L'auditoria dels comptes del PSOE per part de dos catedràtics –el resultat de la qual es va fer públic a principis d'aquesta setmana– ha generat un segon escrutini. El del perfil dels encarregats, a petició del mateix partit, de revisar les seves despeses. Tant la dreta política com la mediàtica han qüestionat la credibilitat de l'informe forense que descarta l'existència de finançament il·legal en la formació. Un dels arguments per posar en dubte la conclusió principal dels auditors és la seva proximitat ideològica amb el govern espanyol i el fet que un d'ells, César Martínez Sánchez, hi té una vinculació evident. Va ser assessor de Pedro Sánchez a la Moncloa i de Manuela Carmena a l'Ajuntament de Madrid.

Les vuit agressions sexuals en grup registrades a Badalona en només onze mesos són un dels exemples més paradigmàtics d'un fenomen creixent. El ministeri de l'Interior hi posa dades en el seu últim informe sobre delictes contra la llibertat sexual, publicat aquest divendres. Fent repàs del 2022, el document constata que les agressions sexuals amb més d'un autor van a l'alça. En sis anys, del 2017 al 2022, han crescut gairebé un 40% a Espanya. Mentre que el 2017 se'n van registrar 384, el 2022 van ser 632, de les quals 434 comeses per dos agressors i 198 per tres o més. Ara bé, del total d'agressions sexuals amb penetració o sense –15.029 en tot l'any passat–, les grupals només representen el 4,2%.

La població de l'Estat és cada vegada menys creient. L'últim informe de la Fundació Ferrer i Guàrdia Laïcitat en xifres 2023 revela que el nombre de persones que es declaren no creients no ha parat de créixer les últimes dècades. Concretament, fa quaranta anys el 8,5% de les persones es declarava no creient –terme que engloba ateus, agnòstics o indiferents davant la religió– i avui en dia la proporció s'ha incrementat fins al 39,4%, la xifra més alta de la història a l’Estat. Però és que des del 2019 la tendència pren més força i accelera el creixement d'aquest col·lectiu. En el cas de Catalunya la dinàmica encara s'accentua més. En les últimes dades sobre religiositat publicades pel Centre d'Estudis d'Opinió s'observa que les persones que no creuen en cap religió han passat de representar un 44,7% el 2014 a un 54,6% el 2020.

Un informe elaborat per la Fundació Pere Tarrés demostra que les condicions de vida de les famílies beneficiàries de beques d'estiu per als casals o les colònies de l'entitat social han empitjorat amb la pandèmia. De fet, conclou que un 76% dels infants becats es troben per sota del llindar de la pobresa i que el 42% de les seves famílies no reben cap ajut social. La Fundació assegura que la pandèmia ha sigut un factor detonant per al creixement d'aquesta xifra. L'estudi també recull que una de cada tres famílies mai s'havia vist en una situació de vulnerabilitat econòmica i que el nombre de famílies que demanen per primer cop una beca ha augmentat un 30%. Així mateix, la seva renda anual ha disminuït un 23% en un any. 

Poc abans que el Govern comencés a detallar aquest dilluns en quines condicions arrencarà aquest setembre el curs escolar, marcat pel risc de rebrots de covid-19, el síndic de greuges ha exigit que el retorn a les aules sigui presencial per a tots els alumnes. Rafael Ribó, que ha presentat en comissió parlamentària el seu informe del 2019, ha volgut expressar un "no immens i categòric a no fer l'escola presencial". "Cal garantir un tracte igualitari a tots els nois i noies a les escoles", ha argumentat.

El diumenge 17 de gener del 2010 Castro Nguema, nascut a Guinea Equatorial, tenia 23 anys i en feia deu que vivia a Barcelona. Eren les vuit del matí passades quan tornava de festa amb uns pocs amics. Van agafar la línia 1 del metro a plaça Espanya i, segons explica, al vagó hi havia unes "trenta persones africanes". "Un noi anava molt borratxo i va començar a molestar: ballant, saltant, cridant", diu, i afegeix que "algú va trucar a seguretat i el metro va parar a Marina". Un vigilant va entrar al vagó i va dir: "Que tots els negres surtin fora", recorda Nguema, que assegura que va ser l’únic que es va negar a obeir-lo.

El producte interior brut per habitant va créixer el 2018 fins als 32.000 euros anuals a Catalunya, la qual cosa representa que s'assoleixin els nivells anteriors a la crisi, segons un informe sobre la situació econòmica presentat avui pel Govern.

