"Tinc la mare malalta", diu l’Omar, veí de la Mina, mentre deixa el cementiri del Poblenou. L’Omar, de 23 anys, és un gitano amb ganes de tirar endavant. “Els metges diuen que és un càncer dels bons, no dels dolents. Però per si de cas li demano ajuda al Santet. No tinc clar si funciona, però l’àvia sempre deia que ens ajudava. No hi perdo res”, afegeix. Somriu i marxa. La llegenda diu que si demanes un favor al Santet, has d’allunyar-te de la seva tomba per la dreta i sense seguir les passes de quan has arribat.

David Segarra es posa una careta de soldador i uns guants de protecció, treu les cendres del crematori i les diposita en un recipient amb una mena de rasclet. Després, quan s'ha assegurat que ja no queda res dins del forn, hi introdueix un altre taüt. Pocs segons després, el fèretre queda envoltat de flames. El jove està acostumat a les incineracions. Forma part de la seva rutina.

Pot semblar contradictori, però un petit cementiri jueu a Manama, la capital de Bahrain, és una de les mostres més clares del renaixement de les comunitats hebrees al golf Pèrsic. Té prop de cent anys i només una vuitantena de tombes, i moltes d'elles en mal estat, però és l'únic cementiri jueu operatiu de la regió, de majoria àrab musulmana. Ara una iniciativa ciutadana busca restaurar-lo i aconseguir finançament (uns 25.000 dòlars) per mantenir-lo obert "a perpetuïtat".

Començo per recomanar-vos la sèrie After life, de la qual s’acaba d’estrenar a Netflix la tercera i sembla que darrera temporada. Es tracta de la narració d’un dol. El seu creador i protagonista és l’humorista britànic Ricky Gervais, al qual hem vist presentant algunes gales i adreçant al públic observacions sarcàstiques que feien empal·lidir les víctimes.

El gener del 2018, Vladímir Putin passejava entre les tombes del cementiri rus més gran fora de Rússia, a Sainte-Geneviève-des-Bois, una vila una hora al sud de París. Un lloc fascinant ple de creus de fusta, cúpules blaves i lletres ciríl·liques on descansen més de 15.000 russos i els seus descendents. Les autoritats de Sainte-Geneviève-des-Bois, però, van obrir als anys 90 un debat sobre si havien de seguir destinant diners del seu pressupost al cementiri. Van proposar buidar-lo per fer-hi equipaments municipals i, esclar, buidar les tombes, entre les quals hi ha la del premi Nobel de literatura Ivan Bunin, el pintor Konstantín Sómov i les de ballarins com Serge Lifar i el gran Rudolf Nuréiev. Aquest últim va encarregar una de les tombes més boniques del món al seu dissenyador de vestuari de confiança, Ezio Frigerio, inspirant-se en les estores orientals, els kilim, que recordava de la seva infància en el si d’una familia tàrtar musulmana de la zona de Kazan, a Rússia. La tomba, un petit mosaic deliciós, corria perill pocs mesos després d’haver rebut les restes del ballarí, el 1993.

Cementiris de Barcelona estudiarà la possibilitat de crear un cementiri d'animals de companyia a Collserola. Així ho preveu el pla estratègic de l'empresa que gestiona els nou cementiris de la ciutat i que vol adequar els serveis que s'ofereixen a noves demandes. El president de Cementiris, el regidor Eloi Badia, ha admès que no hi ha gaires experiències en altres cementiris de Catalunya o de la resta de l'Estat, però que no per això deixa de ser del seu interès estudiar-ho. Actualment, a Barcelona hi ha entitats privades que ofereixen aquest servei de gestió de mascotes quan moren.

