Quan José Bogas va ser nomenat conseller delegat d'Endesa l'any 2014 tenia una missió: dissenyar un nou pla industrial i d'inversió a Espanya, un mercat que coneixia de primera mà perquè fins aleshores era director general del negoci a l'Estat i a Portugal. Bogas exercia el càrrec amb una Endesa ja en mans de la italiana Enel, que avui controla el 70% del capital social. I ho feia, precisament, després que a l'energètica li quedessin pocs actius més enllà dels de la península Ibèrica: Enel acabava de fer que la seva activitat arribés a l'Amèrica Llatina, cosa es va llegir com un primer pas per aprimar Endesa.

Setmana moguda als despatxos de les grans empreses catalanes i espanyoles. Mentre la setmana passada la catalana dels perfums Puig reestructurava la seva cúpula, aquesta setmana ha estat el torn d'Endesa, que tindrà un nou conseller delegat a partir de l'abril, i de Criteria, que ha reestructurat el seu consell. També l'IEF comptarà amb un nou president, aquesta vegada català, per un període de dos anys. I la teleco catalana Parlem recupera Pérez-Mas com a conseller delegat enmig de les trifulgues amb Avatel. Aquests són els fitxatges més destacats de la setmana.

L'actual conseller delegat d'Endesa, José Bogas, deixarà el càrrec a la junta general d'accionistes de la companyia del 28 d'abril, tancant així l'etapa de gairebé 12 anys com a primer executiu de la companyia energètica. Endesa ha publicat a la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) l'ordre del dia de la junta d'accionistes, en la qual està previst que Bogas passi a ser conseller extern, però sense donar detalls de qui serà el seu successor.

Endesa invertirà un total de 10.600 milions d'euros entre el 2026 i el 2028, segons ha comunicat aquest dimarts la companyia, que ha presentat el seu pla estratègic per als pròxims dos anys. D'aquesta inversió, 5.500 milions d'euros aniran a la xarxa de distribució (un 52% del total), segons ha indicat la companyia. Aquest pla inversor és el més gran de la companyia dels últims dotze anys (des que opera només a l'àmbit de la península Ibèrica), i supera en un 10% l'anterior pla estratègic, el del 2024-2026, que era de 9.600 milions d'euros.

La responsabilitat rere l'apagada elèctrica massiva del 28 d'abril de l'any passat encara no s'ha esclarit, però les grans companyies elèctriques sempre han posat en el punt de mira l'operador del sistema elèctric espanyol, Red Eléctrica, i aquest dijous hi han tornat. Durant la seva compareixença a la comissió del Senat que investiga els fets, els consellers delegats d'Endesa i Iberdrola, José Bogas i Mario Ruiz-Tagle, respectivament, han assenyalat de nou l'operador del sistema com a únic responsable d'uns fets que van deixar sense subministrament elèctric tota la península Ibèrica. "No va actuar amb l'agilitat suficient ni en la previsió, ni en la programació, ni en la correcció dels errors", ha sentenciat Bogas, d'Endesa. Ruiz-Tagle, el directiu d'Iberdrola, ha descartat que l'apagada es produís per una causa "multifactorial" i ha assenyalat un "únic" motiu: "Un error de planificació dels elements per controlar la tensió", ha dit en referència implícita a Red Eléctrica (REE).

En un món cada cop més inestable, la vicepresidenta primera i comissària de Competència de la Comissió Europea, Teresa Ribera, ho té clar: "Ens sacseja la sensació que l'ordre mundial trontolla, i que l'ús de l'energia i les matèries primeres i les dependències entre diferents potències es converteixen en arma geopolítica", ha assenyalat Ribera en la inauguració a Barcelona d'un simposi organitzat per la Fundació per a la Sostenibilitat Energètica i Ambiental (Funseam). Però no ha trigat a assenyalar el camí: "Hem de ser conscients del camí recorregut. El futur no està escrit, però no ens hem de deixar portar pel soroll i el pessimisme".

