Aliança Catalana (AC) va néixer a Ripoll el 2020. Plataforma per Catalunya (PxC), el 2002, a Vic. Dues dècades més tard, els partits de Sílvia Orriols i de Josep Anglada, que ara s'ha refundat sota la marca de Som Identitaris (SOMI), es podrien enfrontar a les urnes a Vic. Els dos grans referents de l'extrema dreta d'arrel catalana, cara a cara.

A Vic no governa l'extrema dreta, però té representació al consistori. Josep Anglada va tornar a l'ajuntament en les eleccions del 2023 i ha aconseguit guanyar rellevància política després de moderar el to aquest mandat (tot i algun enfrontament públic amb la CUP). Fins al punt que els seus dos vots són decisius perquè Junts, que ostenta l'alcaldia, guanyi votacions. L'alcalde, Albert Castells, defuig els cordons sanitaris i reivindica poder negociar i arribar a acords amb tothom. "No funciona", etziba. "Com a alcalde reivindico que el mateix que faig a Vic es faci al Parlament, confrontar idees i anar tema a tema i no actuar en bloc contra formacions polítiques", explica en conversa amb l'ARA. "La deriva d'Europa i el món cap a l'extrema dreta ens preocupa, però creiem que la manera de fer-hi front és amb polítiques" per resoldre els "problemes reals": "ocupació [il·legal], civisme, seguretat, habitatge" i també el "repte demogràfic".

El jutjat d'instrucció número 3 de Reus envia a judici l'antiga cúpula de Plataforma per Catalunya (PxC) per una campanya contra els immigrants que la formació ultradretana va llançar amb motiu de les municipals del 2011. En una interlocutòria de finals d'octubre, el jutge dicta l'obertura de judici oral contra Josep Anglada i dotze exdirigents més de l'extint partit pel suposat delicte de discriminació i provocació a l'odi. La vista es farà en els pròxims mesos als jutjats penals de la capital del Baix Camp, atès que és en aquesta ciutat on l'associació musulmana Watani va presentar la denúncia. El Codi Penal preveu penes d'entre un i tres anys de presó i una multa de sis a dotze mesos per a aquest delicte.

L’Audiència Provincial de Barcelona ha donat a conèixer aquest dilluns la sentència ferma d’inhabilitació per la qual Josep Anglada, exlíder de Plataforma per Catalunya i actual candidat de Som Identitaris a l’Ajuntament de Vic, queda exclòs de la cursa electoral. Tot i que Anglada va presentar recurs d’apel·lació, la justícia ha imposat al regidor vigatà dos anys de presó i la inhabilitació com a càrrec públic per haver amenaçat a través Twitter un militant d’Arran Vic menor d’edat.

El ministeri Fiscal ha demanat deu mesos de presó per a Josep Anglada, actual regidor de Plataforma Vigatana a l'Ajuntament de Vic, per la presumpta agressió de dos joves a Vic l'any 2012, quan Anglada encara era president de Plataforma per Catalunya. Els fets que se li atribueixen són un delicte contra la integritat moral i dues faltes de lesions.

La crisi a PxC ha sumat un altre capítol. El fundador del partit xenòfob, Josep Anglada, va ser apartat de la direcció del partit, ara capitanejat pel secretari general i regidor a Igualada, Robert Hernando. Una història de conxorxes entre els nous membres de la direcció que ha acabat amb una ordre d'allunyament cautelar de 200 a Hernando, segons ha avançat Anoiadiari. Així ho va decretar el jutjat d'instrucció número 2 de Vic ahir, després de citar Hernando, el regidor de Vic Joan Carles Fuentes, i el regidor d'Olot Ignasi Mulleras. Tots tres estaven imputats per temptativa d'homicidi i de danys i lesions contra Anglada.

Plataforma per Catalunya (PxC) presentarà una querella criminal contra Josep Anglada en els propers dies, segons explica en un comunicat de premsa. La formació xenòfoba portarà el seu antic líder davant la justícia després d'haver auditat la situació financera del partit i la gestió feta per Anglada i haver trobar indicis sobre "diversos delictes de caire econòmic i societari".

El ple d'aquest dilluns a l'Ajuntament de Vic ha evidenciat la divisió interna que hi ha al grup municipal de Plataforma per Catalunya (PxC) des que el 8 de febrer la direcció va decidir cessar del càrrec el president, Josep Anglada.

La nova cúpula de Plataforma per Catalunya (PxC) ha sortit al pas aquest diumenge de les acusacions del seu exlíder Josep Anglada i l'ha amenaçat amb sancions de fins a 600.000 euros si pretén utilitzar "de manera fraudulenta" la base de dades del partit per intentar revocar el seu cessament en el càrrec de president aprovat dissabte. En un comunicat, la direcció de la formació xenòfoba afirma que la reunió on es va prendre la decisió no era il·legal, com sí que ho creu Anglada, ja que els Estatuts del partit permeten la convocatòria extrordinària de la direcció si ho sol·liciten el 25% dels seus membres. A més, afirmen que l'expresident de PxC tenia constància de la reunió, tot i que no hi va comparèixer.

El president de PxC, Josep Anglada, ha afirmat aquest diumenge que plantarà cara per mantenir el lideratge del partit i ha assegurat que la seva destitució és "il·legal" i un "complot". "El president és l'únic que té la potestat per convocar un consell executiu i, per tant, la reunió d'ahir [dissabte] de l'Hospitalet ha vulnerat greument els estatuts de PxC i no té cap efecte a nivell de partit", ha assenyalat Anglada a l'ACN. Per tot plegat, el líder de PxC ha anunciat que suspèn de militància i expedienta "per faltes molt greus" la dotzena de persones que es van reunir aquest dissabte en l'executiva de l'Hospitalet i que van decidir rellevar Anglada del capdavant de la formació per "deficiències en la gestió".

El fins ara líder de Plataforma per Catalunya, Josep Anglada, que ha estat destituït aquest dissabte com a president del partit per la seva executiva, ha assegurat a EFE que desconeix el motiu de la seva destitució. Anglada ha afirmat que la reunió de la cúpula s'ha convocat malgrat saber que ell no podria assistir-hi i que se li ha rellevat sense permetre-li donar explicacions.

El líder de Plataforma per Catalunya (PxC), Josep Anglada, ha estès a la majoria de comunitats autònomes de l'Estat la seva organització ultra i que ell defineix de caràcter "identitari" que defensa posicions de rebuig als immigrants, per a la que utilitzarà el nom de Plataforma per la Llibertat (Pxl). PxC indica en un comunicat que actualment ja disposa de delegacions a Galícia, Astúries, País Basc, Castella i Lleó, Madrid, València, Múrcia, Canàries, Màlaga, Cadis i Almeria, i que el seu objectiu és "estar presents a totes les autonomies a final d'aquest any".