Ara fa pocs dies els 300 treballadors de la fàbrica de la Zona Franca d'Ebro van aplegar-se per acomiadar Laia Sanz (Corbera de Llobregat, 1985). La pilot catalana marxa cap a terres saudites per preparar la seva setzena participació al Dakar, el ral·li més exigent. No serà una edició com les altres. Per primer cop Sanz podrà competir en la categoria reina de cotxes, la dels T1+, ja que pilotarà un vehicle de primer nivell que ha preparat la marca Ebro. La il·lusió de Sanz s'uneix a la de la marca creada el 1954 a Barcelona, que durant dècades va fer tractors, camions i camionetes. Després va apagar-se, camí de la desaparició, però ha renascut fent cotxes i amb aquest salt a la competició amb l'Ebro s800 XRR, produït a la planta inaugurada fa un any.

La pilot catalana Laia Sanz ha hagut d'abandonar el Ral·li Dakar 2025 després de patir un accident a la primera etapa, de manera que no complirà el seu repte d'assolir la meta de la cursa per quinzè cop consecutiu. La pilot de l'equip KH-7 s'ha vist forçada a renunciar a seguir en cursa després que els comissaris de la Federació Internacional de l'Automòbil (FIA) hagin examinat el vehicle i hagin determinat que l'arc de seguretat havia quedat malmès després d'una inoportuna volta de campana a la part final de l'especial.

Poca gent pot dir-ho: 14 participacions al Dakar i 14 edicions acabades. Així és Laia Sanz (Corbera de Llobregat, 1985). Una dona sempre competitiva. Convertida ja en un dels noms més importants del motor català, Sanz torna a les arenes saudites aquest gener en la quarta edició del Dakar en què participa amb un cotxe. Les primeres 11 va anar amb una moto i després va saltar al cotxe, on l'any passat ja va ser entre els 15 primers de la general. Tot i les seves fites (va ser 11 cops la millor dona en motos), Laia Sanz continua sense poder trobar un cotxe en un equip oficial, motiu pel qual ha de treballar fort per poder anar al Dakar. Res l'atura, però. Mai l'ha aturat res.

Més de 7.500 quilòmetres han hagut de recórrer els pilots del Dakar que han pogut dir que han acabat una de les competicions més difícils del món del motor. Són 12 les etapes que han separat les ciutats d'Al-Ula i Yanbu, a l'Aràbia Saudita. Tot un món que ha deixat molta glòria esportiva i una tragèdia humana. El català que més ha triomfat en l'edició d'aquest any ha estat Lucas Cruz. Barceloní de naixement, el copilot de Carlos Sainz ha estat treballant estretament amb el madrileny i s'ha pogut penjar la medalla d'or del Dakar del 2024 amb un Audi després d'una llarga lluita amb el francès Sébastien Loeb, que es va quedar tirat en la penúltima etapa.

El nom de la Laia Sanz (Corbera de Llobregat, 1985) està lligat al Dakar des de fa més d'una dècada. La catalana ha pogut acabar totes les edicions en les quals ha participat. La paraula rendir-se no existeix en el seu diccionari. No l'aturen ni els accidents, ni les lesions ni tampoc les tragèdies com la mort de Paulo Gonçalves en l'edició del 2020, un episodi que Sanz recorda entre llàgrimes. La pilot atén l'ARA abans d'emprendre una nova aventura al desert de l'Aràbia Saudita sobre quatre rodes.

Del no-res, el cotxe pilotat per Laia Sanz ha començat a fer voltes de campana al quilòmetre 28 de la cinquena etapa del Ral·li Dakar. La pilot de Corbera de Llobregat, hores després de l'accident, encara no entén què ha passat exactament perquè el seu Mini volés per l'aire quan estaven transitant una recta sense gaires sobresalts i gairebé plana. Malgrat les cinc voltes de campana en 100 metres, tant Sanz com el seu copilot, Maurizio Gerini, han sortit il·lesos de l'aparatós accident, tal com ha confirmat l'organització de la cursa. Sanz partia des de la vintena posició en la sortida d'aquesta especial després d'haver acabat en aquesta mateixa plaça l'etapa de dimecres. Ha arribat 11 h 05 min 4 s després en la 125 ena posició.

