“No és un error, Donald Trump ha bombardejat el dia de Nadal perquè és una data important per als cristians i perquè és una manera de que es parli d’ell”, explica Silas Jonathan, expert en desinformació del Centre de Periodisme, Innovació i Desenvolupament (CJID en les seves sigles en anglès). El president nord-americà, Donald Trump, ha anunciat aquest dijous en un comunicat publicat a Truth, la seva xarxa social, que els Estats Units van llançar un atac "poderós i mortal" contra campaments d'Estat Islàmic a Nigèria durant la nit de Nadal.

Els estereotips negatius i les notícies sobre violència, corrupció i pobresa sobredimensionades pels mitjans de comunicació internacionals tenen un cost de milers de milions d'euros per al continent africà. Segons un estudi publicat pel grup consultor Africa Practice i l'ONG Africa No Filter, la narrativa monolítica i esbiaixada als mitjans internacionals més prestigiosos fa augmentar la taxa d’interès del deute sobirà així com el valor dels bons anuals, un indicador clau per mesurar la salut de l’economia. Això fa que l'Àfrica perdi fins a 3.900 milions d'euros anuals, segons els càlculs dels investigadors.

Samuel Okunowo dormia quan les flames procedents de la central elèctrica d'Ibadan (Nigèria) van trencar la negra nit i van començar a acostar-se de manera alarmant cap al bloc de pisos on vivia a la seva ciutat natal. Eren dos quarts de dues de la matinada d'una nit d'estiu del 2012. L'exfutbolista del Barça es va despertar a temps per salvar la vida, però no va tenir marge per agafar res. Ni els documents imprescindibles. Va baixar corrents al garatge de l'edifici amb el germà de la seva dona, que també era allà en aquell moment, van engegar el cotxe i van fugir. Okunowo va perdre tota la resta i la manca del passaport i del certificat de residència a la Unió Europea li van comportar no poder sortir del seu país durant cinc anys.

7.000 km i 13 països, 11 dels quals de l’Àfrica Occidental. Aquest és el traçat del que seria el gasoducte marí (tot i que també tindria parts terrestres) més gran del món. Una infraestructura que connectaria Nigèria amb el Marroc, amb la possibilitat de proporcionar després gas a Espanya i, fins i tot, a la Unió Europea. Del projecte se’n parla des de l’any 2016, però no ha estat fins a finals d’aquest mes d’abril que s’ha posat en marxa l’estudi preliminar d’enginyeria i disseny per tal de materialitzar-lo. 

Almenys 50 persones han mort aquest diumenge en un atac en una església catòlica al sud-oest de Nigèria. Segons mitjans locals, un grup d'homes armats han disparat als feligresos, entre els quals hi havia criatures, i han fet detonar explosius. "Estic profundament trist per l'atac i l'assassinat de persones innocents a Owo mentre resaven a l'església catòlica de St Francis", ha dit a través de Twitter el governador de l'estat d'Ondo, Arakunrin Akeredolu, que no ha donat cap xifra oficial de víctimes. Un treballador d'un hospital d'Owo ha afirmat a Reuters que més de 50 cossos havien estat traslladats a dos centres mèdics de la ciutat.

Wole Soyinka (Beokuta, Nigèria, 1934) no pot evitar seguir fent oposició política, encara que es vagi repetint a ell mateix que voldria una vida en l'anonimat. Manté que el premi Nobel de literatura de l'any 1986 –va ser el primer africà a rebre aquesta distinció– és una "arma de doble tall" perquè concedeix una certa "protecció", però alhora, "els que estan al poder tenen rancúnia". "Això representa un risc diari per a la teva existència", afirma durant la presentació de la seva última novel·la, Chronicles from the land of the happiest people on Earth (Crónicas desde el país de la gente más feliz de la Tierra en l'edició en castellà d'Alfaguara). El llibre retrata des de la ficció la crua realitat de Nigèria, coincidint amb el 60è aniversari de la independència del país. Feia 48 anys que no publicava narrativa, però el "deteriorament de la humanitat va adquirir tal dimensió que requeria un mitjà més bo per transmetre-ho", explica.

