Els subinspectors són els càrrecs intermedis per excel·lència a dins del cos dels Mossos d'Esquadra. Just per sobre dels sergents i per sota dels inspectors, hi ha 414 policies amb aquest rang, encarregats de la supervisió de les unitats, els grups i els subgrups. Dit d'una altra manera, moltes vegades fan d'enllaç entre els policies de l'escala bàsica, les primeres peces a l'hora d'investigar o vigilar el carrer, i l'escala executiva o superior, formada pels caps i coordinadors del cos. "Traduïm les decisions estratègiques en la tasca operativa", asseguren fonts d'aquest rang, i afegeixen que tenen unes responsabilitats molt semblants a les dels inspectors, sobretot quan estan de guàrdia. Fa mesos, però, que els subinspectors estan en lluita: consideren que les seves tasques no s'adeqüen amb el seu sou.

Després de l’èxit de Punyals per l'esquena i l'última encarnació d’Hercules Poirot a càrrec de Kenneth Branagh arriba Mira cómo corren, una nova relectura del relat policial –els anglesos en diuen whodunit, per “qui n’és el culpable?”–, ara ambientada al mateix univers dels whodunits, en concret, al West End londinenc de 1953, on uns misteriosos assassinats posen en perill les representacions teatrals de La ratera, d’Agatha Christie. Així és com Tom George, que fa el salt de la direcció televisiva al cinema, i Mark Chappell, un guionista de sitcoms britàniques, refresquen el gènere posant-lo davant del mirall, un gir cap a la comèdia i la metaficció que, per exemple, permet a un personatge criticar els flashbacks des de dins d’un flashback.

Cap sorpresa en la primera sessió de la comissió del Parlament per definir el model dels Mossos d’Esquadra. ERC, Junts, la CUP i els comuns han aprovat el seu pla que preveu, per exemple, la creació d’un mecanisme “públic i independent” de control, avaluació i investigació de les actuacions policials. L’acord dels quatre partits també aposta per revisar els protocols i les eines que utilitzen les unitats d’ordre públic o el funcionament de la Comissaria General d’Informació, per assegurar que les bases de dades i els sistemes de vigilància garanteixen els drets fonamentals.

Després de gairebé sis setmanes sense patrulles de policies locals durant els caps de setmana al Vendrell, els sindicats dels treballadors i l’Ajuntament han arribat a un acord que ha desenrocat les posicions d’aquest conflicte laboral que s’allarga des del 2011. Ara, però, està en vies de solucionar-se després que s’hagin constituït les taules de negociació. “Tot han sigut promeses que s’arreglarà. Donarem per bo el compromís de l’alcalde socialista Kenneth Martínez i els donarem un mes de marge. Han assegurat que anunciaran les places de policies que s’havien demanat”, explica Jordi Jiménez, policia local i representant de la Central Sindical Independent i de Funcionaris.

“Fer una gran cosa està sobrevalorat. És el que la gent espera de tu, però no s'adonen que estàs tan fotuda com la resta”, comenta Mare Sheenan al seu col·lega de feina a Mare of Easttown, a propòsit de les expectatives que es generen al voltant d'una persona quan té un càrrec de responsabilitat. La nova sèrie de la HBO converteix una esplèndida Kate Winslet en una policia del poble del títol, a Pennsilvània. Easttown és una comunitat empobrida en què les desgràcies no arriben mai soles. Encara hi pesa la desaparició mai aclarida d'una noia, quan una altra jove apareix assassinada vora el riu. La Mare s'encarrega de la investigació amb un altre detectiu vingut de fora, en Colin (Evan Peters). A través de la recerca, la sèrie teixeix un retrat col·lectiu d'una població devastada econòmicament i moralment. Sobre aquest paisatge pròxim al realisme social, la sèrie creada per Brad Ingelsby conrea el suspens amb una aposta ferma pels cliffhangers de tota la vida al final de cada episodi. Però el principal atractiu de Mare of Easttown és la Mare Sheenan, la demostració definitiva de com les dones de mitjana edat han trobat en el rol de policia (o similar) un tipus de protagonisme que se'ls havia negat durant dècades.

El ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska, ha afirmat que mantindrà la prefectura de la Policia Nacional a la Via Laietana de Barcelona. "No veiem motius operatius per traslladar-la", ha defensat Grande-Marlaska aquest dimarts a la tarda a la sessió de control al Senat preguntat per ERC. El titular d'Interior ha remarcat que el govern espanyol "no preveu" el trasllat perquè no vol "privar la societat catalana" de la possibilitat que les forces de seguretat "operin en les infraestructures adequades". Grande-Marlaska ha assegurat que l'executiu espanyol està "compromès amb la recuperació de la memòria democràtica" i ha dit que a Catalunya ja hi ha altres espais de memòria.

El nou director dels Mossos d'Esquadra, Pere Ferrer, que va prendre el càrrec després de la dimissió del seu antecessor, Andreu Martínez, just abans de l'1-O, ha enviat una carta a tots els agents en la qual assegura que és "conscient" dels moments de dificultat "excepcional" que viu el cos i es compromet a "respectar l'àmbit de decisió operativa i les actuacions que es derivin de les funcions de policia judicial".

El fins ara director dels Mossos d'Esquadra, Andreu Martínez, ha enviat una carta de comiat com a cap polític del cos a tots els agents en la qual critica que hi hagi "veus dissonants que vulguin contribuir a la crispació". La setmana passada Martínez va presentar la seva dimissió, al·legant motius personals i que ja havia complert amb els objectius que s'havien proposat, com ara la convocatòria de noves places i la incorporació dels Mossos a l'organisme de lluita antiterrorista CITCO.

