Demà farà una setmana que es va votar i donar llum verda a un nou Pacte de Toledo, uns acords que el Congrés va aprovar per primera vegada l’any 1995. El nou text recull, entre d’altres, les recomanacions que han de servir de base al govern espanyol per a la reforma de les pensions, i va rebre el suport de tots els partits menys ERC i Bildu, que es van abstenir, i Vox, que hi va votar en contra. El nou acord, però, ha tardat més de quatre anys en aprovar-se, els mateixos que fa que el diputat al Congrés pel grup d’Esquerra Republicana i portaveu de treball del partit, Jordi Salvador, forma part de la Comissió del Pacte de Toledo. “Segueixo pensant que és una mesura per tranquil·litzar els pensionistes”, avança Salvador, que des d’aleshores segueix de prop els moviments i la lletra petita d’aquest grup.

Després de més de quatre anys de reunions mensuals i d'un canvi a la presidència de la comissió del Pacte de Toledo –del Partit Popular, amb la diputada Celia Villalobos, al PSOE, amb Magdalena Valerio–, els partits polítics han consensuat un document de 22 recomanacions que ha de servir de base perquè l'executiu espanyol reformi el sistema de pensions de la mà de sindicats i patronals, com s'ha compromès el govern de Sánchez. Aquestes en són les claus:

Cinc anys és el que ha trigat la comissió del Pacte de Toledo a arribar a un nou acord. La taula que s'encarrega de debatre les recomanacions sobre les pensions ha tancat un text final amb vint propostes que dimarts que ve presentaran de manera pública i votaran els partits polítics. Aquestes propostes han de servir perquè el govern espanyol pugui reformar i fer sostenible el sistema de pensions de l'Estat, exigència que també marca Brussel·les.

El fons de reserva de la Seguretat Social, més conegut com la guardiola de les pensions, té en l'actualitat 8.061,56 milions d'euros, una xifra que se situa per sota dels 8.085 milions que tenia al tancament del 2017, perquè les rendibilitats dels valors en els quals està col·locat són negatives, és a dir, són inversions que provoquen pèrdues.

El govern de Pedro Sánchez estaria disposat a permetre que les pensions no hagin d'augmentar sempre amb l'IPC per obligació legal si així ho acorda el Pacte de Toledo. La seva ministra de Treball, Magdalena Valerio, ha afirmat aquest dijous en un esmorzar que "tothom ha de cedir una miqueta" per acostar posicions, en referència a les discrepàncies que s'estan produint dins el Pacte de Toledo precisament per aquesta qüestió. Tot i que la ministra s'ha mostrat compromesa a lligar les pensions amb l'IPC per mantenir el poder adquisitiu dels pensionistes, ha assegurat que és clau que s'arribi i es respecti el consens del Pacte de Toledo.

El Pacte de Toledo, una de les comissions més antigues del Congrés de Diputats, perilla. La reunió que hi havia convocada per aquest dimecres entre els partits s'ha anul·lat per les discrepàncies entre formacions. La setmana passada la trobada ja va acabar amb tensió perquè Podem i ERC pressionen el PSOE perquè les recomanacions del Pacte garanteixin que l'IPC serà un mínim garantit per mantenir el poder adquisitiu. El PSOE, en canvi, ha canviat la posició que mantenia abans de governar i ara opta perquè l'IPC sigui "estructural" però no mínim, amb l'objectiu de recollir el consens de la resta de partits, cosa que està en l'esperit fundacional del Pacte de Toledo.

L'arribada a Moncloa ha fet canviar les perspectives del PSOE. Si fins ara els socialistes insistien que l'IPC ha de ser la referència mínima perquè les pensions no perdin poder adquisitiu anualment, aquesta vegada el PSOE està disposat a matisar-ho perquè hi hagi altres factors que influeixin en la revalorització anual. Aquest ha estat un dels detontants del desacord d'aquest dimecres entre els partits que conformen en Pacte de Toledo, la comissió que aborda la reforma del sistema.

Les cotitzacions socials no han servit ni de bon tros per pagar les pensions els últims anys. Concretament, des del 2011 (quan va entrar el PP a la Moncloa) l'Estat s'ha gastat més de 93.000 milions d'euros per tapar el forat de la Seguretat Social. És a dir, per cobrir els diners que faltaven de les cotitzacions i pagar les pensions contributives. Són xifres de la ministra de Treball, Migracions i Seguretat Social, Magdalena Valerio, que aquest dijous ha comparegut per primera vegada a la comissió del Pacte de Toledo, el grup de treball del Congrés que ha d'abordar la reforma del sistema de pensions.

La Seguretat Social va destinar un total de 9.009 milions d'euros al juny per pagar les nòmines de les pensions, un nou rècord històric i un 3% més que el mateix període del 2017, segons les dades publicades aquest dilluns pel ministeri de Treball, Migracions i Seguretat Social. El nombre total de pensions també va avançar un 1,13% fins a 9,6 milions de pensionistes.

La Seguretat Social va tancar l’any 2017 amb el dèficit més alt de la seva història: fins a 18.800 milions d’euros. Així ho va confirmar a principis d’any la llavors ministra d’Ocupació i Seguretat Social, Fátima Báñez. Aquesta xifra va suposar un augment de més de 250 milions d’euros respecte a l’any anterior i representa l’1,6% del PIB.

