La decoració surrealista i pop de l'Hotel Barceló Raval ha estat l'escenari que ha aprofitat l'editor Jorge Herralde per donar una notícia llargament esperada: l'arxiu d'Anagrama, que Herralde va fundar el 1969, no serà venut ni cedit a cap institució –els dos pretendents principals eren la Biblioteca Nacional i la Biblioteca de Catalunya– sinó que es mantindrà a la seu de l'editorial, actualment al número 172 de Pau Claris.

"Pérez-Reverte està convençut que, com a novel·lista, pot fer el que li surti dels collons (per fer servir el llenguatge que a ell li agrada) i ofereix al lector un embogit recital de llenguatge macarra, d'estil vallekano, pura Movida Madrilenya proferida per aquests pobres homes que van prendre sopes al segle XVIII [...], ofereix un esperpent d'espanyolisme ranci que declara la guerra a qui és gavatxo, una espècie de variant de Torrente, el brazo armado de la ley, en la qual no falten apunts del que coneixem com a premsa del cor". Així comença la llarga entrada de dietari que Rafael Chirbes dedica a Cabo Trafalgar, d'Arturo Pérez-Reverte, el 21 de novembre del 2004. És una de les invectives més dures als seus col·legues contemporanis de l'escriptor nascut a Tavernes de la Valldigna el 1949 i mort, a la mateixa localitat valenciana, el 2015, quan tenia 66 anys.

L'editor d'Anagrama, Jorge Herralde, ha remarcat aquest dilluns que "queden anys" perquè es decideixi la destinació de l'arxiu de l'editorial, i el ministre de Cultura, José Guirao, ha assegurat que el ministeri no està negociant aquesta qüestió. En declaracions als mitjans en una visita del ministre Guirao a l'editorial, Herralde ha subratllat: "Com he dit anteriorment, a veure si aquesta idea cala, no hi ha res decidit. Queden anys perquè ens decidim i, sisplau, deixeu d'insistir en la qüestió de l'arxiu ".

“El catàleg d’Anagrama és una barreja increïble d’idees, filosofies, estils, codis morals i apostes estètiques”, explicava ahir Sergi Pàmies, més de tres dècades després de publicar la traducció castellana del seu primer llibre, T’hauria de caure la cara de vergonya, i de començar un llarguíssim i fructífer vincle amb l’editorial barcelonina com a autor, traductor i presentador. Era el 1987, dos anys abans que l’escriptor conegués, justament en una festa convocada per Jorge Herralde, la seva futura dona i mare dels seus fills. Ahir havien tornat a quedar per anar-hi plegats, temps després de separar-se, procés que Pàmies ha explicat a L’art de portar gavardina.

Al despatx on Jorge Herralde (Barcelona, 1935) treballa, encara a diari, un gran escriptori ple de llibres i papers evidencia la feina a la qual ha dedicat els últims cinquanta anys, la lletra impresa. Herralde va fundar Anagrama el 1969. Tot i que en un principi l’edició de textos polítics el va ocupar especialment, el gust per la literatura va anar guanyant terreny, i mig segle després pot presumir de tenir al catàleg premis Nobel com Patrick Modiano i Kazuo Ishiguro i referents de les lletres contemporànies com Michel Houellebecq, Julian Barnes, Amélie Nothomb, Martin Amis i Emmanuel Carrère. També autors ja morts –però amb l’obra ben viva– com Vladimir Nabokov, Raymond Carver i Jack Kerouac. Anagrama ha sigut la casa durant anys d’Enrique Vila-Matas, Roberto Bolaño, Javier Marías, Siri Hustvedt i Paul Auster.

“Una de les feines clau de l’editor és despertar i compartir entusiasmes”, diu Jorge Herralde en un dels salons de l’hotel Condes, escenari habitual de les rodes de premsa d’Anagrama, editorial que va fundar el 1969 a Barcelona. En paraules de la seva directora editorial actual, Silvia Sesé -que va rellevar Herralde a principis del 2017-, l’editorial “ha sigut símbol de risc i modernitat, i també sovint d’anar a contracorrent de les modes, o d’avançar-s’hi”: li agradaria que aquests trets es poguessin mantenir en el futur pròxim. “Hem anat brillant, però també canviant al llarg dels anys -continua Herralde-. No hi ha res completament consolidat, i encara menys en aquest món d’ara, en què qualsevol cosa pot desaparèixer en un tres i no res”.

“Els premis als editors en realitat els guanyen els autors del seu catàleg –deia ahir Jorge Herralde, fundador i ànima d’Anagrama, al Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona, envoltat d’amics, coneguts i admiradors–. Els has intentat publicar de la millor manera possible i els has promocionat de manera incansable. Un últim punt que va inclòs al lot és pasturar el seu ego”. Aquesta va ser una de les úniques notes humorístiques que Herralde va deixar escapar durant el breu discurs de recepció de la Medalla d’Or al Mèrit Cultural de Barcelona, potser per la solemnitat de l’acte, o en part també a causa de la boira política, que en ple judici al Tribunal Suprem de Madrid entenebria una mica l’ambient. Es trobava a faltar, per exemple, la consellera de Cultura, Laura Borràs, que tenia sessió al Parlament i en lloc seu hi havia enviat el secretari general, Francesc Vilaró.

