Com seran les platges del futur? Encara més: n'hi haurà, de platges, en un futur? Amb aquestes dues potents reflexions el Consell Assessor d'Infraestructures de Catalunya (CAdIC) ha volgut posar sobre la taula, aquest dimecres, la necessitat "urgent" de planificar la gestió de les sorres al litoral català per evitar que les platges desapareguin.

El projecte per regenerar el fons marítim del Port Olímpic de Barcelona va en la direcció correcta. Així ho ha afirmat aquest dimarts en una roda de premsa l’alcalde Jaume Collboni, que ha fet balanç sobre el primer any de la implantació de la cinquantena d’esculls artificials que es van submergir en aquesta zona la primavera del 2024. "En només un any aquestes estructures han esdevingut el refugi i la zona de cria per a més d’un centenar d’espècies marines que abans no hi eren", ha celebrat el batlle. Aquesta imatge contrasta amb el fons marí d'aquesta zona fa una quarantena d’anys, quan els constants abocaments industrials l’havien convertit en un fangar sense vida. 

Perxes i cordes de rescat, dispositius d’inflat automàtic, taules flotants… Aquestes eines poden ajudar-nos a socórrer una persona que s’està ofegant a l'aigua. De fet, en alguns països europeus ja formen part de l'equipament d’ús públic que hi ha en platges i llacs. “Tal com veiem extintors i desfibril·ladors en el nostre dia a dia, cal també que comptem amb els recursos per poder actuar, amb seguretat, si presenciem que una persona té problemes dins de l'aigua”, explica Ramsés Martí, infermer d’emergències mèdiques, socorrista i expert en seguretat aquàtica. “Tenir aquest tipus d’objectes a les zones de bany catalanes podria servir per donar una primera resposta a un ofegament mentre arriben els serveis d’emergències”, explica.

Platja d’Aro iniciarà al mes de setembre una ambiciosa reforma del front de mar que s’executarà en tres fases i que permetrà no només modernitzar l’actual passeig Marítim, que segons l’alcalde, Maurici Jiménez, "és dels anys 90 i ha envellit malament", sinó també allargar-lo fins a la zona del port d’Aro gràcies a una passera sobre el riu Ridaura, que el consistori reclama des de fa 30 anys. Quan s’acabin les obres, el 2030, el nou passeig s’estendrà al llarg dels dos kilòmetres de platja del municipi.

Malgrat que hi havia bandera groga a les quatre platges, els banyistes van preferir entrar al mar i l'onatge els va jugar una mala passada. Aquest cap de setmana han mort quatre persones, quatre homes, a les platges catalanes. L'últim, un home de 65 anys que ha perdut la vida mentre es banyava a la platja de l'Estartit, a Torroella de Montgrí (Baix Empordà). Dissabte el fort onatge del litoral va provocar tres morts més, dues a l'Alt Empordà i una al Tarragonès. El funest cap de setmana ha coincidit amb l'inici d'una onada de calor molt forta, que s'accentuarà aquest inici de setmana amb temperatures que fregaran els 40 graus a l'interior del país. Des que va començar la campanya d'estiu, el 15 de juny, ja han mort deu persones a les platges catalanes.

¿Quants usuaris passen cada dia per una cala? ¿Quines activitats hi fan? ¿Volen més serveis o menys? ¿Només estan plenes a l’agost o tot l’estiu? Aquestes són algunes de les preguntes que intentaran respondre els investigadors de la Universitat de Girona que han engegat un estudi aquest estiu per conèixer l’afluència i els usos de les platges i cales catalanes. Un cop recullin les dades, les entregaran a la Generalitat perquè redacti el Pla de Protecció i Ordenació del Litoral, que s’ha d’aprovar el 2024, i que ha de delimitar la gestió d'aquests espais del litoral. “Mai s’ha fet cap recompte dels usuaris ni s’ha analitzat quines activitats hi fan. I cal tenir aquestes dades per dissenyar estratègies i plans de futur que siguin innovadors i que, sobretot, potenciïn l’equilibri entre la preservació del medi natural i l’ús turisticorecreatiu”, recalca la investigadora principal, la doctora en geografia de la UdG Carolina Martí. 

La Generalitat de Catalunya ha engegat el procés de creació del Conservatori del Litoral Català i en la seva memòria preliminar planteja que s’integri a l’Agència de la Natura de Catalunya. La creació de l’Agència, després d’una ferotge oposició de sectors forestals i agraris, és una fita històrica que ha costat vora dues dècades de negociacions enmig de crisis econòmiques i canvis de govern. L’Agència ha d’esdevenir el màxim organisme de protecció i salvaguarda del medi natural, per revertir les tendències de pèrdua de biodiversitat reportades a l’Estat de la Natura 2020 i per fer-ne un ressort de resiliència i adaptació al canvi climàtic.

Nou incident ferroviari al Maresme a causa de les condicions meteorol·lògiques. El fort onatge d'aquest diumenge ha descalçat la via de tren que passa per la costa del Maresme i ha obligat a tallar la circulació de trens de la línia R1 de Rodalies i també la RG1 entre Pineda de Mar i Malgrat de Mar. A primera hora d'aquest dilluns s'ha pogut restablir la circulació, després que els tècnics d'Adif arreglessin la infraestructura.