La policia del Brasil va detenir ahir Carlos García Juliá, un dels autors de la matança d’Atocha del 1977. Segons va informar l’agència Efe, García Juliá comptava amb una ordre de cerca i captura internacional. De fet, les autoritats espanyoles ja havien sol·licitat l’extradició del criminal, que tenia 24 anys quan va perpetrar l’acte. L’Audiència Nacional l’havia sentenciat a 193 anys de presó com a autor material de cinc assassinats.

Els Mossos d’Esquadra de la Unitat d’Investigació de l’Àrea de Seguretat del Transport Metropolità (ASTMET) han desarticulat un grup criminal que va falsificar títols de transport per valor de 2 milions d'euros.

Un home vestit de negre va obrir foc dimecres a la nit dins d’un bar ple de gent a Thousand Oaks, prop de Los Angeles, i va matar almenys 12 persones, inclòs un ajudant del xèrif. El xèrif del comtat de Ventura, Geoff Dean, va identificar l’atacant com a Ian David Long, un californià de 28 anys i veterà dels 'marines' que aparentment es va treure la vida després d’enfrontar-se als agents de policia que responien al seu atac. La pistola de calibre 45 que va utilitzar havia estat comprada legalment, però estava equipada amb un carregador més gran.

Els Mossos d'Esquadra van detenir el 4 de novembre quatre homes pel robatori amb violència de furgonetes i autocaravanes a l'AP-7 mentre les víctimes dormien en àrees de servei. Els lladres, amb diversos antecedents, s'identificaven com a policies per guanyar-se la confiança de les seves víctimes, i si aquestes no acataven les seves ordres o oposaven resistència eren agredides. Les víctimes més habituals eren persones estrangeres que solien portar grans quantitats de diners en efectiu perquè estaven de vacances.

Els Mossos han detingut aquesta nit a Barcelona catorze persones per diferents robatoris en domicilis i establiments. Un dels casos, que ha tingut lloc a Ciutat Vella, ha significat la detenció de sis homes de nacionalitat algeriana, d'edats compreses entre els 17 i els 21 anys, per un robatori amb violència i intimidació. Dos són menors. Els agents patrullaven sense uniforme quan una persona els ha informat que s'acabava de produir un robatori i que tenia localitzats els autors. El testimoni havia observat com sis joves envoltaven un turista i li robaven una cadena d'or d'una estrebada. Gràcies a les descripcions, els agents han detingut els autors del robatori.

L'Audiència de Madrid ha desestimat un recurs d'apel·lació i confirma l'arxiu d'una querella per tortures contra Antonio González Pacheco –conegut com a Billy el Niño– perquè els suposat delicte ha prescrit. La sentència, notificada avui, manté, doncs, el criteri establert pel jutjat d'instrucció número 39 de Madrid, que al febrer ja va arxivar la denúncia de Felisa Echegoyen Castañedo, que apuntava que l'inspector jubilat l'havia insultat i colpejat amb cops de puny i puntades de peu quan va ser detinguda l'any 1974 perquè formava part de la Lliga Comunista Revolucionària.

El ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska, ha anunciat aquest divendres que l'augment salarial pactat entre policies i guàrdies civils per a l'equiparació amb les forces de seguretat autonòmiques serà efectiu a la nòmina d'octubre.

Quan només tenia 14 anys, l'any 2004, Youness va ser víctima d'abusos sexuals. Anys després, participava amb el seu assetjador i almenys cinc persones més en la gran xarxa pedòfila desarticulada l'any 2016 a Tortosa, segons l'informe de la Fiscalia al qual ha tingut accés l'ARA i que demana penes d'entre 576 i 1.109 anys per a cadascun dels set acusats.

Els Mossos d'Esquadra situen el mòbil del crim d'Argentona en l'àmbit passional i el desvinculen de l'activitat de l'organització dedicada al tràfic de marihuana i blanqueig de capitals. La policia va utilitzar tècniques de geolocalització per recuperar el cos d'un home albanès desaparegut fa un any que estava enterrat en una nau industrial més d'un metre sota terra i cobert de formigó i calç viva. La investigació de la desaparició va fer aflorar una organització criminal, amb set plantacions interiors de marihuana repartides per diverses localitats catalanes. S'han detingut dotze dels seus integrants, dels quals tres estan implicats en l'homicidi. Entre els detinguts hi ha la parella de la víctima, que segons els investigadors va morir d'un tret al cap, i l'autor material del crim, que era l'electricista que preparava les plantacions. Els Mossos van intervenir 28 quilos de marihuana i van comissar 2.950 plantes.

Trets a l'aire de lladres i Mossos d'Esquadra en un intent de robatori violent en una finca amb marihuana a Valls (Alt Camp). Els fets van passar dimecres a la nit, al voltant de les 22 hores, en una propietat situada al camí de la Granja. Els agents van rebre un avís per robatori, segons han confirmat els Mossos, i quan es van dirigir fins a la zona, els assaltants van fugir i van disparar trets intimidatoris, que els policies van contestar també amb trets a l'aire. El propietari de la finca, amb una plantació de marihuana, va quedar detingut per un delicte contra la salut pública. Els Mossos, que han obert una investigació, busquen els assaltants.