La guerra a l'Orient Mitjà ha tornat a sacsejar els fonaments de l'economia global: l'escalada del preu del petroli ja s'ha instal·lat còmodament en els 100 dòlars per barril de Brent –el cru de referència a Europa–. Això suposa un increment superior al 35% des de l'inici de la guerra a l'Iran el 28 de febrer. Davant d'aquesta situació no tots els actors del parquet madrileny miren la gràfica amb la mateixa preocupació. Mentre que sectors com el turisme o la indústria intensiva pateixen per l'increment dels costos, Repsol s'ha convertit en el pal de paller de l'Íbex-35.

La guerra a les gasolineres ha esclatat. Si més no, de manera temporal i amb més estalvi com més vinculació i contractació de serveis se signin amb les companyies. Després de l'encariment dels carburants just l'endemà d'esclatar la guerra a l'Orient Mitjà i l'escalada del barril de petroli, que va comportar un reforçament del control d'abusos per part de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC), les grans companyies han entrat en una batalla de descomptes de cara a la Setmana Santa. En tot cas, les principals rebaixes s'obtenen si es contracten altres serveis relacionats amb la llum o el gas.

Repsol ha actualitzat l'actual pla estratègic 2024-2027 i l'ha ampliat fins a l'any 2028, en un moment marcat pel conflicte a l'Orient Mitjà i l'impacte que té sobre el subministrament i els costos de l'energia, en particular sobre matèries primeres com el petroli i el gas. "Teníem dubtes [de si fer-ho]", ha reconegut el conseller delegat de la companyia, Josu Jon Imaz, durant la presentació del pla davant els analistes aquest dimarts. Però la primera petroliera a l'Estat i quarta elèctrica ha decidit deixar de banda aquest xoc i presentar el dibuix que s'ha fet per als pròxims tres anys: "Una base sòlida sobre la qual se sosté la companyia", ha dit Imaz en referència al pla.

Repsol va obtenir un benefici net de 1.899 milions el 2025, cosa que representa un 8,1% més en comparació amb l'exercici de l'any anterior, quan va registrar uns guanys de 1.756 milions, tal com ha informat la companyia aquest dijous al matí a la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV). El resultat net ajustat de la seva activitat –mesura la marxa dels seus negocis (exploració i producció, indústria, clients...) i elimina els factors extraordinaris– es va situar en 2.568 milions d'euros, un descens d'un 15,1% en comparació amb el 2024.

La Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) ha imposat multes per un total de 20,5 milions d'euros a diverses empreses del grup Repsol i els ha prohibit participar en contractes públics, segons ha informat aquest dimarts l'organisme presidit per Cani Fernández.

La multinacional energètica Repsol i la companyia de defensa Indra són les dues empreses més beneficiades a la borsa per la intervenció militar dels Estats Units a Veneçuela, que ha acabat amb la detenció del president del país llatinoamericà, Nicolás Maduro. Als EUA, les petrolieres han obert la jornada amb fortes pujades.

Les quatre grans energètiques de l'Íbex-35, Iberdrola, Endesa, Naturgy i Repsol, acaben de presentar els seus resultats dels nou primers mesos de l'any, és a dir, entre gener i setembre. I tot i que l'apagada elèctrica massiva del 28 d'abril ha tingut un impacte en els seus comptes, d'una manera o altra han sabut driblar la incidència que va deixar a les fosques la península Ibèrica fins al punt que tres d'elles (Iberdrola, Endesa i Naturgy) preveuen tancar el 2025 registrant beneficis històrics. Ara bé, els negocis de les quatre companyies no són els mateixos, tot i que algunes tenen més coses en comú, com és el cas d'Iberdrola o Endesa. Per això, les raons de fons sobre com han aconseguit esquivar l'impacte, tampoc.

