Són quarts de sis del matí, faig un cafè amb llet, agafo la motxilla i el bastó i obro la porta del corral per anar a pasturar abans que el sol i la calor no ens facin fora dels rostolls acabats d’estrenar.

Durant els darrers anys, diverses ciutats catalanes han apostat per desplegar un servei públic de bicicleta compartida als seus carrers. El cas més conegut és, segurament, el del Bicing, impulsat el 2007 per l'Ajuntament de Barcelona. Només el primer any de vida va arribar als 130.000 abonats. Més de vint anys després, avui suma 159.800 usuaris, i les seves 7.600 bicicletes reben més de 17 milions d'usos l'any. És un tipus de transport clau per fomentar els desplaçaments d'última milla: aquells que es realitzen per anar de casa fins a l'estació de transport públic o viceversa, per exemple. Ara bé, amb una xarxa de carrils bici a Barcelona cada cop més robusta, la bicicleta també s'està convertint en una opció de mobilitat ràpida i neta per connectar tots els barris de la ciutat. El temps mitjà d'ús de cada bicicleta és d'uns 13 minuts, segons dades actualitzades de l'operador.

El dimecres 18 de gener del 1922, Joaquín Vilá i Bruno Blanes van sortir cofois del despatx del notari barceloní Antonio Par. Acabaven de signar la fundació de Transports Generals d'Olesa. Al cap de pocs mesos, els seus vehicles començaven a connectar Olesa de Montserrat (Baix Llobregat), amb el prestigiós Balneari de la Puda de Montserrat i l'estació de Renfe del municipi, dos punts molt allunyats del nucli urbà. Avui, 102 anys després, l'empresa continua ben viva. Ho fa sota el nom de DIREXIS TGO i és una de les empreses de la marca DIREXIS, un dels principals grups de mobilitat de Catalunya. El 2022, DIREXIS TGO va celebrar el seu centenari amb una flota de més de 70 vehicles, 120 professionals i més de 180.000 serveis regulars cada any en 24 línies que connecten una vintena llarga de municipis del Vallès Occidental, el Bages, el Baix Llobregat, l'Anoia i el Barcelonès.

Per quin motiu et desplaces? Quin mitjà de transport tries per fer-ho? Quanta estona trigues a anar d'un lloc a un altre? Segurament, la resposta a aquestes tres preguntes serà diferent si ets un home o una dona. Malgrat que els problemes de mobilitat afecten tothom, hi ha certes problemàtiques que afecten específicament les dones. "Pateixen un seguit de circumstàncies que redueixen les seves possibilitats de moure’s amb llibertat, seguretat i dignitat", denuncia el Pla estratègic de mobilitat i gènere de Catalunya, elaborat per la Direcció General de Transports i Mobilitat de la Generalitat. El document, que el Govern va aprovar ara fa mig any, es refereix a les situacions de violència sexual i agressions en espais que viuen al transport públic; a les dificultats que tenen per accedir a llocs de comandament del sector de la mobilitat; i a la manca de rutes que satisfacin les seves necessitats específiques de mobilitat.

Si sou del tipus de persona que no vol invertir en empreses que contaminen el planeta, maltracten els treballadors i omplen els seus consells d'administració d'amics, sens dubte estareu al corrent d'una de les tendències més actuals en els negocis: la inversió mediambiental, social i de governança (de les sigles en anglès ESG). Aquesta tendència és un intent de fer que el capitalisme funcioni millor i fer front a la greu amenaça que suposa el canvi climàtic. I s'ha disparat en els darrers anys: els titans de la gestió d'inversions afirmen que més d'un terç dels seus actius, o 35 bilions de dòlars en total, es controlen a través d'un prisma ESG o un altre. Està en boca de caps i funcionaris de tot arreu.

Rus de l’Índia de color fúcsia, indi o groc. Tot depèn dels teixits que s’estiguin tenyint a la fàbrica de torn. Nens i nenes en edat escolar fent jornades maratonianes en naus insalubres. Avions i vaixells carregats de contenidors plens de fast fashion que contaminen el cel i l’oceà. Fabricar roba barata no surt gratis, al contrari, té un cost molt elevat que es paga tant en explotació laboral com en impacte mediambiental. Segons un informe recent de l’ONU, la indústria de la moda és la segona més contaminant del planeta i ja representa el 10% de les emissions globals i el 20% de les aigües residuals. Davant d’aquestes dades, cada cop costa més empassar-se que una samarreta que val 4,99 euros sigui una ganga. 

