Aquesta setmana ens han sacsejat els canvis de la Nit de Santa Llúcia, que es convertirà en la Nit de les Lletres Catalanes (NLC), se celebrarà al març i inclourà més premis. Jo, la veritat, tinc sentiments contradictoris davant de la notícia.

Fa 75 anys que Josep M. Cruzet, fundador de la Llibreria Catalònia i editor de Selecta, va impulsar un certamen literari que donés visibilitat a la creació en llengua catalana, en un moment –la primera postguerra– en què els dos principals guardons eren en castellà, el Nadal i el Ciutat de Barcelona. En aquella primera edició, el 1951, de la Nit de Santa Llúcia, celebrada encara en la clandestinitat, es va atorgar el premi Joanot Martorell a El carrer estret, de Josep Pla.

Toni Güell (Barcelona, 1979) es llegeix cada setmana –l'hi he fet comptar– un centenar d’articles d’opinió d’analistes nacionals i internacionals per la seva feina com a cap d’Opinió de l’ARA. Potser era inevitable que la preocupació per la deriva del món fos el fil conductor dels seus contes que, amb intel·ligència i enginy, s'emporta cap a la política-ficció i a la literatura de l’insòlit. Elefants (Empúries) és el seu debut literari i li ha valgut el premi Mercè Rodoreda 2024. Aquest dilluns el presenta a la llibreria Ona (19 h). El seu talent ha rebentat les costures d’una discreció elefantina.

Dimarts al vespre, TV3 oferia la Festa de les Lletres Catalanes, la Nit de Santa Llúcia, que és la vetllada literària més important en llengua catalana. La celebració es remunta al 1951, i es va celebrar en la més absoluta clandestinitat durant la dictadura franquista. L’acte, més enllà d’un repartiment de premis literaris, té un valor simbòlic, cultural, polític i social. I, per tant, en una gala televisada potser caldria fer referència al seu pes històric i aprofitar per divulgar-ho entre l’audiència. 

La Nit de Santa Llúcia, una de les vetllades literàries anuals més importants per a la literatura catalana, ha rejovenit dràsticament el planter de guanyadors. El premi Sant Jordi ha estat per a Somiàvem una illa, de Roc Casagran –que té 44 anys–, el Carles Riba de poesia, per a Tan bonica i tirana, de Blanca Llum Vidal –que en té 38–, i el Rodoreda de contes per a Toni Güell, cap d'Opinió de l'ARA, que enguany ha bufat 45 espelmes i debutarà amb Elefants. La mitjana d'edat dels guardons baixa encara més amb Mariona Bessa, que ha rebut el Joaquim Ruyra de narrativa juvenil per L'ascens dels rebels i que tot just té 30 anys. L'únic autor que supera els 50 –i per només dos anys– és Joan Berlanga Sarraseca, el guanyador del premi Folch i Torres, adreçat a nens i nenes, amb L’extraordinària vida d’un gos a les últimes.

Dimarts es va celebrar la Nit de Santa Llúcia d’Òmnium amb una cerimònia que no va fer honor al significat de Llúcia, nom que ve del llatí lucere (brillar); no, no va lluir gaire, més aviat el contrari. El gran problema no va ser el ritme ni els intèrprets, sinó sobretot el to i el registre indignes. Per exemple: les bromes d’humor (?) blanc que apunten a un target televisiu una mica ranci i que neixen de la idea que cal fer concessions per arribar a l’audiència, que cal banalitzar i donar un to popular a qualsevol cosa que pugui semblar intel·lectual o elitista (en el fons, és una concepció d’un paternalisme condescendent fastigós: ¿quan ens atrevirem a imaginar que la gent és capaç de més?, ¿quan posarem el llistó sempre una mica més alt i no sempre una mica més baix?); la manera com els premiats es van veure obligats a sotmetre’s a la dictadura del guió, fent-los fer un paperot fora de lloc (¿algú es va plantejar en algun moment el tràngol que passen, els nervis i la gola seca, que només poden empitjorar si se’ls posa en situacions ridícules?); el tractament folklòric de l’accent balear (si volem dignificar les variants dialectals del català, tan sovint menystingudes i escarnides, diria que aquesta no és la manera). I tot això ho dic aquí no perquè jo ho pensi (que ho penso) sinó perquè som uns quants els que ens vam horroritzar amb la posada en escena (a Twitter es pot seguir el rastre de sang i també vaig recollir uns quants comentaris postfunció en calent, al vestíbul del TNC). 

