Llegim que vint diputats del Parlament s’han apuntat al servei "voluntari d’assessorament lingüístic per a millorar el català". En alguns diaris se’ns fa saber que el servei, que va ser idea del president del Parlament, Josep Rull, hi ha tres partits que no l'han volgut: Vox, el PP i Aliança Catalana. Per partits, hi ha vuit diputats de Junts, cinc del PSC, els quatre de la CUP, dos d’ERC i un de Comuns.

El Parlament farà classes individuals de català als diputats que les demanin, a partir dels seus propis discursos i errors. És una bona idea per raons òbvies, encara que té alguns límits que tots hem experimentat estudiant el català: és relativament fàcil corregir barbarismes i no dir-los més quan es tracta de canviar una paraula incorrecta per la correcta. I tot i així, hi ha paraules que se'ns entravessen i a l'hora de la veritat repetim l'error (parlo per experiència: al llistat de faltes que jo rebia regularment a Catalunya Ràdio hi havia paraules i construccions que no aconseguia treure’m de sobre). 

Comença una nova legislatura al Parlament i els grups parlamentaris ja van fent les primeres reunions de benvinguda. Els caps de files dels partits aprofiten els dies abans del ple de constitució per recordar a novells (i a despistats) que han de prestar tota la documentació en temps i forma per no tenir problemes el dia en què formalment es converteixin en nous diputats. Però hi ha qui, després de mitja dotzena de legislatures, ja té la mà trencada en uns tràmits que poden atabalar els que acaben d'arribar. Són els diputats més veterans de la cambra: Ramon Espadaler (Units), Josep Rull (Junts), David Pérez (PSC) i Antoni Castellà (Demòcrates).

La pagesia ha dit prou. Des de fa setmanes es manifesta per reivindicar canvis al sector. Aquest mateix dimecres van omplir els carrers de Madrid i plantegen mobilitzacions també a la frontera francesa. La gota que ha fet vessar el got per al sector són les restriccions per la sequera i el ple monogràfic que acaba aquest dijous al Parlament se centra precisament en la sequera i el canvi climàtic. Molts pagesos expressen el seu distanciament respecte a les administracions, però hi ha agricultors o ramaders diputats? Sí, en concret dos, un dels quals amb llarga trajectòria en el sector i a la cambra, compatibilitzant la terra amb l'escó i una alcaldia. El socialista Joaquim Paladella és el diputat pagès més veterà: ja va ser representant durant les legislatures del tripartit i ho torna a ser ara, sempre alhora que alcalde de Batea (Terra Alta), que ho és des del 1991. L'altre diputat és Salvador Vergés (Junts), "pagès ara en excedència", que va entrar en política parlamentària el 2021. Com són les seves vides? Com han viscut les reivindicacions del sector?

Tres mesos després de la proclamació de la Segona República, el llavors president del govern encara provisional de la Segona República, Niceto Alcalá Zamora, era l’encarregat d’oficialitzar l’obertura de les primeres Corts republicanes del segle XX. El precedent històric més immediat de l’actual Congrés que va acabar de manera prematura i abrupta arran del cop d’estat feixista del 1936. Qui eren els diputats que van formar part d’aquelles institucions? D’on venien? Quantes dones hi va haver? Què va passar amb tots ells després del 18 de juliol del 1936? L’historiador Octavio Ruiz-Manjón ha recollit totes aquestes dades al llibre Los diputados de la Segunda República (Congrés de Diputats, Colección Monografías). 

El passat no sempre fou millor. De fet, acostuma a passar el contrari. Comparin les fotos de fa només vint anys amb les actuals i si s’aturen un moment a pensar veuran que a hores d’ara tenim un salari mínim molt més alt, hi ha una consciència cada cop més estesa que qui no pot pagar el lloguer no ha de veure’s obligat a dormir al carrer, tenim una intercomunicació immediata amb la resta del món, ningú ha d’amagar la seva sexualitat, la violència contra la dona es persegueix i fins i tot les persones amb menys habilitats socials troben espais d’interacció social a les xarxes que fan que no es trobin tan sols com antany, quan havien de freqüentar discoteques que odiaven. Podria continuar l’enumeració, però no cal.

Els que no van percebre les indemnitzacions per desplaçament i viatges la passada legislatura van ser els diputats que estaven presos o exiliats durant l’exercici del seu mandat. Tampoc ho fa ara Lluís Puig, exconseller a l’exili, que és parlamentari de JxCat. Així ho va determinar la mesa després d’un informe dels lletrats del juliol del 2018 arran d’una petició de Junts perquè tots els parlamentaris cobressin les indemnitzacions. La nota jurídica -una mena d’informe però més informal- constata que l’assignació no està subjecta a autorització o justificació de les despeses dels diputats i que es basa en la “presumpció i la constatació pràctica” que els membres de la cambra es desplacen a la “seu del Parlament des de la seva residència”. Ara bé, afegeix que el fet que no hi hagi un procediment específic per justificar allò que es percep pels viatges i desplaçaments no significa “que es pugui fer cas omís de l’àmbit d’aplicació” de les indemnitzacions. Una manera de dir que si hi ha la prova palpable que hi ha diputats que no poden venir al Parlament -ja sigui per l’exili o la presó- no poden cobrar aquesta quantitat.