Repsol ha obtingut un benefici net de 1.177 milions d'euros els nou primers mesos de l'any, cosa que representa una caiguda del 34,3% interanual. La volatilitat i els preus més baixos del cru han estat claus per entendre el descens. Pel que fa al resultat net ajustat del grup, que mesura específicament la marxa dels negocis, es van assolir els 2.173 milions d'euros al setembre, una dada un 19% inferior als 2.684 milions de fa un any.

Després de 48 hores de l'apagada i amb la normalitat establerta, el govern espanyol abaixa els decibels, però manté la petició urgent a les empreses perquè enviïn totes les dades del zero peninsular de dilluns. Pedro Sánchez va sorprendre dimarts quan va insistir que s'exigiria les "responsabilitats pertinents" als operadors del sistema elèctric, malgrat no saber encara les causes, amb un to molt més dur del que ha mostrat aquest dimecres la vicepresidenta tercera, Sara Aagesen, que ha estat més conciliadora. A la roda de premsa, ha lloat la tasca de la presidenta de Red Eléctrica, Beatriz Corredor –ella ha assegurat que no dimitirà–, i no s'ha plantejat que les elèctriques en dificultin la col·laboració. Això sí, ha avançat que una de les primeres actuacions del comitè que investiga l'apagada, en què hi ha el CNI, serà acudir a les instal·lacions de les empreses per comprovar que no hagin rebut cap atac. És a dir, totes les hipòtesis continuen obertes.

Les últimes decisions de Donald Trump no només situen els aranzels a la diana. El president dels Estats Units també hi ha col·locat el petroli. En particular, aquell que duu segell veneçolà. Trump ha revocat el permís a Repsol i altres petrolieres per poder exportar cru i derivats de Veneçuela a la resta del món. La decisió ha activat la via diplomàtica per l'impacte econòmic que pot tenir damunt la companyia que presideix Antoni Brufau –la setmana passada, en plena guerra comercial, el ministre d'Afers Exteriors, José Manuel Albares, en va parlar amb el secretari d'Estat nord-americà, Marco Rubio, han explicat fonts del ministeri–. L'any 2024 Repsol va produir 67 milions de barrils diaris al país, amb una part important del cru proporcionat per la petroliera estatal veneçolana PDVSA com a pagament en espècie pel deute del país amb la companyia espanyola. La seva exposició patrimonial al país era de 504 milions d'euros, segons l'informe financer d'aquell exercici. Però ¿fins a quin punt la decisió de Trump afecta l'arribada de petroli a l'Estat?

El president dels Estats Units, Donald Trump, ha notificat als socis de la petroliera estatal veneçolana PDVSA, entre els quals hi ha Repsol, que ha revocat els seus permisos per exportar cru i derivats de Veneçuela. La mesura, que posa fi a unes llicències atorgades durant el mandat del seu predecessor, Joe Biden, arriba pocs dies després que el mateix Trump anunciés aranzels del 25% a tots els països que comprin petroli o gas al país llatinoamericà, que han d'entrar en vigor dimecres vinent.

Nou desembarcament al negoci d'energies renovables espanyol Schroders Greencoat, un gegant britànic de la gestió d'infraestructures renovables que ha acordat entrar com a soci amb el 49% d'una cartera solar i eòlica de 400 megawatts (MW) de Repsol. És una operació valorada en uns 580 milions d'euros.

La sala social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha confirmat que el limfoma de Hodgkin que pateix un extreballador de Repsol a la petroquímica de Tarragona té origen professional. La cort catalana ha desestimat els recursos interposats per la companyia energètica i la mútua Fraternidad contra la sentència prèvia del jutjat social número 3 de Tarragona, segons ha explicat aquest dimecres la cooperativa d'advocats Col·lectiu Ronda, que ha assessorat l'extreballador. Aquesta primera decisió judicial ratificava que existia un vincle causal entre el càncer limfàtic de l'empleat, a qui li van atorgar la incapacitat permanent l'any 2019, i l'exposició a agents químics, sobretot el benzè, durant la seva activitat laboral a la planta tarragonina.