La Cambra de Comerç de Barcelona ha publicat aquest dilluns un estudi sobre la viabilitat d'un estat català... amb la particularitat que l'estudi es va elaborar el 2012 però la cúpula de l'entitat va decidir mantenir-lo en secret. En la primera reunió de la junta executiva de la Cambra, el nou president de l'organisme, Joan Canadell, ha assegurat que "té sentit publicar l'estudi perquè ajuda a reflexionar sobre el futur de Catalunya".

L'Autoritat Catalana de la Competència (Acco), que depèn de la Generalitat, ha enviat un requeriment a l'Ajuntament de Terrassa per advertir-lo que necessita un informe preceptiu perquè la municipalització del servei d'abastament d'aigua tingui totes les garanties. Precisament aquest dijous el consistori ha aprovat definitivament en el ple municipal la gestió directa del servei. Tot i que no es tracta d'un document vinculant, l'ens adverteix que "el procediment seguit per l'Ajuntament de Terrassa incorreria en una feblesa jurídica manifesta, front eventuals impugnacions judicials, en cas de prestar el servei en règim de monopoli sense complir els tràmits pertinents".

Les polítiques d'odi i demonització dels grups minoritaris es van estendre l'any 2017 arreu del món, en molts casos patrocinades pels estats, des de les restriccions d'entrada als Estats Units imposades pel president Donald Trump fins a la campanya de violència militar desfermada contra els rohingyes a Birmània, passant pels acords de la Unió Europea amb tercers països per mantenir els refugiats i migrants fora de les seves fronteres.

Els serveis jurídics del Parlament ultimen l'informe que s'ha de pronunciar sobre si han començat a córrer els terminis per a unes noves eleccions des del ple d'investidura fallit. Aquest dimarts al matí estava previst que es lliurés l'informe a la mesa, però els dubtes entre els mateixos lletrats han conduït a l'ajornament de l'entrega. Segons ha avançat Efe i ha confirmat l'ARA a partir de fonts parlamentàries, els lletrats s'inclinen per interpretar -d'acord amb la llei de presidència i del Govern- que no ha començat el compte enrere cap a la convocatòria electoral però debaten si introduir vies que desbloquegin la situació i impedeixin perllongar-la 'sine die'.

El nombre d'emprenedors joves ha crescut a Catalunya fins a situar-se al mateix nivell que la mitjana europea. El 2016 gairebé un de cada deu catalans d'entre 18 i 34 anys era emprenedor. En concret, un 9,5% dels joves es dedicaven a crear la seva pròpia empresa, mentre que la mitjana europea és del 9,9%. La xifra està més de tres punts per sobre de la mitjana d'Espanya (6,2%).

El temps mitjà transcorregut a Catalunya des de la presentació d'una demanda fins a la notificació de la sentència en primera instància és de 620,4 dies. Gairebé dos anys. Són dades del primer 'Informe sobre l'estat de l'administració de justícia a Catalunya' elaborat per la Càtedra del Consell de l'Advocacia Catalana i la Universitat Autònoma de Barcelona i presentat avui al Palau Macaya.

Augmentar els impostos verds, reduir les subvencions en activitats que perjudiquen el medi ambient i millorar la gestió d'aigua i residus són alguns dels grans reptes que té Espanya en matèria mediambiental. Són algunes de les conclusions que s'extreuen de l'informe que ha elaborat la Comissió Europea, un informe on es destaquen els punts forts i dèbils de cada país membre de la Unió Europea.

Un 11,2% dels treballadors de Catalunya viuen al llindar de la pobresa, segons les dades que ha fet públiques avui la Taula del Tercer Sector, coincidint amb el Dia Internacional per a la Eradicació de la Pobresa. Aquest dilluns s'ha conegut també un informe de l'Eurostat que alerta que el nombre de ciutadans sense recursos gairebé s'ha duplicat a l'Estat des del 2008: segons el document, 1 de cada 5 persones viu al llindar de la pobresa a Espanya.

Un informe de la Coordinadora per la Prevenció i la Denúncia de la Tortura conclou que l'índex de denúncies de maltractaments als mòduls d'aïllament de les presons catalanes és superior al de la resta d'espais dels centres penitenciaris, segons també constaten altres autoritats com el Comitè Europeu per a la Prevenció de la Tortura o el Síndic de Greuges.