Europa fa setmanes que es prepara per a un món en què la dependència comercial i en particular energètica amb Rússia sigui gairebé inexistent. L'últim exemple, l'acord de dilluns a la nit per vetar parcialment les compres de petroli rus. A curt termini aquest escenari tindrà un impacte negatiu sobre el creixement econòmic de la zona euro i també sobre l'evolució de la inflació, segons es recull a l'informe Conseqüències econòmiques d'un hipotètic tancament comercial entre Rússia i la UE, publicat aquest dimarts pel Banc d'Espanya. Una situació que, en tot cas, es normalitzaria "a mitjà i llarg termini, quan les economies tinguin la capacitat de substituir les importacions procedents de Rússia i adaptar els seus processos productius". A tall d'exemple, en el conjunt de la zona euro una hipotètica interrupció de les importacions energètiques procedents de Rússia tindria un impacte d'entre un 2,5% i un 4,2% sobre el PIB.

Nou veto de l'Hongria de Viktor Orbán, aquesta vegada davant l'escalada el conflicte entre Israel i Palestina. Els ministres d'Exteriors de la Unió Europea s'han reunit aquest dimarts per videoconferència i de manera urgent per abordar l'ofensiva a Gaza després de dies d'escalada de violència. La divisió en una qüestió tan espinosa com aquesta estava clara, però els Vint-i-set no han pogut pactar ni tan sols una declaració conjunta per demanar l'alto el foc perquè el govern de l'ultraconservador hongarès s'hi ha oposat.

La cimera del G-20 ha acabat amb una bona notícia per a Huawei. El president nord-americà, Donald Trump, ha aixecat el veto al gegant xinès de les telecomunicacions i permetrà que les empreses dels Estats Units li continuïn subministrant components.

Brussel·les posa Polònia contra les cordes. La Comissió Europea ha anunciat aquest dimecres que activa el procediment legal per retirar el dret de vot a Polònia a la UE, a causa de la polèmica reforma judicial polonesa que atempta contra l'estat de dret, segons ha lamentat el vicepresident primer de la institució europea, Frans Timmermans. És el primer cop en la història que es pren aquesta decisió.

Rússia ha vetat al Consell de Seguretat de les Nacions Unides que continuï la investigació que hi ha en marxa sobre els atacs químics que ha patit Síria els últims mesos i que han deixat desenes de víctimes mortals entre la població civil. De fet, Moscou ja havia vetat la condemna de l'ONU sobre l'atac concret d'Idlib.

Israel considera que el govern espanyol ha pres la "decisió correcta" amb la reprovació al veto imposat pel festival Rototom de Benicàssim al cantant nord-americà d'origen jueu Matisyahu. "Estem al corrent del que ha passat a través de la nostra ambaixada a Madrid, considerem la reacció oficial d'Espanya una bona decisió i preferim no afegir res més a la polèmica", ha afirmat aquest dimecres la portaveu d'afers Exteriors israeliana, Emanuel Nahshon.

El conseller d'agricultura, Josep Maria Pelegrí, ha comparegut aquest dimarts a la diputació permanent del Parlament per parlar sobre la crisi del sector agroalimentari provocada pel veto rus a les exportacions europees. Pelegrí ha carregat contra la Unió Europea (UE) i ha denunciat que la Comissió Europea ha actuat "tard i malament" en aquest assumpte. "La UE és molt exigent a l'hora de demanar condicions al sector agrari. Això s'hauria de correspondre amb l'exigència dels productors a la UE al prendre decisions". El conseller ha assegurat que "no estem demanant ni més diners, ni favors, només allò previst en els tractats de la comunitat europea".

El ministre d'Exteriors, José Manuel García Margallo, i el cos diplomàtic espanyol van pressionar la diplomàcia israeliana per intentar vetar la participació de la periodista Pilar Rahola el mes de maig en els actes de celebració del Yom Hatzmaut, el dia de la independència d'Israel, a Guayaquil, a l'Equador. Ho reconeix de forma implícita el govern espanyol en resposta escrita a una pregunta parlamentària que va fer el grup de CiU al Congrés després que la periodista ho denunciés en la seva columna al diari 'La Vanguardia'.

La tria que ha fet la Moncloa dels mitjans de comunicació amb accés a la roda de premsa conjunta de Barack Obama i Mariano Rajoy ha generat polèmica especialment a Catalunya. En una decisió que els mitjans que han quedat fora han considerat poc transparent, 'La Vanguardia' ha sigut l'únic mitjà de comunicació de Catalunya que ha estat autoritzat a accedir a la roda de premsa. També han quedat fora mitjans espanyols com 'El Mundo', 'Expansión' i 'La Razón', la SER i Tele 5, entre altres.

El portaveu de CiU al Congrés, Josep Antoni Duran i Lleida, ha qualificat avui d'"infantilisme" i de "comportament irresponsable" no permetre que el president de la Generalitat, Artur Mas, intervingui demà en el Fòrum Mediterrani de Barcelona. "La situació no està com perquè es faci infantilisme. Fa falta maduresa i responsabilitat", ha assegurat Duran als passadissos del Congrés.

La reacció del programa 'Punto Pelota' d'Intereconomía TV no s'ha fet esperar després del veto del Barça i la denúncia al Col·legi de Periodistes de Catalunya. El programa ha engegat una campanya a través de Twitter per buscar el suport dels seus espectadors amb l'etiqueta #apoyopuntopelota.