Un canvi de govern sol comportar un reguitzell de cessaments i nomenaments al capdavant de les conselleries i entre els alts càrrecs de l’administració de la Generalitat. Quan ja es coneixen la majoria dels principals càrrecs del sottogoverno, que s'han aprovat aquest dimarts, hi ha una tendència clara: el món local és el planter del PSC.

“Aquest any, just després de les eleccions municipals, no t’esperis gaire cosa. Segur que la festa major l’aguanten les entitats i la resta passa sense pena ni glòria”. Una idea que, amb matisos, es pot segurament sentir aquests dies d’estiu, quan les festes majors proliferen arreu de la geografia catalana. Els que tenen més memòria potser la deuen contrastar amb el que recorden del passat recent. “Enguany hi ha eleccions; segur que ens espera una bona festa major”, exclamaria aleshores la saviesa popular.

Les municipals del maig de 2019 van anar seguides d'un període de retrets molt durs entre JxCat i ERC a causa dels pactes postelectorals, en què sovint van deixar de banda la seva aliança al Govern per escollir altres socis als ens locals. Després de mitja legislatura, les coalicions més polèmiques s'han consolidat i governen amb bona salut.

A partir d'aquest dijous, a Calonge i Sant Antoni, l'1 d'octubre no només serà recordat pel referèndum del 2017, sinó també per la moció de censura que ha retornat a l'alcaldia Jordi Soler (JxCat) després de fer fora Miquel Bell-lloch (ERC). Una maniobra política que ha aixecat molta polseguera perquè ha esdevingut l'enèsim enfrontament entre els socis de la Generalitat i, sobretot, pels aliats que ha escollit el cap de llista de JxCat per tornar a ser alcalde: el PSC i el PP, a més de Republicans, una candidatura local. "Mai he donat importància a les sigles en un poble, pertanyen a l'esfera privada de cadascú i, per tant, s'han de respectar", ha justificat Soler amb la vara d'alcalde a les mans.

Un dels errors més ostentosos de la Transició va ser dotar els municipis d'una autonomia excessiva per, en acabat, articular-los amb un sistema electoral aberrant. És a dir, utilització de recursos i poders en mans de potencials irresponsables. A la majoria de països que ens envolten el sistema fa que l'alcalde sigui investit pel 51% dels vots populars –el sistema de dues voltes francès és molt representatiu; també l'italià–. A Alemanya, per exemple, la majoria d'alcaldes són elegits individualment, amb independència de la composició del consistori. L'alcalde és una figura important i, per tant, ha de quedar clar que compta amb l'acceptació indiscutible de la majoria dels votants. Una mena de president de república local, vaja.

Barcelona podrà continuar amb els preparatius del primer servei de dentista municipal, aprovat el març del 2018. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha donat la raó a l'Ajuntament de Barcelona i ha aixecat la suspensió que impedia desenvolupar el projecte. Una iniciativa que, segons l'alcaldessa Ada Colau, busca promoure l'accés als serveis de salut bucodental de la població barcelonina que, per motius estrictament econòmics, no s'ho pot permetre. A tot Catalunya es calcula que més del 12% de la població no es pot pagar el dentista.

L'Ajuntament de Barcelona ha reprès aquest dijous les reunions amb els veïns i els professionals que formen la Comunitat Rambles i que són els encarregats per definir el futur de la Rambla. El projecte urbanístic per al nou passeig s'aprovarà aquest any i es preveu que comencin les obres del primer tram, que inclou la continuïtat de la Rambla fins a Colom, el 2021. Durant la reunió s'ha presentat un estudi elaborat per Barcelona Regional, que xifra en 600 els residents habituals en aquesta artèria emblemàtica de la ciutat.

180 vots per al PSC i 179 per a JxCat. Aquest va ser l’ajustadíssim resultat que van donar les urnes a Torroella de Fluvià (Alt Empordà) a les passades eleccions municipals. “Pels pèls, ha anat”, explica Pere Moradell (1952), batlle socialista des del retorn a la democràcia. Després de guanyar totes les altres eleccions des del 1979 amb una certa comoditat, aquest cop el recompte es va repetir fins a tres vegades. “Es va comptar vot a vot per veure si s’havien equivocat”, revela Moradell, que no va viure aquesta nit electoral d’infart a l’únic col·legi habilitat el 26-M perquè el seu delicat estat de salut no li va permetre. Tampoc va fer campanya. “Soc diabètic i he perdut gairebé la visió en un ull i quasi em tallen un peu”, exposa l’alcalde, que ara ja se sent amb força per encarar l’onzè mandat consecutiu.

L'alcalde de Maspujols (Baix Camp), Josep Rabascall, ha mort aquest dijous als 63 anys. Segons han confirmat a l’ACN fonts municipals, ha patit un infart mentre estava de vacances a Benasc, al Pirineu d’Osca. Rabascall ha estat alcalde d’aquest municipi del Baix Camp durant dotze anys i va revalidar el càrrec el maig passat sota les sigles de Junts per Maspujols.