Laia Sanz (Corbera del Llobregat, 1985) estrena casc per a l'edició del Dakar que està a punt de començar. Amb una pinya dibuixada a la part inferior del darrere –era el nom de la seva gata–, la pilot catalana espera recórrer els 5.000 km (dividits en 14 etapes) fins a la línia de meta, que l'espera a Dammam. És el seu 13è Dakar, el segon al volant d'un cotxe: les ganes, però, es mantenen intactes. I les pors, a ratlla.

Les primeres vegades sempre porten nervis. Tornar al Dakar, però aquest cop sobre les quatre rodes, no era tasca senzilla. La Laia Sanz (Corbera de Llobregat, 1985) ho ha aconseguit i amb nota.

La duresa del Dakar cada dia es veu més sobre el desert. A mesura que els dies passen i els quilòmetres pesen, cada pilot afronta d'una manera diferent la cursa més dura del món. La sisena jornada ha deixat ensurts i ja ha tornat a sobrevolar la possibilitat de la cancel·lació del Dakar.

A deu dies de l'inici del Dakar, totes les precaucions són poques. Amb la irrupció de la variant òmicron, Laia Sanz és conscient que cal anar molt amb compte i cuidar-se per poder anar sense problemes al seu dotzè Dakar. Sobre dues rodes els registres de la pilot catalana són excepcionals. És l'única dona que ha aconseguit acabar novena absoluta (2015) en aquesta categoria en tota la història de la competició. Amb ple de finalitzacions (11 d'11), la corberenca es marca aquest com a objectiu de cara a la seva primera participació amb el seu Mini. Acabar i gaudir, aquest és el pla.

Laia Sanz torna al Dakar, però aquest cop per escriure una nova pàgina en la seva carrera. La pilot catalana abandona les dues rodes per enrolar-se en una nova aventura conduint el Mini All4 Racing. Després d'onze participacions en motos, la pilot viurà d'una manera totalment diferent el Ral·li Dakar, que comença l'1 de gener.

Vuit anys després torna a ser la millor. Molts pensaven que no en seria capaç, que els temps havien canviat, que ella no era la mateixa, però Laia Sanz (Corbera del Llobregat, 1985) està acostumada a trencar barreres i fer callar molta gent. Des de ben petita, ella ha anat obrint camí per a les futures pilots. Ella ha sigut la primera en arribar i ara, amb certa perspectiva, atén l'ARA per reviure l'any més dur de la seva vida.

Laia Sanz ha guanyat el seu catorzè Mundial de trial després d’imposar la seva llei a la darrera prova de la temporada, el TrialGP de Portugal. La pilot de Corbera de Llobregat arribava a aquesta última prova un punt per darrere de la seva gran rival, la britànica Emma Bristow, però la catalana ha culminat un gran cap de setmana controlant la prova i demostrant que el seu talent al manillar està intacte vuit anys després de la seva retirada temporal d’aquesta modalitat, de la qual és dominadora absoluta.

Ho han tornat a fer. Però aquesta vegada, per si no n’hi havia prou, per si no havia quedat clar que són el rei i la reina de l’equilibri dinàmic, ho han repetit d’una manera encara més meritòria.

L’atac d’un ós polar era el que li feia més por. Per això Albert Bosch portava un parell de rifles entre l’equipament que duia el 2012 per creuar l’Antàrtida en solitari i sense assistència mecànica (1.152 km). Curiosament, a la web de l’emprenedor i esportista de Sant Joan de les Abadesses hi consten primer els fracassos (ell en diu errors positius) que no pas els múltiples èxits assolits en les diverses aventures que ha fet durant tota la seva vida amb reptes molt variats.