Un grup d’homes fortament armats van fer esclatar diumenge a la nit la tanca d’una presó de seguretat mitjana a l'estat de Kogi, al centre de Nigèria, la qual cosa va permetre que en fugissin 266 reclusos, pràcticament tots els que estaven retinguts al centre. Un policia i un militar van morir en el tiroteig que es va produir durant l'assalt, i dos guardes més estan desapareguts, segons ha informat el ministeri de l’Interior nigerià. Només 28 dels 294 presoners no es van escapar, en la que suposa la segona fuga de reclusos més important d'aquest any al país africà. A l'abril, més de 1.800 presoners van fugir d'una presó de la ciutat d'Owerri.

Fortes inundacions després del gran aiguat d'ahir a Abuja, la capital de Nigèria. L'Agència Nacional de Gestió d'Emergències de Nigèria (NEMA) ha confirmat que tres persones han mort i desenes de cotxes i cases han estat afectats.

Uns 150 estudiants han estat segrestats d'un internat de l'estat nigerià de Kaduna després d'un assalt perpetrat per homes armats. Amb aquest ja són 10 els segrestos massius que han tingut lloc al nord-est de Nigèria des del mes de desembre, dels quals quatre han sigut en escoles: un miler d'estudiants han estat segrestats per aquests grups de delinqüents que terroritzen la població. La majoria han estat alliberats després del pagament d'un rescat, però més de 150 continuen desapareguts.

El govern de Nigèria va anunciar divendres que suspèn totes les operacions de Twitter al país de manera "indefinida", dies després que la xarxa social esborrés un tuit del president Muhammadu Buhari per violar les normes de la plataforma. El govern no va mencionar aquest incident quan va anunciar la prohibició de la xarxa, i va explicar com a argument que Twitter soscava "l'existència corporativa" de Nigèria.

Un grup armat ha segrestat 200 estudiants d'una escola islàmica, Salihu Tanko, del nord de Nigèria. La policia intenta rastrejar la ruta que van fer els segrestadors amb els menors i un avió militar sobrevola la zona per intentar detectar-los. Aquest nou cas suma preocupació a l'onada de segrestos que té lloc a l'estat des del mes de desembre.

A Abubakar Shekau, líder del grup jihadista Boko Haram, se l'ha donat per mort diverses vegades. Des del 2009, quan Shekau va assumir el lideratge del bàndol terrorista, l'exèrcit de Nigèria ha notificat la seva desaparició en cinc ocasions (2009, 2012, 2013, 2016 i ara), fins al punt que el setembre del 2014 el llavors portaveu de Defensa de Nigèria, Chris Olukolade, assegurava que Shekau tenia un doble que el substituïa i que era qui apareixia en els vídeos difosos pels extremistes per desmentir, cada cop, la mort del líder. Ara funcionaris d'intel·ligència del país africà han informat que Shekau està greument ferit o directament mort després d'intentar suïcidar-se per evitar que el capturessin combatents de l'Estat Islàmic de l'Àfrica Occidental (ISWAP), grup també jihadista que es va escindir de Boko Haram el 2016.

Nou segrest massiu d'estudiants en una escola del nord de Nigèria. Un grup de nois i noies han sigut raptats aquesta nit al Col·legi Federal de Mecanització Forestal, situat als afores de Kaduna, la capital de l'estat homònim. El responsable de seguretat de l'estat, Samuel Aruwan, ha confirmat els fets i ha precisat que les víctimes són al voltant d'una trentena i que entre els segrestats hi ha nois i noies. Es tracta del quart segrest perpetrat per grups armats en escoles nigerianes des del mes de desembre.