Després d'haver dilapidat la seva pròpia reforma de les pensions per aprovar els pressupostos amb el PNB i ara que ja no és al govern espanyol, el Partit Popular accepta que les pensions tornin a vincular-se amb l'evolució dels preus. Com a mínim aquest és l'acord assolit aquest dimarts a la reunió del Pacte de Toledo, la comissió del Congrés que aborda la reforma del sistema de les pensions. La mateixa presidenta de la comissió i membre del Partit Popular, Celia Villalobos, ha dit que havia sigut el PP qui havia renunciat a la reforma del 2013 que va deslligar-les de l'IPC. De fet, el mateix exministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, havia manifestat que recuperar l'IPC com a índex era "antiquat". Però el PP claudica i accepta que, com a mínim, les pensions més baixes sempre avancin amb l'IPC. En temps de crisi, els partits de la dreta demanen que les més altes hagin de fer un "esforç".

Principi d'acord entre els partits que formen part del Pacte de Toledo per redactar una nova proposta d'índex que buscarà garantir el poder adquisitiu dels pensionistes. Fonts parlamentàries han confirmat a l'ARA que en la reunió que ha mantingut aquest dimarts aquest grup de treball s'ha arribat a un principi d'acord per concretar aquest nou "mecanisme anual" (aquest és un dels noms que hi ha sobre la taula per al nou índex) que, davant les peticions de partits com el PSOE, Podem, el PDECat i el PNB, hauria de recuperar l'IPC com una de les referències.

Els pensionistes mantenen el pols amb Rajoy. Després que el president del govern espanyol no fes cap anunci en ferm més enllà de supeditar a la negociació dels pressupostos un augment de les pensions més baixes, milers de ciutadans d’arreu de l’Estat van tornar a sortir als carrers ahir per insistir en les seves demandes: que les pensions augmentin en funció de l’evolució dels preus i que es blindin en la Constitució per evitar canvis substancials en funció del color del govern.

Cap ocurrència d'última hora, però un últim intent per aprovar els pressupostos. Rajoy ha fet bo aquest dimecres l'avís que feien ahir fonts de la Moncloa quan assenyalaven que el president espanyol no anunciaria avui cap gran reforma estructural o cop d'efecte en la seva compareixença monogràfica sobre pensions. El president espanyol ha fet una defensa intensa de la necessitat de crear ocupació com a garantia de les pensions en un futur i ha anunciat una millora de les pensions de viudetat i de les pensions mínimes que anirà vinculada a l'aprovació dels pressupostos generals de l'Estat que preveu presentar la setmana que ve.

Més plans privats de pensions. Aquesta és una de les receptes que l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics (OCDE) recomana a Espanya per afrontar el repte de la sostenibilitat del sistema de pensions. "És important impulsar un sistema de capitalització que complementi el de repartiment públic", ha afirmat aquest dilluns l'economista en cap de la unitat de pensions privades de la divisió d'afers financers de l'OCDE, Pablo Antolín.

Des que va entrar en vigor l'aplicació de l'índex de revalorització de les pensions (IRP), impulsat pel govern del Partit Popular el 2014, els pensionistes han perdut una dècima de poder adquisitiu. Així ho ha reconegut aquest dimecres la ministra d'Ocupació i Seguretat Social, Fátima Báñez, que ha comparegut a la comissió del Pacte de Toledo del Congrés de Diputats. La ministra ha defensat aferrissadament que gràcies a la reforma del Partit Popular els pensionistes espanyols no han perdut poder de compra en una crisi on han estat la clau per a moltes llars. Però les xifres són ajustades. La ministra ha reconegut que entre el 2007 i el 2017 els pensionistes només han guanyat un 0,02% de poder adquisitiu, una dècima escassa que es torna negativa els últims quatre anys, ja que des que va entrar en vigor la reforma del PP que ja no vincula les pensions a l'IPC, la tendència és la pèrdua.

El grup popular ha proposat a la Comissió del Pacte de Toledo l'ampliació del període de càlcul de la pensió a tota la vida laboral de forma voluntària, segons va avançar dilluns a la nit la ministra d'Ocupació i Seguretat Social, Fátima Báñez, en una entrevista a TVE.

La complicitat entre el govern espanyol i el Banc d’Espanya es va notar ahir en la visita que el governador de l’organisme, Luis María Linde, va fer al Congrés de Diputats per parlar de pensions. El que va ser secretari d’estat de Seguretat Social durant el segon govern d’Aznar, Gerardo Camps, va voler estar present durant la compareixença de Linde per elogiar l’últim informe del Banc d’Espanya en matèria de pensions. I les lloances van ser mútues. “Veig que aquí hi ha diputats que en saben molt més que jo”, deia Linde sense cap mena d’ironia just després de la intervenció de Camps, absolutament a favor de les recomanacions de l’organisme: endarrerir l’edat de jubilació i impulsar plans privats que compensin la “inevitable” rebaixa de les pensions.

L'única alternativa que proposa el govern de Mariano Rajoy davant l'imminent esgotament de la guardiola de les pensions és més deute. "Si s'acabés el fons de reserva s'emetria més deute públic per pagar les pensions", ha afirmat el secretari d'estat de Pressupostos i Despeses, Alberto Nadal, en la seva compareixença davant la comissió del Congrés del Pacte de Toledo, que té l'objectiu de presentar al Congrés una proposta definitiva per reformar del sistema de pensions a principis del 2017.

El secretari general de la UGT, José María Álvarez, ha posat sobre la taula de la comissió del Pacte de Toledo al congrés una nova proposta per mirar d'augmentar els ingressos de la Seguretat Social. Segons Álvarez, la destrucció de llocs de treball que va lligada al desenvolupament de les noves tecnologies és una oportunitat per a la creació d'un nou impost que permetria compensar la pèrdua de cotitzacions per una banda i recuperar ingressos a les arques públiques.