Des de l'afortunada desaparició del terrorisme d'ETA, Euskadi va deixar de tenir el protagonisme mediàtic que havia tingut des de la Transició, però això no vol dir que el seu conflicte polític amb l'Estat hagi deixat d'existir. La lluita política per obtenir més i més autogovern ha estat encapçalada històricament pel PNB, tot i que els darrers anys el gir pragmàtic d'EH Bildu també ha fet que l'esquerra abertzale s'hagi sumat al carro del peix al cove. La societat basca té tan clar que la via negociadora és la bona, després del trauma que va suposar la violència política, i que per optimitzar aquesta negociació cal reforçar els partits propis que el PNB i Bildu sumen el 65% dels vots al Parlament basc i 54 escons de 75.

El govern basc, després d'aconseguir sobre la botzina fa dues setmanes el traspàs de cinc competències a Euskadi (entre elles Salvament Marítim i prestacions familiars no contributives), ara se centra, d'una vegada per totes, en completar el desenvolupament estatutari, per la qual cosa, segons figura a l'Estatut basc, queden encara quinze matèries. D'aquestes potser les més importants són, per la seva especial importància econòmica i d'infraestructures, la gestió del pagament de les pensions i la cessió dels aeroports.

Una assignatura pendent de Catalunya és millorar en la transferència de tecnologia, és a dir, el procés de passar del coneixement fruit de la recerca científica i tecnològica a solucions o aplicacions pràctiques per al mercat. És un element essencial de la innovació i, per extensió, per millorar la productivitat, la variable que assegura el progrés a llarg termini. Euskadi a l'estat espanyol, i Flandes, a Bèlgica, són dos referents als quals mira Catalunya i que es caracteritzen per tenir uns ecosistemes innovadors bolcats en la indústria.

“Vaig treballar d'higienista dental, però cobrava poc i la feina era poc estable. Ara estic fent aquí un cicle superior de formació professional de preparació de la producció en fabricació mecànica”, explica amb un somriure Dámaris Briongos, envoltada d'una mena de robots que semblen extrets d'una pel·lícula de la saga de Star Wars. Som al centre Miguel Altuna de Bergara, la joia de la corona del sistema de FP basc. Tant és així que sovint és visitat per delegacions internacionals. Fa poc els han visitat dos grups dels Estats Units, uns portats directament per l'ambaixada i uns altres a través d'un college, explica orgullós el director del centre, Joxu Arana. L'autoestima per la FP és el primer que es detecta al Miguel Altuna; no en va Euskadi ha desenvolupat un model referent que tothom vol copiar.

Avui és un dia de dolç despertar després del dia més bonic de l’any a Catalunya. Va fer fred, però no va ploure gairebé gens, i sembla que tothom va trobar el seu llibre o el seu autor, que d’això és del que es tracta.

El PNB va salvar diumenge els mobles davant l'enorme empenta de l'esquerra sobiranista. L'empat a 27 escons amb EH Bildu es deu en gran part al fet que manté la seva primacia en el que és el gran calador de vots basc, el que s'anomena Gran Bilbao: la capital de Biscaia i el marge esquerre de la ria (Barakaldo, Sestao, Portugalete i Santurtzi). Només cal una dada: al conjunt de la comunitat autònoma basca, el PNB treu a EH Bildu 28.819 vots, mentre que a Bilbao capital la diferència ja és de 27.766 vots a favor dels jeltzales. L'enorme creixement de l'esquerra sobiranista en aquestes comarques, on han quedat en segona posició per davant dels socialistes –per primera vegada– no ha tombat el fortí del PNB, encara que a poc a poc es va esquerdant. A la resta de Biscaia la distància entre el PNB i EH Bildu s'estreny cada vegada més on no guanyen àmpliament els sobiranistes d'esquerra. Això passa en localitats de la costa com Bermeo, Ondarroa o Gernika, o a la comarca del Duranguesat. A Biscaia obté el 28,60% dels vots davant del 39,51% del PNB.

Canvi de cicle però amb el mateix govern, aquest és el titular de les eleccions a Euskadi on el PNB ha quedat primera força empatant amb escons amb Bildu. Penebistes i socialistes podran reeditar la seva aliança i governar amb majoria absoluta. Avui a l'ARA en parlem amb Braulio Gómez, professor de Ciències Polítiques i director del Deustobarómetro.

