Quan falten pocs minuts per a les dotze del migdia, una vintena de persones s'aplega als jardins de Can Mantega, al barri de Sants. El grup fa bromes (en català) per trencar el gel. El fet que un grup tan nombrós faci servir la llengua catalana als carrers de Barcelona s'està convertint, malauradament, en una situació gairebé en perill d'extinció. Amb tot, el cert és que hi ha gent amb ganes d'aprendre'l, de parlar-lo o de perfeccionar-lo, tal com ho demostren els grups de conversa en català que organitza la Coordinadora d'Associacions per la Llengua Catalana (CAL) des de fa anys i en diversos punts del territori.

Venda ambulant il·legal, drogues a la via pública i un augment disparat de brutícia. És el que denuncien que viuen des de fa mesos molts dels veïns i comerciants del barri de Sant Antoni de Barcelona. “Hem arribat al límit: o ho denunciem ara o anirà a pitjor. Volem que hi hagi una reacció en l'àmbit polític”, afirmen des de Sant Antoni Encants, una de les associacions del barri que dilluns van emetre una carta dirigida a les regidories de l’Eixample i Ciutat Vella per expressar el descontentament per la “degradació que pateix el barri”. Hi detallen que l'increment de conductes incíviques afecta la convivència veïnal i, de retruc, repercuteix directament en els comerços locals.

Les 3.000 entitats del tercer sector (des de les que s'encarreguen de temes d'infància o pobresa, passant per lleure o salut mental) van superar l'any passat la barrera dels dos milions de persones ateses. El creixement de l'activitat, però, no va acompanyat d'un finançament estable, i aquesta mancança condemna les associacions a endeutar-se. Sense anar més lluny, el 41% d'aquestes entitats estan pendents que les administracions públiques els hi paguin les partides compromeses, segons les conclusions del baròmetre que ha presentat la Taula del Tercer Sector de Catalunya amb dades de l'exercici tancat del 2023. De mitjana, el deute públic representa una quarta part dels pressupostos de les entitats, és a dir, 25 euros de cada 100.

La Fundació Junta Constructora de la Sagrada Família ha concedit ajudes de 3,5 milions d'euros al cofinançament de 94 projectes de diferents entitats socials sense ànim de lucre. Es tracta de la segona convocatòria del Fons d'Acció Social (FAS), una iniciativa que destina una part dels recursos econòmics recaptats pel temple a ajudar col·lectius vulnerables. La dotació ha crescut respecte a la primera edició (2023), però l'interès també, perquè aleshores es van recaptar 2,3 milions d'euros i es van finançar 56 projectes.

Un reguitzell d'entitats minoritàries o sense pes real abunden dins l'espanyolisme a Catalunya. És habitual que en algunes manifestacions unionistes hi hagi més d'un centenar o fins i tot més de dos centenars d'entitats adherides, però n'hi ha moltes que són associacions fantasma que engreixen el moviment sense tenir cap mena d'incidència. Algunes com Regeneración Democrática, España Generosa, Barcelona Via Fora o Alternativa Ciudadana Progresista existeixen formalment, però en realitat estan mortes. D'altres no poden fer res per si mateixes i en necessiten d'altres, amb perfils idèntics, per tenir activitat.

Durant molts anys, l'Associació de la Tartamudesa de Catalunya, l'ATCAT, rebia 5.000 euros anuals de subvenció de l'Ajuntament de Barcelona que li servien per fer alguns actes i xerrades de conscienciació i formació de la parla. Però des del 2018 l'entitat ja no rep aquest ajut: els requisits per rebre els diners van passar a ser "molt restrictius" i només els permetien cobrar 1.000 euros, una quantitat tan baixa que ni els sortia a compte fer tota la paperassa. "Hem acabat tirant la tovallola", resumeix el president de l'ATCAT, Josep Sansalvador. El seu testimoni exemplifica, diu, "les dificultats que posa l'administració a les associacions petites".

