Sigui quina sigui la cadena que triï l’espectador és gairebé impossible no trobar-se a la pantalla algú fent anar el ganivet tallant verdura. A TV3 amb més probabilitats que a qualsevol altre canal. La 2 Cat, en els seus esforços per semblar un canal de televisió més o menys tradicional, ha incorporat a la graella un espai de cuina benintencionat d’una precarietat que fa patir. El programa es titula Cuina brutal, que ja demostra poca imaginació per part de la cadena, apropiant-se de l’adjectiu per excel·lència de Marc Ribas a TV3. Un símptoma de manca de personalitat pròpia que no afavoreix les ínfules de la cadena. “Brutal” forma part d’aquesta tendència a la pobresa de llenguatge, a l’impacte buit de contingut. “Brutal” és ja el tòpic de les falses expectatives.

El gaspatxo i les amanides s'han convertit en la cançó de l'estiu, culinàriament parlant, i són plats que sovint fins i tot es compren preparats. Ara bé, la cuina tradicional catalana estiuenca és molt més rica i té les seves particulars receptes refrescants. Malgrat la calor, també incorpora plats més elaborats, fins i tot per fer suar, que treuen profit de la gran varietat de fruites i verdures que ara regala el camp mediterrani. Amb la creixent globalització gastronòmica, les tradicions culinàries que se'n deriven corren el risc de caure en l'oblit.

Quan l’aigua és ben calenta dins l’olla, hi posem tres grapats de farigola (al Pallars, en diuen timonets). En un plat, reservem el pa tallat a llesques fines, un ou cru, oli, sal i pebre. Quan la planta ja fa tres minuts que bull, hi afegim l’aigua, ho tapem i deixem reposar-ho una estona abans de servir. Aquesta és la recepta tradicional de la sopa de timonets del Pallars. Sembla que no té cap secret.

Fa anys que vivim resignats a la lentitud de les receptes del Cuines de la sobretaula. La banda sonora de les migdiades del país és la del so del ganivet del 3Cat esmicolant la ceba o qualsevol altra verdura que no poden tenir preparada. A sobre, per partida doble. Primer la recepta més elaborada, normalment amb mantega abundant per donar feina a la sanitat pública del país, i la segona, en un pim, pam, més senzilla i, de tant en tant, de resultat dubtós.

“No tenia ni un cèntim, no tenia diners... I estava boja per ser mare”, ha explicat Inmaculada C, una de les acusades per estafar la sanitat publica que ha intervingut al judici que ha començat aquest dimecres a l’Audiència de Barcelona. Aquesta veïna d’un municipi de Sevilla va buscar en pàgines web de revenda fins que va trobar un preu que podia pagar per aconseguir un tractament de fertilitat. La policia ja tenia constància d’aquest mercat “altruista” en què dones que ja han aconseguit quedar-se embarassades revenen a un preu més baix la medicació que ja no els cal continuar prenent. Però aquest cas era diferent. Inmaculada C. va comprar –i després revendre– medicaments que va aconseguir a través d’un home, Jorge A., que no els havia pagat. Ell mateix ha admès aquest dimecres a l’Audiència de Barcelona que durant més d’un any va aconseguir a cost zero fins a 722 caixes de tractaments de fertilitat en una farmàcia presentant 564 receptes falsificades.

Liverpool, 1912. Un jove Abelardo Cesare Cardini s’endinsa en un gran vaixell. Està a punt d’emprendre un llarg viatge que el portarà lluny del Regne Unit, cap a Montreal, al Canadà. Amb poc més de 16 anys, ja fa un temps que ha abandonat la seva Itàlia natal per treballar en diferents hotels d’Europa. Llavors no té ni idea que uns anys més tard serà el creador d’una amanida que es farà famosa a tot el món i que portarà el seu nom: l’amanida Cèsar, originalment Caesar, que encara avui dia tothom coneix.

Tot i que pot semblar que la galeta Lotus és la gran proposta golafre del 2024, hi ha altres ingredients que rivalitzen molt amb el gust ultradolç d'aquesta galeta belga i que també s'estan fent un bon forat als lineals de les botigues d'alimentació i a les llistes d'ingredients de les elaboracions dolces i salades. A tot arreu se n'ofereix i per totes bandes està assolint un protagonisme que abans no tenia. És el cas del festuc, una fruita seca que sempre ha estat molt ben valorada però que té una presència creixent a les cartes dels establiments en forma de pastís, galeta i topping en tota mena de propostes (fins i tot en tortells de Reis i coques de Sant Joan en les darreres jornades) gràcies a la seva versatilitat: una textura lleugerament cruixent quan és torrat però tova quan és cru (com la del cacauet) i un gust una mica salat i alhora dolç. També destaca la seva untuositat, capaç de traslladar-se a les receptes a les quals s'integra.