Les dietes o indemnitzacions dels diputats del Parlament són un debat recurrent en cada legislatura. El fet que més enllà d’una retribució fixa -que cotitza- els parlamentaris en cobrin també diverses de variables lliures d’impostos en funció de la distància que hi ha entre el seu domicili i el Parlament i el rol institucional que ocupen -si són presidents de grups, portaveus o tenen càrrecs a la mesa o en alguna comissió-és un privilegi que en temps de crisi genera suspicàcies. Des de la reforma del reglament de l’any 2015, però, que els diputats catalans es van comprometre a afrontar un debat espinós: reformar el seu salari per reduir la part de dietes que no tributen a Hisenda. Així, els anys 2018 i 2020 una part petita d’aquest tipus d’indemnitzacions per desplaçament ha passat a incorporar-se a la part de salari que sí que cotitza, i aquest 2021 la mesa debat si es segueix en la mateixa línia o es fa un canvi més ampli mantenint les dietes però condicionant-les a una sèrie de requisits.

Els diputats podrien tornar a l'hemicicle del Parlament la setmana que ve. La mesa s'ha reunit aquest dijous pensant en celebrar un ple en els pròxims dies, segons han explicat fonts parlamentàries, l'ordre del dia del qual hauria de quedar fixat per la junta de portaveus, que té previst reunir-se dilluns. Depenent dels punts que s'acabin incloent, a l'hemicicle hi podrien ser tots els parlamentaris o només una part. Així, els 135 diputats només podran seure a les cadires de l'hemicicle quan es convoqui un ple d'investidura, quan s'hagi de substituir Jaume Alonso-Cuevillas de la mesa o quan es portin al ple punts que requereixin una votació presencial.

Tots els diputats elegits el 14-F es podran comprometre per escrit contra la "discriminació i l'assetjament psicològic o sexual" en el moment d'assumir l'acta. És una de les mesures que formen part del pla d'igualtat de gènere que es va aprovar la legislatura passada i que s'aplicarà per primera vegada aquest mandat. Serà voluntari i, per tant, no se sumarà als tres requisits per accedir a l'escó: presentar la credencial de la Junta Electoral, prometre o jurar la Constitució i l'Estatut, i presentar la declaració de béns i activitats. De moment, ja ha quedat clar que els onze diputats de Vox es negaran a firmar aquest document. "Evidentment cap dels onze diputats de Vox firmarem la declaració. No acceptem ni una lliçó dels que agredeixen cada dia els nostres policies, molts dels quals dones", ha escrit el líder de la ultradreta a Catalunya, Ignacio Garriga. Segons ell, ni firmaran ni participaran en cap dels cursos o xerrades que es facin sobre aquesta qüestió durant la legislatura perquè ho considera "una pèrdua de temps".

L'Alt Pirineu i Aran tindrà quatre diputats al Parlament de Catalunya després de les eleccions d'aquest 14-F, dos urgellencs i dos trempolins. Amb el 100% dels vots escrutats Òscar Ordeig i Sílvia Romero (PSC), Antoni Flores (ERC) i Jordi Fàbrega (Junts) seran els encarregats de representar la demarcació a la cambra catalana durant aquesta legislatura.

Fa uns dies, i formant part de les celebracions del Dia de les Dones, vaig veure totes les diputades del Parlament de Catalunya somrient enmig de l’hemicicle. Era una bonica imatge commemorativa. La seva expressió facial era sincera, i amb raó: si comparem les fotos de les primeres legislatures amb les de les actuals, és evident que hi ha hagut un canvi positiu –tot i que encara insuficient– en relació a la representativitat de més de la meitat de la població (els homes passem avall més aviat –la naturalesa és sàvia– i això descompensa la piràmide poblacional). La representativitat homes/dones no és, en definitiva, perfecta, però no hi ha dubte que ha experimentat una transformació espectacular en només una generació.

¿Com ho hem de fer, presidenta, per neutralitzar aquests diputats que només van al Congrés a fer veure que s'ofenen i a exhibir l'últim numeret que els han preparat els seus assessors en sobreactuació histèrica? Que si m'aixeco i me'n vaig, que si em giro d'esquena, que si faig veure que llegeixo un llibre, que si ensenyo cartellets mentre poso cares d'assetjadora de pati d'escola. El repertori, certament, és grotesc.