Endesa Energía ha reconegut un accés no autoritzat a la plataforma comercial que ha donat com a resultat l'extracció de dades dels clients relacionats amb els seus contractes, inclosos el document d'identitat i els mitjans de pagament. Un actor maliciós ha sobrepassat les mesures de seguretat implantades per l'empresa a la plataforma comercial en un incident de seguretat recent, del qual ja ha començat a notificar als usuaris afectats a través d'un correu electrònic.

Més del 90% dels telèfons utilitzats per fer trucades a possibles clients en nom d'Endesa són sospitosos de frau. Així ho revela el buscador que va posar en marxa la companyia energètica per donar eines als consumidors per evitar el frau telefònic.

Catalunya s’ha consolidat com el territori capdavanter de l’Estat en autoconsum col·lectiu, una fórmula que permet que diverses llars, empreses o equipaments públics comparteixin l’energia generada per una mateixa instal·lació fotovoltaica. Aquest model, que fa només uns anys era gairebé desconegut, és avui un pilar essencial per avançar cap a una transició energètica més justa, sostenible i participada. 

Les quatre grans energètiques de l'Íbex-35, Iberdrola, Endesa, Naturgy i Repsol, acaben de presentar els seus resultats dels nou primers mesos de l'any, és a dir, entre gener i setembre. I tot i que l'apagada elèctrica massiva del 28 d'abril ha tingut un impacte en els seus comptes, d'una manera o altra han sabut driblar la incidència que va deixar a les fosques la península Ibèrica fins al punt que tres d'elles (Iberdrola, Endesa i Naturgy) preveuen tancar el 2025 registrant beneficis històrics. Ara bé, els negocis de les quatre companyies no són els mateixos, tot i que algunes tenen més coses en comú, com és el cas d'Iberdrola o Endesa. Per això, les raons de fons sobre com han aconseguit esquivar l'impacte, tampoc.

Endesa i Naturgy preveuen tancar el 2025 assolint uns guanys rècord, o com a mínim així ho han deixat entreveure totes dues companyies aquest dimecres, coincidint amb la presentació dels resultats dels nou primers mesos de l'any, és a dir, entre gener i setembre. En concret, tant l'elèctrica com la gasista tenen encarrilat l'objectiu d'assolir els 2.000 milions d'euros aquest exercici, i esquivar, així, el xoc que va suposar l'apagada elèctrica massiva del passat 28 d'abril que va deixar a les fosques durant hores la península Ibèrica.

Durant el segle XX, la construcció de centrals hidroelèctriques va transformar el paisatge, l’economia i la vida de moltes zones del país. Les preses no només van servir per generar electricitat: van impulsar infraestructures clau per al territori, van garantir l’abastament d’aigua a les ciutats i van facilitar el reg a milers d’hectàrees. Van ser motors de desenvolupament i van deixar un llegat tècnic i social que encara avui és vigent. 

Enric Brazís Caubet (Palma, 1969), enginyer industrial i amb estudis d'especialització a Esade, és el director d'Endesa a Catalunya, la principal companyia elèctrica del territori tant en generació com en distribució i en comercialització. La xarxa de distribució, precisament, està en el punt de mira, tant per la gran apagada del 28 d'abril passat com per les queixes d'usuaris per accedir-hi.

Plomes negres amb reflexos verdosos i porpres. El cap, pelat i vermellós. El bec, que és molt allargat i lleugerament corbat, també és rogenc. L'ibis ermità és un ocell amb un aspecte molt característic, però que no és senzill d'observar. De fet, va desaparèixer completament de Catalunya i la resta de territoris mediterranis fa més de 300 anys. No obstant això, el 1990, nombrosos plans de recuperació van anar-lo reintroduint a Europa: avui es calcula que n'hi ha 2.000 exemplars.

