Aquest any, en un dels treballs de recerca en els quals vaig estar de tribunal es va arribar a una conclusió interessantíssima que revelaré al final d’aquest article. El treball en qüestió analitzava l’oferta de lleure en català adreçada als joves. N’hi havia per a tots els gustos i edats. Per als més petits, activitats musicals i teatrals. Aquestes, evidentment, les triaven els pares.

El ministeri de Treball i Economia Social ha premut l'accelerador per posar en marxa l'enduriment del registre de l'horari laboral a tot l'Estat. El govern espanyol preveu que el text de la normativa, que a hores d'ara està en fase d'audiència, pugui entrar en vigor en menys de sis mesos i obligui totes les empreses a garantir que els seus treballadors detallen l'hora i el minut en què comencen i acaben la seva jornada laboral, així com les pauses que facin durant el dia. Ara bé, el sector del lleure adverteix que, si més no de moment, aquesta nova norma s'ha oblidat de la seva casuística, cosa que pot fer perillar les colònies escolars i familiars tal com les coneixem fins ara.

Més calor, més incertesa i canvis tecnològics. Amb aquests reptes per endavant mira al futur l'ampli sector dels parcs d'atraccions, que agrupa des de companyies de turisme pur i dur amb grans grups industrials fabricants de muntanyes russes o màquines recreatives i que depèn, en bona part, de la bonança econòmica i climàtica per tirar endavant. "No resolem problemes al món, però creem molt bons records", va dir sobre el negoci del sector Antonio Zamperla, conseller delegat de la històrica companyia italiana de disseny d'atraccions que porta el cognom de la seva família.

A Sant Pere de Ribes fa poc més d’un any que ha obert l’Agrupament Escolta L’Estol, amb seu a les Roquetes. És un cau que neix de famílies i joves sense tradició escolta ni d’associacionisme juvenil, i això n'ha dificultat un xic la implantació, que es diferencia d’altres agrupaments perquè no es fa a les tardes de dissabte, com habitualment, sinó a les tardes de diumenge, i no és cada setmana, sinó cada quinze dies. El motiu no és un altre que adaptar-se a l’agenda dels joves que han de fer de caps i monitors, que no tenen prou temps per dedicar a aquesta iniciativa, però no per això volen deixar de fer-la.

Un informe de la Fundació Pere Tarrés constata que el 65,8% de les famílies becades en les seves activitats de lleure viuen per sota del llindar de la pobresa. Des de l'entitat apunten que alguns indicadors han millorat lleugerament, però la fotografia que revelen les seves dades constata una "preocupant cronificació de la vulnerabilitat". Un 37,9% de les famílies becades per ells viuen en situació de pobresa greu, és a dir amb uns ingressos per sota del 40% de la mitjana de Catalunya, i un 13,8% fins i tot es queden per sota del 20% de la mitjana catalana i viuen, per tant, en condicions de pobresa extrema.

Cada cop queda menys per a l’estiu i per a les vacances escolars, temps de lleure i també de casals i de colònies. L’oferta cada vegada és més àmplia i destinada a perfils ben variats d’infants i joves que volen passar una part del període estival gaudint d’activitats i aprenent a través de l’experiència. El ventall de propostes que cada any ofereixen entitats i associacions de lleure fa que les famílies hagin de tenir en compte determinats criteris a l’hora de fer la tria. Però ¿aquesta decisió ha de recaure exclusivament en les famílies? Segurament, els principals interessats també hi tenen molt a dir.

Més del 70% dels participants al programa Marxem en família de la Fundació Pere Tarrés escullen la plana de Lleida o el Pirineu per passar les vacances d’estiu, per davant de la Catalunya Central o la costa. La localització prop d’entorns naturals i la necessitat de les famílies de refugiar-se de la calor serien les raons de l’èxit. El programa, que permet que els infants visquin l'experiència de viure unes colònies amb els seus familiars, enguany compta amb 2.701 participants, un increment del 30% respecte a les dades del 2022, quan van ser 2.030. Les vacances inclouen excursions, gimcanes i jocs a càrrec de monitors que porten infants i adults a viure experiències a la natura i adquirir nous coneixements en un ambient lúdic i familiar.