Gemma Ruiz Palà (Sabadell, 1975) ha guanyat el 63è premi Sant Jordi de novel·la per Les nostres mares, que publicarà Proa el febrer del 2023. El guardó està dotat amb 60.000 euros directes per a l'autora. "Fa 19 anys que una escriptora no guanya aquest premi", ha recordat Ruiz Palà, que ha volgut destacar que el guardó és, com diu la premi Nobel Annie Ernaux, "una victòria col·lectiva, no pas individual". L'anterior dona premiada amb el Sant Jordi va ser Carme Riera el 2003 per La meitat de l'ànima. "I en 63 anys d'història només l'han guanyat nou dones", ha afegit. En el discurs d'agraïment, ha assenyalat "el virus de la fal·locràcia que ho infecta tot fins al punt que un premi tan estimat com aquest ha viscut de cul a la realitat".

La Nit de Santa Llúcia és, encara que ningú no ho digui, una estructura d’estat. Que, malgrat tot, ja s’hagin celebrat 70 edicions ininterrompudes de la nit de les lletres catalanes és un èxit amb majúscules. Semblar un país normal és un motiu d’admiració que depassa llargament l’àmbit del negoci dels llibres. Allò que uns herois van començar el 1950 com a renaixement d’una cultura i una llengua que el franquisme havia volgut fondre, ho hem sabut mantenir i solidificar. Pel camí, però, en els últims anys, els escriptors han anat perdent protagonisme. En les gales amb sopar, que van durar el que va durar el segle XX, hi havia més temps per sentir-los, per gaudir-los, perquè expliquessin les seves històries guanyadores. A partir del moment que la nit de les lletres es passa a fer en un auditori, es perden les lletres, apareixen les presses i es creen espectacles que, sovint, avorreixen més que sedueixen. Per algun any que hi ha enginy i bellesa a l’escenari, la majoria de casos grinyolen, provoquen avorriment i, fins i tot, vergonya aliena. No diré res de la gala televisada d’enguany. Amb la pandèmia i el president d’Òmnium injustament empresonat, qualsevol format es dona per bo. Encara gràcies que s’ha fet. Però la uniformització de les gales –de teatre, de literatura, de futbol– tendeix a la poca-solta i a l’adotzenament estèril. Torneu, sisplau, la gala als escriptors. Menys xou i més rovell de l’ou. D’altra banda, la nit de les lletres catalanes havia tingut sempre una voluntat itinerant que era, també, una de les gràcies. Les corrues d’abrics cap a Manresa, els autocars d’editors cap a Perpinyà... Feia territori. Ara, quan més convindria donar oxigen a la Catalunya que en diuen buida, en nom de la pandèmia s’ha decidit que l’acte es faci en una seu estable. A Barcelona, esclar. Les recentralitzacions, en nom del que sigui, acostumen a fer ràbia. En fi, que Santa Llúcia ens conservi la vista. I les paraules. I per molts anys.

]]>

El premi Rodoreda a El pèndol, primer recull de relats d’Anna Gas, converteix l’autora barcelonina en la guanyadora més jove del certamen. Quan se li menciona, no li fa cap gràcia, i té raó: “Tinc 24 anys i gairebé dos mesos, sí, però El pèndol és el tercer llibre que publico”. Va debutar el 2017 amb el poemari Crossa d’aigua (Fonoll) i l’any passat va publicar Llengua d’àntrax a Edicions del Buc. “El primer conte el vaig escriure el 2015, quan encara tenia 18 anys -recorda-. Des de llavors, però sobretot l’any passat i aquest, he anat escrivint amb unes mateixes idees al cap. Parlo de corporalitats fràgils, de coses pertorbadores... diria que hi ha una certa foscor recurrent en tot el llibre”.

