El Tribunal Suprem ha fet un pas més, i important, per crear el mite Puigdemont. La decisió d’investigar-lo –a ell i al diputat Ruben Wagensberg– per "terrorisme" a la causa del Tsunami Democràtic augmenta la legitimitat moral de l’expresident a l’exili. Puigdemont terrorista? És tan extemporània l’acusació, tan fora de lloc, que només pot donar raons i credibilitat al líder independentista català. Voler fer passar un acte de desobediència civil no ja per una revolta violenta sinó per una acció terrorista no té ni cap ni peus. Qualsevol persona amb dos dits de front hi veu una evident manipulació amb una clara intencionalitat política. Aquí i a Brussel·les. L’alt tribunal no només està reforçant la figura de Puigdemont, sinó que s’està desacreditant a si mateix. Però segueixen, inasequibles al desaliento.

Francesc Macià, 14 d’abril del 1931. "Interpretant el sentiment i els anhels del poble que ens acaba de donar el seu sufragi, proclamo la República Catalana!"

1. "La Catalunya d'avui és evidentment filla del 1714 i tot el que va significar, però també és filla del 1914 i del que allò va significar. Som fruit d'aquells dos moments: la pèrdua dels drets, les constitucions i les llibertats el 1714, però també del 1914, el primer intent seriós polític i institucional de recuperació d'algun grau d'autogovern".

La "curiositat històrica" que sentia per aquests tres dies "màgics" però alhora convertits en un "forat negre", en paraules de l'autor, el van portar a escriure el llibre, sense cap pretensió de donar "grans lliçons sobre el present", sinó d'entretenir i explicar uns dies històrics. El 17 d'abril del 1931, els polítics catalans es van reunir a la Generalitat, on van celebrar un gran àpat servit pel Restaurant Monumental, del carrer Gran de Gràcia. Per dinar van menjar paella valenciana, pollastre del Prat o lluç a la brasa, i maduixes amb suc de taronja. Tot regat amb vi del Castell del Remei i xampany Codorniu.