Els gestors administratius de Catalunya han denunciat aquest dimecres que tres de cada quatre afectats per un expedient de regulació temporal d’ocupació (ERTO) encara esperen resposta gairebé sis mesos després de finalitzar la campanya de la renda del 2021 de l’Agència Tributària sobre la rectificació de la seva declaració, que en la majoria de casos és “a tornar”. O dit d’una altra manera, la majoria van pagar de més o van rebre menys diners dels que els tocaven. Segons els gestors administratius, prop del 70% de les declaracions de la renda de treballadors en ERTO s’havien presentat de forma incorrecta, i apunten la falta de dades actualitzades per part del Servei d’Ocupació Estatal (SEPE), que depèn del ministeri de Treball, com la principal causa d’aquests errors.

1. Incomoditat. La declaració del major Trapero en el judici de l’Audiència Nacional incomoda enormement els sectors més ideològics dels dos blocs confrontats –els sobiranistes i els seus adversaris– perquè qüestiona els dos relats sobre els quals s’ha desenvolupat el conflicte en curs.

Kase.O, un dels rapers integrants de Violadores del Verso, ha fet la primera declaració pública, signada en nom del grup, després de l'entrada de Lírico, també MC de la banda aragonesa, a la presó. "Rebutgem i condemnem qualsevol tipus de violència", ha assegurat el músic a les xarxes socials, tot i que també demana "màxima prudència i respecte" per l'empresonat, tenint em compte que encara no s'han esclarit els fets que l'han portat a aquesta situació. Així mateix, el grup de rap s'ha solidaritzat amb la família de Lírico, amb qui diuen que comparteixen "dolor i frustracions".

El jutge del cas Nadia investiga els pares de la petita per exhibicionisme, provocació i explotació sexual de la nena. Aquest divendres el magistrat ha interrogat Fernando Blanco, que continuarà a la presó provisionalment, i Margarita Garau per les fotografies "de caràcter sexual" que els Mossos van trobar en un llapis de memòria del pare.

Mitja hora responent a les preguntes del seu advocat al Palau de Justícia i una hora saludant i agraint el suport de les 3.000 persones que, segons la Guàrdia Urbana, es van aplegar ahir en els 700 metres que separen el Parlament del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). El 16 de desembre del 2016 serà recordat perquè Carme Forcadell es va convertir en la primera presidenta del Parlament que declara com a investigada davant d'un tribunal. I ho va fer acusada d'un delicte de desobediència que ella nega des del primer dia. Forcadell va apel·lar ahir a la llibertat d'expressió i va lamentar que al segle XXI es pugui acceptar una querella per haver permès un debat parlamentari. "El que està en joc no és el futur polític d'una persona, sinó la democràcia", va subratllar.

EH Bildu ha registrat al Parlament de Navarra una proposta de declaració institucional per donar suport al Parlament de Catalunya i a la seva presidenta, Carme Forcadell, en el procés de desconnexió amb Espanya que està impulsant.

El ple del Tribunal Constitucional ha aprovat aquest dimarts per unanimitat tres sentències que, respectivament, estimen els recursos presentats per Ciutadans, PSC i PP contra la celebració del ple del Parlament de Catalunya que el passat 9 de novembre de 2015 va aprovar la resolució d'inici del procés de ruptura amb els vots de Junts pel Sí i la CUP. La declaració, que el TC va tombar un mes després però que els independentistes encara consideren vigent, estableix el full de ruta de la legislatura pel que fa al procés sobiranista i a les polítiques socials.

L'expresident de Societat Civil Catalana, Josep Ramon Bosch, s'ha acollit aquest dimecres al seu dret a no declarar davant del jutjat d'instrucció número 3 de Manresa que l'investiga per un delicte d'injúries i amenaces a través de les xarxes socials. Davant dels mitjans de comunicació, però, el seu advocat ha al·legat que el delicte ha prescrit per tal de frenar la querella impulsada pel col·lectiu de juristes Drets.

El Tribunal Constitucional ha alçat de nou la veu per sentenciar que el Parlament no està legitimitat per iniciar una ruptura amb l'estat espanyol. Amb aquesta salomònica decisió sobre la taula, la Cambra haurà de determinar a partir d'ara si acata la sentència o bé si fa oïdes sordes i desenvolupa el full de ruta avalat per la majoria parlamentària tot tenint en compte les sancions i conseqüències que es poden derivar de determinades accions. Els experts consultats per l'ARA aporten visions diferents sobre el nou escenari que s'obre a partir d'ara però coincideixen en apuntar que, sigui com sigui, la decisió serà de tipus polític.

El Tribunal Constitucional ja ha acordat declarar inconstitucional i nul·la des del principi fins a la fi i per unanimitat la resolució del Parlament de Catalunya aprovada amb els vots de Junts pe Sí i la CUP el 9 de novembre decretant l'inici del procés de ruptura amb Espanya.

El Parlament ha fet arribar aquest divendres al Tribunal Constitucional (TC) les al·legacions per oposar-se a la impugnació del govern espanyol a la resolució independentista. En el document, els serveis jurídics de la cambra defensen que la resolució és una "simple instrucció indicativa per la que es manifesta més una aspiració o desig que una disposició vinculant (per al Govern)". Per això, interpreten que no genera "efectes jurídics", ja que no "obliga" formalment a l'executiu a complir-la, i se circumscriu únicament al debat polític. Indiquen, a més, que les resolucions no tenen la força legal per "anul·lar" l'aplicació del principi de legalitat i no es pot pressuposar que l'executiu incomplirà la llei tot i que una moció l'insti a fer-ho. La Constitució, recorden, no estableix límits al debat polític i permet defensar postulats inconstitucionals.

Cinc dies. Fins divendres, 27 de novembre. Aquest és el termini fixat per l'ANC als 72 diputats de Junts pel Sí i la CUP perquè arribin a un acord per investir un president i conformar un Govern que apliqui el contingut de la declaració de ruptura aprovada el 9 de novembre –i ja suspesa pel Tribunal Constitucional– per avançar cap a la independència. "Tècnicament hi ha marge fins al 10 de gener, però políticament no hi ha marge", ha alertat el president de l'entitat, Jordi Sànchez, durant el seu parlament en l'acte organitzat aquest diumenge al passeig dels Til·lers del Parc de la Ciutadella, just al costat del Parlament de Catalunya. Amb un gran número 72 a l'escenari i acompanyat del secretariat nacional de l'ANC, Sànchez ha alertat que l'Estat aprofitarà cada dia per intervenir una mica més la cambra catalana i la Generalitat.

El president de la Generalitat en funcions, Artur Mas, ha assegurat aquest dissabte que "la sang que ha corregut a París" també "és la nostra". "És la d'una civilització gran que travessa fronteres", ha assenyalat Mas, que ha advertit que Catalunya "no està lliure d'amenaces d'actuacions terroristes". Segons el líder de CDC, una de cada quatre actuacions preventives que fan els Mossos d'Esquadra està relacionada amb hipotètics atemptats terroristes. "Hi ha un alt grau de conscienciació", ha indicat Mas, que ha recordat que Catalunya està en el nivell quatre sobre cinc d'alerta.