El comitè de selecció del Premi Òmnium a la millor novel·la de l’any ja ha triat les 10 obres nominades de la novena edició del guardó. El premiat no se sabrà fins a la Nit de les Lletres Catalanes que se celebrarà el dissabte 14 de març a la Sala Oval del MNAC, i s’endurà el premi més ben dotat econòmicament del país a obra publicada, amb 25.000 euros (20.000 euros van a parar directament a la persona guardonada, i 5.000 es destinen a promoció). Les 10 novel·les nominades són:

Després del pronunciament de l'advocat de la Unió Europea a favor de l'amnistia és d'esperar que en les pròximes setmanes el TJUE dictamini en el mateix sentit i doni així un impuls definitiu a la seva aplicació. Perquè la realitat és que 522 dies després de l'aprovació de la llei, el ritme de la seva aplicació resulta exasperant a causa de les maniobres dilatòries no només del Tribunal Suprem contra els principals líders, sinó de molts jutges contra diferents encausats.

Aquesta setmana ens han sacsejat els canvis de la Nit de Santa Llúcia, que es convertirà en la Nit de les Lletres Catalanes (NLC), se celebrarà al març i inclourà més premis. Jo, la veritat, tinc sentiments contradictoris davant de la notícia.

Fa 75 anys que Josep M. Cruzet, fundador de la Llibreria Catalònia i editor de Selecta, va impulsar un certamen literari que donés visibilitat a la creació en llengua catalana, en un moment –la primera postguerra– en què els dos principals guardons eren en castellà, el Nadal i el Ciutat de Barcelona. En aquella primera edició, el 1951, de la Nit de Santa Llúcia, celebrada encara en la clandestinitat, es va atorgar el premi Joanot Martorell a El carrer estret, de Josep Pla.

Un de cada tres joves troba a faltar més cultura en català i polítiques que la fomentin, especialment cinema i videojocs en català. Ara bé, tot i que troben que la cultura en català no és ni elitista ni de menys qualitat, tampoc no la consumeixen només per compromís lingüístic.

El moviment independentista va perdent un llençol a cada bugada. Després de deixar escapar la majoria absoluta al Parlament, el desencís també passa factura al carrer. L’independentisme ha tornat a treure milers de persones al carrer per la Diada, però el desànim per la paràlisi del Procés s'ha traduït en una baixada de la participació. Si l’any passat 60.000 persones es van manifestar pel centre de Barcelona, aquest any eren la meitat, uns 28.000 segons la Guàrdia Urbana. L'ANC ha xifrat en 100.000 persones els assistents a les marxes de Barcelona, Girona i Tortosa i ha ressaltat que el mal temps també podria haver influït en la reculada de la mobilització. Sigui com sigui, l'independentisme passa per un moment complex.

Intel·lectual de trinxera, resilient, imaginatiu i tossut. Amb aquestes paraules, i moltes més, ha definit Mònica Terribas el valencià Eliseu Climent (Llombai, 1940) que aquest dissabte a la UPF ha rebut el primer premi Òmnium al Compromís Nacional, concedit per la junta d'Òmnium Cultural. Activista cultural i defensor del marc nacional dels Països Catalans, Climent és fundador del setmanari El Temps, cofundador d’Acció Cultural del País Valencià, promotor dels Premis Octubre i fundador de la llibreria i editorial Tres i Quatre. "El país m'ha apassionat completament. M'he obsessionat del tot per salvar-ho per tal de generar un futur per a la nostra nació. Mantinc aquesta obsessió. Per dir-ho com ho diria Espriu, em mantindré sempre fidel a aquest poble", ha dit Climent en rebre el guardó davant d'un públic emocionat entre els quals hi havia els expresidents Jordi Pujol, José Montilla i Pere Aragonès, i el conseller de Política Lingüística, Francesc Xavier Vila.

Al llarg de gairebé sis dècades de palmarès, el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes ha distingit narradors, poetes, lingüistes, cantautors i historiadors, però fins ara no havia reconegut ningú que hagués dedicat la seva vida a la filosofia com Pere Lluís Font. L'aportació intel·lectual de Lluís s'ha desplegat, a grans trets, en quatre nivells: la docència universitària, la traducció, l'edició i l'escriptura. "Pensar és repensar". "Catalunya i la filosofia han estat les meves dues passions". "Som monolingües, però ens convé ser poliglots". Aquestes han estat tres de les divises del guardonat al llarg de tota la seva extensa i fructífera trajectòria.

