li diu el seu fill.

La pel·lícula El 47 és una preciosa aventura de lluita dels anys 70, quan semblava que tot era possible. Per exemple segrestar un autobús i portar-lo a un barri suburbial d’autoconstrucció, Torre Baró, un d’aquells indrets on, com deia Paco Candel, la ciutat perd el seu nom. A la Barcelona i la Catalunya de la Transició van passar coses increïbles. La gent, carregada d’ideals, va creure que era possible canviar la història, fer justícia. Una mica sí que ho van aconseguir. Una mica: no hi va haver ruptura. Però quanta emoció, quants esforços, quants aprenentatges en aquella mica.

"Fa anys que es veu un canvi a pitjor en competència lingüística", assegura Xavier Villalba, coordinador del grau de filologia catalana de la UAB. Les últimes proves de competències bàsiques ho ratifiquen i són especialment preocupants els resultats a secundària. Els alumnes de 4t d'ESO van registrar el curs passat el pitjor nivell de català des que es fan les proves, l'any 2012, amb una puntuació mitjana de 70,7 (el llindar que Educació determina com a òptim és 70 punts sobre 100). A sisè de primària, el nivell va ser més alt (74,7 punts) però lluny dels 76,7 assolits el 2021. Per què ara els alumnes fan més faltes? Què passa entre la primària i la secundària perquè hi hagi aquesta davallada? Com s'ensenya l'ortografia a les aules? Quins són els errors més habituals?

Setembre és el mes en el qual moltes famílies acaben de decidir quines extraescolars faran els seus fills durant el curs que comença. I segurament, en moltes llars, ha estat sobre la taula la possibilitat de fer futbol. Aquest és encara l’esport triat per més infants –especialment nens, però cada cop més nenes–. A la ciutat de Barcelona, per exemple, una de cada quatre llicències esportives registrades en el curs 2023/24 pel Consell de l’Esport Escolar de la ciutat (CEEB) correspon a futbol 5, i a futbol 7 es van registrar més d’un miler de llicències més.

Des de l’arribada de l’era d’internet les escoles ens hem anat trobant amb reptes nous per resoldre, als quals hem donat resposta massa sovint amb una actitud acrítica que diu molt poc a favor del paper que tenim com a institució educativa. Hem confós, per exemple, digitalització amb embriagament tecnològic. Hem substituït les pissarres de guix per pantalles interactives sense qüestionar-nos com s’ensenya a aprendre. No hem reflexionat a fons com hem d’aprendre a canviar el nostre paper d’adults educadors en una societat tecnològica i digitalitzada on l’accés a la informació ja no és el problema, perquè l’ha substituït el de la capacitat crítica per llegir i interpretar aquesta informació. La bretxa digital s’ha substituït ràpidament per l’obesitat digital, que és un dels nous perills de pobresa que afrontem com a societat.

El pla pilot d'elecció de llengua de la conselleria d'Educació de les Balears arribarà a les aules el curs vinent. El projecte, fruit de l'acord entre el PP i Vox per aprovar els pressupostos autonòmics del 2024, no agrada a la major part de la comunitat educativa i el teixit cultural, que el considera un atac a l'escola en català, sobretot en un moment en què la competència lingüística dels alumnes està en clar declivi. Malgrat tot, amb aquest pla, que és voluntari, Educació es fixa l'objectiu d'assegurar el coneixement de les dues llengües oficials. Al projecte pilot i a l'elecció de llengua al primer ensenyament, s'hi destinaran fins a 20 milions d'euros per aplicar-los durant el primer trimestre del curs 2024-2025. Uns diners que es podrien destinar a construir centres o abaixar les ràtios a les aules, dues de les principals necessitats que té el sistema d'ensenyament balear, denuncia la comunitat educativa.

Quan el professor comença el compte enrere, els alumnes encreuen els braços, abaixen el cap i completen l'exercici en un instant. “Tres. Dos. Un”, acaba d'enunciar el mestre. Les plomes de tota l'aula deixen d'escriure i totes les mirades es dirigeixen altre cop al professor. D'acord amb una política anomenada SLANT (la sigla en anglès per seure, inclinar-se cap endavant, plantejar i respondre preguntes, assentir amb el cap i posar atenció a l'orador, en anglès), els estudiants, d'11 i 12 anys, no tenen permís per apartar la mirada. Quan sona una campana digital (els rellotges tradicionals “no són prou precisos”, segons la directora), els alumnes caminen de pressa i en silenci cap a la cafeteria en una sola fila. Allà, reciten un poema —Ozymandias, de Percy Bysshe Shelley— tots alhora, després mengen durant 13 minuts mentre debaten el tema obligatori del dinar del dia: com sobreviure a un caragol assassí superintel·ligent.