Sigui per la necessitat que tenim d’evadir-nos o per la voluntat de desconnectar de tot i descarregar frustracions a cop de crit, el cert és que els parcs d’atraccions reben més visitants que mai. S’han consolidat com a espais d’oci de primera magnitud i com a pols d’atracció turística per als territoris que els acullen. Molt probablement, l’origen d’aquests espais es remunta a les antigues fires que es feien en pobles i ciutats i el seu concepte entronca amb el de les mateixes exposicions universals, que desplegaven enginyosos muntatges per fer-se atractives al visitant. Per exemple, el 1851 obria les portes a Londres la Gran Exposició dels Treballs Industrials de Totes les Nacions, un esdeveniment que va acabar creant un model d’exposició temàtica que tenia molt de parc d’atraccions.

40 anys. Aquest és el temps dedicat a crear, gestionar, dinamitzar i impulsar el moviment dels esplais laics de Catalunya. I aquesta tasca immensa li correspon a Esplais Catalans, l’Esplac (www.esplac.cat), que aquest 2022 està de plena celebració de les seves primeres quatre dècades de vida, amb molt bona salut. Les xifres parlen per si soles. En tots aquests anys, l’Esplac ha aconseguit aplegar 111 esplais, amb més de 2.000 monitors voluntaris que atenen un total de 7.800 infants d’unes 700 poblacions catalanes.

L’excursionisme porta implícits una sèrie de reptes i beneficis que fan de la seva pràctica una proposta especialment saludable i educativa per a tots els membres de la família. Entre altres coses, permet un íntim coneixement de la natura que fa que li tinguem més respecte. A més, desenvolupa una sana convivència entre familiars i amics de qualsevol edat, cosa que incrementa l’esperit de suport i companyonia; i és una aposta de salut, perquè suposa un excel·lent exercici cardiovascular. Finalment, el fet que es practiqui lluny de la ciutat ens permet allunyar-nos de la contaminació urbana.

El Cesc (nom fictici) té vuit anys i els dimecres, al sortir d’escola, va a classe de plàstica. Avui estampa fulles i experimenta amb esponges i colors. Segueix les indicacions i propostes de la tallerista que els ajuda en la seva elaboració. Se’l veu atent, i el treball li queda preciós. La història no tindria res d’especial si no fos que és la primera vegada que el Cesc fa una activitat extraescolar. Fa poques setmanes que ha començat, però els seus pares veuen que hi ve content i tenen la confiança que està atès com necessita. “El Cesc és transparent, si no hi estigués a gust, no voldria ni entrar”, explica la seva mare, la Carme. Està diagnosticat amb un TEA i a l’escola compta amb un suport educatiu, però no s’havien atrevit mai a provar les activitats de lleure. El seu pare reconeix que sempre havien tingut “la sensació” que els monitors no estan “prou preparats” i els feia “por” que no sabessin actuar davant d’una situació conflictiva. 

Guaiteu-los: tot el dia ajaguts al sofà o tancats a l’habitació amb pany i clau, enganxats durant hores i hores a la Play, a Netflix, a Instagram, a TikTok, a Twitch. Arriben a casa i s’hi llancen de cap. ¿Els pares poden facilitar que els fills que tenen hàbits sedentaris o que viuen amorrats a la pantalla obrin la ment i adquireixin noves aficions més enriquidores? És possible, això? I si ho és, com es fa?

Quatre músics, dos cantants, un escenari, 30 grans hits dels anys 70, 80 i 90, una història narrada i interpretada de manera divertida i tota la diversió per a petits i grans! Això és Rock party, un trepidant espectacle-concert participatiu fet i pensat per a les famílies.

Masies i camps es reivindiquen com a llocs de lleure i entreteniment, a la vegada que posen en valor la feina al medi rural davant dels ulls dels urbanites. Us proposem algunes explotacions rurals de Catalunya per escapar-vos i poder retrobar-vos amb els orígens d’allò que mengeu i conèixer, de primera mà, com és el dia a dia dels que ens procuren l’aliment, lluny de visions idíliques però d’una manera amable i entretinguda. Al capdavall, passejar pel patrimoni ecològic, paisatgístic i cultural del país, i fer-ho en entorns privilegiats –sovint molt més a prop que no ens pensem dels centres urbans–, és tot un privilegi al qual no sempre parem atenció.

