Els youtubers i alguns perfils a les xarxes socials han trobat un nou filó per generar discussió, crispació i, per tant, més visites per als seus continguts. La reivindicació que els joves (millennials i zetes) tindran un futur molt més negre que el present gaudit pels seus pares i avis (boomers) ha reobert el debat al voltant de la sostenibilitat de les pensions i un escenari de guerra intergeneracional que està capitalitzant especialment l'espai de la ultradreta liberal. Que el sistema està tensionat és una evidència que els experts repeteixen des de fa anys, però més enllà de l'enfrontament per grups d'edat, la pregunta que es planteja per a les pròximes dècades és una altra: com es poden garantir les pensions en el futur?

L'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics (OCDE) ha anunciat aquest dilluns que 147 països han acordat la implementació d'un impost mínim global per a les multinacionals després d'anys de negociacions, incloent-hi un règim paral·lel que permet acontentar els Estats Units de Donald Trump. Per a l'OCDE, es tracta d'una "solució juxtaposada" que suposa "un gran compromís polític i tècnic que establirà les bases de l'estabilitat i de la seguretat jurídica del sistema fiscal internacional". També assegura que es mantenen les fites que s'havien obtingut durant el llarg procés negociador, que havia donat lloc a un primer acord l'octubre del 2021.

La meitat dels mestres d'educació infantil de l'estat espanyol no llegeixen llibres als seus alumnes de manera freqüent. Aquesta és una de les conclusions de l'últim informe TALIS Starting Strong de l'OCDE, que analitza la situació de les escoles a l'educació infantil. Aquest any, i per primera vegada, Espanya hi ha participat.

Tot i el context econòmic mundial marcat per la incertesa i el creixement modest de gran part de les economies dels països rics, Espanya mantindrà el pols aquest 2025 i serà una de les economies que més creixeran. Des que va sortir de la pandèmia de la covid-19, l'Estat ha registrat un creixement "robust" en gairebé totes les activitats i sectors pel consum privat de les famílies –continua sent el motor de l'economia espanyola–, la bona marxa del mercat laboral, la recuperació del sector turístic, l'arribada dels fons europeus i l'increment de la despesa pública. Així ho reconeix l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) en un nou Estudi econòmic d'Espanya publicat aquest dimecres en què revisa a l'alça el creixement del PIB aquest 2025, fins al 2,9%, i també el 2026 (un 2,2%).

Els professors no confien en la formació que han rebut. Aquesta és una de les principals conclusions de l'informe TALIS (Teaching and Learning International Survey) 2024, que l'OCDE publica cada cinc anys i en el qual analitza la situació dels sistemes educatius de més de 50 països. Segons aquest estudi, només el 57% dels docents de secundària de l'Estat consideren que la formació inicial que es dona als futurs professors –i, per tant, la que van rebre ells– és adequada. L'estudi internacional admet que la proporció de docents espanyols que té aquesta opinió "està molt per sota" de la mitjana de l'OCDE (77%) i de la de la Unió Europea (71%). La inevitable altra cara del percentatge a l'Estat implica que gairebé la meitat dels professors d'ESO no veuen adequada la formació inicial dels docents.

En un context econòmic mundial marcat per la incertesa i el creixement modest de gran part de les economies dels països rics, l'espanyola sembla sortir-ne gairebé indemne. L'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) ha revisat lleugerament a l'alça les seves previsions per a l'economia espanyola aquest dimarts i calcula que creixerà un 2,6% aquest any, dues dècimes més del que anticipava al juny, i un 2% el 2026, una dècima més del que preveia.

La taxa d'atur de l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics (OCDE) es va mantenir al juliol en el 4,9%, en línia amb les dades del juny, segons ha informat aquest dijous l'organisme de les economies avançades. Així, l'atur a l'OCDE encadena ja 39 mesos seguits en el 5% o per sota d'aquesta xifra. Al juliol, l'atur va seguir sense canvis en 20 països de l'OCDE per als quals hi ha dades, va disminuir en onze i va augmentar en dos.

Una dècada sense millores en les ràtios d'alumnes per aula en la primera etapa de secundària a tot l'Estat. Entre el 2013 i el 2023, a Espanya no hi va haver canvis en la xifra mitjana d'alumnes per aula a primer i segon d'ESO, que es va mantenir en 25. Això implica que el nombre d'adolescents per grup a l'Estat supera la mitjana de la Unió Europea (UE) –de 21– i de l'Organització de Cooperació i Desenvolupament Econòmics (OCDE), de 23.

El producte interior brut (PIB, l'indicador del creixement de l'economia) del conjunt de l'OCDE, que agrupa els països més industrialitzats del món, va créixer un 0,4% durant el segon trimestre, cosa que suposa un repunt significatiu després del 0,2% del primer trimestre, i s'explica sobretot per la millora de les xifres dels Estats Units, tot i que també van contribuir-hi —-en menor mesura—- altres països, com ara Espanya, segons s'extreu de les dades publicades aquest dimecres per l'entitat.

