La biblioteca de Sarrià, reclamada des de fa més de vint anys, està previst que s'inauguri a finals del 2024, però encara és un misteri com es dirà. Fa tres anys es donava per fet que el nou equipament rebria el nom del poeta J.V. Foix. Tot va canviar quan, en un consell de districte que es va celebrar el maig del 2021, Junts, ERC i els comuns van votar en contra de la proposta del PSC per assignar a l'equipament el nom d'un dels grans referents literaris del segle XX, i van plantejar que la nova biblioteca dugués el nom d'una dona. Un dels arguments és que les dones estan en clara minoria: actualment, de les 40 biblioteques de Barcelona, només n'hi ha 13 amb nom de dona. Aleshores es va obrir el debat.

Manuscrits, llibres de lectura, guions de ràdio, el títol de periodista o el Doctor Honoris Causa que li va entregar la Universitat de Vic - Universitat de Catalunya són alguns dels elements que formen part del llegat de l'escriptor i pedagog Emili Teixidor, mort el juny del 2012. "Hi ha molt per investigar". La responsable del Servei de Gestió Documental i Arxiu de la UVic, Núria Cañellas, ha ressaltat amb aquestes paraules que després de la fase d'anàlisi del material, ara serà l'oportunitat pels investigadors per generar coneixement al voltant de la figura i l'obra de l'escriptor i pedagog Emili Teixidor. S'han elaborat dos instruments de descripció documental, dues guies, que serviran perquè els investigadors puguin identificar i localitzar amb facilitat tota la documentació. D'altra banda, Cañellas també ha destacat que el fons "no es pot quedar en aquestes parets", i per això es plantegen transformar-lo digitalment, donar-li visibilitat i fer-ne difusió a través de la xarxa. L'antiga sala de juntes de la UVic ara s'ha convertit en la sala que acull l'extens llegat de l'escriptor amb, entre d'altres, més de 4.000 llibres, i l'exposició d'alguns dels premis que va rebre, com ara el Serra d'Or.

@page { margin: 2cm } P { margin-bottom: 0.21cm } “Vaig començar a escriure llibres a finals de la dècada dels 60, quan l’Andreu Dòria, editor de La Galera, va cridar a una sèrie d’autors catalans com en Joaquim Carbó, en Sebastià Sorribas, en Josep Vallverdú o jo mateix perquè provéssim de fer llibres per al jovent. Que en aquest país fins i tot els nostres somnis i històries els haguéssim de comprar de fora ens semblava que era una situació que calia corregir”, deia Emili Teixidor i Viladecàs (Roda de Ter, 1933–Barcelona, 2012) poc després de la publicació de la seva última novel·la per a adults, 'Els convidats' (Columna, 2010). L'escriptor és un dels més populars de les lletres catalanes de la segona meitat del segle XX gràcies a llibres com 'L'ocell de foc', la sèrie de novel·les infantils sobre la formiga Piga o 'Pa negre', del qual va vendre més de 100.000 exemplars i li va permetre guanyar el premi Crexells (2003), el Lletra d’Or (2004), el Premi Nacional de Cultura de Literatura (2004) i el Maria Àngels Anglada (2004).

Roda de Ter recorda el poeta Miquel Martí i Pol, nou anys després de la seva mort. El proper 11 de novembre es compliran deu anys de la seva desaparició i, coincidint amb aquesta efemèride, l'ajuntament del municipi i la fundació del poeta han organitzat una nova edició de les Jornades Miquel Martí i Pol. Des de la fundació, Maria Ocaña ha explicat que enguany es volia dedicar un record "molt especial" a l'altre gran escriptor de Roda mort aquest juny, Emili Teixidor. El tret de sortida a les jornades s'ha donat aquest dijous al vespre amb la inauguració d'una mostra a la Biblioteca Bac de Roda, que recull en llibres, fotografies i altres documents l'amistat que existia entre els dos autors.