]]> La setmana passada em va coincidir el final de lectura de l’assaig La formació de Catalunya (1986) del pedagog Jordi Galí Herrera –mort a principi de mes–, amb l’assistència a la celebració de la 69a Nit de Santa Llúcia d’Òmnium Cultural a Santa Coloma de Gramenet. I d’aquella coincidència casual n’ha sortit aquesta rèplica als qui diuen que a l’independentisme, per guanyar, li cal un projecte de país amb continguts precisos, més enllà d’un suposat identitarisme ètnic i emocional.

]]>

David Nel·lo no pot explicar gaires detalls de l'argument de la novel·la amb què ha guanyat el 60è premi Sant Jordi de novel·la, dotat amb 60.000 euros -igual que el Ramon Llull- i convocat anualment per Òmnium Cultural, entitat que continua tenint, des de fa més de dos anys, el seu president, Jordi Cuixart, a la presó.

]]> Lletres per somriure

Avui és Santa Llúcia. I això vol dir que serà la nit de les lletres catalanes. En els últims dies han aparegut diversos debats al voltant del sector. La Vanguardia es preguntava, dimecres, si “s’editen massa llibres”. El País publicava que la meitat de les llibreries, a Espanya, facturen menys de 90.000 euros a l’any. Per tot plegat, per parlar de lletres, he buscat números i he trobat dades fresques, sorgides del mercat. Optimista de mena, agafaré, d’entrada, les xifres que ens poden alegrar el dia. A Catalunya hi ha 188 segells editorials que donen feina a 15.600 persones. Dels 491 milions d’euros que es van facturar en llibres a Catalunya l’any passat, 238 milions es van ingressar per llibres publicats en català. És a dir, el 48% del total. Significa un 8% més de llibres en català respecte a l’any anterior. Ara es factura el doble en llibre de text (108 milions) que en literatura (51), i el doble en literatura que en no-ficció (21). Pel que fa als hàbits de lectura, a casa nostra un 63% dels catalans compren llibres i un 67% en llegeixen. Cada persona lectora compra, de mitjana, set llibres a l'any. Els llibres encara es compren, majoritàriament, en llibreries (48%) o bé en cadenes de llibreries (11%). La venda per internet (12%) puja exponencialment d’un any per l’altre. A la Setmana del Llibre en Català, al setembre, es van presentar 260 novetats en català i es van vendre un total de 3.285 llibres. ¿S’editen, doncs, massa llibres? ¿Es fabriquen massa espetecs? ¿Es produeixen massa escales de piscina? Tot plegat és un negoci, ningú no vol agafar-s’hi els dits i, per tant, és el mercat que regula què i quant es publica. En la Nit de l’Edició, el president del gremi, Patrici Tixis, va parlar de la poció màgica del sector: el llibre en paper, la bibliodiversitat, la xarxa de llibreries, el preu fix, el talent (d’escriptors, traductors, il·lustradors) i els plans de foment del llibre. Només en aquest últim punt se’ns esguerra la recepta.

]]>

“Penso que com a escriptor he estat massa pendent dels arguments i poc dels sentiments, i creia que era hora de canviar”, comenta David Cirici. 'El setè àngel', que Proa publicarà al febrer, és la novel·la del canvi i acaba de ser recompensada amb el 57è premi Sant Jordi de novel·la, dotat amb 60.000 euros i convocat per Òmnium Cultural i la Fundació Enciclopèdia Catalana. “En aquest llibre renuncio al món intel·lectual de les novel·les anteriors”, afegeix. Aquesta vegada presenta la seva història “més personal”, que es desmarca de les dues novel·les anteriors de Cirici per a adults, en què el món de l’art era fonamental: abans d’'El lladre del Guernica' (Proa, 2015)va publicar 'I el món gira' (Columna, 2011), que també va rebre un premi gros, el Prudenci Bertrana.

