La comunitat científica fa anys que adverteix d'un augment de malalties com el càncer, l'infart, l'Alzheimer o l'obesitat de cara a les pròximes dècades. La societat cada cop està més envellida i moltes d'aquestes patologies a l'alça s'associen a l'edat. Tothom reclama més esforços en investigació per tenir un millor control d'aquestes malalties, garantir la supervivència dels pacients i assegurar la seva qualitat de vida. Ara bé, el farmacòleg Joan Ramon Laporte i l'economista de la salut Guillem López Casasnovas remarquen la importància de fiscalitzar aquesta recerca, sobretot a les empreses que hi ha al darrere.

Pas endavant cap a la medicina de precisió. Investigadors de l'Institut d'Oncologia del Vall d'Hebron (VHIO) liderats per l'oncòleg Josep Tabernero han demostrat en un assaig clínic en fase III que combinar dos fàrmacs, cetuximab i encorafenib, amb quimioteràpia en pacients amb càncer colorectal metastàtic que tenen mutacions al gen BRAF resulta més efectiu per allargar-ne la supervivència i aconseguir una millor resposta que la teràpia estàndard, que es fa només amb quimioteràpia. Els resultats, que s'han presentat en un congrés de la Societat Americana d'Oncologia Mèdica (ASCO GI) a San Francisco (EUA) i s'han publicat a la revista Nature Medicine, aplanen el camí perquè aquesta combinació es converteixi en el tractament de primera línia per a aquest grup de pacients amb la mutació.   

Les malalties cardiovasculars són la primera causa de mort al món i els pacients que sobreviuen s'han de medicar de per vida. Els anticoagulants juguen un paper determinant en el dia a dia d'aquestes persones, ja que eviten que es produeixin coàguls en els vasos sanguinis i, per tant, minimitzen el risc de patir un ictus o un infart. A principis d'any va arribar un medicament genèric a les farmàcies anomenat Apixaban, que rebaixava gairebé a la meitat el cost que el sistema sanitari pagava fins aleshores per finançar el tractament als pacients. Segons ha avançat El País, ara el laboratori que va crear el medicament, Bristol Myers Squibb (BMS), que el comercialitza sota la marca Eliquis, ha demanat continuar-lo venent en exclusiva i l'Audiència de Barcelona li ha donat la raó després d'una pugna judicial per la patent.

La insuficiència cardíaca és una malaltia crònica que afecta més de 60 milions de persones a tot el món, de les quals unes 208.000 a Catalunya. El cor d'aquests malalts va perdent progressivament la capacitat per omplir-se i bombar prou sang per satisfer les necessitats del cos. Un dels paràmetres per diagnosticar aquesta malaltia és el percentatge de sang que el ventricle esquerre envia cap a l’artèria aorta en cada contracció del cor. S'anomena fracció d’ejecció i, en funció del seu percentatge, es considera normal (entre un 50% i un 70%), lleugerament reduïda (entre un 41% i un 49%) i reduïda (menys d'un 40%).

Les malalties neurodegeneratives són irreversibles i no tenen cura. Des del moment del diagnòstic avancen sense aturador i es caracteritzen per la mort neuronal i una progressiva discapacitat de la persona afectada. Són malalties tan complexes com ho és el funcionament del cervell i les causes de la gran majoria, com l'Alzheimer, encara són desconegudes. Les darreres tres dècades han sigut determinants en la lluita contra aquesta patologia, si bé hi ha hagut pocs avançaments significatius que millorin la qualitat de vida dels pacients.

La pandèmia, la compra conjunta de vacunes i l'escassetat de medicaments van marcar la passada legislatura europea en clau sanitària. La irrupció de la covid-19 va sacsejar tots els estats membres, cadascun amb les seves particularitats i problemàtiques, però amb una solució compartida: l'estratègia per disposar de dosis suficients amb què immunitzar la ciutadania. Va ser una de les grans lliçons de la crisi sanitària, un front comú per garantir la salut de la població que va alleugerir tots els estats. Europa no és autosuficient en la producció de medicaments i altres productes sanitaris, per la qual cosa era necessari unir esforços en lloc de competir els uns amb els altres. Els aprenentatges del 2020, però, són cada cop més lluny i els reptes actuals, com la guerra d’Ucraïna i el possible rearmament, estan marcant la campanya electoral. Ara bé, les dificultats per abastir el mercat de medicaments s'han incrementat i, en la pròxima legislatura, Europa haurà d'abordar la reforma del sector farmacèutic si vol garantir a tothom l'accés a productes sanitaris.

Canviar els xarops de tota la vida per fàrmacs amb una forma semblant a les llaminadures que millorin l'experiència dels infants que s'han de medicar, sobretot els que pateixen malalties cròniques i prenen remeis diàriament. Aquest és l'últim repte del Servei de Farmàcia de l'Hospital de la Vall d'Hebron de Barcelona, que les pròximes setmanes engegarà un estudi pioner a Europa per fer medicaments utilitzant l'última tecnologia que ofereixen les impressores 3D. L'objectiu no només és millorar la tolerabilitat, sinó també poder personalitzar cada dosi i comprovar-ne l'eficàcia.

L’Agència Espanyola de Medicaments i Productes (Aemps) ha actualitzat la llista de medicaments considerats “essencials” per al tractament del covid-19 i hi ha inclòs l’antiviral remdesivir. A principis de juliol la Comissió Europea va aprovar l’autorització per comercialitzar aquest medicament, que es va utilitzar contra l’Ebola i que és el primer tractament validat contra el coronavirus. Els estats europeus han accelerat els tràmits les últimes setmanes per poder comercialitzar l’antiviral, després que els Estats Units compressin bona part de les reserves mundials del medicament.

