Les amenaces de Donald Trump contra els aliats europeus, tant territorials –una possible annexió de Groenlàndia– com comercials –amb més aranzels–, han acabat, de moment, en pausa després que el president dels EUA es fes enrere fa una setmana. Malgrat la desescalada, els estats europeus preveuen noves tensions amb Washington i estudien mesures per contrarestar els atacs nord-americans als països del continent, especialment els estats membres de la Unió Europea.

Com que em vaig criar a Florida, he viscut alguns huracans funestos. El pitjor va alterar la forma de la terra, va destruir illes i va deixar canals que no existien anteriorment.

L'Arnau i la Judit es planten davant de la torre Agbar de Barcelona. El seu objectiu no és visitar l'edifici ni fer-ne fotografies: hi han arribat seguint unes coordenades i de seguida inspeccionen minuciosament l'espai, buscant alguna cosa. La Judit troba un recipient petit com els dels carrets de fotos, d'on treu un paper on apunta el seu nom i el de l'Arnau i la data d'avui. Torna a guardar el recipient al mateix lloc on l'havia trobat i marxen, seguint unes noves coordenades que els indiquen l'amagatall d'un nou tresor.

Pals del bosc, petxines de la platja, una goma de cabell trobada al pati de l’escola o una capseta curiosa de casa l’àvia. Objectes diversos capten l’atenció dels infants ja sigui per la forma o el color. La troballa, a més, els desperta un seguit d’emocions lligades al moment; per això volen quedar-se’ls. Segons la psicòloga, Anna Masnou, podria resumir-se en el fet “s’ho han passat tan bé que s’emporten una part de l’experiència amb ells. Hi ha una intenció emocional. No volen desvincular-se del lloc”. Però no sempre es podran endur tot tipus de coses, i pot ser que apareguin les habituals enrabiades i, en conseqüència, els dubtes sobre com gestionar la situació de la millor manera possible.

El possible nomenament de l’expresidenta de la Reserva Federal -el banc central nord-americà- Janet Yellen com a nova secretària del Tresor dels Estats Units obre la porta a un canvi de paradigma en la política econòmica a la primera economia del món.

El tresor públic ha col·locat 4.165 milions d'euros en lletres a 6 i 12 mesos, a prop del rang màxim previst de 4.500 milions, i ho ha fet a tipus més negatius que l'última vegada en els dos casos, d'acord amb el descens de la prima de risc, que aquest dimarsts s'ha col·locat per sota dels 93 punts bàsics, una fita que no assolia des del mes de juliol.

La tensió política no ha aterrat en el mercat de deute i el Tresor Públic ha fet aquest dijous la primera subhasta de deute espanyol després del referèndum de l'1-O, i ha aconseguit col·locar quasi 4.600 milions d'euros en bons i obligacions, en una quantitat superior al previst i a uns tipus més baixos que l'última vegada, fins i tot s'ha assolit en un dels productes el rècord històric de tipus negatiu.

Unes excavacions rutinàries han topat casualment amb un tresor de l'Imperi Romà de dinou àmfores amb 600 quilos de monedes de bronze i plata. La troballa s'ha fet a Tomares, una de les poblacions amb la renda per càpita més alta de l'estat espanyol, situada a pocs quilòmetres de Sevilla.

El ministre d'Economia i Conjuntura en funcions, Luis de Guindos, ha assegurat aquest dilluns que el Tresor ha estalviat 3.200 milions d'euros l'any 2015 en interessos del deute gràcies a la davallada de la prima de risc. En paral·lel, per a aquest 2016 s'espera que l'emissió neta serà la més baixa dels últims nou anys.

El Tresor espanyol ha col·locat aquest dijous 3.507,82 milions d'euros en una subhasta de bons i obligacions, dins del rang mitjà previst, i ha baixat la rendibilitat en les tres emissions. És la primera emissió després dels atemptats de París de divendres passat.

El Tresor Públic ha col·locat aquest dimarts 4.121 milions d'euros en lletres a sis i dotze mesos, oferint tipus negatius de nou en el cas del paper a sis mesos. Aquesta és la primera subhasta de deute després de que S&P va millorar el 'rating' d'Espanya i es a un dia després de que Brussel·les hagi demanat oficialment la revisió dels pressupostos generals de l'Estat per al proper any.

El Tresor ha col·locat 3.458 milions d'euros en lletres a tres i nou mesos, pràcticament el màxim previst, i ha tornat a oferir tipus negatius en les dues emissions, de manera que semblen minimitzats els temors dels inversors a un possible impagament grec.

Espanya cobra per primer cop a la història per col·locar deute al mercat. El Tresor Públic ha col·locat aquest dimarts 4.646 milions d'euros en lletres a 6 i 12 mesos, i en el cas de la subhasta a sis mesos ha aconseguit un interès mitjà negatiu –del -0,002%–. En la resta de l'emissió, l'interès ha estat vorejant el 0%.

El Tresor Públic ha tornat a col·locar bons a un interès mínim. En les dues subhastes d'aquest dijous s'han venut un total de 3.796 milions d'euros. En concret, l'organisme ha venut 915 milions en bons a 5 anys lligats a l'IPC amb vida fins el 2019 i un cupó del 0,55%. La demana d'aquest paper ha superat fins a 2,6 cops el venut i el tipus d'interès s'ha situat al 0,14%. Es tracta de la primera subhasta 'regular' (està previst que se'n faci una cada mes) lligada a la inflació.

El Tresor ha aconseguit tancar una nova subhasta amb èxit en col·locar 3.060 milions d'euros en lletres a 3 i 9 mesos. Aquesta quantitat supera lleugerament el seu objectiu d'emissió, encara que ha hagut d'elevar l'interès del paper a curt termini al 0,34%.

El Tresor Públic ha col·locat 5.583,44 milions en bons i obligacions a cinc, deu i dotze anys i ofereix als inversors un tipus d'interès més baix que el de l'anterior ocasió. L'organisme ha superat un cop més el seu objectiu d'emissió, ja que la demanda ha superat els 10.700 milions, gairebé el doble de la quantitat emesa.

El Tresor Públic ha col·locat 4.540 milions d'euros, una mica més del previst, en una subhasta de lletres a 6 i 12 mesos on ha pagat els interessos més baixos registrats en tota la sèrie històrica que comença l'any 2001.