Des del boom turístic dels anys 60 fins avui, l'explotació urbanística de la costa no ha tingut pràcticament aturador. Més enllà d'algunes actuacions emblemàtiques però molt acotades territorialment, com els parcs naturals del Cap de Creus, els Aiguamolls de l'Empordà i el Montgrí-Medes-Baix Ter al nord, del Delta del Llobregat a tocar de l'aeroport del Prat –ara en part amenaçat– o del Delta de l'Ebre al sud, el litoral català ha patit una pressió constructiva continuada durant més de mig segle, tant en dictadura com en democràcia. Les àrees naturals protegides han servit massa sovint de pretext per donar via lliure en la resta d'espais a una edificació poc o gens respectuosa i molt intensiva. La construcció com a motor econòmic, la necessitat d'ingressos d'uns ajuntaments històricament infrafinançats, la lenta i dubitativa conscienciació ambiental i el monocultiu turístic de moltes comarques han estat els factors al darrere de la gran taca urbana en què s'ha convertit la franja marítima de Catalunya.

Xalets o blocs d'apartaments a peu de platja, urbanitzacions disperses i inconnexes o cases enmig d'espais naturals. La costa n'està plena, i no es pot desfer el que ja està fet, però sí intentar protegir el que queda del litoral. Amb aquest objectiu, el Govern ha aprovat un pla director urbanístic (PDU) per revisar la sostenibilitat del planejament de 41 municipis, des de Malgrat de Mar fins a Alcanar. És la continuació del pla de protecció de la Costa Brava, que ja va vetar l'edificació de 15.000 habitatges, si bé també va donar llum verda a la mateixa quantitat de nous immobles. Per poder fer la revisió, la Generalitat suspendrà durant un màxim d'un any les llicències per a projectes que podrien suposar l'edificació de 70.000 habitatges en 30 municipis. També n'avaluarà 40.000 més d'altres zones. La suspensió, però, no afectarà els projectes d'urbanització o construcció que ja estan en marxa.

“Entre tots em vau convertir en autora de còmic”, reconeix amb humor Ana Penyas (València, 1987), que el 2018 va veure com Estamos todas bien, un còmic que va néixer com un encàrrec de classe a belles arts va acabar guanyant el premi de novel·la gràfica Fnac/Salamandra, el premi d'autora revelació del Saló del Còmic i el Premio Nacional de còmic, del qual va ser la primera dona a guanyar-lo. “Jo abans ni tan sols havia publicat, em vaig sentir molt aclaparada i sentia que tot allò m'anava gran –recorda–. No estava preparada per a l'exposició mediàtica i vaig haver d'aprendre a dir que no a algunes coses. Però tot aquell alè em va fer sentir que, tot i que em considerava una il·lustradora, havia de fer almenys un altre còmic”.

21 informes d'organismes, 26 escrits dels ajuntaments i 285 al·legacions de particulars i entitats. És el balanç de les crítiques i sol·licituds que s'han presentat en l'últim any al pla director urbanístic (PDU) de la Costa Brava, que limita el creixement del litoral gironí durant els pròxims anys. Després de resoldre tots els escrits, la Generalitat manté les previsions del document que es va aprovar inicialment el desembre del 2019: es podran aixecar 15.000 habitatges dels 31.000 potencials que preveien fins ara els diferents plans urbanístics. "Hem anat tan lluny com ens permet la llei", ha assenyalat el secretari d'Hàbitat Urbà i Territori, Agustí Serra, que també ha ressaltat que és un pla "pioner i molt ambiciós" que tenia un objectiu principal: "Protegir i conservar el paisatge i medi natural, i millorar la integració paisatgística dels sòls pendents d'urbanitzar".

El debat sobre el futur dels espais litorals de Barcelona ha començat avui al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) amb l'objectiu que ciutadans i entitats consensuïn el Pla Litoral, i poder ordenar els espais urbans del front marítim.

Una de les conseqüències del boom turístic dels anys 70 va ser la proliferació d’obres immobiliàries a la Costa Brava amb blocs de pisos, apartaments i hotels a primera línia de mar. Malgrat que en els últims anys s’ha intentat frenar la nova construcció a les poques zones que encara queden verges, el totxo torna a amenaçar el paisatge del litoral gironí. Aquests són els principals projectes urbanístics previstos a curt termini.

Davant de l'Hospital del Mar, als porxos de la platja del Somorrostro, hi ha el Centre de la Platja de Barcelona, un espai d'informació, de trobada i de formació per a totes les persones interessades en qualsevol aspecte relacionat amb el litoral barceloní.

'Marglytta. A music documentary based on Litoral' és la història d'un grup d'amics que se'n van de gira per diferents parts del món: Islàndia, Anglaterra, França... 'Marglytta' és un documental de Sergi A. Minguell que es projecta dimarts i dimecres al Festival In-Edit Beefeater de Barcelona.

El govern espanyol reformarà la llei de costes per donar cobertura legal a milers de propietats construïdes de forma il·legal a pocs metres de la costa. L'avantprojecte que ha validat el consell de ministres ampliarà a 75 anys la concessió a edificis i xiringuitos situats al litoral. L'Estat preveu allargar la concessió d'aquestes construccions, que havia de finalitzar el 2018. Així s'evitarà que aquestes construccions puguin ser demolides sense compensació.

Com cada any, des de fa set edicions, el festival Let's acull alguns dels grups més importants de l'escena indie musical com també alguns dels més prometedors. Els grups Tachenko, Pony Bravo, We are Standard, La habitación roja, Catpeople, Edith Crash, Odio París o Mendetz són alguns dels protagonistes del festival de música independent de l'Hospitalet. El Let's Festival, acull també d'altres grups en procés de creixement com Litoral i La Banda Municipal del Polo Norte, segons que ha informat la sala de concerts Salamandra, encarregada de l'organització.