El primer alcalde democràtic de Vilanova i la Geltrú, Jaume Casanovas, ha mort aquesta matinada de dissabte als 74 anys, segons han confirmat diversos dirigents socialistes, entre els quals Miquel Iceta amb un missatge a Twitter. Casanovas, que va ser elegit com a primer alcalde democràtic després de la dictadura franquista, va ocupar el càrrec durant dotze anys, fins al 1991. Entre el 1992 i el 1993 va ser governador civil de la província de Lleida i del 1993 al 1996 ho va ser de la província de Barcelona. La família del dirigent històric del PSC ha rebut el condol a través de les xarxes socials de diversos dirigents socialistes, com Miquel Iceta, que ha remarcat que es tractava d'una persona "fidel als seus principis" i "lleial al socialisme català".

L'alcaldessa electa de Calp, Ana Sala, del Partit Popular, ha aprovat al ple municipal d'aquest matí la proposta de concedir un nomenament honorífic a la patrona de la localitat, la Mare de Déu de les Neus, per convertir-la així en alcaldessa perpètua. El nomenament ha comptat amb el vot favorable dels 9 regidors del grup popular i dels dos de Ciutadans, els seus socis de govern en aquesta legislatura. Els sis regidors del PSPV, els dos de Compromís i els dos de Defendamos Calpe han votat en contra d'aquesta mesura.

L’Ajuntament de Barcelona ja torna a caminar. L’alcaldessa de la ciutat, Ada Colau, va signar el mateix dissabte -hores després de ser investida novament en el càrrec- els primers decrets per posar fi a la paràlisi que ha suposat el procés electoral. Els primers nomenaments serviran per recuperar l’activitat, però no són definitius. El número dos d’Ada Colau, Joan Subirats, va pronosticar ahir en una entrevista a Catalunya Ràdio que d’aquí 15 dies ja s’haurà tancat definitivament l’acord amb el PSC, de manera que caldrà modificar alguns dels nomenaments. Subirats, que segons el nou repartiment serà el primer tinent d’alcalde i regidor de Cultura, Educació i Participació, també ha dit que és “suposable” que els socialistes tinguin algunes tinences d’alcaldia.

El consell rector de l'Institut de Mercats de Barcelona ha aprovat aquest dimarts el projecte de construcció del nou Mercat de Montserrat, al districte de Nou Barris, i la remodelació del Mercat d'Horta.

La nova rambla del Carmel tindrà més espai verd, segons ha explicat aquest dijous l'Ajuntament de Barcelona. L'estudi UTE Esteyco - Josep Ferrando - EMF s'encarregarà d'aquest projecte, que encara no té pressupost ni calendari, tot i que la tinent d'alcalde Janet Sanz ha estimat que les obres podrien començar més o menys a partir d'inicis del 2020.

La mort de la gossa Sota per un tret d'un agent de la Guàrdia Urbana encara no ha sigut explicada per testimonis ni comprovada per imatges prèvies a les que han corregut per les xarxes, en les quals l'animal ja estava estès terra, segons ha explicat aquest dijous l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau.

L’avinguda del Paral·lel, dos quilòmetres on conviuen centenars de bars amb espais tan emblemàtics com la discoteca i el teatre Apolo, el reinaugurat Molino i la sala Barts, hauria d’“evitar el monocultiu de restauració i oci nocturn”, com ha dit aquest dilluns la tinent d’alcalde Janet Sanz en la presentació del nou pla d’usos de l’avinguda, juntament amb la regidora de Sants-Montjuïc, Laura Pérez. L’aprovació, però, serà pels volts de l'estiu, i per tant la seva aplicació a la pràctica molt probablement recaurà en la pròxima legislatura i dependrà de la voluntat política del nou govern municipal, resultant de les eleccions del maig.

Els regidors independentistes de l'Ajuntament de Barcelona han abandonat en bloc el plenari després de la primera ronda d'intervencions, ja que no estan d'acord que se celebri coincidint amb les protestes pel consell de ministres del govern de Pedro Sánchez que se celebra a la ciutat.

Barcelona acollirà, el 10 i 11 de desembre, les jornades Cities for Rights, en què es reuniran representants de ciutats que lluiten contra l'extrema dreta, segons ha confirmat avui en un comunicat.

El punt d'informació a nouvinguts, un servei que l'Ajuntament de Badalona oferia des de feia més de deu anys, va tancar dijous i ningú sap quan tornarà a obrir.

Una manifestació d'okupes que ha sortit de la plaça Universitat i s'ha endinsat pel barri del Raval ha acabat amb un detingut per desordres públics i atemptat contra l'autoritat, segons han confirmat a l'Ara els Mossos d'Esquadra.