Aprofitar les potencialitats del farmacèutic com a agent de salut per oferir informació actualitzada i veraç a la ciutadania, evitar desplaçaments innecessaris als CAP i millorar l'accessibilitat als medicaments. Aquest és l'objectiu del decàleg de deu punts que la Federació d'Associacions de Farmàcies de Catalunya (FEFAC) ha presentat al departament de Salut per contribuir a millorar el sistema sanitari, després que la crisi del covid-19 hagi posat de manifest la necessitat de "sumar tots els recursos disponibles", segons exposen en un comunicat.

Donald Trump, l’home que es nega a posar-se una mascareta protectora i que vol obrir l’economia, assegura que des de fa una setmana i mitja pren cada dia hidroxicloroquina per tractar un covid-19 que no pateix, i contra el criteri del seu propi comitè científic, que un altre cop va haver d’afanyar-se a sortir públicament a desaconsellar a la població que segueixin les recomanacions del president nord-americà i que facin cas sempre dels seus sanitaris.

La Clínica Universitat de Navarra i l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) comencen un assaig clínic per investigar si la ivermectina redueix la transmissió del covid-19. La ivermectina és un medicament que té "un efecte antiviral contra altres virus com el dengue i la febre groga", segons l'especialista de la Clínica i d'ISGlobal, el doctor Carlos Chaccour. L'investigador principal també ha indicat que aquest medicament té "un paper immunomodulador que és interessant avaluar", ja que han vist que un dels grans problemes del coronavirus és "la seva resposta immunitària desordenada".

L'emergència sanitària global causada pel nou coronavirus ha desencadenat la necessitat de disposar de tractaments que puguin ser administrats immediatament a les persones infectades pel virus. Per agilitzar el procés, el consorci integrat per IrsiCaixa, el Barcelona Supercomputing Center (BSC) i el Centre de Recerca en Sanitat Animal de l'Institut de Recerca i Tecnologies Agroalimentàries (IRTA-CReSA), amb el suport de la farmacèutica Grifols, publicarà en obert i en temps real les dades de la investigació contra el coronavirus.

La Joana, nom fictici, va acudir fa dues setmanes a la farmàcia a recollir la seva medicació habitual per al tractament del lupus –una malaltia en què el sistema immunitari ataca equivocadament els teixits corporals del propi organisme– que li van diagnosticar fa una dècada. Li van subministrar tractament per a un mes o, cosa que és el mateix, dues capses de 30 comprimits de 200 mg de Dolquine, un dels noms comercials de la hidroxicloroquina, un fàrmac antimalàric que s’usa per al tractament d’aquesta i altres malalties sistèmiques. Un medicament que s’ha popularitzat d'ençà que és usat en el marc de diversos assaigs clínics en combinació amb altres fàrmacs per al tractament dels malalts de covid-19. A més, a l’assaig clínic liderat per l’investigador Oriol Mitjà també s’usa la hidroxicloroquina com a fàrmac profilàctic per als contactes dels pacients de coronavirus amb l'objectiu que estiguin protegits i evitar la transmissió del virus.

No cal entrar al web profund per comprar il·legalment fàrmacs que únicament es poden dispensar amb prescripció mèdica i que escassegen a les oficines de farmàcia, com ara la vacuna de la meningitis B. Tampoc per aconseguir productes que prometen solucionar la disfunció erèctil o suplements alimentaris per guanyar o definir els músculs. Experts de l'Observatori de Bioètica i Dret (OBD) de la Universitat de Barcelona (UB) alerten que amb una cerca senzilla a internet es poden localitzar plataformes digitals de lliure accés i molt populars, com és el cas d'Amazon, que ofereixen impunement medicaments malgrat els riscos en la salut que comporten.

Disfuncions sexuals, depressions i fins i tot suïcidis. Aquest és el preu que han hagut de pagar alguns homes per voler frenar la caiguda dels cabells amb un medicament que s’anunciava miraculós: el Propecia. Tres persones han denunciat per primera vegada a França el laboratori que el fabrica, el nord-americà Merck Sharp & Dohme (MSD), per suposada falta d’informació en el prospecte del fàrmac sobre els beneficis esperats i els riscos associats, segons ha detallat a l’ARA el gabinet d’advocats Dante, encarregat de la defensa dels afectats. Per la seva banda, la farmacèutica diu que confia en la seguretat del medicament i que els riscos de trastorns sexuals i depressius estan clarament descrits en el prospecte. Amb tot, admet que el febrer passat va difondre una circular dirigida als professionals sanitaris que recordava els riscos del fàrmac.

Si el periodista Hunter S. Thompson hagués d’explicar qui va ser el doctor Stewart Adams, descobridor de l’ibuprofèn, és possible que optés per fer el que més bé sabia fer: el periodisme gonzo, que ell mateix es va inventar, i que consistia en acostar-se a la notícia tant com fos possible i, portant-la a l’extrem, viure-la en la seva pròpia pell.

L'Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris (AEMPS), que depèn del ministeri de Sanitat, ha informat aquest dilluns que hi ha problemes de subministrament en el medicament infantil Dalsy –ibuprofèn–. L'empresa que en té la titularitat hauria aturat la distribució perquè hauria detectat un error de redacció en el prospecte.

Més de 100.000 pacients amb hepatitis C podrien rebre els nous medicaments d'última generació contra la malaltia a l'estat espanyol, després que el ministeri de Sanitat hagi decidit ampliar els seus criteris d'ús per tractar també pacients amb fibrosis menys avançades. Així ho ha assegurat el president de la Plataforma d'Afectats per l'Hepatitis C, Mario Cortés, després d'haver-se reunit amb representants del ministeri per conèixer l'esborrany del pla estatal contra la malaltia, que des de primers d'any està elaborant un comitè d'experts liderat per l'hepatòleg Joan Rodés.