L'històric resultat electoral d'aquest diumenge a Euskadi, amb un empat entre el PNB i EH Bildu a 27 escons, demostra que la societat basca ha girat full de la tragèdia del terrorisme i ara reclama un canvi en les prioritats als seus governants. El fet que EH Bildu hagi tingut el millor resultat de la seva història i s'hagi quedat a un escó de superar el PNB, encara que això no comporti un canvi en el govern, és un missatge molt potent que tant el PNB com el PSE han d'escoltar. El nou lehendakari, Imanol Pradales, ha de saber llegir el resultat i oferir als ciutadans alguna cosa diferent si no vol ser l'últim president penebista.

La jornada electoral d'aquest diumenge a Euskadi, amb l'elecció d'un nou Parlament autonòmic, completa el cicle electoral que ha renovat les administracions basques. Les aliances que es van forjar fa deu mesos en la conformació d'ajuntaments i diputacions forals són les que previsiblement es repetiran un cop superada la cita electoral que ha seguit la del 28-M. Aquells comicis van ser una convocatòria doble amb una transcendència especial per a l'estructura institucional del País Basc, en què els territoris històrics d'Àlaba, Biscaia i Guipúscoa tenen un paper que va molt més enllà del que exerceixen les diputacions provincials a la resta de l'Estat.

Les eleccions d'aquest diumenge a Euskadi tenen un interès innegable, tot i que està pràcticament assegurat que el govern de Vitòria continuarà en mans de la coalició PNB-PSE. Tot i això, el sol fet que l'esquerra abertzale d'EH Bildu pugui ser primera força, i desbancar així per primera vegada el PNB, seria un fet històric que demostraria que alguna cosa està canviant. Per a alguns, seria la prova que Euskadi ha caigut en una certa desmemòria, ja que dins de Bildu hi ha Sortu, el partit hereu de l'antiga Batasuna, que era el braç polític d'ETA. Per a d'altres seria un símptoma de normalitat democràtica i la prova que els bascos ja no voten en aquesta clau, sinó que prioritzen l'eix ideològic i la gestió. En tot cas, hi hagi sorpasso o no, el fet que EH Bildu estigui en disposició de disputar l'hegemonia abertzale al PNB ja és, d'alguna manera, històric.

Recorrent Euskadi aquests dies només hi havia un indicador fiable per saber si et trobaves a Biscaia, Guipúscoa o Àlaba: les banderes de l'Athletic als balcons. No només Bilbao, tot Biscaia és aquests dies blanc-i-vermell, una explosió d'autoestima d'un equip que feia més de 40 anys que no guanyava una copa i que és la institució esportiva més important del país. Aquests dies també era visible a Guipúscoa l'enveja sana dels seguidors de l'equip rival, la Reial Societat. L'exportera de l'Athletic Club de Bilbao Ainhoa Tirapu (Barañain, 1984) ens rep a la seu del sindicat ELA al centre de la ciutat, on ara treballa, i no pot amagar la seva satisfacció al recordar també els seus inicis. "Quan tenia 20 anys em va cridar l’Athletic, que havia guanyat les últimes tres lligues i jo, que soc de l’Athletic de tota la vida... Imagina't quina il·lusió", comenta somrient.

"Un ciutadà de Barcelona surt de casa i agafa un metro construït per l'empresa CAF, després un autobús de la marca Irizar, ja a l'oficina puja al seu despatx en un ascensor Orona i, quan torna a casa, per relaxar-se, surt a fer un volt amb una bici Orbea. Tots aquests mitjans de transport comparteixen el fet d'estar fabricats a Euskadi per empreses basques, la majoria cooperatives guipuscoanes. A més, aquest ciutadà pot tenir al garatge un Mercedes fabricat a Vitòria, la capital política basca, o un Volkswagen de Pamplona". El vicepresident del Col·legi d'Economistes d'Euskadi, Joseba Barandiaran, descriu d'aquesta manera tan gràfica la potència industrial de l'economia basca. Els indicadors econòmics mostren que Euskadi té una renda per càpita que és la segona de l'Estat, amb 35.832 euros, només per darrere de Madrid, que en té 38.435, i superior a la catalana, que és de 32.550, amb dades del 2022. També molt menys atur: un 6,3% davant del 9% català o el 9,7% madrileny. ¿Però realment va tot tan bé a Euskadi?

“Jo estic convençuda que les persones canviem i que tots mereixem una segona oportunitat, i que aquestes persones que van fer tant de mal i estan en la tessitura de reconèixer el que van fer se la mereixen i jo els hi vull donar. Si algú no ho entén, em sembla correcte i respectable. No em considero millor ni pitjor que ningú, però que em deixin fer”. Maixabel Lasa (Legorreta, 1951) és un dels rostres que millor personifica els esforços de la societat basca per girar full de l'època de la violència i apostar per la reconciliació i la convivència.