La calor puja i les hores lliures augmenten, així que una gran idea per a aquestes jornades de lleure que s'acosten és endinsar-se en el meravellós món dels granissats, que són molt versàtils i ens poden fer passar molt bons moments. A més, és una beguda que pot servir per rebre els convidats i refrescar la canalla quan les temperatures pugen al carrer, juntament amb gelats, sucs i aigua fresca.

Salvar una recepta és salvar una infància, una pàtria, un paladar. Les aromes de la cuina que han alimentat els petits de casa són les que es persegueixen quan la memòria, l'edat adulta, ha substituït la infància, sobretot quan han de cuinar-se per a ells mateixos i sobretot quan ho han de fer per als que estimen. Cuinar és estimar, ho sap tothom sense ser profecia.

Tot i que per a molta gent és un gran desconegut, el Consolat de Mar és una institució nascuda al segle XIII i és considerada l'aportació més important de Catalunya al món. A partir del 1272, amb la creació del Llibre del Consolat de Mar, va establir un paradigma per al dret marítim i es va convertir en un referent internacional per al comerç, la navegació i la resolució alternativa de conflictes entre mercaders i navegants.

Les maduixes són boníssimes per elles mateixes i, certament, no els cal cap afegit per gaudir-ne de la millor manera possible. Però per sortir de la rutina i sorprendre una mica la canalla a casa, les maduixes es poden preparar de maneres ben divertides per cridar-los l'atenció, passar una bona estona junts i degustar-les de manera alternativa a com ho fem sempre. Les cullerades de nata sobre les maduixes no fallen, i tampoc la seva maceració en suc de taronja o amb una mica de sucre (i en algunes llars també banyades en llet). Aquestes són fórmules que sabem que funcionen, però aquesta primavera ens proposem anar més enllà i seduir els infants parlant-los el seu mateix idioma. Per jugar de valent amb les maduixes amb infants a partir de dos anys, només calen exemplars d'aquesta fruita i llapis pastissers de xocolata que venen en qualsevol supermercat.

Molt se'n parla, de la fregidora d'aire, però sempre per a elaboracions d'allò més evidents o per a preparacions totterreny per als adults que res tenen a veure amb el fregit. Aquest regal estrella del Nadal dels darrers anys té grans avantatges a l'hora de cuinar i la preparació d'aliments per a la canalla també es pot veure beneficiada d'un nou mètode de cuina que arriba quan ja pensàvem que ho havíem vist tot. L'avantatge més destacat en l'àmbit nutricional és la reducció de les calories respecte a una fregidora convencional: aquest sistema no n'afegeix tantes i fa que els àpats siguin menys calòrics aconseguint atractives textures similars. També, la rapidesa i facilitat d'ús d'aquests electrodomèstics són ideals per a les famílies que tenen pressa, poc temps per dedicar-se a la cuina i necessiten solucions fàcils i solvents. Finalment, hi ha una qüestió d'abaratiment del procés, ja que en moments en què el preu de l'oli està pels núvols, la cocció amb fregidora d'aire no surt tan cara tot i que el preu de la llum també sigui alt.

Nandu Jubany és un cuiner popular. Al món virtual, on el seu carisma l'ha fet triomfar a les xarxes, i al món real. D'això n'és prova el passatge de la Concepció, on hi ha el seu restaurant Pur i que ha quedat tallat per la presentació del seu últim llibre, Receptes per compartir amb amics. A l'esdeveniment hi ha anat una gentada i moltes cares conegudes. Entre ells, els participants en el llibre, la gent que el Nandu ha enredat.

Els germans Roca van publicar aquesta primavera el llibre CCR. Cuina. Consciència. Reflexió (Montagut editors, 2023). Un compendi dels plats més significatius que han creat la darrera dècada, on s'explica de cada un el seu significat. Recollim 10 de les receptes que, segons El Celler de Can Roca, condensen millor les seves memòries de Girona, el paisatge i transformació de la ciutat.

A hores d'ara en un gran nombre de llars catalanes hi ha, sobre el marbre de la cuina, una fregidora d'aire, gadget d'èxit ja el Nadal de fa dos anys i regal fàcil per a cuinetes i no tan cuinetes. Passat el temps prudencial d'implantació d'aquest innovador electrodomèstic, ja se'n pot treure l'aigua clara i decidir si realment ha estat un bluf o una revolució culinària a la qual s'abonarà tota la societat al llarg del temps. De fet, des dels seus inicis aquest invent es comercialitza sota la promesa de canviar els hàbits alimentaris i permetre preparacions més saludables, gustoses i fàcils de fer. Aquest gadget ja habita les cuines de gairebé la meitat de les llars nord-americanes (que, d'altra banda, tan poc tenen a veure amb les mediterrànies). Com en tot, no hi ha una única opinió, i els fòrums de ressenyes de les empreses i botigues que els comercialitzen tenen apreciacions de tota mena entre els que defensen aquest forn com a invent que els ha canviat la manera de cuinar i els que ho consideren una andròmina que mai hauria d'haver entrat a casa seva. A més, hi ha una gran diversitat de models, gammes, preus i funcionalitats, de manera que cada cas és un món. Finalment, un nou element entra en disputa: el preu de l'oli d'oliva està disparat. Per algunes llars, ara sí, que serà el seu moment?

