L'ambient bèl·lic que vivim ara, amb un cert i sorprenent consens a Europa sobre la guerra d'Ucraïna, es vivia d'una altra manera ara fa vint anys, quan els Estats Units comandats per George W. Bush i els seus aliats, entre ells José María Aznar i Tony Blair, es disposaven a envair l'Iraq per buscar-hi unes suposades "armes de destrucció massiva" que ja s'intuïa llavors que ni tan sols existien. Aquella guerra il·legal i mortífera –la xifra de morts supera les 200.000 persones en gairebé totes les estimacions– va durar vuit anys, tot i que els aliats la van donar per "acabada" al cap de poques setmanes d'iniciada. Encara avui hi ha soldats nord-americans a l'Iraq, un estat fallit al qual li està costant molt d'esforç recuperar mínimament la seva vida econòmica i social.

Després de fer-se la foto de les Açores amb el president espanyol José María Aznar i el primer ministre britànic Toni Blair, l’estatunidenc George W. Bush ordenava la nit del 19 al 20 de març del 2003 envair l’Iraq per enderrocar el règim de Saddam Hussein. Sis setmanes més tard es plantava en un portaavions per proclamar “Missió complerta” i el final de les operacions de combat. Però aquella invasió, il·legal segons el dret internacional i sense el suport del Consell de Seguretat de l’ONU, va desencadenar una guerra asimètrica que va durar vuit anys i va deixar un país fallit. Més enllà de l’Iraq, les repercussions van ser globals: sense ningú que li pogués fer ombra, Washington havia imposat la llei del més fort. 

De documentals sobre els atemptats de l’11-S als Estats Units se n’han fet molts, la majoria dels quals ens situen als espectadors en el punt de vista de les víctimes. Ens fan reviure de molt a prop la catàstrofe al voltant de les Torres Bessones i se’ns relata constantment el trauma que va suposar per a les persones que van sobreviure i per als familiars dels que van morir. Altres documentals ens acosten als atemptats des d’un punt de vista més geopolític, intentant explicar les raons de fons que van portar a aquell conflicte, el punt d’inflexió que van suposar els atemptats en la història del segle XXI i les conseqüències d’aquells fets.

La filla petita de Rocío Durcal ha explicat en una entrevista a Canal Sur que el 2008 va ser convidada per George Bush a cantar a la Casa Blanca amb motiu del Dia de la Hispanitat, però que gairebé no arriba a l'escenari perquè els nervis la van fer anar corrent al lavabo abans mateix de cantar i s'hi va quedar tancada. "Vaig pensar que era millor que anés al lavabo abans de sortir a cantar perquè, esclar, estava nerviosa! I em vaig trobar un pany d'or, antic, que devia tenir tres-cents anys, i em vaig quedar tancada. Bé, ja estaven anunciant-me i jo empenyent la porta, amb els talons, el vestit... Esclar, jo clavant cops de peu i amb la por que segurament em devien estar veient, perquè hi ha càmeres allà dins, segur! Vaig aconseguir sortir i vaig arribar corrents, ensopegant i tot. Però per fi vaig arribar, vaig cantar i tot va sortir molt bé, li va agradar molt [a George Bush]", ha explicat Durcal, que ha estat vint anys vivint fora d'Espanya per motius professionals.

El president dels Estats Units, Donald Trump, va seguir ahir amb la tradició –instaurada el 1989 pel president George H.W. Bush (1989-1993)– d'indultar els galls dindis presentats a la Casa Blanca amb motiu del Dia d'Acció de Gràcies, en un breu acte que Trump va aprofitar per carregar contra la premsa i contra el president del comitè legislatiu que l'investiga, Adam Schiff. "D'alguna manera esperava que aquest esdeveniment fos molt concorregut per la premsa. Al cap i a fi, els galls dindis s'assemblen als voltors", va dir el cap d'estat davant de les dues aus, batejades com Bread i Butter [pa i mantega], tal com recull Efe.

Barbara Bush, morta avui als 92 anys després de molts anys malalta, va ser la cara femenina més destacada d'una de les nissagues polítiques més importants dels Estats Units. Una dona que, en el seu comiat, molts mitjans han descrit com "aferrada a la tradició" o "l'àvia de tots".

L'exprimera dama dels Estats Units Barbara Bush, amb un estat de salut molt delicat des de fa anys, ha decidit que no tornarà a l'hospital i que d'ara endavant només se sotmetrà a "tractaments pal·liatius" a casa, segons van informar ahir fonts pròximes a la família i com ha recollit Efe. "Després d'una sèrie d'hospitalitzacions recents, i després d'haver-ho consultat amb els seus familiars i metges, la senyora Bush, de 92 anys, ha decidit no sotmetre's a tractaments mèdics addicionals i en comptes d'això se centrarà en tractaments pal·liatius", va anunciar el portaveu de la família Bush, Jim McGrath, en un comunicat.