L’ètica s’ocupa dels principis morals que governen el comportament d’una persona i la manera com actua. En la majoria de civilitzacions, l’ètica ha anat molt lligada a les diferents religions, que donen pautes de comportament a llurs fidels i prescriuen allò que està bé i allò que està malament.

María Jiménez compagina la investigació i la docència impartint principis d’ètica a les cures, a la Facultat d’Infermeria de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, amb col·laboracions a la pràctica assistencials d’urgències. “Sí, és una mica malaltís, però sempre he estat en contacte amb l’activitat assistencial”, afirma aquesta infermera per vocació, col·legiada al Col·legi d'Infermers i Infermeres de Tarragona i secretària general de la URV.

Peter Singer (PS), nascut a Melbourne el 1946, és el filòsof que amb el llibre Animal liberation, publicat el 1975 per Harper Collins, va posar sobre la taula els problemes ètics que suposa la utilització d’animals tant per motius alimentaris com científics o lúdics. És professor de bioètica a la Universitat de Princeton i, juntament amb la filòsofa italiana Paola Cavallieri, el 1993 va fundar el Projecte Gran Simi, que promou que ximpanzés, bonobos, goril·les i orangutans tinguin drets equiparables als humans. És autor d’una dotzena de llibres més, entre els quals destaquen Why vegan? (Penguin, 2020), elogiat pel premi Nobel de literatura J. M. Coetzee, i Los derechos de los simios (Trotta, 2022), escrit a quatre mans amb Paula Casal (PC), investigadora Icrea al departament de dret de la Universitat Pompeu Fabra, que tots dos han presentat recentment a Barcelona.

En molts pocs dies, ni tan sols setmanes, ens ha canviat el marc de referència en què vivim. Joan Didion, autora del llibre L’any del pensament màgic, va escriure: “La vida canvia ràpidament, la vida canvia en un instant. T’asseus un dia a sopar i la vida que coneixes s’acaba”. Tots compartim potser aquesta sensació, aquests dies: ens vam asseure un moment i quan ens vam aixecar de la cadira, la vida que coneixíem havia desaparegut.

Cada casa és un món, constatació freqüent en les vetllades nadalenques. Les dinàmiques familiars estan poc reglades, ja que la sang i l’afecte fan lligams estrets que faciliten el control mutu i la resolució pacífica dels conflictes. Tenim un marc legal general, que regula a grans trets els drets i obligacions dels seus membres, i l’opció de subscriure pactes previs (els tradicionals capítols matrimonials) per si van mal dades; però la conducta esperada se’ns transmet amb allò que sentim i veiem en el dia a dia. Els refranys i els proverbis ens ajuden a transmetre principis i valors i a consolidar el sistema de creences, en absència de normes escrites. Delaten des dels orígens rurals o l’extracció social al guirigall de llengües. Fins i tot els biaixos de cada univers domèstic, ja que la formulació d’una mateixa idea en positiu ("Cada olleta té la seva tapadoreta") o en negatiu ("Siempre hay un roto para un descosido" o "Tot forat té el seu pedaç") diu molt de la gestió de les emocions sota un mateix sostre i de les sensibilitats diverses que hi conviuen. Resulta curiós, per exemple, comprovar com no tots els germans recorden les mateixes dites. El meu model de criança –sent orfe de pare, amb tres germans grans– va ser d’autogestió ("Tot fent-ho se n'aprèn", em solien dir), amb poca intervenció de l’autoritat. "Qui tingui més coneixement que se’n valgui" era una apel·lació habitual al seny i la contenció individual; ben lluny dels mantres autoritaris, usuals en altres llars, derivats del control econòmic ("Qui paga, mana") o del domini masculí ("Cuando seas padre comerás huevo"). Si ens parem a pensar quines d’aquestes sentències casolanes sentíem en la nostra infantesa i repassem en quin context les reproduïm quan som adults es fàcil tenir sorpreses; es tracta de fórmules interioritzades que escapen, en bona part, al raonament conscient i expressen pensaments automàtics.

El magistrat Miguel Ángel Gimeno, expresident del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), ha pres possessió aquest dimarts com a director de l'Oficina Antifrau (OAC) després del cessament del seu antecessor, Daniel de Alfonso, per les polèmiques converses amb el ministre Jorge Fernández Díaz. Gimeno no ha obviat el context del seu nomenament i ha promès treballar per recuperar la imatge i la confiança de la ciutadania en l'organisme "pensant en l'interès general": "No hi ha integritat sense transparència", ha assegurat en el seu discurs.

Cultivar el talent científic dels professionals del futur i fer-ho des del compromís ètic. Amb aquest propòsit, la Fundació Víctor Grífols i Lucas engega la tercera edició del premi Ètica i Ciència, que aquest any amplia la convocatòria a tots els centres d’ensenyament de l’Estat. La dotació econòmica es destina a donar continuïtat a projectes educatius que fomentin la reflexió dels alumnes sobre les implicacions ètiques de la ciència. Per a Núria Terribas, directora de la Fundació i amb una experiència de més de vint anys en el terreny de la bioètica, la distinció serveix per “donar un altre horitzó a les àrees de coneixement de l’educació secundària, fent connectar filosofia i ciència, per exemple”.

La Comissió d'Ètica de la FIFA ha conclòs que el belga Michel D'Hooghe, membre del Comitè Executiu d'aquest organisme, no va cometre cap infracció del Codi Ètic en els processos de candidatura dels Mundials 2018 i 2022, concedits a Rússia i Qatar, respectivament, al desembre de 2010.

L'òrgan d'instrucció de la comissió d'ètica de la FIFA ha confirmat avui que ha acabat la seva investigació sobre les candidatures dels Mundials 2018 i 2022, concedits a Rússia i Qatar, respectivament, i que ha traslladat el seu informe de 350 pàgines a l'òrgan de decisió perquè es pronunciï.

Experts mèdics de l'Organització Mundial de la Salut (OMS) ha conclòs que és "ètic" utilitzar medicaments experimentals, l'eficàcia i efectes adversos dels quals encara no han estat contrastats, per "prevenir" i tallar l'actual brot d'Ebola, que ha acabat amb la vida de més d'un miler de persones a l'Àfrica occidental.

Un estudi que ha publicat la Universitat Pompeu Fabra en la revista científica nord-americana 'PloS ONE' sosté que la llengua en què es planteja un dilema ètic intervé en el judici moral que s'adopta, i que també influeix en la presa de decisions de caràcter ètic. La implicació emocional dels individus disminueix en la mesura que el discurs es fa en llengua estrangera, ja que en aquests casos la distància psicològica i el pragmatisme augmenten, perquè les decisions estan basades en la racionalitat.

p { margin-bottom: 0.21cm; } Roser Capdevila, ex aequo amb Carles Bosch, Josep Guardiola i el doctor Albert Jovell són els guanyadors del guardó a la Personalitat de l'Any, en els àmbits cultural, de comunicació, esportiu i social, respectivament, dels II Premis Proteus d'Ètica, que s'han lliurat aquest vespre durant un acte al Museu Marítim de Barcelona.