Joaquim Carbó celebrarà el seu vuitantè aniversari sense ulleres ni gaire cerimònia: “Aniré a dinar amb la dona en algun hostal a la vora del poble –diu–. La meva vida pot semblar rutinària, però per a mi, aquesta rutina és fantàstica”. Gràcies a aquest dia a dia poc accidentat, Carbó ha anat treballant els 130 llibres que ha publicat des que l’any 1962 n’aparegués el primer, el recull de contes 'La sortida i l’entrada'.

Si el novembre de l’any 2003 centenars d’habitants de Roda de Ter acomiadaven el poeta Miquel Martí i Pol, una altra xifra multitudinària s'ha reunit aquesta tarda a l’església de Sant Pere per dir adéu a l’escriptor, pedagog i mestre Emili Teixidor.

Familiars, alumnes, amics i gent del món de les lletres acomiaden aquest dimecres a la tarda l'escriptor Emili Teixidor, traspassat aquest dimarts. La capella ardent s'ha instal·lat en una torratxa al capdamunt de l'Escola Betània-Patmos de Barcelona, a la part alta de la ciutat. Teixidor va fundar l'Escola Patmos el 1959, i el 1975 es va fusionar amb la Betània.

"Vaig començar a escriure llibres a finals de la dècada dels 60, quan l'Andreu Dòria, editor de La Galera, va cridar una sèrie d'autors catalans com el Joaquim Carbó, el Sebastià Sorribas, el Josep Vallverdú i jo mateix perquè provéssim de fer llibres per al jovent. Que en aquest país fins i tot els nostres somnis i històries els haguéssim de comprar de fora ens semblava que era una situació que calia corregir", deia Emili Teixidor i Viladecàs (Roda de Ter, 1933 - Barcelona, 2012) poc després de la publicació de la seva última novel·la per a adults, Els convidats (Columna, 2010). L'autor va morir ahir a casa seva als 78 anys, de manera sobtada tot i que feia anys que arrossegava un càncer. Demà es traslladarà el cos al tanatori de les Corts.

Pedagog i autor d'alguns dels clàssics de la literatura infantil i juvenil catalana, Emili Teixidor, mort aquest dimarts als 78 anys, ha recorregut durant anys les escoles i instituts del país per fer proselitisme del llegir. L'autor de 'L'ocell de foc' va fer de "prescriptor" de la literatura catalana, tal com ha destacat el periodista i amic Antoni Bassas, que va conduir 'El matí de Catalunya Ràdio', on durant anys va fer la secció 'Llibres per llegir'.

Emili Teixidor ha recordat el valor dels estudis d'Humanitats en un món globalitzat per les noves tecnologies. En el discurs d'acceptació del títol de doctor 'honoris causa' ha remarcat també que la branca d'Humanitats ha anat "acollint, a poc a poc, tots els estudis que es trobaven una mica desemparats al seu voltant i els ha donat acollida i rigor", fent referència a ciències com la pedagogia i la psicologia, tot això sense oblidar la filosofia, el seu emblema: "la filosofia és el pensar, el pensament previ a tota acció, a tot obrar, i en uns temps en què l'acció, les obres, els resultats, són gairebé exigits per la societat sense ocupar-se gaire de la reflexió prèvia, potser cal una certa resistència per ordenar i avaluar el curs del pensament que ens portarà, o no, a l'acció i als resultats que una societat tan atabalada com la nostra reclama".

Emili Teixidor insisteix que s'ha trobat molt còmode amb la pel·lícula de 'Pa Negre' i amb el guió que va fer Agustí Villaronga, també director de la pel·lícula. Explica que Villaronga li va enviar el Gaudí al millor guió a ell, com a autor dels textos –'Pa negre' i 'Retrat d'un assassí d'ocells'– en els quals es basa el film. I ens recorda que venim d'una època molt hostil i que això és el que reflecteix 'Pa negre'. Fragment de l'entrevista de Carles Capdevila que publica l'ARA aquest diumenge.