La política comercial del president dels Estats Units, Donald Trump, ja té un impacte directe en l'economia mundial. "Les perspectives mundials es degraden cada vegada més", ha advertit aquest dimarts en el seu informe semestral l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics (OCDE, el think tank de les economies més avançades). En un context "difícil i incert" per la guerra aranzelària nord-americana, l'organisme amb seu a París revisa lleugerament a la baixa el creixement del PIB espanyol per a aquest any, fins al 2,4%, dues dècimes menys del que preveia a principis d'any i gairebé un punt menys del que va créixer l'any passat (3,2%).

La guerra comercial iniciada pel president dels Estats Units, Donald Trump, tindrà conseqüències per a l'economia mundial i també per als EUA. L'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE, el think tank de les economies més avançades) ha rebaixat aquest dilluns les previsions de creixement del PIB mundial, dels Estats Units, de la zona euro i dels països especialment afectats per l'augment dels aranzels imposat per Trump com el Canadà i Mèxic per al 2025. Espanya, un cop més, se'n desmarca i creixerà més del previst.

Gonzalo Delacámara és economista i expert internacional en seguretat hídrica. És assessor en política d'aigua de la Comissió Europea, l'OCDE, el Banc Mundial i l'ONU i professor a la IE University.

En qualsevol entorn professional l'autoexigència –l'autoavaluació– és la millor garantia de la feina ben feta i és cosina germana de la motivació. L'avaluació més rigorosa és la que neix de l'afany de millora personal, de les ganes de progressar, sigui per interès propi o per vocació de servei; sovint per una combinació de les dues. Això és així en totes les feines i en tots els àmbits de la vida. Cadascú ho fa a la seva manera, en un grau major o menor.

"La millora de la qualitat i l'equitat de l'escola depèn en gran mesura de la motivació i el rendiment individual dels professors a l'aula. L'avaluació efectiva i el feedback per als professors és essencial per augmentar l'atenció a la qualitat de l'ensenyament i dels professors". Amb aquesta frase l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) –l'organisme que avaluarà el sistema educatiu català per millorar els resultats acadèmics–, justifica la necessitat d'analitzar com és l'avaluació que es fa de la feina dels docents a cada país en el seu informe Synergies for better learning.

"Tot el que sé d'educació ho he après en els últims 30 anys en escoles com aquesta", ha afirmat aquest matí Andreas Schleicher, director d'Educació de l'OCDE des de l'Escola Marta Mata, un centre d'alta complexitat del districte barceloní de Nou Barris. El motiu de la presència del pare de les proves PISA en aquesta escola barcelonina era escenificar la signatura del conveni de col·laboració entre el govern català i l'OCDE i que el president de la Generalitat, Salvador Illa, va anunciar a principi de curs com a eina per millorar els resultats educatius a les escoles catalanes.

L'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE, el think tank de les economies més avançades) ha elevat en dues dècimes la previsió de creixement de l'economia espanyola per a aquest 2024, fins al 3%. La xifra és superior a la que projectava l'organisme en la seva darrera publicació al setembre i millora l'estimació del govern espanyol, que per ara situa la millora en el 2,7%.

Espanya se situa a la cua entre els estats membres de l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmica (OCDE, l'organització que agrupa les economies desenvolupades) en el fons de reserva de la Seguretat Social –conegut com la guardiola de les pensions– tant per la quantitat estimada en dòlars com per percentatge del producte interior brut (PIB, l'indicador que mesura la mida d'una economia).

Mentre el creixement de la zona euro està sota mínims, l'economia espanyola agafa volada. L'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics (OCDE) situa el creixement del producte interior brut (PIB) espanyol per a aquest any en el 2,8%, un punt més del que preveia fa pocs mesos. La xifra, actualitzada aquest dimecres, és molt similar a la que dimarts va presentar el govern estatal en les seves previsions econòmiques (2,7%) i també s'apropa a les xifres que tenen entre mans altres organismes com el Banc d'Espanya (2,9%).

La reforma educativa impulsada pel Govern amb l’aprovació de la LEC (2009) introdueix una nova cultura d’avaluació dels alumnes. En decrets posteriors, en concret amb una ordre el 2018, es va fer de la repetició a Catalunya una “mesura excepcional”. Ens situem, doncs, de llavors ençà, en un nou paradigma que deixa de pensar l’avaluació en termes de control, com a punició o recompensa, per passar a ser una part essencial del procés d'aprenentatge, amb un enfocament personalitzat, global, continuat i integrador. 

Una mestra de música de primària, acabada d'arribar a l'escola d'una població amb un altíssim índex d'immigració extracomunitària, em comenta que el problema no és fer-los cantar el Sol, solet, sinó un pas previ: fer-los estar dins de l'aula. Diu que no tenen l'hàbit d’estar-se entre quatre parets i que, així que poden, s'escapen perquè volen estar-se a fora. Es tracta d'una professional amb una empenta que no se l'acabarà, però serveixi el seu testimoni per ser conscients de quins són els panorames de centenars de mestres d'aquest país que abans de transmetre coneixements es troben que han de posar topalls a una finestra perquè els nens no marxin.