Endesa va guanyar 1.041 milions d’euros entre gener i juny d'aquest any, un 30,1% més respecte al mateix període de l’any passat, segons ha informat aquest dimarts a la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV). Tot i que el primer semestre ha estat marcat per l'apagada elèctrica massiva del 28 d'abril, l'elèctrica defineix el resultat "d'excel·lent" i ho vincula a la bona marxa del negoci liberalitzat de generació elèctrica i comercialització, però també a la desaparició de l'impost extraordinari del govern espanyol, que els dos últims anys ha afectat els comptes de les grans energètiques a l'Estat.

Endesa ha donat per resolt el problema d'apagades i manca de subministrament a clients de la ciutat de Barcelona. La companyia ha anunciat a les 13.00 hores que "han quedat resoltes les tres avaries de mitjana tensió associades a les incidències d’ahir al vespre". Una d'elles s'ha solucionat amb un grup electrogen a la zona entre General Mitre i Muntaner i la reparació del centre de distribució avariat.

Endesa i Iberdrola han mogut fitxa per allargar la vida útil de les centrals nuclears, entre elles la central d'Almaraz I, a Càceres, que és la primera que s'hauria d'apagar, al novembre del 2027. De moment, però, l'intent ha descarrilat. Les dues companyies han presentat una proposta al ministeri per a la Transició Ecològica que aquest rebutja –segons expliquen fonts d'aquesta cartera a l'ARA– perquè "no compleix les línies vermelles" que l'executiu de Pedro Sánchez ha posat damunt la taula per valorar l'allargament de la vida útil d'aquesta tecnologia. En concret, les tres línies vermelles del govern espanyol són: que es garanteixi la seguretat per a les persones i la seguretat de subministrament, i que la decisió no suposi un cost més elevat per als ciutadans.

Els governs espanyol i portuguès, l'Audiència Nacional, la Comissió Europea, l'Autoritat de la Competència i la xarxa europea de gestors de transport elèctric ja han activat investigacions per aclarir què va passar dilluns, quan tota la península Ibèrica es va quedar sobtadament sense llum. De moment tots coincideixen que caldrà temps per recopilar dades, analitzar els fets i entendre per què el sistema elèctric espanyol va caure de manera tan massiva i inesperada. L'apagada ha tornat a posar sobre la taula el debat ideològic entre l'energia nuclear i les renovables, però –més enllà dels interessos dels lobis i els discursos polítics– hi ha raons tècniques que apunten a les possibles causes d’un col·lapse com aquest.

L'apagada general de dilluns, que va deixar milions de persones de tota la península Ibèrica sense electricitat ni cobertura durant hores, va ser una jornada absolutament històrica i excepcional. Ara bé, no per a tothom, ja que, en diversos entorns rurals de Catalunya, lluny de les grans ciutats, alguns veïns i veïnes estan avesats a bregar amb talls perllongats de subministrament elèctric de manera més o menys habitual. Són petits pobles de muntanya, de costa, masies rurals aïllades o urbanitzacions allunyades del nucli urbà que, de tant en tant, els marxa la llum per culpa d'alguna incidència a la xarxa. Representen un petit percentatge de la població que, tot i pagar el mateix que la resta pels serveis, fa temps que s'han acostumat a viure amb generadors, focs de llenya, llanternes i fogonets de gas a la recambra.

L'apagada històrica d'aquest dilluns va trencar de forma sobtada la rutina dels ciutadans i les empreses, i també va provocar pèrdues milionàries. En el cas dels particulars, les assegurances de la llar tenen algunes cobertures útils per fer front als danys ocasionats per aquesta mena de disfuncions. Una de les més importants és la de protecció davant de danys elèctrics ocasionats per la manca de subministrament, una cobertura que inclou els aliments i medicaments emmagatzemats en neveres. A diferència de la DANA, en aquest cas no entra en joc el Consorci de Compensació d'Assegurances –que substitueix les asseguradores–, perquè només s'activaria en cas que l'apagada hagués estat fruit d'un fenomen atmosfèric, una qüestió que no s'ha confirmat ara com ara. Un element essencial és conèixer l'origen de l'apagada, la qual cosa serveix per determinar a qui reclamar, expliquen fonts d'Endesa.