Les dates prèvies a Nadal són el moment clau de l'any en què les grans superfícies s'omplen d'allaus de clients a la recerca de regals i aliments per gaudir de les festes. A l'altra banda d'aquestes compres, però, hi ha unes plantilles que denuncien la sobrecàrrega de feina que han d'assumir durant aquesta campanya i el fet que algunes cadenes de grans magatzems els obliguin a treballar en diumenges i festius sense una compensació econòmica extra. Unes desenes d'aquests empleats han protestat aquest dijous a les portes de la botiga d'Ikea a l'Hospitalet de Llobregat, convocats pel sindicat CCOO, per expressar el seu malestar i exigir millores de conciliació i salarials en aquest tipus d'establiments. "Diumenge treballat, diumenge pagat" o "no ens donen opció a la conciliació" són algunes de les consignes que han corejat representants del personal de multinacionals com Ikea, Carrefour o Leroy Merlin.

Ja es va anunciar a mitjans d'agost, però va passar força desapercebut, i aquest mes de novembre s'ha materialitzat el relleu que ha situat Juvencio Maeztu en el graó més alt del gegant mundial dels mobles. Maeztu és des de fa pocs dies el nou conseller delegat d'Ingka Group (Ikea), i és el nomenament més destacat d'aquesta setmana, en la qual l'Institut Català d’Avaluació de Polítiques Públiques (Ivàlua) ha renovat la seva presidència set anys després amb la incorporació de Marc Esteve Laporta.

L’empresa Ikea és sinònim de mobles assequibles, funcionals i amb un toc de disseny nòrdic que ha captivat milions de clients a tot el món. Però la companyia sueca, fundada el 1943, també té un passat fosc. Des de fa alguns anys, els vincles que la companyia de mobles escandinava havia tingut amb l’antiga Alemanya de l'Est han estat investigats i posats a la llum pública, cosa que ha generat remordiments entre els actuals directius de l’empresa.

Diuen que les comparacions són odioses, però sovint resulten inevitables o, fins i tot, necessàries per entendre la magnitud de les coses. Si comparem Ikea amb Vinçon, moltes persones es posaran les mans al cap o, pitjor, voldran fer-se l’harakiri abans d’admetre qualsevol compatibilitat entre les dues: “Jo, com molts de la meva generació, tenia prejudicis: no podies estar enamorat de Vinçon i comprar a Ikea”, reconeix Xavier Marcé, regidor de Cultura i Indústries Creatives. Però aquesta idea ha canviat gràcies a l'exposició 100 objectes d’Ikea que ens hagués agradat tenir a Vinçon, dissenyada per trencar estereotips vinculats amb l'esnobisme en el món del disseny.

Cada cop que passo per davant de la botiga d’Ikea a la Diagonal de Barcelona tinc sentiments contradictoris. Perquè els suecs han construït un gegant globalitzat imbatible en preus que ha arraconat fabricants de mobles locals fins a la seva extinció i també deu haver obligat a plegar més d’un fuster artesà. I els que encara recordem on eren les fusteries als carrers de Gràcia i de l’Eixample, i encara sentim l’olor de la fusta i el soroll de les serres, podem certificar la progressiva defunció de l’ofici de fusters traçuts de granota blava i llapis pla a l’orella que feinejaven els tallers trepitjant serradures i eren capaços d’imaginar solucions a mida amb la garantia de la seva experiència.

Billy, Malm i Lack. Kallax, Smasporre i Knipsa. Si estàs de mudança o has renovat fa poc el mobiliari de casa teva, segur que aquests noms et resulten familiars. És com Ikea anomena alguns dels seus productes estrella: des d'un model de prestatgeria i de calaixera fins a capses o edredons.

Ikea creix a Catalunya, i el seu pla d'expansió preveu una inversió al territori de fins a 40 milions d'euros en els pròxims dos anys. L'estratègia de l'empresa sueca inclou l'obertura de dotze nous punts de contacte amb el client, que es traduiran en un augment del 18% de la plantilla a Catalunya.

Ikea obrirà aquest estiu dues botigues urbanes a Barcelona, una al centre de la ciutat i una altra al centre comercial Glòries. Es tracta dels primers establiments d'aquest tipus de la multinacional sueca de mobles a Catalunya, segons ha informat aquest dilluns la companyia.

París és una de les ciutats europees amb més embussos de trànsit i es troba entre els primers llocs del rànquing de les que tenen l'aire més contaminat. Les multinacionals que fan repartiments de paquets a casa dels clients, com Ikea, Amazon i Decathlon –per posar-ne només alguns exemples–, es troben amb grans problemes per poder fer els lliuraments: carrers estrets on és impossible aparcar en segona fila, hores punta en què es tarden hores per fer pocs quilòmetres i, sobretot, el pla per prohibir la circulació a París i a la seva àrea metropolitana als vehicles més contaminats. El 2025 ja no podran circular cotxes dièsel fabricats abans del 2011 o de gasolina d'abans del 2006.

El partit d'extrema dreta flamenc Vlaams Belang ha utilitzat la imatge corporativa de la famosa marca de mobles sueca Ikea per fer una campanya de propaganda política contra la immigració i els refugiats que arriben a Bèlgica. Ha batejat el seu pla contra l'entrada de nouvinguts amb la sigla IKEA ("la immigració pot ser realment diferent", traduït del flamenc), fa servir els colors corporatius de la companyia –que coincideixen amb els de la formació– i el seu logotip.