A Bausen a la Val d'Aran, hi ha el cementiri més petit de l'Estat. Es tracta d'un cementiri civil que recentment ha estat declarat Bé Cultural d'Interès Local (BCIL) per part del Conselh Generau d'Aran. Conegut com el cementiri de Teresa, està situat al mig del bosc. És un recinte singular perquè acull la tomba d'una única persona: Teresa. La seva història narra que a principis del segle XX, Sisco i Teresa, uns joves de Bausen, van demanar permís eclesiàstic per contraure matrimoni però se'ls va denegar perquè eren parents. Teresa, amb 33 anys, va morir el 10 de maig de 1916 i el mossèn es va negar a enterrar-la al cementiri del poble perquè havia viscut "en pecat". Tots els habitants de Bausen es van posar d'acord per construir un cementiri per a Teresa.

Les obres d'ampliació del cementiri del Pont de Suert encaren la recta final. Després de dues setmanes de treballs, en què s'han fet la cimentació i les tasques de suport, ara ja només falten per fer els tancaments. Tal com ha explicat l'alcalde del Pont de Suert, José Antonio Troguet, en menys d'un mes tot plegat hauria d'estar acabat.

L'Ana abraça amb força l'urna amb les cendres de la seva mare. Fins i tot hi recolza la galta com si aquell atuell de fang fos encara el seu cos amb vida. És l'únic que li han deixat fer. Mentre la seva mare va estar hospitalitzada, no li van permetre anar a veure-la, ni acomiadar-se'n, ni tan sols fer-li aquesta última abraçada. I ara no té més remei que conformar-se amb fer-l'hi quan ja només és pols.

L’any 2015 EL cementiri de Roques Blanques va rebre el premi Respon.cat pel seu programa de conservació del medi ambient i la fauna. L’any següent, el cementiri del Prat de Llobregat va ser un dels quatre finalistes dins la categoria de millor iniciativa ambiental a nivell espanyol, en un concurs que organitza cada any la revista Adiós Cultural. Que aquestes instal·lacions hagin sigut reconegudes dins aquest àmbit no és casualitat. Tots dos cementiris estan gestionats per la funerària Àltima, que ofereix els seus serveis a més de cent centres arreu de Catalunya.

El Barça posa en marxa aquest gener l'Espai Memorial amb un columbari provisional amb capacitat per a prop de 500 urnes i il·lustrat amb imatges representatives del club i que està instal·lat al cementiri de les Corts. El projecte ha estat presentat aquest divendres en un acte presidit per Josep Ramon Vidal-Abarca, directiu responsable d'Instal·lacions i Seguretat, i amb la participació de Santi Bach, conseller delegat de l'empresa Giem Sports. Aquest és el primer pas del projecte d'Espai Memorial definitiu que s'ubicarà en un futur al mateix Camp Nou. Vidal-Abarca ha manifestat que el projecte es posa en marxa per "respondre a una demanda històrica de socis i aficionats deque les seves despulles descansin a l'Estadi", encara que en aquesta primera fase, en un lloc "provisional".

El grup parlamentari d'ICV-EUiA ha registrat la seva primera proposta de resolució aquesta legislatura amb l'objectiu que el Parlament rebutgi la instal·lació d'un magatzem nuclear a Ascó, d'acord amb el que ja va aprovar la cambra catalana amb el suport dels socis del tripartit i de CiU. Els ecosocialistes temen un canvi de parer de la federació ara que governa, i per això reclamen al Parlament que insti el Govern a 'desplegar totes les mesures polítiques, administratives i legals necessàries per fer prevaler la seva decisió'. La portaveu d'ICV, Laia Ortiz, ha explicat que la iniciativa pretén que el Parlament renovi el seu compromís de rebuig a la ubicació del cementiri a Catalunya. En un comunicat, ICV-EUiA ha anunciat que la seva primera resolució al Parlament serà per rebutjar que s'instal·li el cementiri nuclear a Ascó, d'acord amb el que ja va aprovar la cambra catalana amb el suport dels socis del tripartit i CiU.

El rebuig al cementiri nuclear d'Ascó serà l'element central de les primeres resolucions de la legislatura que presentaran tant ICV-EUiA com Esquerra, segons han anunciat avui. Malgrat que el ple del Parlament ja ha aprovat dos textos contraris a la instal·lació de l'equipament, les dues formacions creuen important reafirmar la posició de la cambra catalana, entre altres qüestions perquè les resolucions expiren quan expira la legislatura.