Sis exconselleres i exconselleres de Cultura de la Generalitat signen una carta per demanar la creació de l’Ateneu de la Cançó a Barcelona. Els signants són Ferran Mascarell, Joan Manuel Tresserras, Santi Vila, Lluís Puig, Laura Borràs i Àngels Ponsa. Tots ells donen suport a una proposta de Pere Camps, el fundador del festival Barnasants, que fa temps que insta les institucions a treballar per constituir "un equipament de referència dedicat a preservar, estudiar, desenvolupar i projectar la cançó d’autor".

Una emoció serena, unes grans interpretacions i l’anhel de mantenir-se ferms contra culturicidis i guerres van caracteritzar l’homenatge que va rebre Joan Ramon Bonet dissabte al Teatre Principal d'Inca. “Ha sigut molt emocionant i m’ho he passat molt bé”, va dir Bonet en una breu roda de premsa posterior a l'acte, assegut entre Maria del Mar Bonet, la germana petita, i Joan Manuel Serrat, amic des dels temps dels Setze Jutges.

El cantant dels Brams, Francesc Ribera (Berga, 1967), necessitava temps per respondre al desencís posterior a l'1 d'octubre del 2017. A principis d'aquell mateix any el grup va publicar Demà, un disc amarat d'esperança. Uns mesos després va arribar "la derrota". "Per a Brams, el contingut discursiu és bàsic. De fet, és el tret fonamental de l'existència del grup", recorda Ribera, que entén que "de qualsevol derrota neix una decepció, una desil·lusió". "Volíem dir la nostra, però sabem que des de la ràbia i l’enuig, des del pou de la desesperació, no es pot construir res. Per això vam esperar tant temps fins a saber què havíem de dir i com ho havíem d'explicar", diu. El resultat d'aquest temps paint el desencís són cinc cançons aplegades sota el títol Tornar-hi, tornar-hi, tornar-hi! (2026), que miren d'aportar una reflexió positiva i que inclouen una crítica frontal a l'extrema dreta.

"És que mira la vigència de Lletania. Història ferroviària d'Espanya!", exclama Borja Penalba (València, 1975). Efectivament, han passat més de seixanta anys des que Lluís Serrahima, Miquel Porter i Jaume Armengol van fer aquesta cançó, en els temps dels Setze Jutges. "Tot canvia, res canvia, / mira el tren, mira la via. / Si t'ho penses i bé observes, / ja sabràs filosofia. / Mil discursos, pocs recursos, / és el pa de cada dia", diuen els primers versos d'aquesta lletania que ningú havia publicat en un disc fins que Joan Manuel Serrat la va incloure en el disc D'un temps, d'un país, l'enregistrament del concert al Palau Sant Jordi de 1996.

El Festival Barnasants programa aquest diumenge 22 de febrer a la sala Paral·lel 62 (21 h) un concert especial de l'artista italiana Carmen Consoli i l’Orquestra de Músiques d’Arrel de Catalunya (OMAC). La proposta reuneix sobre un mateix escenari dues forces expressives de trajectòries diferents, però complementàries. Juntes interpretaran, per primera vegada, material del disc Amuri luci (Narciso Records, 2025) de l'artista siciliana, que indaga amb intensitat les seves arrels culturals i lingüístiques unint tradició i modernitat. "He volgut anar a les arrels. Lingüísticament, del grec antic i el llatí al sicilià. I literàriament el disc recorre també tota la història de l'illa, passant pels àrabs", explica Consoli, que, a més de versos propis, en canta de poetes llatins com Ovidi, sicilians com de Nina de Messina i Ignazio Buttitta –"un dels grans poetes del segle XX"–, i s'inspira en d'altres com l'arabosicilià del segle XII Ibn Hamdís, tal com ha recordat aquest divendres en roda de premsa a Barcelona.

Lluís Llach ha tornat a l'escenari del Palau de la Música per participar en la inauguració de la 31a edició del festival Barnasants. No era un concert qualsevol, sinó un homenatge als recitals que Llach va fer al Palau d'Esports de Barcelona els dies 15, 16 i 17 de gener del 1976, quan encara no feia dos mesos que havia mort el dictador Franco. Tot i ser l'homenatjat, i tot i cantar algunes cançons, Llach ha sabut mantenir un paper de convidat subaltern, aplaudint i reconeixent la formidable feina que han fet amb les seves cançons tant els cantants, Gemma Humet i Joan Reig (el bateria d'Els Pets), com la banda dirigida per Manel Camp, el pianista que va tocar en aquells recitals del 1976.

Entre el 15 i el 17 de gener del 1976, Lluís Llach va oferir tres concerts històrics al Palau d'Esports de Barcelona que es van convertir en un clam de llibertat i una fita de la cançó d'autor catalana, i van quedar immortalitzats en un directe vibrant al disc Gener 76. Cinquanta anys després, el Barnasants 2026 rememorarà aquells concerts amb la veu de Gemma Humet i Joan Reig als concerts Llach - Gener 76. 50 anys, que ja té les entrades a la venda. Finalment es faran dos concerts al Palau de la Música, els dies 27 i 28 de gener. El cantant de Verges serà al Palau de la Música aquella nit. La seva participació en el concert l’explicarà pròximament el festival. Llach també ha rebut el premi Trajectòria del festival.