L'historiador de la filosofia, teòleg i traductor Pere Lluís Font (Pujalt, 1934) acaba de ser reconegut amb el 57è Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, dotat amb 20.000 euros i impulsat anualment per Òmnium Cultural. A més d'haver estat professor universitari durant quatre dècades, Lluís va ser un dels impulsors de la prestigiosa col·lecció Textos filosòfics –primer a Laia, i després a Edicions 62–, ha traduït Kant, Pascal, Montaigne i Spinoza al català i ha escrit llibres com De Sibiuda a Pascal, passant per Montaigne i per Descartes (Pagès, 2014) i Filosofia de la religió. Sis assaigs i una nota (Fragmenta, 2017). "Ha estat un dels filòsofs més importants i únics del nostre panorama, un intel·lectual actiu durant més de cinquanta anys, i que a més ha sabut deixar nombrosos deixebles", ha afirmat Xavier Antich, president d'Òmnium, durant l'acte en què s'ha anunciat el guardó. "Pere Lluís Font destaca també pel seu compromís cívic, la seva exemplaritat ètica en la defensa de la tolerància i la participació en nombroses iniciatives col·lectives vinculades al pensament", ha afegit Antich, que ha remarcat la importància de reconèixer un filòsof amb el Premi d'Honor per primera vegada: "Una cultura no pot ser completa si no té en compte el pensament".

“T’estimo i això és un crit d’auxili. T’estimo i això és un fem-ho junts, sisplau”. Són les dues frases d’obertura de Somiàvem una illa, la novel·la amb què Roc Casagran (Sabadell, 1980) ha guanyat el premi Sant Jordi 2024. Són frases que avisen com serà la novel·la: n’estableixen les coordenades narratives i estilístiques –un realisme de tons poètics–, en marquen l’orientació ètica i ideològica –un humanisme de ressons utopistes–, en donen el to –dramàtic i motivacional– i en fixen la temperatura anímica –una sensibilitat a flor de pell.

Toni Güell (Barcelona, 1979) es llegeix cada setmana –l'hi he fet comptar– un centenar d’articles d’opinió d’analistes nacionals i internacionals per la seva feina com a cap d’Opinió de l’ARA. Potser era inevitable que la preocupació per la deriva del món fos el fil conductor dels seus contes que, amb intel·ligència i enginy, s'emporta cap a la política-ficció i a la literatura de l’insòlit. Elefants (Empúries) és el seu debut literari i li ha valgut el premi Mercè Rodoreda 2024. Aquest dilluns el presenta a la llibreria Ona (19 h). El seu talent ha rebentat les costures d’una discreció elefantina.

Avui a les quatre de la tarda hi ha una reunió molt important a París. El president francès, Emmanuel Macron, ha convocat d’urgència a l’Elisi els caps de govern d’Alemanya, el Regne Unit, Itàlia, Espanya, els Països Baixos, Polònia i Dinamarca, a més de la presidenta del Comissió Europea i del secretari general de l’OTAN, per veure quina resposta dona Europa a l’anunci dels Estats Units d'obrir converses de pau a Ucraïna sense Ucraïna i sense Europa: serien unes converses Trump-Putin a l'Aràbia Saudita. La reunió d’avui s’ha convocat després del discurs que divendres va pronunciar a Múnic el vicepresident dels EUA, J.D. Vance, que va deixar els governs europeus en estat de xoc perquè va afirmar que el problema d’Europa no eren Rússia ni la Xina, sinó la falta de coratge dels governs europeus davant la immigració i la defensa dels valors tradicionals, exactament el mateix que diuen els partits d’ultradreta. 

Els dos milions de vots independentistes de les eleccions del 2017 (i del referèndum de l’1-O) van marcar una fita històrica que defineix una època ja superada. El Procés s’ha acabat i, mentre els actors protagonistes intenten recuperar l’alè –i posar punt final a les conseqüències de la repressió de l’Estat–, el moviment evidencia que està en caiguda lliure. Les eleccions de l’any passat en van ser la demostració més fefaent: a les catalanes es van perdre 700.000 vots respecte al 2017 (i gairebé 100.000 en comparació amb les del 2021, en plena pandèmia) i a les europees, 1 milió de vots respecte a les del 2019. Però aquesta setmana hem conegut dues noves dades representatives del moment que travessa l’independentisme.

El futbol és el gran esport de masses a casa nostra, però pel que fa a l’ús del català és la disciplina més minoritària. Només un 36% dels entrenaments de futbol que es fan cada dia en camps de tot el país es duen a terme majoritàriament en català, un percentatge que baixa al 12% si ens fixem en els que es fan exclusivament en català i que puja al 63% si hi sumem els entrenaments que barregen català i castellà. Són xifres que es desprenen de la macroenquesta sobre el català i l’esport que ha elaborat Òmnium Cultural juntament amb la Unió de Federacions Esportives de Catalunya (UFEC), la més gran que s’ha fet mai i a la qual ha tingut accés exclusiu l’ARA.

