La decisió del Tribunal Suprem dels Estats Units d'invalidar molts dels aranzels del president Donald Trump posa en dubte una sèrie d'acords comercials que el govern estatunidenc havia tancat els últims mesos, inclosos alguns amb els principals socis comercials del país. Molts dels acords havien fixat aranzels al voltant del 15% o el 20%, rebaixant els que s'havien anunciat inicialment –més elevats– a canvi de concessions comercials favorables i promeses d'inversió als Estats Units.

Les exportacions catalanes han tancat el 2025 amb un rècord històric de 100.779 milions d'euros, un 0,6% més que l'any anterior, segons les dades publicades aquest dijous pel Ministeri d'Economia, Comerç i Empresa. Malgrat el context d'incertesa pels aranzels de Donald Trump i la guerra comercial desfermada, les vendes a l'estranger han pogut superar per tercer any consecutiu els 100.000 milions. Pel que fa a les compres, les importacions van sumar 114.359,8 milions, un 3,3% més. Per tot plegat, el saldo comercial a Catalunya l'any passat va ser de –13.581,2 milions.

El govern espanyol s'ha proposat reforçar els controls a les importacions i els paquets de venda per comerç electrònic procedents d'Amazon, Shein o Temu de fins a 150 euros. Aquestes són algunes de les mesures que el ministre d'Economia, Carlos Cuerpo, ha presentat als representants de les 17 autonomies a la reunió del Consell Interterritorial d’Internacionalització, celebrat al Palau de Pedralbes a Barcelona. Davant d'un context marcat per les polítiques aranzelàries dels EUA de Donald Trump, amb importacions, igual que les exportacions, a l’alça i, tot i que els controls a frontera funcionen i són exhaustius, "cal un pas més en matèria de productes industrials per garantir la competència i la protecció dels consumidors", ha explicat en una roda de premsa acompanyat pel conseller d'Empresa i amfitrió de la trobada, Miquel Sàmper.

El 96% del cost dels aranzels a les exportacions estrangeres als Estats Units el paguen les empreses i els consumidors nord-americans, segons un estudi del think tank alemany Kiel Institut. Això representa que 192.000 milions dels 200.000 milions de dòlars (163.600 milions i 170.400 milions d'euros, respectivament) addicionals que es van recaptar el 2025 en tarifes comercials a les duanes dels EUA han acabat sent una transferència de diners dels ciutadans nord-americans al seu govern federal presidit per Donald Trump.

La importació de cotxes, especialment dels provinents de la Xina, impulsa el tràfic de mercaderies al port de Barcelona, que ha tancat els 10 primers mesos de l’any amb un creixement del 4,6% respecte al mateix període del 2024. Aquestes dades consoliden el creixement iniciat el mes de setembre. Aquesta evolució és deguda al fort increment de les importacions, que han augmentat un 35,6%, a les quals contribueixen bona part del boom experimentat per l'arribada de vehicles procedents del gegant asiàtic.

L'entrada en vigor dels nous aranzels de Donald Trump a la Unió Europea ja es fa notar en les vendes de Catalunya al país nord-americà. A l'agost, les exportacions catalanes als Estats Units van caure un 30,9% respecte a l'agost del mateix període del 2024, fins als 223,6 milions d'euros, tal com ha publicat aquest dijous el ministeri d'Economia a través de la plataforma DataComex. La nova política aranzelària de la Casa Blanca va entrar en vigor el 7 d'agost, després d'un acord comercial assolit amb Brussel·les, i va suposar l'aplicació d'un aranzel del 15% per a tots els productes europeus que s'envien als Estats Units.

Les exportacions des de Catalunya van sumar el juliol un total de 9.201 milions d'euros, la qual cosa suposa una caiguda del 0,5% respecte al mateix mes de l'any anterior, segons les dades publicades aquest dimarts pel ministeri d'Economia. Les importacions, per la seva banda, van créixer un 7,6%, fins a arribar als 10.376 milions. Com a resultat d'aquesta evolució, el dèficit a la balança comercial catalana va ser de 1.175 milions al setè mes de l'any.

A l'espera que Brussel·les en publiqui més detalls, de moment se sap que l'acord comercial assolit entre la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, i el president dels Estats Units, Donald Trump, deixarà finalment els aranzels als productes europeus que es venguin en territori nord-americà al 15%. El fet que sigui un impost de l'administració federal dels EUA però sobre productes fabricats a la Unió Europea, pot provocar dubtes sobre qui i quan l'ha de pagar i sobre a qui afecta més directament.

Les exportacions de mercaderies catalanes van caure els sis primers mesos d'aquest 2024 respecte a un any enrere, la primera davallada en un primer semestre des del 2020, quan el comerç internacional es va ressentir per l'esclat de la pandèmia, segons l'informe mensual de comerç exterior del juny publicat aquest dilluns pel ministeri d'Economia, Comerç i Empresa. Les xifres, doncs, confirmen la desacceleració del sector exterior català en l'últim any.

