Els Mossos d'Esquadra han detingut un imam del barri de la Marca de l'Ham de Figueres per maltractaments als menors d'edat que acudien a la mesquita que liderava. Segons fonts policials, pegava amb un bastó rígid o amb la mà oberta com a forma de càstig als nens i nenes que anaven al centre religiós a resar i aprendre àrab. Després que els fets es repetissin en diverses ocasions, van ser les mateixes famílies de la comunitat musulmana del barri les que van alertar la policia i el van apartar de les seves funcions.

Les restes de l'incendi que dissabte a la matinada va arrasar la nova mesquita de Piera són ben visibles des de fora. La cinta de la policia envolta l'edifici nou de trinca al costat del cartell de les obres. Han passat 48 hores des de l'incident i la investigació policial no ha determinat encara si va ser un atac premeditat o un accident, però aquest dilluns l'alcaldessa Carme González, del PSC, s'ha reunit amb representants de la comunitat musulmana per enfortir la imatge d'unitat d'aquesta localitat de l'Anoia.

No eren uns nouvinguts. Els imams expulsats pel ministeri de l'Interior per haver difós discursos de radicalització perillosos per a la seguretat pública feia anys que exercien a Figueres i a la Jonquera, segons han reconegut els responsables d'aquestes comunitats islàmiques.

Ibn Hazm és el nom d’una de les comunitats musulmanes més grans de Catalunya. És a Lleida ciutat i, amb més d’un miler de membres, utilitza el Palau de Vidre dels Camps Elisis, un dels pavellons firals de la ciutat, per celebrar-hi les seves activitats. Fa temps que l’ajuntament insta l’entitat a buscar una ubicació alternativa per a les seves celebracions. S'havia acordat amb els seus líders que a finals de març abandonarien definitivament el Palau de Vidre, on es preveu de forma imminent un projecte de remodelació. Però, a les portes del Ramadà (que comença previsiblement el 22 de març), la comunitat musulmana ha aconseguit arrencar dues noves pròrrogues.

El conflicte per l'obertura de la segona mesquita de Mollet sembla lluny de resoldre's. L'any 2013 l'associació Al Huda va comprar un local al municipi per obrir-hi un nou centre religiós perquè el que tenien era petit per acollir tots els fidels, però l'Ajuntament els va denegar la llicència perquè la normativa municipal no permet aquest ús en aquest espai. Més de vuit anys després i un periple pels tribunals -que sempre han donat la raó al consistori-, el conflicte segueix sense resoldre's.

Ara no només cal visitar Cambridge, una de les dues ciutats universitàries més famoses d’Anglaterra i del món, per admirar la bellesa de la capella del King’s College o per navegar amb barca pel riu Cam i passar per sota del no menys famós pont de les Matemàtiques. Des de fa alguns mesos, al gran nombre de joies arquitectòniques que la ciutat ofereix als passavolants se n’hi ha afegit una altra: és tracta d’un edifici icònic per al segle XXI, la Mesquita Central, la primera del Regne Unit i d’Europa construïda sota principis de sostenibilitat i de respecte pel medi ambient.

Almenys dues persones han resultat ferides greus aquest dilluns en un tiroteig que ha tingut lloc davant de la mesquita de Baiona, al País Basc francès, segons fonts de la Prefectura dels Pirineus Atlàntics. Un individu d'edat avançada ha estat detingut arran de l'incident, sense que de moment se sàpiguen les raons de l'atac, segons han afegit aquestes mateixes fonts. El detingut havia estat candidat del partit d'extrema dreta Front Nacional, de Marine Le Pen, ara rebatejat amb el nom de Reagrupament Nacional.

La policia noruega ha informat aquest diumenge que investiga com un acte de terrorisme el tiroteig que va tenir lloc aquest dissabte en una mesquita de Bærum, als afores d'Oslo, i en el qual va resultar ferit lleu l'autor dels trets.

Abdelaaziz Elblout demana als curiosos que avui van a la mesquita que es treguin les sabates, abans d'endinsar-los en l'espai d'oració. Una parella de nouvinguts pregunta per una de les pissarres que pengen de la paret. "Aquests són els horaris de pregària", explica el president la Comunitat Islàmica de Nou Barris a la vintena de persones que l'escolten, i afegeix: "Pots fer-les des de casa teva, però si vens a la mesquita guanyes més punts". La resta esbossa un somriure. Quan la mesquita es va instal·lar al carrer Japó fa poc més de dos anys, la comunitat musulmana del barri va haver d'enfrontar-se a l'assetjament i les vexacions d'alguns veïns de la zona. Avui, però, celebren que la situació hagi canviat.