A la cúspide de la piràmide hi ha el rei. Això passa perquè sempre són aquests els que encarreguen les piràmides. Per exemple, al més semblant que aquí vam tenir a una piràmide social, i que es deia 13, Rue del Percebe, també hi havia un rei instal·lat a les golfes del terrat, al damunt del tot. Era el rei del món bruguerià: el gran Vázquez. La seva relació amb els diners era la mateixa que té qualsevol rei amb més ambició que fortuna, i que s'ha mantingut sempre d'aquesta manera. Al cap i a la fi, un rei no necessita diners, només li cal fer gasto. En la història moderna, es diferencien dos tipus de llinatge reial: el que sempre hi és i el que entra i surt. Això no defineix pas els llinatges sinó els seus països. Fins no fa gaire, l'alternativa a tenir un rei era tenir una república, però actualment també hi ha països on en comptes de tenir un rei el que han fet és tenir-ne dos. Aquesta situació és coneguda com l'efecte Manuel Luque. Amb els papes, que són reis de Roma, passa el mateix. I amb els presidents de govern i, fins i tot amb països sencers, es pot donar així mateix aquest cas de duplicitat. Vivim en un món d'oferta.

Si tecleges a Google “llibreria modular”, el primer resultat que surt no és d’Ikea, ni de Maison du Monde ni de cap altra multinacional gegant. El primer resultat visible és BrickBox, les llibreries i prestatgeries de disseny nòrdic d’una petita empresa catalana. Sense grans campanyes de publicitat ni botiga física, els seus productes han trobat un nínxol de mercat a través d’internet. La pandèmia i les llargues setmanes de confinament en què molta gent va redescobrir -i redecorar- casa seva han donat una empenta definitiva a la companyia que va crear ara fa deu anys Antxon Salvador, el dissenyador i empresari que hi ha rere les BrickBox.

No té res a veure amb les macrobotigues a les quals Ikea ens té acostumats. De fet, és tan petita que és fàcil passar-hi de llarg si no és perquè crida l’atenció l’inconfusible rètol de lletres blaves i fons groc. Això sí, no hi ha ni mobles ni parament de la llar. S’hi ven menjar. Sí, menjar. Ikea ha obert a Barcelona la seva primera botiga de menjar suec. O almenys així és com la publicita. I, en efecte, hi ha menjar suec, però també s’hi poden trobar productes d’altres països. De fet, un dels articles estrella és el salmó fumat, que no prové de Suècia sinó de Noruega, que, això sí, també és un país nòrdic. Aquesta setmana el mític panettone italià també ocupava un lloc privilegiat en aquesta “ pop-up store d’alimentació”, que és com Ikea descriu la seva nova botiga.

La possible arribada de grans multinacionals i superfícies comercials de renom és, periòdicament, motiu de notícia a Andorra. Algunes s'han acabat materialitzant, com FNAC o Starbucks, però d'altres no han acabat de fructificar o bé han optat per instal·lar-se fora del Principat però ben a prop de la seva frontera per tal de poder captar també públic andorrà. Mercadona, instal·lat fa pocs anys a la sortida nord de la Seu d'Urgell, a tocar de la carretera d'Andorra, n'és un exemple.

TaskRabbit, la plataforma filial d'Ikea que posa en contacte clients amb treballadors autònoms per fer tasques relacionades amb el manteniment de la llar, ha ampliat els seus serveis, que fins ara es limitaven a Barcelona, a tot Catalunya, segons ha informat la companyia, nascuda com una start-up el 2008 i que el 2017 va passar a ser propietat del gegant dels mobles suec.

La concept store de Gijón The Collector ha estat l'espai escollit per Ikea per presentar Musselblomma, la seva primera col·lecció elaborada a partir de plàstics recollits al Mediterrani. Per a Caroline Reid, directora de Desenvolupament Sostenible d'Ikea, a través d'aquesta iniciativa estan "decidits a exercir un impacte positiu i a assumir responsabilitats en àrees on podem aconseguir un canvi". "A més d'eliminar a poc a poc els productes d'un sol ús, volem aprofitar les deixalles de plàstics i convertir-les en futurs materials", explica l'executiva.

Aquesta història comença amb un gos anomenat Kobe i la seva responsable, Leah Busque. Una nit Busque es va quedar sense menjar per a la seva mascota i ho va veure clar: calia crear un lloc virtual al qual poder recórrer davant de situacions similars. Era el 2008, les start-ups als Estats Units estaven a l’ordre del dia, així que va decidir fer un pas endavant i idear l’eina. El que llavors va néixer com RunMyErrand ara és TaskRabbit, una plataforma que des del 2017 és propietat d’Ikea que connecta treballadors independents amb persones que necessitin una tasca de reparació a casa: des d’una fuita d’aigua fins al muntatge d’un moble.

Els responsables de la botiga d'Ikea de Glasgow, al Regne Unit, van demanar ajuda a la policia escocesa per aturar una convocatòria massiva per jugar a fet i amagar que ja sumava més de 3.000 persones. Els fets van tenir lloc el dissabte 31 d'agost, després que els gerents de l'establiment veiessin que milers de persones tenien previst presentar-se a la botiga per jugar a aquest joc arran d'una convocatòria que havia tingut lloc a través de Facebook.

“No pots comprar un sofà si no penses que et quedarà bé a casa”. Lluís Martínez-Ribes, soci i cofundador de l’agència de màrqueting m+f=!, és qui expressa aquesta idea que pot semblar simple però que no sempre s’aplica en les estratègies comercials de les empreses.

“Estem en un canvi d’era. La realitat canvia molt més ràpid del que canvia Ikea”. David Imbernon, cap d’expansió de vendes de la multinacional sueca de mobles a Espanya, té clar que l’empresa -el màxim venedor de mobles del planeta i tot un símbol de l’austera practicitat escandinava- ha de canviar.