L'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) amplia el servei de Bicibox, un servei gratuït d'aparcament de bicicletes en espais segurs, i el porta al metro en una prova pilot. Aquest dimecres n'ha inaugurat dos, un a l'estació de Parc Logístic de la L9 Sud i l'altre a la de Badalona Pompeu Fabra de la L2. Tenen espai per a 32 i 37 bicis, respectivament. Pròximament se n'instal·laran a les estacions de Mercabarna, Cèntric i Les Moreres, totes tres a la L9 Sud.

La cuinera Fina Puigdevall, del restaurant Les Cols, d’Olot, amb dues estrelles Michelin, participa dimarts, 18 de maig, en la taula rodona sobre sostenibilitat que organitza el CETT-UB, que ha creat el nou màster oficial en gastronomia sostenible. En la taula rodona, moderada per Nan Ferreres, directora de l’Escola Tècnica Professional del CETT, també hi participarà Gaby Susana, des de la Plataforma Aprofitem els Aliments; Raquel Díaz, de la Fundació Espigoladors, i Montserrat Saperas, directora del nou màster oficial en gastronomia sostenible creat pel CETT-UB.

Les comarques de l'Alt Pirineu, l'Aran i Ponent han rebut la certificació 'Biosphere Destination' que garanteix la contribució als 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de les Nacions Unides per al conjunt del territori. Ho ha anunciat aquest dijous la vicepresidenta del Patronat de Turisme de la Diputació de Lleida, Rosa Pujol, que, en declaracions recollides per l'ACN, ha destacat que aquest és un dels màxims reconeixements internacionals en l'àmbit del turisme sostenible. Pujol també ha assenyalat que a causa de la pandèmia hi ha una major "sensibilització" cap a aquest tipus de destinacions sostenibles i ha afegit que ara es vol anar més enllà traslladant aquesta gestió sostenible a les empreses del sector.

El Parc Natural de l'Alt Pirineu i el Parc Natural del Cadí-Moixeró han acordat iniciar el procés per adherir-se a la Carta Europea de Turisme Sostenible (CETS). La Carta Europea de Turisme Sostenible en espais naturals protegits és una iniciativa de la Federació EUROPARC, organització que reuneix Espais Naturals Protegits de 38 països europeus. EUROPARC és l'entitat gestora que concedeix l'adhesió a la CETS als espais protegits, en els quals verifica que hi ha un compromís per aplicar els principis del turisme sostenible.

El carrer fa una mica de baixada. La casa, d’una sola planta, té un color de sorra humida que enlluerna malgrat l’espessa boira. A Torrefeta, un poblet de menys de 100 habitants de la Segarra, els hiverns són durs i les vistes gairebé sempre donen als camps de secà. Quan passes la porta de l’entrada, totes les habitacions són plenes de llum i, tot i que ningú no ha encès l’estufa, no hi fa gens de fred. Només un petit rectangle cobert amb un vidre a la paret dona la primera pista que no es tracta d’una casa normal i corrent. Com una finestra als intestins de l’habitatge, deixa entreveure quin és el material que compon les parets: la palla.

El Pallars Jussà ha estat reconeguda internacionalment com a destinació turística sostenible, després d'haver entrat al 'Top 100' de l'associació internacional Green Destinations. Tal com han explicat des del Consell Comarcal del Pallars Jussà, l'entitat elabora anualment aquest rànquing, en col·laboració amb altres onze organitzacions mundials, "amb la finalitat de mostrar actuacions d'èxit, compartir bones pràctiques i, sobretot, reconèixer la feina i la promoció del turisme sostenible a les destinacions escollides".

L'entorn del massís del Boumort, a cavall de l'Alt Urgell, el Pallars Jussà i el Pallars Sobirà és una de les zones del Prepirineu i el Pirineu menys conegudes i desenvolupades turísticament. Per tal de posar-la en valor, ajudar a difondre'n els atractius i, de retruc, permetre que diversos emprenedors del territori puguin viure-hi, tres empreses de la zona han creat la Cooperativa Boumort Indòmit Ecoturisme. Es tracta del refugi de Cuberes, al municipi de Baix Pallars, l'allotjament rural Cal Rossa, de Taús, al municipi alturgellenc de les Valls d'Aguilar, i l'empresa de guiatges a la natura Salvatgines.