Nou rècord absolut de les exportacions catalanes el 2023. Les vendes a l’estranger de les empreses del Principat van créixer un 6,1% l’any passat, fins a situar-se en els 100.684 milions d’euros, la xifra més alta de la sèrie històrica. Així ho ha explicat aquest dilluns el conseller d’Empresa i Treball, Roger Torrent, segons els càlculs de l’agència per a la competitivitat de l’empresa de la Generalitat, Acció, a partir de les estadístiques publicades avui mateix pel ministeri d’Indústria espanyol. Aquests registres estan un punt percentual per sobre de les previsions que havia elaborat el Govern català l’octubre passat.

Els Estats Units van importar el 2023 més productes de Mèxic que de la Xina. Es tracta de la primera vegada en dues dècades que es produeix aquest fet, fruit de la creixent tensió geopolítica entre Washington i Pequín, que se suma als costos cada vegada més elevats de produir al país asiàtic.

Les exportacions de mercaderies catalanes van tornar a créixer el mes d'octubre, en un 8,3%, fins als 8.567,3 milions d'euros, segons les dades publicades aquest dilluns pel ministeri d'Economia, Comerç i Empresa. Catalunya ha guanyat pes exportador dins de l'Estat, perquè mentre les vendes de mercaderies a l'exterior des del Principat van créixer, les exportacions del conjunt de l'Estat van caure un 2,4%. Així, Catalunya ja aporta un 26,5% de totes les vendes espanyoles a l'estranger.

Les exportacions catalanes van tornar a batre el rècord històric durant els primers sis mesos d'aquest any, segons dades oficials de l'Institut Espanyol de Comerç Exterior (Icex), que depèn del ministeri d'Indústria i Comerç, i d'Acció, l'agència de competitivitat empresarial de la Generalitat. Les pujades de preus registrades des de l'inici de la invasió russa d'Ucraïna expliquen una bona part de l'increment.

Des de fa uns mesos, els preus del gas natural s'han normalitzat. L'esclat de la guerra a Ucraïna va donar ales al cost d'aquest combustible fòssil, que va arribar a superar la barrera dels 300 euros/MWh, segons l'índex TTF, que s'utilitza com a referència europea. La xifra es va assolir sobretot per la retallada del subministrament per part de Rússia i la consegüent cursa entre països per aconseguir gas i omplir els magatzems de cara a l'hivern. El registre, però, queda lluny dels preus actuals: fa uns dies el gas natural queia per sota dels 30 euros/MWh. "Hem de ser prudents, però és evident que la situació dista molt de la de fa un any; estem a nivells d'abans de la guerra", reflexiona el president de l'Associació Espanyola del Gas (Sedigas), Joan Batalla.

L'esclat de la guerra a Ucraïna i les consegüents sancions a Rússia van abocar a castigar el règim de Putin reduint (i tancant en alguns països) el subministrament de gas natural a Europa. Una situació que ha posat entre les cordes al Vell Continent i ha mostrat les vulnerabilitats a què té quan hi ha una disrupció que afecta el comerç internacional d'un producte com el gas natural.

El sector exterior continua fent una aportació positiva al producte interior brut (PIB) de Catalunya, però també pateix els efectes de la pujada de preus –inflació– i la crisi energètica. Així, el saldo comercial negatiu de Catalunya s'ha disparat aquest 2022 malgrat que les exportacions se situen en una xifra rècord, segons es desprèn de les últimes dades del ministeri d'Indústria. S'ha de tenir en compte, però, que el saldo comercial es refereix a la diferència entre exportacions i importacions de béns, però sense tenir en compte la prestació de serveis i moviments de capitals. És per això que, malgrat el creixent augment del dèficit comercial, el sector exterior en conjunt encara és positiu, especialment si s'hi inclou la despesa que els estrangers fan a Catalunya, impulsada per la recuperació del turisme.

El dèficit comercial de Catalunya acumulat fins a l'agost s'accentua i assoleix la xifra de 12.239,4 milions d'euros, amb una taxa de cobertura –la quantitat de compres a l'estranger que poden finançar les vendes– del 83,4%, uns 7,9 punts percentuals menys que el mateix període del 2021, segons les dades del ministeri d'Indústria publicades aquest dimarts.

L'encariment de l'energia i la inflació generalitzada en les grans economies del món han agreujat el dèficit comercial d'Espanya amb l'estranger, segons l'informe del mes de juny sobre comerç exterior publicat pel ministeri d'Indústria, Comerç i Turisme. No obstant això, tot i tenir també un saldo negatiu amb tercers països, el dèficit en el cas de Catalunya s'ha situat en nivells similars als d'abans de la pandèmia gràcies al fort increment de les exportacions.

Les exportacions catalanes mantenen ritmes rècord: entre el gener i el maig van arribar als 38.095 milions d'euros, un 17% més que un any enrere. Aquesta xifra suposa el 24% del total de les exportacions espanyoles, segons les dades proporcionades pel ministeri d'Indústria, Comerç i Turisme.

Les exportacions catalanes es van disparar un 8% el mes de juliol d'aquest any, mentre que les importacions ho van fer un 0,4%, en comparació amb el mateix mes de l'any anterior, segons dades publicades aquest dilluns pel ministeri d'Indústria i Comerç. Catalunya va registrar un saldo comercial exterior de 1.200 milions, un 28% inferior a un any enrere.