Ja és oficial. El gegant dels perfums Puig és la nova gran cotitzada catalana. La companyia familiar fundada el 1914 per Antonio Puig Castelló ha donat aquest divendres el toc de campana amb el qual s'estrena a la borsa, i ho ha fet a Barcelona, a l'edifici d'intercanvi de valors del passeig de Gràcia. I aquest salt ha estat, com era previsible, tintat del color verd. Instants després del repic el preu per acció ja ha superat el de sortida, de 24,5 euros, amb pujades properes al 4% i fins i tot ha arribat a repuntar un 8% en algun moment. Al final d'aquesta primera jornada, però, la cotització de la multinacional de les fragàncies ha quedat plana.

110 anys d’història, 4.300 milions d’euros de facturació i una sortida a borsa ja confirmada. 

Amb gairebé tota probabilitat algun dels perfums que has tingut a casa o el que estàs fent servir aquests dies ha estat elaborat amb essències o flors cultivades a la considerada capital mundial del perfum contemporani. Es tracta de la localitat francesa de Grasse, amb poc més de 50.000 habitants. Tot i estar a menys de 20 quilòmetres de Canes en cotxe, el seu glamur (com a mínim el visible) queda lluny dels vaixells, les botigues Gucci o Chanel o dels Ferraris i Porsches que engalanen les ciutats de la Costa Blava.

Dissabte al matí. Entro a la perfumeria i espero el meu torn mentre atenen dues noies que van juntes. Mentre una revisa amb la mirada les prestatgeries plenes d’ampolles de perfum l’altra li diu a la dependenta “Està buscant el seu perfum però no el troba...” “En saps el nom?”, li demana la dependenta per ajudar-la. I en un idioma que no entenc però identifico de seguida, la noia repeteix la pregunta a la seva amiga per saber el nom del perfum que busca. Ara entenc per què aquesta fa d’interlocutora si la que busca el perfum és l’altra. No parla el nostre idioma. Detecto ràpidament, per la llengua amb què han parlat i pels trets físics, que aquella noia jove, rossa i d’ulls clars que busca entre tantes ampolles de colors és ucraïnesa. La dependenta també interpreta ràpidament la situació. La noia que repassa les prestatgeries no busca un perfum qualsevol. Busca el seu. El que no es va emportar quan va fer la maleta a correcuita.

Si aquest Nadal heu de fer un regal a una d’aquelles persones que tenen de tot, hi ha un producte absolutament inútil que potser us ajudarà a sortir del pas. Segons asseguren les revistes més selectes, s’ha convertit en el regal de moda. N’hi ha de tota mena de preus, així que no heu de patir si el vostre pressupost és limitat. Es tracta de perfums per al coixí del llit. Un esprai olorós que s’aplica sobre la coixinera abans d’anar a dormir, de tal manera que quan t’hi ajaces quedes imbuït d’una fragància agradable. Teòricament, la majoria d’aquests perfums tenen propietats relaxants o antiangoixants o són lleugers inductors del son, i per això s’han popularitzat a causa de la pandèmia. Una de les conseqüències psicològiques més generalitzades del confinament ha sigut l’insomni associat a problemes d’ansietat. La reticència de molts usuaris a medicar-se, la necessitat de trobar complements a la medicació que en reforcin l’eficàcia, la simple desesperació o l’impuls de comprar coses inútils per mer avorriment ha catapultat l’èxit d’aquest tipus de perfums. Alguns estudis científics demostren que determinades olors i alguns olis essencials són estimuladors de la melatonina.

Si us heu preguntat mai per què un perfum o una olor us agrada o alguna altra us provoca un rebuig incomprensible, heu de fer camí cap a la vostra memòria olfactiva, aquesta memòria que és capaç de registrar més de deu mil notes aromàtiques diferents que queden arxivades automàticament al cervell, associades sempre a una experiència, bona o dolenta.

“Barcelona Paris New York”. La llegenda ha acompanyat els flascons de colònies i perfums Puig des dels anys 60. I ahir va ser l’essència, en termes de perfumeria, de l’homenatge que va rebre Mariano Puig (Barcelona, 1927) com a cap visible de la segona generació d’una companyia que ha fet de la seva ciutat el seu origen irrenunciable, amb París com a referència d’una indústria que avui continua anomenant les seves fragàncies en francès ( eau de toilette ), i Nova York com a ciutat símbol de la globalització.

Col·leccionem finals, contradiccions, patacades i perfums

“I l’olor de fulla cremada omplia les cases i l’aire. Tot l’aire era ple d’olor d’acabament. Si cremaven poc, amb un bastó burxàvem la pila i l’aixecàvem enlaire d’un costat perquè la flama es fes més alta. I de mica en mica la primavera moria a la tardor damunt de les pedres rodones de la plaça. Aviat la pluja que venia petita apagava els darrers calius i despintava les cases”.

]]>

Mira que ens ho repeteixen una vegada i una altra en prime time : feu-vos regalar aquesta colònia o aquest perfum i sereu insultantment joves, guapos i... rics. Us ho explico per si no teniu tele i perquè encara hi sou a temps (la major part dels regals de Reis es compren l’últim dia, no?). És allò que la gent de màrqueting anomena aspiracional, no d’aspirar pel nas sinó de voler ser/tenir alguna cosa diferent o millor del que ets/tens. La pastanaga davant del burro de tota la vida, vaja, que només funciona mentre el burro està enganyat. Si l’ase sabés que per molt que arrossegui el carro mai arribarà a fer-hi un mos, ho deixaria córrer i tot el sistema capitalista actual s’enfonsaria com un castell de cartes. Friso per arribar a veure-ho en vida.

]]>

A la notorietat pública s'arriba molts cops per l'olfacte. Desenes d'actors i cantants han cedit el seu nom perquè els alquimistes trobin l'aroma que més s'avé al seu caràcter, a la seva imatge o simplement, per fer calaix. A Cuba, no volen ser menys i acaben de crear dos perfums per als homes amb el ganxo comercial de dos mites. "Hugo" i "Ernesto". L'expresident de Veneçuela, Hugo Chávez, i el guerriller Ernesto Che Guevara compten ja amb una fragància pròpia creada pel Labiofam, un laboratori estatal de la illa, que s'ha fet portar les essències per una companyia francesa. La tecnologia i la fórmula de la composició és però, 100% cubana.

]]> Treure a passejar el gos és, per molta gent, una obligació. Per Ken Wilman ha estat una inesperada font d'ingressos. Aquest dimecres passejava el gos per la platja de Morecombe, a Anglaterra, quan l'animal va trobar una pedra que tenia un aspecte insòlit. L'home la va deixar on era, a la sorra, per què, tal com ha manifestat a la BBC, la va trobar "horrible". Però quan va arribar a casa es va connectar a internet per intentar saber què havia trobat. I va decidir tornar a la platja.

]]>

Natalie Portman serà durant tres anys la imatge del perfum Miss Dior Chérie, segons ha confirmat avui Le Figaro. El fotògraf Tim Walker i Sofia Coppola s'han encarregat de la campanya, que es farà pública al març coincidint amb la sortida del perfum al mercat, el 28 de febrer. Walker ha retratat una Portman en blanc i negre buscant la naturalitat i inspirant-se en les imatges que Bert Stern va fer a Marilyn Monroe. Per a l'espot televisiu, l'actriu va aconseguir que la marca li deixés sabates 'vegetarianes', per no fer ostentació d'un calçat fet amb pell d'animal.

]]>