“Era una primavera fantàstica a París”, recorda Maria del Mar Bonet sobre el 27 d’abril de 1975. Just el dia que feia 28 anys, la cantant mallorquina actuava a l’Olympia. “És un teatre una mica aparatós, no tan acollidor com el Palau de la Música, però igualment notes el pes de la història, de tots els músics que hi han passat”, explica en un dinar amb la premsa al restaurant Moka de la Rambla de Barcelona. Damunt la taula hi ha un exemplar en vinil de la flamant, en forma i fons, reedició del disc A l’Olympia enregistrat aquell 27 d’abril de fa cinquanta anys. També hi ha un exemplar del vinil que va publicar Ariola el 1975. S’assemblen, però no són ben bé iguals perquè Maria del Mar Bonet ha volgut fer “una nova visió del disc”.

La sintonia i el respecte són evidents. La connexió artística i personal entre totes dues queda palesa a l'escenari i quan parlen amb la premsa. Per tant, té tot el sentit que Meritxell Gené (Lleida, 1986) i Ivette Nadal (Granollers, 1988), totes deus poetes i cantautores, hagin recuperat el projecte Les Kol·lontai. Juntes han fet Adelerades (Sota la Palmera, 2024), un disc que defensen en directe en concerts com el del 24 de maig a la sala Paral·lel 62 de Barcelona, dins de la programació del festival Barnasants. "Tot i que, geogràficament, vivim en llocs molt diferents, som amigues a l'escenari i fora de l'escenari des de fa molts anys. L'acte més feminista que tenim és la nostra amistat de base. Ens entenem molt bé", consta Nadal.

"Estic com una cabra, només faltaria!", exclama Quico Pi de la Serra (Barcelona, 1942). I tot seguit afegeix: "Això que fem és un luxe". Amb poques paraules ha descrit les sensacions que governen l'ofici de músic i de "cantautor de combat" que exerceix des de fa més de 60 anys. El Barnasants, que sempre li ha fet costat, l'ha triat per inaugurar la trentena edició del festival aquest divendres, 24 de gener, a la sala Oriol Martorell de L'Auditori de Barcelona (20 h). "El concert durarà dues hores curtes, o una hora i mitja llarga. Tocaré amb l'harmonicista Joan Pau Cumellas, que és molt bo i ens entenem molt bé", diu Pi de la Serra.

La idea és la mateixa avui que fa trenta anys: “Reivindicar la cançó i homenatjar l’amor”. Així sintetitza Pere Camps el Barnasants, el festival de cançó d’autor que va fundar el 1996. Del cartell d’aquell primer any a les Cotxeres de Sants, es repeteixen quatre noms en l’edició que començarà el 24 de gener i que s’allargarà fins al mes de maig: Quico Pi de la Serra, Albert Pla, Javier Ruibal i Luis Pastor. No és l’única singularitat d’una programació farcida de produccions pròpies i encàrrecs amb criteri i sensibilitat, com ara un homenatge transversal a la cançó. “Hem demanat a cada artista que interpreti un parell de cançons d’altres cantautors”, diu Camps. El propòsit és que en el centenar de concerts ressonin les veus de la cançó, les absents i les presents. I ho faran arreu del país i en nous espais, com la reactivada sala El Molino de Barcelona.

Cris Juanico (Ciutadella, 1967) aboca respecte i estimació a Cançons de Xerxa (RGB, 2023), un disc-llibre dedicat als poemes de Joan F. López Casasnovas (1952-2022), Pere Xerxa per a la poesia. Baix, percussió tradicional i guitarra acústica són la xarxa damunt la qual Juanico canta les paraules del poeta, i així ho farà aquest divendres 22 de març al Casinet d'Hostafrancs de Barcelona, dins de la programació del festival Barnasants.

Marc Parrot (Barcelona, 1967) ha trobat la millor manera d'explicar trenta anys de trajectòria musical: lligant curt la nostàlgia i rebregant amb criteri el cançoner propi des del disc Solo para locos (1993) fins ara. A la pràctica, això es tradueix, d'una banda, en un espectacle que va estrenar al Mercat de Música Viva de Vic, tot sol a l'escenari, amb direcció escènica d'Irene Garrido i en un espai escènic i lumínic dissenyat per l'estudi Cube.bz, que també es podrà veure el divendres 1 de març al Teatre Joventut de l'Hospitalet de Llobregat, dins del festival Barnasants. D'una altra, en el projecte Turisme per la memòria. Vol. 1 (U98, 2024), un àlbum amb cançons d'altres discos de Marc Parrot reinventades amb les col·laboracions de Celeste Alías, Santi Balmes, Iván Ferreiro, Joan Garriga, Maika Makovski, Roger Mas, Ramon Mirabet, Clara Peya i Quimi Portet.