Les 279 nenes que havien sigut segrestades divendres a la matinada en un internat de Jangebe, al nord de Nigèria, han sigut alliberades aquest dimarts al matí. La majoria estaven en bon estat de salut, però com a mínim una dotzena han sigut traslladades a l'hospital. Tot i que inicialment s'havia indicat que hi havia 317 ostatges, el governador de l'estat de Zamfara, Bello Matawalle, ha confirmat que totes les víctimes han recuperat la llibertat: algunes de les noies que inicialment es creia que havien sigut capturades en realitat havien aconseguit fugir i s'havien amagat entre els arbres de l'entorn de l'escola.

Un grup de 317 nenes han sigut segrestades aquest divendres a la matinada en una escola de l'estat de Zamfara, al nord-oest de Nigèria, segons ha confirmat la policia. Es tracta del tercer assalt d'aquestes característiques al país en poc més de dos mesos: al desembre, un grup armat va tenir segrestats durant uns dies 344 nens, i la setmana passada 42 persones van ser raptades i un noi va morir en un altre atac a una escola nigeriana.

Un grup d'homes armats han atacat aquest dimecres a la matinada un internat al nord de Nigèria, han matat un estudiant i han segrestat 27 persones, entre alumnes i personal del centre. L’Escola de Ciència del Govern del districte de Kagara, a l’estat de Níger, ha estat l’escenari d’un malson que ja és repetitiu al país quan, a les dues de la matinada, els guardes del centre s’han vist superats per assaltants vestits amb uniformes militars que han irromput a les instal·lacions disparant indiscriminadament. “Ha mort un estudiant”, ha explicat un dels professors, Aliyu Isa, a l’emissora de televisió local Channels. “Cridaven als estudiants que no correguessin”, explicava Isa, que va poder fugir aprofitant la confusió, segons Reuters.

Els nens nigerians que havien sigut segrestats la setmana passada en un internat de l’estat de Katsina, al nord-oest del país, ja tornen a ser a casa. Després que dijous a la nit el govern del país anunciés que 344 dels estudiants raptats havien sigut alliberats, ahir els joves van ser rebuts pel governador de la regió, Aminu Bello Masari, i sotmesos a un control mèdic, abans de poder retrobar-se amb les seves famílies.

El govern de Nigèria va anunciar dijous a la nit que 344 nens que divendres passat havien estat segrestats d’un internat al nord-oest del país pels jihadistes de Boko Haram han estat alliberats. Després del segrest, que va tenir lloc a la ciutat de Kankara, a l’estat de Katsina, els nois van ser traslladats a una zona boscosa de l'estat veí de Zamfara, on els seus captors els van alliberar dijous al vespre. Els joves, escortats per les forces de seguretat, han arribat aquest divendres al matí a la capital de l'estat de Katsina. Després de ser rebuts pel governador Aminu Bello Masari, se'ls han fet proves mèdiques i se'ls ha permès tornar amb les seves famílies.

"Soc Abubakar Shekau i els nostres germans estan darrere del que va passar a Katsina". Amb aquestes paraules, i a través d'un missatge de veu de quatre minuts i mig, el grup jihadista Boko Haram ha reivindicat el segrest de més de 300 estudiants d'un institut atacat divendres a l'estat de Katsina, al nord-oest de Nigèria. "El que hem fet a Katsina ha sigut per promoure l'islam i desanimar les pràctiques antiislàmiques com l'educació occidental, que no és el tipus d'educació permesa per Al·là i el seu profeta [Mahoma]", continua la nota, que ha sigut difosa aquest dimarts a través dels canals habituals del grup terrorista i on se sent la veu lleugerament distorsionada d'un home.

Homes armats amb rifles d'assalt AK-47 van atacar divendres a la nit un internat de secundària a Katsina, un estat al nord-oest de Nigèria, i van provocar la fugida de centenars d'estudiants i probablement en van segrestar molts d'altres, segons han confirmat aquest dissabte autoritats locals.