Laura Borràs no és sòcia d'Òmnium Cultural, la principal entitat del sobiranisme civil. L'expresidenta del Parlament i exlíder de Junts se'n va donar de baixa arran del posicionament que va prendre l'entitat durant el seu judici per la causa de la Institució de les Lletres Catalanes, segons ha pogut saber l'ARA. És a dir, va estripar el carnet, confirmen fonts del seu entorn, després del gir gradual d'Òmnium amb el seu cas.

Dimarts passat, 10 de desembre, un home va ser detingut a Palma per assassinar la seva dona a ganivetades davant la seva filla petita, de tres anys. Tenia una ordre d'allunyament que no va servir de res. Els mitjans –alguns més que d'altres– es van fer ressò de les escridassades a Carlos Mazón del dia abans, el del funeral per les 222 víctimes de la DANA a València. També van recollir diversos casos relacionats amb la crisi de l'habitatge, com les amenaces a una família de tres dones que ocupen des de fa anys un habitatge d'un fons d'inversió, o la resistència d'un matrimoni, de 76 i 79 anys, que no vol marxar d'on viuen fins que se'ls indemnitzi com toca. A Síria seguien les recerques desesperades de familiars a Sednaya, la presó dels horrors, mentre Netanyahu continuava la seva ofensiva militar sobre el país. A la Franja de Gaza, l'horror no s'aturava.

La Nit de Santa Llúcia, una de les vetllades literàries anuals més importants per a la literatura catalana, ha rejovenit dràsticament el planter de guanyadors. El premi Sant Jordi ha estat per a Somiàvem una illa, de Roc Casagran –que té 44 anys–, el Carles Riba de poesia, per a Tan bonica i tirana, de Blanca Llum Vidal –que en té 38–, i el Rodoreda de contes per a Toni Güell, cap d'Opinió de l'ARA, que enguany ha bufat 45 espelmes i debutarà amb Elefants. La mitjana d'edat dels guardons baixa encara més amb Mariona Bessa, que ha rebut el Joaquim Ruyra de narrativa juvenil per L'ascens dels rebels i que tot just té 30 anys. L'únic autor que supera els 50 –i per només dos anys– és Joan Berlanga Sarraseca, el guanyador del premi Folch i Torres, adreçat a nens i nenes, amb L’extraordinària vida d’un gos a les últimes.

Aquest divendres, abans de les vuit del vespre, l’avinguda Maria Cristina de Barcelona es va anar omplint de gent que havia pagat els 25 euros que costava l’entrada al concert Catalunya amb el País Valencià, impulsat per Òmnium Cultural i l’ANC. Èxit de convocatòria per a un aforament de 15.000 persones, tot i la pluja. La solidaritat musical amb els afectats per la DANA implicava una vintena de grups artistes de diferents generacions, de Julieta i Figa Flawas a Lluís Llach i l'Elèctrica Dharma, passant per Sopa de Cabra, Brams, Santi Balmes, Joan Dausà i Oques Grasses, entre d’altres. 

Aquest dijous havia de ser un dia amb agenda intensa del president de la Generalitat, Salvador Illa. Tenia programades la reunió al Palau amb el president d'Òmnium Cultural, Xavier Antich, i la presidenta de Societat Civil Catalana, Elda Mata. Amb l'espanyolisme i el sobiranisme, des d'un president que assegura que vol encapçalar "el Govern de tothom" i que, mentre fa una picada d'ullet al catalanisme pujolista i s'amara del tarradellisme, també vol tenir una consideració per als qui fins fa dos anys eren companys de manifestacions i col·loquis en el si de la lluita contra el Procés. Finalment, però, Òmnium ha plantat el president a última hora al·legant motius d'agenda i només s'ha pogut trobar amb Societat Civil Catalana (SCC), que ha tornat a la Generalitat després de vuit anys, amb la reunió que va mantenir amb l'expresident Carles Puigdemont el 2016.

La reacció immediata de l’independentisme quan es va confirmar que l’expresident Carles Puigdemont havia aconseguit ser a l’Arc de Triomf, en l’acte anunciat pel seu partit i les entitats independentistes, va ser d’alegria pel seu retorn. Hores després de la seva escapada i que no se’n sàpiguen els seus plans, el suport ja no és unànime.