Cesk Freixas (Sant Pere de Riudebitlles, 1984) celebra vint anys de dedicació a la cançó d'autor amb una gira que comença el 4 d'abril al Teatre Joventut de l'Hospitalet de Llobregat, dins la programació del Barnasants. És també una gira que tanca una etapa i obre una relació diferent amb la música.

Arrels que s'escampen arreu amarant diferents tradicions musicals. Cançons en català, gallec i castellà. Instruments tradicionals ibèrics i de l'orient mediterrani lligats amb electrònica contemporània. I sobretot la veu de Carola Ortiz (Terrassa, 1986), que invoca arquetips femenins en un disc, Cantarera (Microscopi, 2023), que aprofundeix en el camí obert amb Pecata beata (2021). A més a més, ha dissenyat un espectacle escènic amb la coproducció del Centre de Creació Musical la Marfà de Girona i la Fira Mediterrània de Manresa. Carola Ortiz actua el 23 de febrer al Centre Artesà Tradicionàrius, dins la programació conjunta dels festivals Tradicionàrius i Barnasants.

Articular el país a través de "la llengua i la cultura ens dona força", diu Pere Camps, el fundador del Festival Barnasants, que celebrarà la 29a edició del 26 de gener al 19 de maig arreu dels Països Catalans. Per a ell, la cultura, i concretament la cançó d'autor, també és una eina per preservar i transmetre "la memòria democràtica". Tot plegat conflueix en una programació amb espectacles sobre el centenari de la mort del poeta Joan Salvat-Papasseit i el 50è aniversari de la Revolució dels Clavells que va acabar amb la dictadura portuguesa el 1974, i concerts d'artistes com Cesk Freixas, La Maria, Borja Penalba, Carola Ortiz, Namina, Javier Álvarez, Luar Na Lubre, Renaldo & Clara, Marc Parrot, Miquel Gil i Alba Careta & Henrio, entre d'altres. Així ho han explicat en roda de premsa Pere Camps i la seva filla, Laura Camps de Agorreta, directora adjunta del festival.

"Entre els 12 punts que portem al Madrid i l'acte d'avui, estic absolutament eufòric", ha dit el cantautor Joan Isaac aquest dimarts a l'Ateneu Barcelonès. Davant seu, una platea plena d'amics que no han volgut perdre's la presentació de 50 anys de cançons. 70 anys de vida, una doble commemoració que comença aquest divendres 24 de març a la sala Luz de Gas de Barcelona amb l'estrena en directe del disc Tinc una casa al mar (Discmedi, 2023), dins de la programació del Festival Barnasants. El punt culminant arribarà el 28 de novembre amb un concert antològic al Palau de la Música amb convidats especials. Discmedi també publicarà la integral discogràfica, una capsa dissenyada per Daniel Sesé amb tot el material que Joan Isaac ha enregistrat des del 1973. I Llibres del Segle editarà un llibre amb les lletres de 101 cançons, fotografies de Colita, Juan Miguel Morales i Francesc Fàbregues i textos de diferents personalitats culturals i polítiques. "El dia que no tingui res a dir, ho deixaré", ha dit.

Tomeu Penya (Vilafranca de Bonany, 1949) actua aquest dijous a la sala Luz de Gas de Barcelona, dins la programació del Festival Barnasants. Hi presenta cançons noves que ha anat publicant d'una en una els últims mesos, seguint el ritme dels temps.

Els músics que van acolorir les places és el títol que inaugurarà la 28a edició del Festival Barnasants, el 27 de gener al Teatre Joventut de l’Hospitalet de Llobregat. Es tracta d’un homenatge a “les orquestres per la llibertat”, tal com les anomena el director del festival, Pere Camps. “Van fer ballar el jovent dient coses, transmeten idees. Orquestres com la Plateria, la Salseta del Poble Sec i Huapachà Combo van canviar el paradigma. Van ocupar les places i els carrers, i van ser protagonistes dels balls antifranquistes i pro ruptura democràtica”, recorda Camps. Per reivindicar-les s’ha muntat una orquestra liderada per Manel Joseph (Plateria), Salvador Escribà (Salseta del Poble Sec) i Miquel Mallafré i Quimet Carreras (Huapachà Combo).

Carme Canela és una de les grans veus de la música catalana, imprescindible en el jazz fet a casa nostra, d’afinació sempre acurada i expressiva. També és la mestra que ha acompanyat els inicis de tantes vocalistes, de tresors com Sílvia Pérez Cruz, alumna seva a l’Esmuc en les primeres promocions heroiques. “A les alumnes sempre els dic que, si volen veure algú diferent, vagin a un concert de la Sílvia. És un tresor, deixa empremta”, diu, tota generositat. Per talent i per currículum, Carme Canela hauria de ser notícia més sovint. Celebrem almenys que ho sigui ara que està presentant un projecte d’accent brasiler amb el guitarrista Jurandir Santana.