El debat sobre el futur model d'atenció a les persones que va plantejar el Govern la setmana passada es tensiona abans de començar. Més d'un centenar d'entitats que formen part del moviment associatiu de persones amb discapacitat ECOM han lamentat aquest dimecres que la Generalitat no els hagi tingut en compte a l'hora de formar la taula d'experts, que es va presentar la setmana passada, per revisar el model d'autonomia i d'atenció a les persones.

Xerrades, concerts, exposicions, assemblees de veïns i col·lectius socials i dinars populars han quedat aturats. Alternatives telemàtiques a banda, el teixit associatiu de pobles i ciutats comença a notar els efectes del confinament i, especialment, la seva repercussió econòmica. Molts casals i ateneus s’enfronten a una caiguda d’ingressos pel cessament de les activitats als barris i el tancament de bars i restaurants associats, cosa que els està dificultant el pagament de lloguers de locals i sous de treballadors. Davant d’aquesta situació, la Xarxa de Casals i Ateneus dels Països Catalans, que agrupa un centenar d’aquests espais -majoritàriament vinculats a l’esquerra independentista-, ha engegat una campanya de captació de nous socis i donacions a les entitats, gran part de les quals són autogestionades i no reben subvencions públiques. Una campanya que també busca posar en valor la tasca social i comunitària d’aquests espais.

Barcelona inaugura aquest dissabte un centre pioner de recursos LGTBI, que s'ubicarà en un espai municipal gestionat per la Plataforma d'Entitats LGTBI de Catalunya i en què s'oferiran serveis especialitzats d'atenció directa a aquest col·lectiu a la ciutat. "És una reclamació històrica", ha assegurat en declaracions a Efe el president de la plataforma, Joaquim Roqueta, que ha celebrat que el centre permetrà "donar visibilitat al col·lectiu, oferir servei de qualitat, atenció i un espai de defensa dels drets".

Les entitats agrupades a l'Espai Democràcia i Convivència, entre les quals hi ha Òmnium, l'ANC i també els sindicats CCOO i UGT, criden el govern espanyol a respectar el dret a decidir dels catalans. En un manifest que porta per el títol 'Recuperem el diàleg polític i la normalitat democràtica', fet públic quatre dies abans de la primera reunió Torra-Sánchez, les entitats afirmen que "cal donar una oportunitat al diàleg i la negociació política", però remarquen que "qualsevol solució política" al conflicte amb l'Estat ha de "basar-se en el dret que té el poble català a decidir el seu futur polític".

La comissió municipal de Drets Socials i Cultura de l'Ajuntament de Barcelona ha començat encara amb la regidora socialista Carmen Andrés asseguda als llocs del govern municipal i mentre s'espera que, en qualsevol moment, pugui començar la trobada entre el cap de files socialista, Jaume Collboni, i l'alcaldessa de la ciutat, Ada Colau, per signar els termes del divorci del fins ara govern municipal. L'activitat del consistori, però, no s'atura i la comissió d'aquest matí ja ha aprovat dues proposicions d'ERC i el PDECat per estudiar la manera de pal·liar la situació delicada que estan vivint les entitats socials de la ciutat com a conseqüència del bloqueig per part de l'Estat de subvencions per valor de deu milions d'euros.

L'exentrenador del Barça Pep Guardiola serà el convidat especial de la mobilització que ANC, Òmnium i l'AMI han convocat per a aquest diumenge, 11 de juny, a Montjuïc. Guardiola, que va tancar la llista de JxSí per Barcelona, s'encarregarà de llegir un manifest a favor del referèndum i del dret a decidir. "Sense idolatrar-lo, sabem que és un símbol", ha dit el president de l'ANC, Jordi Sànchez.

L'exdiputat de la CUP al Parlament Antonio Baños és el nou portaveu de Súmate. L'entitat de castellanoparlants favorable a la independència de Catalunya ha emès un comunicat en què el mateix Baños subratlla que Súmate ha de fer un "esforç extraordinari" perquè el Procés arribi a "bon port".

