La presidenta del Parlament i membre d'Unió, Núria de Gispert, ha assegurat aquest divendres que no descarta demanar dimissions al seu partit per la informació que publicava aquest dijous l'ARA, segons la qual Duran i el seu nucli dur coneixien tots els detalls del text fundacional de Construïm, tot i que el líder d'Unió ho havia negat anteriorment, i ha afegit: "Com poden mentir d'aquesta manera?".

El Parlament ha acordat atorgar la medalla d'honor en categoria d'or a les primeres vuit diputades de la història del parlamentarisme català: Rosa Barenys, Maria Dolors Calvet, Teresa Eulàlia Calzada, Concepció Ferrer, Helena Ferrer, Marta Mata, Trinitat Neras i Assumpció Sallés. Tal com ha assenyalat la presidenta de la institució, Núria de Gispert, les vuit dones seran guardonades "pel seu caràcter pioner i per la seva implicació en aquells anys inicials de la recuperació de la democràcia i l'autogovern". L'anunci del premi ha coincidit amb el 35è aniversari de les primeres eleccions democràtiques.

La presidenta del Parlament de Catalunya, Núria de Gispert, ha indicat aquest dimecres al matí que el proper diumenge "el poble de Catalunya ha de sortir a votar" si vol o no la independència de Catalunya en el procés participatiu del 9-N que el Tribunal Constitucional ha vetat però que el Govern de la Generalitat i la societat civil mantenen. Un poble que, ha recordat, és "major d'edat" per decidir sobre el seu futur polític.

No havia passat ni un minut des de l'inici de la sessió plenària d'aquest dimecres al Parlament que la presidenta de la cambra catalana, Núria de Gispert, ha protagonitzat una topada amb el PP i C's. Tan bon punt De Gispert ha donat inici a la sessió, el portaveu parlamentari del PP, Enric Millo, ha demanat la paraula per queixar-se pel fet que es mantingui en l'ordre del dia la designació dels set membres de la Comissió de Control –que hauria d'exercir d'autoritat electoral de la consulta del 9 de novembre.

"Les persones són el potencial de les ciutats. Si convé cal consultar, si convé cal negociar, cal escoltar la veu de la ciutadania". Així s'ha pronunciat la pregonera de la Mercè d'enguany en el seu discurs, que ha donat el tret de sortida a les festes. Gispert ha afegit que davant aquesta situació, el que "no es pot, però, és fer populisme. Les coses s'han de fer ben fetes". L'exdirectora de Càritas ha reivindicat la importància que les administracions prioritzin les persones davant de tot. "No podem deixar que els nostres joves marxin a buscar-se el futur fora. No podem permetre que les persones grans no tinguin una bona vellesa, no podem deixar marxar el talent", ha denunciat. En la mateixa línia, ha defensat que "cal invertir en les persones. Sense elles, les ciutats no bateguen".

L'exdirectora de Càritas, Núria Gispert, serà l'encarregada d'engegar les festes de la Mercè 2014 amb un pregó solidari el 19 de setembre. Segons ha assegurat en roda de premsa aquest dijous, tot i que Barcelona és una ciutat "d'alegries i tristeses", on hi ha molts ciutadans que ho estan passant malament a causa de la crisi, ella "no perd l'esperança". Núria Gispert va néixer el 1936, i va començar la seva tasca social als 14 anys, quan va començar a anar a l'escola del barri de Can Tunis per ajudar a famílies desestructurades. Més endavant, va participar activament en el teixit associatiu del seu barri i va ser regidora de l'Ajuntament de Barcelona entre 1979 i 1995. De 1998 a 2004 va presidir Càritas Barcelona, que va combinar entre 2002 i 2004 amb la direcció de Càritas Espanyola. Al 2002 li va ser atorgada la Creu de Sant Jordi, va rebre la Medalla d'Or del Parlament el 2013 i va ser finalista del Premi Català de l'Any.

Mig centenar de grups, ordes religiosos i institucions catòliques catalanes han lliurat aquest dijous a la presidenta del Parlament, Núria de Gispert, el seu manifest d'adhesió al Pacte Nacional pel Dret a Decidir per donar suport a "la celebració d'una consulta sobre el futur polític de Catalunya". Entitats com Càritas de Tarragona i la Federació de Cristians de Catalunya o congregacions com les carmelites descalces, els claretians, la Companyia de Jesús, les teresianes del Raval, les carmelites de la caritat Vedruna o l'Escola Pia són alguns dels signants del manifest.

La presidenta del Parlament, Núria de Gispert, ha demanat aquest dimecres als grups de la cambra "màxima unitat" al voltant de la consulta sobiranista durant el debat de política general, per enviar així un missatge "clar" al govern espanyol i una resposta als catalans després de la Diada.

No hi ha motius per endarrerir la consulta, més aviat n'hi ha per avançar-la". Així ha respost la portaveu d'ERC i vicepresidenta del Parlament, Anna Simó, a la presidenta de la cambra, Núria de Gispert, que aquest dilluns ha tornat a dir que "no passaria res" si el referèndum s'endarrerís del 2014 al 2015. Simó ha mantingut així l'argumentació que han fixat els republicans cada cop que s'ha posat damunt la taula la possibilitat que la consulta no es faci el 2014, com fixa l'acord d'estabilitat CiU-ERC.

La sessió constitutiva de la comissió d'estudi del dret de decidir s'ha avançat a dijous a la tarda, en lloc de divendres, tal com estava previst inicialment. La presidenta del Parlament, Núria de Gispert, presidirà la sessió, que començarà després del ple i que servirà per ratificar la presidència de la comissió, per a la qual ha estat proposada ella mateixa. El ple va aprovar el passat 8 de maig la creació de la comissió, amb 106 vots a favor dels grup que l'havien proposada ─CiU, ERC, el PSC, ICV-EUiA i la CUP─ i 9 en contra ─C's. Cada un d'ells aportaran dos diputats a la comissió. Per la seva banda, els diputats del PPC no van participar a la votació.

Segons Alfons López Tena, diputat de Solidaritat Catalana per la Independència, la paraula cosa no té un sentit pejoratiu en català. A un nadó se li diu "quina cosa tan bonica" i ningú "s'enfada", ha recordat en una entrevista a El món a RAC1. També ha insistit que no li va dir "mamarratxa" a la presidenta del Parlament, sinó que li va etzibar que anava vestida com a tal, "que és diferent". Tot i no considerar-ho un insult, no ha dubtat en dir que "no té cap inconvenient per disculpar-se si les seves paraules haguessin ofès Núria de Gispert".

Artur Mas ja és formalment president de la Generalitat. Ha rebut la medalla de president de mans de José Montilla, que li ha cedit el relleu. La presidenta del Parlament, Núria de Gispert, ha llegit el reial decret de nomenament. En el seu primer discurs com a president, Mas ha promès "plena fidelitat al poble de Catalunya", una referència de collita pròpia que pren un significat especial després de la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut ratificat pels catalans.