Aquest dilluns ha arribat als jutjats un dels casos més surrealistes de tots els anys de Procés. Es tracta del cas de Xavi Gil, un home de 53 anys, que el 20 de juliol, en plena campanya de les eleccions generals, va ser atacat per un simpatitzant de Vox a Terrassa, que serà jutjat per un delicte d’amenaces amb arma blanca. L'ultra el va intentar apunyalar fins a quatre vegades després que Gil els digués “feixistes” quan passava pel davant de la carpa que havien habilitat en ple de centre de la ciutat. La sorpresa arribaria quan l'agredit va ser multat per la policia municipal amb 2.000 euros per un delicte d'odi. El motiu? “Mostrar actituds contràries a la dignitat personal i comportaments discriminatoris, especialment de naturalesa xenòfoba, racista, sexista o homòfoba”.

La tradició històrica catalana ens presenta un país que, a causa de la seva mala relació amb el poder polític, alterna de manera ciclotímica fases de seny i de rauxa, d’efervescència i d’ensopiment, d’hiperpolitització i de despolitització. Hem tingut moltes revolucions, rebomboris, insubordinacions col·lectives; fases d’un gran desfici i somnis de grandesa que sempre han acabat en profundes decepcions (o derrotes sagnants, com el 1714 i el 1939). En general, després del fracàs es produeix una baixada del to vital del país, i de mica en mica els somiatruites deixen pas als pencaires, els de qui dia passa, any empeny. Aleshores, l’economia marca l’agenda nacional, fins que el progrés i el benestar permeten el sorgiment d’una nova fornada de somiatruites. És un cicle que es va repetint, com una condemna.

Els activistes d'Acampada per la República han tornat a instal·lar-se a la plaça Sant Jaume aquest dimarts al matí, després de les Festes de la Mercè. Un centenar de persones s'han concentrat al lloc amb la intenció d'evitar que es desallotgin les tendes. El col·lectiu els havia convocat perquè pensaven que es podrien viure moments de tensió a la plaça, tot i que els Mossos d'Esquadra han explicat a l'ARA que no tenen cap ordre de desallotjament.

La secretària general d'ERC, Marta Rovira, ha expressat aquest diumenge que si finalment tira endavant una llista civil unitària independentista sense polítics hauria d'"anar complementada" amb un acord per a un govern de concentració després de les eleccions catalanes del 27 de setembre. En declaracions als mitjans des de Vic, Rovira ha considerat que aquest acord s'hauria d'assolir en els pròxims dies, tot i que ha recordat que la prioritat d'ERC és concórrer a les eleccions del 27-S en "llistes independentistes aliades". "Ratifiquem els acords del 14 de gener però estem disposats a fer un pas al costat a favor d'una llista civil per la independència que reculli les persones més preparades, i que estigui complementada amb un acord per a un govern de concentració", ha resumit.

Compromís per la Independència (CxI), el corrent independentista d'ICV, ha apostat aquest dissabte per convertir el partit en un actor central del procés sobiranista de Catalunya, i ha considerat "indispensable que el partit col·labori en el procés constituent" i participi en la redacció d'una Constitució de la República Catalana. De fet, un dels objectius que s'han marcat en la seva primera assemblea és definir un full de ruta propi per "facilitar-li" al partit la incorporació al procés sobiranista.

La número 6 de la llista del PP a Sant Cugat del Vallès, Maria Àngels Quadras, ha renunciat al seu lloc a la candidatura, segons avança Cugat.cat. La Junta Electoral de Terrassa ha acceptat la petició de Quadras, però per terminis legals no s'ha pogut excloure el seu nom de la llista, i el 24-M apareixerà a les paperetes del PP.

L'alcaldable d'ERC per Barcelona i portaveu dels republicans al Congrés dels Diputats, Alfred Bosch, ha proclamat aquest diumenge que el seu partit no deixarà de ser independentista fins que Catalunya disposi d'un estat propi: "Fins a aquell moment, ho serem". Ho ha dit després que el coordinador general de CDC, Josep Rull, hagi defensat que el seu partit es defineix com a "nacionalista" tot i que no els "molesta" que els titllin també d'independentistes.

Cap de setmana d'acostament entre CDC i UDC. Tot va començar amb una frase que va deixar caure ahir, al consell nacional dels convergents, Josep Rull, coordinador general del partit. Unes paraules que han estat llegides per UDC com un distanciament respecte de l'etiqueta 'independentista' i que avui han estat celebrades per Ramon Espadaler i Núria de Gispert.

La presidenta del PP, Alícia Sánchez-Camacho, ha fet aquest divendres una crida a defensar "més que mai" la Constitució davant "l'amenaça" que suposa l'independentisme per a la "convivència". En un acte a la sala Martí l'Humà del Museu d'Història de Barcelona, la líder popular ha afirmat que davant del desafiament d'Artur Mas i Oriol Junqueras, "que volen imposar un pensament únic a Catalunya", cal reivindicar i reforçar la carta magna per fer front a "la tirania de la minoria independentista". Davant d'un centenar de càrrecs electes i militants del PP, Camacho ha presentat el partit com l'alternativa "constitucionalista" de govern a Catalunya.

En què es diferencia Podem de la CUP? Marc Bertomeu, portaveu a Catalunya del partit que lidera Pablo Iglesias, ha argumentat en una entrevista a Rac 1 que Podem defensa el dret a decidir però el seu projecte "no és independentista". Tot i això, ha subratllat que la diferència entre les dues formacions rau en què, mentre la CUP defensa un "projecte de ruptura a Catalunya", Podem planteja un projecte de ruptura a Espanya que té, a més, "una capacitat de canvi real, potència".

L'Audiència Provincial de Barcelona ha absolt les vuit persones que havien estat condemnades a pagar 7.640 euros a ADIF per haver pintat el mural independentista de l'entrada de Cardedeu (Vallès Oriental), segons la sentència a la qual ha tingut accés l'ACN. Els vuit autors havien estat condemnats a pagar aquesta quantitat de forma conjunta i a quatre dies de localització permanent per una falta de deslluïment de béns immobles. El magistrat, però, revoca la sentència del 17 d'abril perquè els encausats "van actuar sense saber que el mur era propietat d'ADIF" i perquè "havien comunicat prèviament a l'alcaldessa" la intenció de pintar de nou el mural.

Cap habitant de Cardedeu menystindrà mai més, vagi on vagi, un mural polític pintat en una paret, com n'hi ha tants pel món. No podrien fer-ho, tenint en compte que l'estelada de l'entrada del seu poble acaba de provocar la ruptura de l'equip de govern municipal i ha enviat sis persones al jutjat, que han de declarar –ironies dels calendaris judicials– el 20 de novembre.