L'artista Francesc Torres (Barcelona, 1948) ha estat guardonat aquest dijous amb el Premio Velázquez d'arts plàstiques per “un treball interdisciplinari i precursor de l'art conceptual que abasta diversos mitjans com l'escultura, la instal·lació, el videoart i la fotografia", segons el jurat. El guardó està dotat amb 100.000 euros i també inclou exposició al Museu Reina Sofia.

Impacta força tot el que explica amb imatges La maldat benvinguda de Francesc Torres (Barcelona, 1948): a terra, una immensa fotografia d'un home abatut pels soldats russos mentre anava amb bicicleta i tot de bicicletes tirades pel costat. Al davant, una ambulància de l'exèrcit espanyol. El vehicle militar, amorrat contra una paret, aguanta, només per pressió, un ou fresc. A dins de l'ambulància no hi ha cap malalt, sinó una pantalla que mostra una dona donant el pit que s'intercala amb les imatges de la violència de la guerra i els rituals militars al llarg de la història. L'ou fresc, explica Torres, som nosaltres: "Si l'estrenyen massa s'esclafa, però si se'l deixa caure, el resultat no és pas millor". El poder consisteix a fer que tots acceptem la pressió constant per por de quedar-nos sense protecció.

Francesc Torres (Barcelona, 1948) assegura que als disset anys ja tenia clar que volia ser artista. Quan en tenia dinou va marxar a París i més endavant es va traslladar als Estats Units, primer a Chicago i després a Nova York, on es va formar i va desenvolupar una part important de la seva carrera. Tot i així, aquest pioner de l'art conceptual català i un dels grans noms de l'art català de la segona meitat del segle XX assegura que els projectes més interessants dels últims anys els ha trobat a Europa.

Les imatges dels atemptats de l’11-S han quedat gravades en la memòria col·lectiva amb una barreja corprenedora d’horror i magnetisme. Tot el que va succeir durant els atemptats i després va quedar documentat, des dels avions estavellant-se successivament contra les Torres Bessones fins al desenrunament de la zona zero. Precisament fa dos anys van sortir a la llum en una subhasta 2.400 imatges inèdites de la zona zero que havia pres un operari anònim.

El 18 de desembre del 1938, l'exèrcit de l'aire republicà va llançar l'últim bombardeig contra el que havia estat el seu antic aeròdrom a la Sénia (Montsià). Van construir el camp en plena guerra, a mitjans del 1937, però l'abril del 1938 va passar a mans del bàndol nacional i va ser la base de la legió Còndor alemanya. L'atac va tenir èxit, però van caure dos avions Katiuska, el nom de pila dels bombarders russos Túpolev SB-2. La rèplica a mida real d'aquell avió de 20 metres d'amplada que es va estavellar penja avui de la Sala Oval del Museu Nacional de Catalunya, a dos pams de terra, congelat abans de fer-se miques, en una impressionant instal·lació de Francesc Torres que reflexiona sobre els estralls de la guerra i els sacrificis que comporta. La instal·lació, a més, també inclou un avió de caça molt més menut, un Polikàrpov anomenat popularment mosca, que també va ser un altre dels models soviètics que es van provar a la Guerra Civil abans d'amortitzar-se a la Segona Guerra Mundial.

Francesc Torres (Barcelona, 1948) ha fet triplet aquest any a Barcelona. Al Centre d’Art Santa Mònica va fer una exposició on recuperava imatges perdudes de la Guerra Civil amb una bobina de filmacions inèdites dels voluntaris americans de la Brigada Lincoln amb Hemingway i Martha Gelhorn. Al Museu Nacional d’Art de Catalunya va presentar La capsa entròpica [ El museu d’objectes perduts ], on combinava obres del museu i de les seves reserves en un discurs que li acaba de fer guanyar el premi al projecte artística que atorga l’Associació de Crítics d’Art per “l’originalitat de la idea i la realització de la mostra, que trenca les distincions entre autoria artística i comissariat amb la idea subjacent que el museu sempre col·lideix amb la història”. I avui encara té oberta una mostra al Macba amb objectes de la seva pròpia col·lecció i que està en procés de canvi i construcció.

L'Arts Santa Mònica presenta aquest dimarts, i fins al 14 de gener, l'exposició 'Què en sap, la història, de mossegar-se les ungles? Troquel', de Francesc Torres i Santiago Ydáñez. Es tracta d'un diàleg entre els dos artistes al voltant de la Guerra Civil a través de filmacions i pintures de gran format. La mostra ofereix la videoinstal·lació, obra de Torres, imatges del càmera de la Brigada Lincoln, Harry Randall, enregistrades durant els anys 1937 i 1938, i les pintures de gran format de Santiago Ydáñez, algunes de les quals reprodueixen fotogrames de la pel·lícula. La proposta d'Arts Santa Mònica analitza el contrast entre els dos artistes de generacions i tècniques diferents. La mateixa exposició ja es va poder veure al Centre d'Art La Panera, de Lleida, l'any passat.

El projecte '25%', una obra de producció de l'artista visual Francesc Torres i la cineasta Mercedes Álvarez, comissariat per Jordi Balló, serà el representant de Catalunya i les Illes Balears de la 55a edició de la Biennal d'Art de Venècia l'any 2013, en el marc dels 'Eventi Collaterali'. L'obra estarà dedicada als artistes aturats, tal com ha explicat Jordi Balló, i vol trencar el prejudici que "el món de la gent que pateix més la crisi i el de l'art contemporani són incomunicables". El pressupost del projecte serà de 520.000 euros, la meitat del pressupost del 2009. "Aquest projecte de nova creació intentarà crear i impulsar una nova situació per veure que no s'ha d'acceptar aquest prejudici", ha assegurat Balló. Per això, el món de la gent aturada serà el protagonista principal i es confrontarà aquest món amb el de l'art contemporani. "Aquesta és una de les línies fortes del projecte", ha assenyalat Balló. De fet, la idea parteix de 10 persones sense feina que cobreixen un espectre social el més ampli possible. La idea és que Torres i Álvarez desenvoluparan el projecte artístic a través de la convivència amb cadascun d'ells.

La instal·lació artística Memòria fragmentada. 11-S NY. Artefactes a l'Hangar 17, un homenatge que el fotògraf Francesc Torres rendeix a les víctimes dels atemptats de l'11-S, es podrà veure a partir del pròxim dia 8 de setembre a Barcelona, simultàniament amb Madrid, Nova York i Londres.

Noves exposicions, i nous espais. Les exposicions dedicades a Claudio Magris, Josep Brangulí, Francesc Torres i a les cartes fílmiques que s'han intercanviat diversos cineastes i el festival Kosmòpolis seran els plats fort del 2011 al CCCB. I a més d'inaugurar el teatre CCCB el 16 de març, les escales mecàniques de l'edifici del Pati de les Dones seran substituïdes per ascensors. Respecte a les exposicions i les altres activitats, el pressupost presenta una reducció d'un 4,5 % respecte el 2010.