El plenari de l’Ajuntament ha aprovat avui atorgar quatre Medalles d’Or al mèrit cultural per reconèixer la promoció cultural de quatre professionals, Jorge Herralde, Pere Portabella, Assumpció Malagarriga i Maria Dolors Bonal.

La novel·la més coneguda de Jack Kerouac, símbol de la Generació Beat, és On the road. Des de l’any 1986, la traducció castellana -titulada En el camino - forma part del catàleg d’Anagrama, i durant aquestes tres dècades s’ha convertit en un dels long-sellers de l’editorial fundada per Jorge Herralde, juntament amb La conjura de los necios, de John Kennedy Toole, i Lolita, de Vladimir Nabokov.

El tancament de curs del màster d'edició de la Universitat Pompeu Fabra acostuma a tenir un final sonat. Al llarg dels anys hi han passat agents com Andrew Wylie i editors com Beatriz de Moura (Tusquets), Núria Cabutí (Penguin Random House), Jesús Badenes (Grupo Planeta) i Sandra Ollo (Acantilado). Aquest dijous al vespre l'auditori s'ha fet petit per a l'homenatge a Jorge Herralde, fundador d'Anagrama el 1969. "Porto gairebé 50 anys 'on the road'", ha dit, en referència a la novel·la de Jack Kerouac que va publicar en castellà i que s'ha convertit en un dels 'long-sellers' de l'editorial, juntament amb títols com 'La conjura de los necios', de John Kennedy Toole, i 'Lolita', de Vladímir Nabókov.

“El sector editorial fa anys que està acostumat a treballar amb una gran incertesa: funcionem amb dents de serra, és a dir, que hi ha mesos en què el consum es dispara”, explicava ahir Patrici Tixis, president del Gremi d’Editors de Catalunya, durant el balanç sectorial anual, que coincideix amb la Nit de l’Edició, on es va reconèixer la trajectòria de Jordi Herralde i la traducció de Carlos Fortea de l’ambiciós Kafka, de Reiner Stach. Entre el 2008 i el 2013, a Catalunya es va passar de facturar 1.623,84 milions d’euros a 1.054,48 milions. Des de llavors, la recuperació ha estat lenta, i el millor any va ser el 2016, en què es van facturar 1.176,79 milions, un 5,4% més que en l’exercici anterior. Queda lluny el volum de negoci d’abans de la crisi.

El fundador i president de l'editorial Anagrama, Jorge Herralde, ha sigut distingit amb el premi Atlàntida, del Gremi d'Editors de Catalunya. El guardó, que l'entitat atorga anualment, distingeix persones que hagin destacat per la seva contribució al foment de la lectura, el món del llibre i la defensa del valor de la cultura. Herralde rebrà el premi el 18 de desembre al Saló de Cent de l'Ajuntament de Barcelona en el marc de la 32a Nit de l'Edició. Durant la cerimònia, el Gremi d'Editors de Catalunya també retrà homenatge a Beta Editorial i Editorial Teide pels 75 anys d'activitat editorial continuada. A més, commemorarà el 25è aniversari d'Angle Editorial, Editorial Octaedro i Viena Edicions.

"Divertits i descarats". Són els dos adjectius que ha utilitzat aquest matí, a l'Hotel Gallery de Barcelona, l'editor d'Anagrama, Jorge Herralde, quan ha anunciat el guanyador i la finalista del primer premi Llibres Anagrama de novel·la en català: els periodistes i escriptors Albert Forns (Granollers, 1982) i Anna Ballbona (Montmeló, 1980). 'Jambalaia' és la segona obra en prosa de Forns, que ja va guanyar el premi Documenta 2012 amb 'Albert Serra (la novel·la, no el cineasta)' (Empúries, 2013). Forns, que és crític literari del suplement Ara Llegim i col·laborador de 'Time Out' i 'L'Avenç', assegura que la realitat acostuma a ser força més sucosa que la seva imaginació: "Tot el que puc robar de la realitat sol ser més bo que el que em pugui inventar". En la seva segona "autoficció", el periodista i escriptor explica la investigació d'un escriptor que ha d'escriure la seva segona novel·la: "En la meva primera autoficció només sabia parlar de mi, en aquesta he inventat una mica més. Si a 'Albert Serra (la novel·la, no el cineasta)' vaig inventar un 10%, en aquesta he arribat a la xifra d'un 50%". El protagonista de 'Jambalaia' –el títol és el nom d'una paella que fan a Louisiana i on fan servir pebre en comptes de safrà– viatja a un petit poble de pescadors dels Estats Units, Mountauk, a la recerca d'inspiració. A partir d'aquí, Forns, disserta sobre la gentrificació, el neuromàrqueting, l'obesitat o els efectes de la dispersió urbana en la salut física i mental de la població nord-americana.

Editorial Anagrama i GiangiacomoFeltrinelliEditore han comunicat aquest migdia la incorporació, el proper 7 d'abril, de Silvia Sesé, "reconeguda professional de l'edició, com a adjunta a la direcció editorial". Sesé és llicenciada en Filologia Hispànica per la Universitat de Barcelona i ha treballat en l'àmbit editorial des que va començar com a col·laboradora 'freelance' per diferents editors. Després d'ocupar diverses responsabilitats durant quinze anys a Cercle de Lectors, ha portat des de 2007 el catàleg de ficció d'Edicions Destino.

Inés y la alegria