El Dakar 2021 torna a tenir accent pirinenc, gràcies a la participació dels pilots alturgellencs Isidre Esteve, en cotxes, i Jaume Betriu, en motos, als quals cal afegit la també pilot de motos, Laia Sanz, amb forts vincles a Coll de Nargó. Tots tres han començat aquest dissabte la prova, que es duu a terme a l'Aràbia Saudita, amb la participació al pròleg que s'ha fet a la ciutat de Jeddah. L'olianès Isidre Esteve ha quedat 41è, el nargoní Jaume Betriu ha estat 29è i Laia Sanz ha acabat 32a.

A poc a poc l’Extreme E, el campionat de cotxes totterreny elèctrics que vol convertir-se en l’alternativa ecològica i de zero emissions del Dakar impulsada per Alejandro Agag, va prenent forma. En aquesta primera edició competirà un equip amb la base d’operacions a Catalunya com és QEV Technologies (socis tecnològics d’Hispano Suiza i autèntics creadors tècnics del Carmen) i amb una experiència prolongada al món de la competició, sobretot a la Fórmula E.

L'artista Miquel Barceló, l'actriu Imma Colomer, la coreògrafa Sol Picó, els germans Roca, Pallassos Sense Fronteres, la pilot de motos Laia Sanz i els pares de Guillem Agulló per la seva lluita antifeixista, seran distingits amb una Creu de Sant Jordi 2020. El Govern ha fet públic aquest dimarts les 30 personalitats i les 15 entitats guardonades per haver prestat serveis destacats a Catalunya en la defensa de la identitat en el pla cívic i cultural. L'elecció, que també inclou noms com l'economista Jordi Galí, el dirigent esportiu Pere Miró pel seu paper en els Jocs Olímpics de Barcelona, la dissenyadora Míriam Ponsa o l'Economuseu de les Valls d'Àneu, preserva la paritat de gènere i la representació territorial.

Si Laia Sanz i Pla-Giribert (Corbera de Llobregat, 1985) se sap orientar al desert, no és estrany que se sàpiga orientar en la vida. La seguretat en ella mateixa se li escapa pel físic ferm, el somriure brillant, el desplegament de publicitat i les idees clares: “Jo soc més de pols, de fang. He conduït motos de velocitat, però no m’agrada tant això de córrer per un circuit: són més pijos [somriu]”. Voldria opinar més lliurement de qüestions fora del motor, però la disciplina professional passa al davant. Ha estat 13 cops campiona del món de trial i cinc campiona del món d’enduro. Els especialistes la descriuen com una esportista amb fortalesa física i mental, molt de caràcter i un estil elegant i agressiu. Arriba al diari després d’haver-se passat tota la nit traient aigua de l’aparcament de sota casa pel Gloria. Precisament ara que volia dormir ben plana al seu llit. Però, què és passar-se la nit en blanc, després d’estar 15 dies jugant-se la vida al Dakar?

Laia Sanz somreia divendres, al podi de Qiddiya. Potser és el primer cop en les dues setmanes que s’ha allargat el Dakar que l’hem vist somriure. Era un somriure forçat, perquè no ha sigut el Dakar que esperava. Un ral·li en què en cada etapa calia donar gas a fons, sense gaire tècnica, sense haver de navegar amb aquella finor necessària per evitar despistar-se i perdre molt temps. Potser el fet que l’any passat tornessin tots del Perú amb la idea que el Dakar s’havia de reinventar i que l’organització els prometés que a l’Aràbia Saudita tot seria diferent va generar unes expectatives massa altes. Sobre la moto no s’ho ha passat gaire bé: la caiguda dels primers dies, les sensacions que no arribaven, la classificació que no acompanyava... L’accident que va acabar amb la vida de Paulo Gonçalves va fer que tingués ganes que el Dakar 2020 s’acabés, que volgués tornar a casa. “És molt perillós”, deia, i afegia: “Vull acabar sencera”. Ella, que es passa un any esperant el dia que comenci el Dakar, que es passa deu mesos preparant-se per a quinze dies de competició, tenia ganes que s’acabés.