La guia Repsol acaba de fer saber els seus dictàmens sobre els restaurants catalans. L’Enigma del cuiner Albert Adrià es mereix dos sols, el símbol amb què premien la qualitat, i també altres restaurants fora de la Ciutat Comtal: Villa Retiro, del xef Fran López, a Xerta; Esperit Roca, a Sant Julià de Ramis i dins de l’hotel dirigit pels germans Roca, i L’Aliança, situat a la població d’Anglès.

La Comissió Europea ha fet públiques les ajudes que atorga a 77 projectes que aposten per la descarbonització, i un dels escollits és el magatzem de CO₂ que l'empresa energètica Repsol estudia obrir sota el mar, en una cavitat que es troba a 50 quilòmetres d'Amposta. En total, el Fons d'Innovació de la Unió Europea donarà a Repsol 205 milions d'euros, si decideix tirar endavant el magatzem. Abans, però, cal que l'Estat atorgui a la companyia el permís d'investigació –que ja està demanat– i que les conclusions d'aquesta recerca, que pot durar fins a quatre anys, siguin favorables tant pel que fa al medi ambient com pel que fa a la recuperació de la inversió que suposaria per a la companyia. "Estem molt satisfets i orgullosos de rebre aquest suport europeu al projecte TarraCO₂", ha valorat el director del complex industrial de Repsol a Tarragona, Javier Sancho, tot i que ha deixat clar que “el projecte encara està en una fase molt inicial". Sancho també ha assegurat que "sense tecnologies com la captura i emmagatzematge de CO₂, sectors clau com la petroquímica, la producció d’acer o el ciment estan en risc de deslocalització".

L'any 2024 va estar marcat, des del punt de vista energètic, per la fi de la gran crisi provocada per la invasió russa d'Ucraïna. Els preus, tant de l'electricitat com del petroli, es van moderar i, en el cas de la llum, fins i tot es va arribar a dies amb preus negatius en el mercat majorista, cosa que no havia passat mai a Espanya. Però les grans energètiques que formen part de l'Íbex-35, el selectiu de la borsa espanyola, van superar el tràngol de la moderació de preus amb uns guanys importants. Les quatre grans companyies del sector –Repsol, Endesa, Iberdrola i Naturgy– van obtenir conjuntament un benefici net d'11.157 milions d'euros, quasi un 4,3% més que el 2023.

Repsol va obtenir un benefici de 1.756 milions d'euros durant el 2024, un 45% menys que l'any anterior, segons ha informat aquest dijous a la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV). La companyia ha atribuït la reducció dels beneficis a un context geopolític "complex", en què destaca la incertesa sobre la recuperació econòmica a la Xina; la caiguda dels preus del cru, del gas i de l'electricitat, i uns marges moderats en el refinament i baixos en la indústria química.

Abans de parlar d’allò més pròxim, prenguin nota del que va anunciar ahir la UE. Ursula von der Leyen va anunciar l'“Europa primer”. És un pla. Encara no té diners ni calendari. És un anunci per plantar cara a Trump, tot i que copia el seu eslògan (“Amèrica primer”, “Europa primer”).

El consell d'administració de Repsol ha donat aquest dimecres llum verda a la inversió de 800 milions d'euros a l'Ecoplanta de Tarragona. És un projecte pioner a Europa perquè generarà metanol renovable, un combustible que ha de descarbonitzar el transport. S'aprova una setmana després que decaigués l'impost extraordinari a les energètiques. Repsol havia congelat algunes de les seves inversions per aquest impost. La posada en marxa de l'Ecoplanta està prevista per al 2029 i suposarà la creació de 340 llocs de treball.

El gravamen extraordinari del govern espanyol al sector energètic ha arribat aquest dimecres al seu punt final. Aquesta, però, és la crònica d'una mort anunciada. A finals de desembre, quan l'executiu central va aprovar prorrogar-lo per complir amb les exigències dels socis d'esquerra –ERC, EH Bildu i el BNG–, no tenia garantit el suport ni de Junts ni del PNB de cara a la seva convalidació al Congrés dels Diputats.