L’últim informe de Greenpeace sobre l’estat dels oceans és terrible: cada any s’hi aboquen vuit mil tones de brossa, la mateixa quantitat que es necessitaria per cobrir l’illa de Manhattan... 34 cops! Més dades: de tot el plàstic que hi arriba, el 70% es queda al fons marí, el 15% a la columna d’aigua i el 15% restant surant a la superfície. Sí, allò que veiem a simple vista només és la punta de l’iceberg. A més, hi ha cinc illes de brossa enormes, formades majoritàriament per microplàstics: dues són a l’oceà Pacífic, dues més a l’Atlàntic i una navega per l’Índic. I un últim apunt esgarrifós: només a l’estat espanyol cada dia -ho heu llegit bé, cada dia- es llencen 30 milions d’ampolles i llaunes. Davant d’aquestes dades aclaparadores podem lamentar-nos des del sofà o bé començar a introduir canvis en els nostres hàbits de consum. Ni que sigui amb petits gestos com ara triar a consciència la marca de la nostra roba de bany.

Cada cop hi ha més consciència ecològica i ganes de posar un granet de sorra a l’hora de cuidar el medi ambient. Tot i això, sovint el problema és que un no sap per on començar, ni quines rutines i factors s’han de tenir en compte a l’hora de tenir una vida que sigui més equilibrada en termes de sostenibilitat. Per sort, des de fa un temps les noves tecnologies també han apostat per la cura del planeta i ja s’han creat aplis especialitzades que, de manera fàcil i didàctica, t’ajuden a resoldre tota mena de dubtes en qüestions d’ecologia. N’hi ha de tota mena: des de les que t'ensenyen com aprendre a reciclar fins a les que t'ajuden a deixar de malbaratar aliments, passant per un buscador que localitza botigues on venguin roba sostenible. La llista és llarga, però us deixem cinc propostes, algunes de les quals s’han fet a casa nostra.

Indianes, una 'start-up' catalana que dissenya i desenvolupa calçat amb materials naturals i ecològics, ha presentat les seves primeres sabates biodegradables fetes amb fibres naturals després d'aconseguir convertir les deixalles de l’agricultura del plàtan en primera matèria tèxtil.

Empreses privades, agències de qualitat, cinc universitats europees, l'Ajuntament de Barcelona i el ministeri d'Educació són les institucions que han fet possible Charm-EU, un projecte que busca trencar amb l'esquema clàssic de grau universitari convencional i l'estudi d'assignatures obligatòries i aposta per la innovació en els continguts i la metodologia universitària. La Universitat de Barcelona serà un dels motors d'un projecte que compta també amb la participació del Trinity College de Dublín, la Universitat d'Utrecht, la Universitat de Montpeller i la Loránd Eötvös de Budapest. L'any 2020 s'iniciarà un pla pilot que durarà tres anys i s'escolliran entre 100 i 200 alumnes per comprovar si, durant aquesta fase inicial, Charm-EU té possibilitats d'implantar-se definitivament.

Si som ciutadans mínimament conscienciats amb el medi ambient i amb el planeta, quan som a casa intentem reciclar i anem als llocs amb bicicleta o amb transport públic. Si el grau de consciència és més elevat, probablement també comprem a granel, controlem les deixalles que generem i intentem estalviar energia. Però què passa quan viatgem? Som igual de conscients? Avui us presentem quatre viatgers responsables que quan surten a conèixer món es preocupen igual o més per generar menys residus, consumir menys combustibles fòssils, tractar bé les persones i procurar pel benestar animal. Perquè viatjar de manera responsable i sostenible és possible.

Tothom recorda l'ensorrament de la fàbrica de Rana Plaza a Bangladesh l’any 2013, que va causar la mort de més de 1.100 treballadors de tallers tèxtils. Però qui hi pensa en el moment de comprar-se roba en botigues 'low cost'? Per evitar que les paupèrrimes condicions laborals de les víctimes i de milers d’altres persones que són explotades per grans marques caiguin en el record, l’organització Fashion Revolution treballa a tot el món amb diferents accions. En diferents països, per recordar la data de l’ensorrament de l’edifici, del 22 al 28 d’abril se celebra la Fashion Revolution Week. Espanya se suma a la campanya, que enguany fa èmfasi en com la indústria de la moda ha de respectar les persones i el planeta amb condicions laborals justes i decents protegint el medi ambient, apostant pel desenvolupament sostenible i fomentant la igualtat de gènere.

Unes festes de Nadal sense excessos, ni gastronòmics ni econòmics, i que siguin respectuoses amb el medi ambient és una opció viable, malgrat la dèria col·lectiva per a un consum desenfrenat aquestes dates. Ho diu el psicòleg Manel Noguera, professor de l’àrea de psicologia de les organitzacions de Blanquerna - Universitat Ramon Llull, que alerta de la idea social generalitzada, molt arrelada i consolidada, de “considerar el Nadal com un moment per deixar-se anar i legítimament caure en conductes excessives, com l’excés de regals, els àpats hipercalòrics i la ingesta massiva d’alcohol”.