Insults, cassolades, pancartes en contra, galledes d’aigua, embotits de porc a la porta i concentracions de l’extrema dreta amenaçadores. Són algunes de les vexacions que van haver d’aguantar, durant mesos, els veïns de la comunitat musulmana de Nou Barris, a Barcelona, quan van expressar el seu desig d’obrir una mesquita al carrer del Japó. Van ser mesos de molta tensió, recorden els veïns. Però ara, gairebé un any després que es posés en marxa la mesquita, la situació ha canviat molt. “Fins i tot hi ha veïns que ens han vingut a demanar perdó per la seva actitud”, assegura Mohamed Arbiine, un dels responsables del centre.

Un fort dispositiu policial dels Mossos d'Esquadra i la Guàrdia Urbana ha impedit el contacte visual de dues protestes al barri tarragoní de Sant Pere i Sant Pau, les dues convocades a la plaça de Cuba.

El president turc, Recep Tayyip Erdogan, ja va provocar un terrabastall a Berlín divendres durant el seu primer dia de visita oficial a Alemanya. I aquest dissabte ha tocat el torn a la ciutat de Colònia, al sud del país, on Erdogan s'ha traslladat per inaugurar la mesquita més gran d'Alemanya, amb 48.000 metres quadrats i una capacitat per a 4.000 fidels. Centenars de persones han protestat per la visita d'un mandatari que no és benvingut, i un espectacular dispositiu de seguretat ha convertit la ciutat en una zona gairebé fantasma. Fins i tot franctiradors s'han situat al capdamunt dels edificis per vigilar els carrers.

El tinent d'alcalde de Drets de Ciutadania de l'Ajuntament de Barcelona, Jaume Asens, ha reconegut que el consistori està preocupat "pel fenomen creixent de l'extrema dreta" a la capital catalana, sobretot per les últimes accions en relació "a la política i perquè puguin produir-se atacs de caràcter racista". El consistori s'ha personat en la causa contra els set ultres investigats pels atacs a la mesquita de Nou Barris. Ahir es va saber que el jutge que porta el cas ha decretat una ordre d'allunyament contra els set investigats perquè no s'acostin a menys de 300 metres de l'oratori ni es comuniquin amb els seus responsables, i els ha tancat el perfils de les xarxes socials.

Un jutge de Barcelona ha prohibit al líder de la formació ultra Democracia Nacional i a sis simpatitzants més acostar-se a menys de 300 metres de la mesquita del carrer Japó de Nou Barris, mentre duri la investigació, per l'assetjament a què haurien sotmès el centre de culte en les darreres setmanes. La fiscalia especialitzada en delictes d'odi va denunciar-los després de penjar embotits i greix de porc a la porta del centre i de posar cola i silicona al pany perquè no es pogués obrir.

Diverses entitats del districte de Nou Barris de Barcelona han denunciat la situació de desprotecció de la comunitat islàmica del barri de Prosperitat, així com l'assetjament i intimidacions que pateixen per part de grups de la ultradreta des que es va obrir una mesquita al carrer Japó, a tocar de Via Júlia.

“¿Però com poden cridar «Convivència sí, mesquita no»? La convivència és que hi pugui haver una mesquita”, diu confós el Hassan, un dels membres de la Comunitat Islàmica de Nou Barris. Des de fa un mes, han de suportar crits i insults cada cop que entren a resar en un local que han llogat al carrer Japó, al barri de la Prosperitat. Els veïns van començar les protestes ara fa un any, quan van saber que la comunitat musulmana volia obrir una mesquita al seu carrer. Ja porten 308 cassolades i la tensió s’ha anat acumulat. Un mes després de l’obertura de l’espai, la crispació s’ha disparat.

El jihadisme egipci va fer ahir un salt qualitatiu en la seva implacable campanya de terror. Un atemptat contra una mesquita sufí situada al nord-oest de la península del Sinaí, a la ciutat de Bir al-Abed, es va convertir en el més sanguinari de la història del país àrab. Segons l'últim balanç de les autoritats, 305 persones van perdre la vida en l'atac, inclosos 27 nens, i almenys 128 més van resultar ferides. Si bé cap grup ha reivindicat l'acció, tots els indicis assenyalen Wilaya Sina, la filial local de l'autodenominat Estat Islàmic. Les sospites s'han confirmat aquest dissabte, quan la Fiscalia egípcia ha informar que els atacants del temple, que va xifrar entre 25 i 30, portaven banderes de l'Estat Islàmic.

A Espanya hi ha 1.508 centres de culte religiosos per a gairebé dos milions de musulmans, segons les últimes dades de l'Observatori del Pluralisme Religiós. Experts consultats per l'agència Efe, però, adverteixen que a més hi ha centenars de "mesquites encobertes" que poden ser focus de radicalisme. En concret critiquen la falta de llocs de culte adequats per a la comunitat musulmana, cosa que provoca la proliferació de punts de reunió no oficials que poden ser aprofitats per "falsos imams" per difondre missatges radicals de l'islam, alguns d'ells en el punt de mira de les forces i cossos de seguretat.