Gràcies a la magnífica pel·lícula Argentina, 1985, de Santiago Mitre, la memòria de les víctimes de la repressió torna a sotragar consciències. Les Madres de Plaza de Mayo van ser fonts fonamentals del judici que evoca, amb el moment doblement emotiu de quan per pressions militars els fan treure del cap el mocador blanc per mantenir-se a la sala de vistes i quan, en llegir-se les sentències, se’l tornen a posar. Una de les cofundadores, Hebe de Bonafini, va morir diumenge passat a 93 anys.

Davant del taüt hi han posat el simbòlic mocador blanc que han portat amb orgull i tossuderia durant dècades les mares i àvies de la Plaza de Mayo, les dones que encara avui lluiten per portar a la justícia els criminals de la dictadura argentina i recuperar els nets arrabassats a les seves mares assassinades. La cerimònia, diumenge al tanatori de Mataró, ha sigut trista i alhora serena perquè Carlota Ayub, de 96 anys, va saber convertir el seu dolor en lluita i encara que no va deixar mai de reclamar que no s'oblidessin les víctimes de la dictadura i s'aconseguís fer justícia. Era una dona alegre, inquieta –mestra, va seguir estudiant alhora que ho feien els seus fills–, viatgera, i amb una passió encomanadissa per la vida i la família.

La versió argentina de l’Audiència Nacional de Madrid són els jutjats de Comodoro Py, un edifici situat a tocar del port de Buenos Aires. Per Comodoro Py han desfilat aquests últims anys els genocides més sanguinaris que van actuar durant la dictadura militar, del 1976 al 1983. Des de Jorge Rafael Videla, excap de la primera Junta Militar, i que va morir a la presó el 2013, fins al capità de la marina Alfredo Astiz, un dels últims exmilitars a ser condemnat a penes de cadena perpètua per la justícia federal argentina. Però fins ahir encara en faltava un dels més destacats.

L'exdictador argentí Jorge Rafael Videla ha mort aquest divendres als 87 anys al penal de de Marcos Paz, a Buenos Aires. Complia cadena perpètua pels crims durant la dictadura que va encapçalar entre el 1976 i el 1983. Un règim repressor en què van morir o desaparèixer unes 30.000 persones, segons els organismes de drets humans.

Els dictador argentí Jorge Videla ha estat condemnat a 50 anys de presó, la pena màxima, en l'històric judici pel robatori sistemàtic de nadons, fills de desapareguts sota el seu règim (1976-1983). La sentència té un valor simbòlic perquè els acusats ja són a la presó per altres causes.

L'històric judici ha processat també 29 acusats més, entre ells el general Luciano Benjamín Menéndez, qui va ser l'encarregat de dirigir les Forces Armades, tots condemnats a cadena perpètua i presó comuna.