El cuiner Oriol Sabé, del restaurant Can Marc de Sant Esteve de Palautordera, explica com preparar un ajoblanco amb un granissat de tomàquet casolà, i amb un truc, que és el mango, que aconsegueix amorosir i maridar les ametlles amb el tomàquet. La seva textura suau i el seu gust dolç aconsegueixen lligar tota la resta d'ingredients.

Com si acabés de començar un nou any, la rentrée escolar també comporta nous reptes i desitjos per al curs que s'inicia, com el de menjar bé, de manera saludable, amb àpats farcits d'energia i de ràpida execució. Ja forma part del mainstream alimentari, però paga la pena recordar que els cereals comercials, generalment plens de sucres afegits o, darrerament, edulcorants de tota mena, són la pitjor de les opcions en una dieta saludable, i almenys per als dies de cada dia. Un bon esmorzar ha d'incloure lactis, cereals integrals, fruita i greixos saludables o, dit d'una altra manera: llet, iogurt, formatge fresc, torrades, civada, peces de fruita de temporada, llavors, alvocat i oli d'oliva, entre altres. D'altra banda, és important recordar que l'obesitat a la infància és un fenomen cada cop més estès i que, segons unes dades de fa pocs dies de la investigadora Isabel María Blancas, de l'Hospital Universitari Reina Sofia de Còrdova, la meitat dels nens d'entre 6 i 16 anys pateixen obesitat i sobrepès, cosa que significa que en vint anys les xifres s'han duplicat. Per això és molt útil tenir a mà un seguit de receptes.

Si et sembla que això de cuinar no fa per a tu o prefereixes no complicar-te la vida als fogons, ets en el millor moment de l'any. La gran diversitat d'ingredients que ens brinda l'horta a l'estiu és una bona raó per animar-te a cuinar. Més encara si tens en compte que moltes d'aquestes viandes es poden preparar en cru sense encendre el foc i que ens ajuden a refrescar-nos. Això no vol dir que hagis de caure en fer la clàssica amanida d'enciam, tomàquet, cogombre i ceba tendra o una de pasta amb el primer que trobis per casa. Ara és l'hora de preparar també cremes fredes, amanides creatives, peixos sense haver de posar en marxa el tòrrid forn i gelats casolans. Són idees de preparació senzilla però de resultat gustós que brinden l'oportunitat d'acabar estimant la cuina durant tot l'any.

Amb una petita pila de tortillas fetes a mà al costat, una àvia mexicana tímida amb un davantal morat mirava a càmera i es presentava al món. "Us faré aquesta recepta", deia Doña Ángela al seu primer vídeo de YouTube, l'agost del 2019, parlant un castellà dolç. "Espero que els agradi." Va agradar a milions de persones, que l'han adorat des de llavors.

Fa vint anys l’hummus era, com tants altres plats, una proposta exòtica i pràcticament relegada als paladars d’aquells que viatjaven als països àrabs. En plena internacionalització de la cuina fruit de la globalització, aquesta pasta densa feta amb puré de cigrons cuits, barrejada amb tahina, oli d'oliva, suc de llimona i espècies, ha esdevingut un bàsic en moltes llars i restaurants, i fins i s’ha sotmès a l’experimentació i fusió amb ingredients d’arreu, també els de casa nostra, i ha donat lloc a una gran varietat de propostes que encara no han saltat al corrent majoritari, com sí que ho ha fet, per exemple, el gaspatxo de síndria o la pasta cuita de llenties. Doncs bé, segons explica el defensor de la cuina vegetariana Manel Garcia, darrere del compte d’Instagram Addicted To Humus juntament amb Hanna Buschmann, amb milers de seguidors, va descobrir aquesta preparació quan treballava com a cambrer en un restaurant de fusió sirià fa una dècada: “Allà vaig enamorar-me totalment d’aquest plat”, diu, i considera que més enllà de la seva descoberta personal el plat va guanyar popularitat fa uns vuit anys. Els països àrabs en són un gran referent i també els països mediterranis orientals, que en tenen moltes varietats. Per a Garcia, l'hummus s’ha popularitzat perquè “primer de tot, és deliciós”, i també és una preparació “molt sana i molt fàcil de fer”. Ara bé, segons el seu parer, la seva popularitat va començar quan els supermercats van començar a comercialitzar-lo preparat, ja que aquesta solució va facilitar molt el seu consum domèstic. Val a dir també que “a les xarxes sempre ha estat un plat que funciona molt bé per la seva versatilitat”, i segons considera, és molt fàcil de fer, agrada a tothom i a sobre és molt sa, especialment el casolà, perquè no té olis refinats.