Fa tres anys, el Cercle d’Economia va trencar un dels seus costums, el d’estar liderat per un empresari, i va nomenar l’acadèmic Antón Costas com a nou president. Després dels mandats de José Manuel Lara (2005-2008), Salvador Alemany (2008-2011) i Josep Piqué (2011-2013), semblava que havia arribat el moment del relleu generacional a la cúpula d’aquesta associació. Però finalment es va apostar per Costas, un catedràtic de llarga trajectòria a dins del Cercle, com a candidat per guanyar temps. Era un “candidat de transició”, explicaven llavors al Cercle d’Economia.

Els sindicats CCOO, UGT i Intersindical-CSC, entitats com la Confederació d’Associacions Veïnals de Catalunya (Confavc), l'ANC o Òmnium Cultural, i els partits CDC, ERC, PSC, ICV i CUP impulsen una manifestació per al 29 de maig amb el lema "Els drets no se suspenen: treball digne, drets socials, democràcia real", segons han anunciat aquest dijous en roda de premsa.

El president d'ERC, Oriol Junqueras, ha assegurat aquest divendres en una entrevista a Onda Cero que el programa de la candidatura independentista pel 27-S serà "excepcional", per un "període curt" i consistirà en una "síntesi dels projectes" que defensen els integrants de la candidatura. Junqueras ha admès que "no serà fàcil", ja que tampoc ho seria posar d'acord "Podem i PP" tot i que també "són capaços" de votar junts en alguns qüestions. Ara bé, també ha posat d'exemple Alemanya, en què CDU i SPD —conservadors i socialdemòcrates— governen junts.

Acaba la cita definitiva al Palau de la Generalitat per definir amb quin format es presentarà el sobiranisme a les eleccions plebiscitàries del 27-S. Ha durat poc més d'una hora. Jordi Sànchez, president de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC); Muriel Casals, presidenta d'Òmnium Cultural, i Josep Maria Vila d'Abadal, president de l'Associació de Municipis per la Independència (AMI), ja són a la plaça de Sant Jaume per rebre de la mà d'Artur Mas i Oriol Junqueras el preacord a què van arribar ahir CDC i ERC per concórrer plegats al 27-S amb una llista que integrarà membres de la societat civil. A la trobada també hi ha representants de MES (Magda Casamitjana i Pere Almeda) i de Democràcia Catalana (Toni Castellà, Mercè Jou, Elena Ribera i Gerard Ardanuy, tots ells exmembres del comitè de govern d'Unió).

El president de la Generalitat, Artur Mas, ha posat l'exemple del Consell Assessor per a la Reactivació Econòmica i el Creixement (Carec) i d'altres consells assessors del Govern com la demostració que "reunir gent molt diversa, que no pensa exactament el mateix, que pot tenir visions i sensibilitats diferents però que és capaç de treballar unida per un objectiu, és madur i modern i és bo per al país". En l'acte de presentació del volum que recull els informes del Carec, Mas ha fet aquesta referència implícita a les negociacions que estan produint-se entre els partits i les entitats independentistes per configurar una candidatura conjunta per al 27-S. Sobre aquestes converses, Mas ha dit que espera un acord d'aquí pocs dies.

El portaveu del PPC al Parlament, Enric Millo, ha criticat aquest dimarts que els partits independentistes renunciïn al seu "paper polític" per "entregar-lo" a les entitats. Segons el portaveu popular a la cambra catalana, aquest fet suposa una "perversió" de la "funció social" que ha de desenvolupar la societat civil "organitzada", que és la que "sempre ha tingut".

El president de la Generalitat, Artur Mas, ha assegurat aquest dimecres que la seva proposta a la societat civil "no trenca en absolut" els pacte entre CDC i ERC. "Ara s'intenta explicar això, però s'intenta explicar de mala fe", ha lamentat Mas en una roda de premsa a Brussel·les, on s'ha reunit amb el ministre-president de Flandes, Geert Bourgeois. Mas ha remarcat que ell "no demana a ERC de fer una coalició" sinó que convida les entitats sobiranistes a "promoure el màxim d'unitat al conjunt de Catalunya". El president de la Generalitat ha dit que, si ho accepten, les entitats "no convidaran només a CDC i el senyor Mas" sinó "a qui elles vulguin" perquè són "transversals".