Des que va començar la pandèmia que apreciem encara més el contacte amb la natura. Hem vist muntanyencs habituals i nouvinguts fent cua per coronar cims o rutes verdes que fins fa quatre dies eren grans desconegudes i ara estan sempre transitades. S’acosta l’estiu i, sense restriccions perimetrals, tothom aprofita per sortir i gaudir de la natura tant com sigui possible. Una bona opció és anar a pescar, però l’opció anomenada pesca sense mort guanya adeptes, ja que permet estar a l’aire lliure i evitar aglomeracions mentre practiques esport.

Els infants i joves de la Seu d'Urgell i comarca podran trobar a la Guia d'Estiu 2021 un total de 38 activitats: 19 de lleure i 19 d'esportives, a la natura i d'aigua. Les propostes estan adreçades a infants de 3 a 12 anys, que podran triar entre un total de 34 activitats, així com també per a joves a partir dels 12 anys, que hi trobaran un total de 21 iniciatives.

Al carrer més emblemàtic de Barcelona, la Rambla, hi podeu trobar el nou Museu de Cera de Barcelona, un projecte totalment renovat, tant a nivell conceptual com de figures, on es combinen personatges emblemàtics i l'última tecnologia per fer-vos viure una experiència inoblidable en família.

A Catalunya hi ha 120.000 monitors de lleure titulats, una de les xarxes de voluntariat més grans d’Europa i amb molta tradició. Són joves –sobradament preparats– amb vocació de dinamitzar, animar i educar la canalla en casals, esplais i caus d’arreu del territori. Cada any, uns 7.000 joves obtenen el certificat de monitor o director d’educació en el lleure, d’acord amb la direcció general de Joventut de la Generalitat. Són, per tant, una matèria primera d’alta qualitat, sovint poc reconeguda professionalment a la nostra societat. Uns professionals necessaris. 

Sovint l’hora del pati és la franja preferida de l’alumnat. Una estona per sortir a l’exterior i canviar d’escenari. ¿Però s’aprofita prou aquest espai? Per a Imma Marín, presidenta de Marinva i directora de l’informe Els patis de les escoles: espais d’oportunitats educatives, de la Fundació Bofill, el pati és un espai educatiu més de l’escola i no haurien de ser gaire diferents els patis de primària i secundària: “El que varia és l’ús que en fa la canalla perquè tenen edats, necessitats i interessos diferents”. Explica que així com hi ha espais d’aprenentatge interior (aules, biblioteca o laboratori), també n’hi ha d’exteriors, com el pati. No només perquè s’hi fa educació física, sinó també perquè allà hi passen coses importants, sobretot a nivell emocional. “És on es fan amistats i també on sorgeixen problemes com el bullying. És una olla que bull, que té una funció extraordinària com a espai de joc, recreació, conversa i relació, on l'alumnat es manifesta de manera espontània posant en relleu les seves competències relacionals, de resolució de conflictes, resiliència, assertivitat, etc. Un espai que, a banda de les activitats lectives que es puguin organitzar, ha de possibilitar temps lliure per a la relació i la recreació i el joc. Perquè el que necessiten els nanos és airejar-se, activitats de lleure i lúdiques decidides per ells mateixos”.

Sant Boi de Llobregat celebra aquest mes de març el Mes de la Carxofa, el producte agrícola més característic del municipi, una activitat que coincideix amb un esdeveniment d’abast internacional, ja que Barcelona i els municipis de l’àrea metropolitana acullen la Capitalitat Mundial de l’Alimentació 2021. En aquest marc, Sant Boi i el Prat organitzen una campanya conjunta de difusió de la carxofa del Parc Agrari del Baix Llobregat i els seus valors, amb el lema "Sant Boi i el Prat, Capital Mundial de la Carxofa".