Les setmanes d’estiu i els múltiples contactes entre JxCat i ERC per gestionar la suspensió dels diputats processats per rebel·lió no han servit, encara, per tancar cap acord. Malgrat que el president Quim Torra va assegurar la setmana passada que hi havia un pacte amb els republicans, ahir el president del Parlament, Roger Torrent, va afirmar en una entrevista a TV3 que no hi ha res tancat i va demanar “prudència” per no repetir friccions. De fet, el grup parlamentari de JxCat tot just va consensuar internament dimecres en una reunió a Brussel·les la fórmula amb què creuen que s’ha de respondre al jutge Pablo Llarena. Segons ha pogut saber l'ARA, es tracta que la mesa enviï la resolució del Tribunal Suprem que suspèn tots els diputats processats per rebel·lió a la comissió de l’Estatut dels Diputats, que la comissió emeti un dictamen sobre el cas i que la suspensió se sotmeti a votació del ple. Fonts de JxCat recorden que, segons l’article 25 del reglament, la cambra ha d’assolir la majoria absoluta per suspendre un diputat. Així, la llista de Puigdemont -que juntament amb Torra va assistir a la reunió en què es va discutir aquesta qüestió- vol forçar que la resta de grups es pronunciïn.

El clima de diàleg entre el govern espanyol i la Generalitat no evitarà un nou xoc entre el Tribunal Suprem i el Parlament. La majoria independentista a la cambra no està disposada a suspendre els diputats processats per rebel·lió sense oferir resistència. Malgrat que la desobediència frontal a la resolució del jutge Pablo Llarena no està, de moment, sobre la taula, l’independentisme sí que explora com esquivar la decisió del magistrat i evidenciar, un cop més, el seu desacord amb la causa contra l’1-O i denunciar les ingerències del poder judicial. De fet, ahir el president, Quim Torra, va deixar clar des d’Escòcia, on es va reunir amb l’exconsellera Clara Ponsatí i la primera ministra Nicola Sturgeon, que no demanarà a cap dels diputats processats per rebel·lió que renunciïn a ser parlamentaris. “No només no compartim la suspensió dels diputats sinó que la considerem indecent”, va recalcar el president des d’Edimburg, on va afegir que el Parlament ha de respondre de “manera col·lectiva” a la nova decisió del Suprem.

El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, s'ha reunit aquest dijous al seu despatx del Palau amb una delegació de diputats suïssos que han vingut a Catalunya per conèixer de primera mà la situació del país. El grup, convidat pel Consell de Diplomàcia Pública de Catalunya (Diplocat) i la Delegació del Govern de la Generalitat a França i Suïssa, també ha visitat el Parlament i s'ha reunit amb la presidenta, Carme Forcadell.

Els 'luxes' dels polítics cada cop són un element més qüestionat per la nova política. El debat sobre els aforaments així ho evidencia, però també les recances a acceptar certs regals o facilitats pel fet d'ostentar un càrrec. I no només de mans privades, sinó també prerrogatives pròpies de la condició d'electes. De fet, la cap de l'oposició al Parlament, Inés Arrimadas (C's), ha renunciat als "privilegis" d'aquest càrrec –com gairebé tots els seus antecessors–, així com els regidors de la CUP a Barcelona, que van refusar les dietes, els mòbils i els cotxes oficials.

Seixanta-quatre diputats de la legislatura passada que han deixat de tenir seient al Congrés després del 20-D han demanat poder rebre la indemnització per cessament a la qual tenen dret. L'exministra de Sanitat Ana Mato i el socialista Eduardo Madina són alguns dels que han demanat aquesta ajuda que atorga la cambra baixa, de 2.813,87 euros mensuals.

El grup parlamentari de Junts pel Sí reformularà el seu òrgan de direcció perquè estigui només format per diputats i no per membres de CDC o ERC que no ocupen un escó al Parlament. Així ho ha anunciat el cap de llista de Junts pel Sí per Tarragona a les eleccions del 27 de setembre, Germà Bel, que en els darrers dies ha posat sobre la taula la seva dimissió com a membre de la direcció del grup parlamentari de la candidatura independentista pel seu desacord amb la manera com funcionen les reunions que el grup manté els dilluns a la tarda.

Els nous diputats sorgits de les urnes del 20-D han fet la declaració de béns i propietats, que ja es pot consultar al portal web del Congrés. Destaquen els ingressos del president en funcions, Mariano Rajoy, que arriben als 102.465 euros, o del líder de Podem, Pablo Iglesias, que ha declarat uns ingressos de 107.697 euros en l'exercici 2015. Aquestes xifres contrasten amb les del cap de llista d'ERC, Gabriel Rufián, que cobrava 613 euros al mes per la prestació d'atur. La declaració del cap de llista d'En Comú Podem, Xavier Domènech, apareix en blanc a l'espera que sigui validada per la mesa del Congrés.