]]> El president d'Òmnium Cultural, Quim Torra, en el seu discurs de la Nit de Santa Llúcia, ha fet “una doble crida als votants independentistes i als partits polítics”. Als primers, els ha demanat que votin el 20-D per una opció independentista. I als polítics, els ha demanat “sentit d'estat”. “Fem una crida ardent, apassionada, militant, a la unitat d’acció per assolir i culminar el mandat democràtic del 27 de setembre. I la millor manera de fer-ho és mantenint-nos fidels al Parlament de Catalunya, que representa la voluntat del poble”.

]]>

El premi Sant Jordi no és, únicament, un dels guardons que aconsegueix més repercussió de vendes el 23 d’abril, sinó que és una bona brúixola per detectar la mala salut de ferro de les lletres catalanes. L’han guanyat Josep Pla, Mercè Rodoreda -tot i que no va ser amb La plaça del Diamant : és una de les espines polèmiques del guardó-, Jaume Cabré, Ferran Torrent, Carme Riera i Joan Carreras. Simplificant molt, el Sant Jordi ha aconseguit l’estrany i tremolós equilibri entre prestigi i popularitat: aquesta última característica s’ha accentuat últimament, sobretot amb l’èxit comercial de Se sabrà tot, de Xavier Bosch, i Plans de futur, de Màrius Serra.

]]>

“No deixis res / per caminar i mirar fins al ponent. / Car tot, en un moment, / et serà pres”. Aquest fragment de Cançó d’albada, de Salvador Espriu, és una de les dues cites que encapçala el llibre amb què Empar Moliner ha guanyat el 18è premi Mercè Rodoreda de contes. L’altra és de Lou Reed. “Tots dos m’emocionen -reconeix l’articulista de l’ARA-. El títol explica l’esperit del llibre: Tot això ho faig perquè tinc molta por ”.

]]>

Pep Puig ha estat proclamat guanyador del premi Sant Jordi 2015 de novel·la per 'La vida sense la Sara Amat' durant la 65a Nit de Santa Llúcia, que se celebra aquest divendres a la nit a Tortosa. Víctor Obiols ha rebut el Carles Riba, el guardó més veterà de les lletres catalanes, pel llibre 'Dret al miracle'. Empar Moliner ha guanyat el premi Mercè Rodoreda amb el llibre de contes 'Tot això ho faig perquè tinc molta por': 'Estic molt contenta de rebre un premi que porta el nom de Rodoreda, una de les persones que escriuen més important del món', ha dit. David Plana i Josep Maria Miró han estat distingits 'ex aequo' amb el 2n premi Frederic Roda de Teatre, dotat amb 20.000 euros, per les obres 'Els encantats' i 'La travessia', respectivament.

]]> Les Terres de l'Ebre i els seus artistes seran els protagonistes de l'espectacle de la 65a Nit de Santa Llúcia, que té com a director artístic al coreògraf tortosí i Premi Nacional de Cultural, Roberto Oliván. La cerimònia, que se celebrarà l'11 de desembre al Pavelló Firal de Tortosa, està dissenyada per artistes ebrencs i, com han explicat, es mostrarà la força de la tradició a través de la poesia, la música i el ball i la contemporaneïtat d'artistes locals.

]]> El Gran Teatre del Liceu acollirà per primera vegada la 64a edició de la Nit de Santa Llúcia- Festa de les Lletres Catalanes el proper 22 de desembre. Coincidint amb el Tricentenari, la cerimònia d'enguany tornarà a la capital catalana, on es van celebrar les 20 primeres edicions. Com a novetat, durant la vetllada s'atorgarà el premi Frederic Roda de teatre, que se sumarà al premi Sant Jordi de novel·la, el premi Carles Riba de poesia i el premi Mercè Rodoreda de contes i narracions. La presidenta d'Òmnium Cultural, Muriel Casals, ha considerat "una satisfacció anunciar que aquest any, per primera vegada, es premiarà el teatre català".

]]>

1. Som més a prop que mai de ser un país normal.

]]>