Euskadi va a les urnes aquest diumenge en unes eleccions en què pot haver-hi sorpasso de Bildu cap al PNB i la batalla política és una oportunitat per viatjar-hi. David Miró, subdirector de l'ARA, hi ha estat aquests dies i ens explica si estem davant d'un canvi històric. 

La proximitat –la imminència– de les eleccions autonòmiques basques és una bona ocasió per repassar l’economia privada i pública d’Euskadi. Utilitzaré dades públiques i ben conegudes i altres de preparades per Economistes pel Benestar i publicades als annexos del manifest d’entitats empresarials i de col·legis professionals sota el títol Cal gestionar els recursos propis per millorar el benestar i la competitivitat de Catalunya, presentats la tardor del 2022 i del 2023. Allà es para l’atenció a l’elevada disposició de recursos públics que permet mobilitzar el concert econòmic basc i la quota (cupo) que el Govern Basc liquida anualment al govern de l’Estat. Utilitzaré referències tan vinculades com ha estat possible a un any crucial –2017– que va ser el culminant del Procés a Catalunya (l’octubre) i el de l’aprovació per amplíssima majoria al Congrés dels Diputats de la darrera actualització de la quota basca (el 23 de novembre).

José Antonio Ardanza ha mort als 82 anys, víctima d’un càncer. Va ser lehendakari entre el 1985 i el 1999, el de durada més llarga i durant els anys de plom, i el seu llegat és la construcció d’estat en la governança del dia a dia.

Quan proves de posar-te al mig del conflicte català, i de buscar solucions on ambdues parts cedeixin, les possibilitats són múltiples: pots remetre-ho tot a la sentència de l’Estatut (i, per tant, provar de fer-ne un de nou, o de crear un “estatus especial”); pots, en canvi, circumscriure-ho al debat sobre el finançament (que va ser la gota que va fer vessar el got d’Artur Mas); pots tenir en compte la Declaració d’Independència del 2017 (és a dir, partir de la base que el trencament és real) o pots proposar un referèndum d’autodeterminació (que en cap cas és una proposta de màxims, com diu Pedro Sánchez, sinó normalment una solució del mig on ambdues parts poden guanyar). Totes aquestes zones grises, on les cessions poden ser mútues, es poden posar damunt la taula i desenvolupar-se com a propostes de solució a curt o a llarg termini (sempre que la població les avali). Fins i tot es poden combinar totes elles, com a passos graduals, o com a arbre de possibilitats segons l’evolució de la ruta. Ara bé, hi ha una cosa que han de tenir en compte mentre pensin en totes elles: aquest no és un conflicte administratiu. Ni competencial. Ni de finançament, o de models federals més perfectes o imperfectes. És un conflicte nacional.

Nascut a Otxandio (Biscaia) el 1983, Peio Otxandiano representa la "nova generació" que buscava Bildu per intentar arribar per primera vegada a la Lehendakaritza. Aquest dilluns el fins ara director de Programa de la formació sobiranista ha estat proposat com a candidat a les pròximes eleccions basques, tal com ha anunciat el coordinador general de Bildu, Arnaldo Otegi. Va ser precisament Otegi qui es va apartar ara fa unes setmanes de la cursa per ser president amb la idea de buscar perfils joves que no tinguin motxilles tan pesades com la seva. Les enquestes apunten a un frec a frec entre Bildu i el PNB per ser primera força a les urnes i tot apunta que seran els pactes postelectorals, preferentment amb el PSE, els que acabin decantant la balança.

La direcció del PNB ha tirat pel carrer del mig. Sense mitges tintes, tot i que la seva decisió arraconés la persona que fins fa poc era el seu principal actiu. Ni relacions personals, ni res. El PNB no fa presoners. Iñigo Urkullu ha estat la víctima de la direcció d'un partit que veu com els seus pèssims resultats electorals vaticinen el possible sorpasso d'EH Bildu, l'altre gran referent del país. La decisió podria haver estat dura, però la filtració a El Correo de divendres deixa clar que ha estat traumàtica. Aquí el fons és la forma. Urkullu no ha dit a l'Euzkadi Buru Batzar (EBB) que no volia seguir, sinó que ha anat al revés: la direcció del PNB ha assenyalat la porta a Urkullu.

El pintor i escultor Agustín Ibarrola (Basauri, 1930) ha mort als 93 anys a l'hospital de Galdakao (Biscaia). El creador del bosc d'Oma, amb un important passat antifranquista i al moviment obrer, ha estat un dels artistes bascos més importants. El seu traspàs arriba després d'anys retirat de l'escena pública.