El Testarossa és una de les icones de Ferrari de l'últim terç del segle XX. Qui més qui menys ha crescut amb aquest model italià com a referència cultural de diverses sèries, videojocs o fotografies de revistes, i ara, de manera inesperada i en un secretisme total, la marca italiana ha decidit recuperar-lo per batejar el seu nou esportiu, que oficialment es dirà 849 Testarossa.

Ferrari acaba de presentar l’Amalfi, un elegant cupè de quatre places (2+2) que pren el nom de la llegendària costa amalfitana banyada pel mar Tirrè, a la regió de la Campània. Aquest és el model que agafa el relleu dels Ferrari Portofino i Ferrari Roma, els dos cupès d’accés a la gamma que la marca italiana havia fabricat fins ara, i manté un nom que fa referència a un espai geogràfic privilegiat d’Itàlia.

Els clients de Ferrari no volen cotxes elèctrics, segons apunta un informe de l’agència Reuters. Fonts internes de la companyia asseguren a aquest mitjà que existeix una “demanda zero” relativa a esportius de la marca impulsats per motors elèctrics, fins i tot si aquests són igual o més potents que els models de combustió equivalent. Per contra, els Ferrari amb el mític motor V12 (o de dotze cilindres en V) tenen llargues llistes d’espera i els clients de la marca estan disposats a pagar quantitats astronòmiques per les unitats limitades i exclusives.

És del tot indubtable afirmar que Ferrari és una marca que fabrica cotxes que serveixen per moure’s (ràpidament) del punt A fins al punt B. Però no és un fabricant de cotxes habitual, ja que els seus clients compren alguna cosa més que un cotxe quan n'adquireixen un. La marca ven un intangible emocional i social que va més enllà dels seus fantàstics cotxes.

Fa tan sols una setmana coneixíem el nou McLaren W1, un hiperesportiu híbrid de 1.275 CV que arribava al mercat per posicionar-se com un dels cotxes més potents i tecnològicament avançats del món. Doncs bé, la resposta de Ferrari, marca que històricament sempre ha rivalitzat amb McLaren, no s'ha fet esperar. El resultat s'anomena Ferrari F80 i arriba al mercat amb una responsabilitat excepcional: ser el successor dels Ferrari 288 GTO, F40, F50, Enzo i LaFerrari.

Miguel Molina (Lloret de Mar, 1989) porta tota la vida sobre rodes. El seu pare és un nom de referència del motor gironí, pilotant i ensenyant a noves generacions de pilots de karts. Precisament els karts van ser l'escola d'en Miguel, que va passar pel programa Joves Pilots del Circuit de Catalunya abans d'entrar a l'equip Audi el 2010 per córrer el Campionat d'Alemanya de turismes, on va ser el primer català a participar-hi. Ara disputa el Mundial de Resistència (WEC), que començarà aquest cap de setmana a Qatar i que inclou proves com les mítiques 24 hores de Le Mans. Ho fa amb un Ferrari, marca on ja porta uns anys, primera al campionat de Gran turisme (GT) i ara convertint-se tot just en el tercer espanyol a ser membre d'aquest equip al Mundial de resistència. Ferrari va tornar el 2023 a aquest Mundial de manera oficial després de dècades d'absència i confia molt en el lloretenc.

L’any 1957 Enzo Ferrari era una de les persones més famoses d’Europa. Ja hi havia molta gent que somiava en tenir un dels seus bòlids de color vermell, però aquell va ser un any ben complicat per al constructor de cotxes. Un any en què li va tremolar tot el món i que serveix de punt de partida per al film Ferrari, que s’estrena aquest 9 de febrer dirigit per Michael Mann, l’autor de títols com L’últim dels mohicans o Heat, amb Adam Driver en el paper d’Enzo Ferrari i Penélope Cruz fent de la seva dona, Laura Dominica Garello. Inspirat en el llibre Enzo Ferrari: The man and the machine, de l'autor Brock Yates, aquest film ens presenta un Ferrarri acorralat pels problemes econòmics, esportius i familiars, ja que uns mesos abans el seu fill gran havia mort d’una distròfia muscular i la seva dona ja sabia que ell tenia una amant, Lina Lardi, interpretada a la pel·lícula per l'actriu nord-americana Shailene Woodley.

Si algú es pensava que el Ferrari Roma era un cotxe tan perfecte que no es podia millorar, s'equivocava. El model que es va presentar l'any 2019 i que servia per inaugurar un nou llenguatge de disseny a la marca de Maranello ha rebut recentment una actualització realment notable. I no, no estem parlant d'un redisseny exterior o una potenciació del seu motor, sinó a un relativament petit però importantíssim canvi estètic.

Ni COVID, ni crisi de semiconductors, ni manca de components, ni guerres o conflictes geopolítics... i molt menys la crisi econòmica, que als propietaris de vehicles de luxe sembla que no els afecta. Res no ha servit per evitar que Ferrari hagi tancat l'exercici de 2022 amb unes dades de vendes i beneficis rècord, fet que la marca italiana ha aprofitat per premiar als seus treballadors amb un bonus de 13.500 euros.

Quan algú es gasta entre 375.000 i 425.000 euros en un cotxe potser és que, com Bruce Springsteen, ha nascut per córrer i que vol el màxim: d'aparença –sobretot–, de potència, de velocitat, de confort; també de soroll. Que tothom vegi què condueixo! La vida és un anunci, una pel·lícula o un cançó.

Ferrari no és una marca qualsevol. Ferrari és la marca de cotxes esportius i de luxe per antonomàsia. Històricament, han sigut cotxes esportius, de color vermell, molt potents i amb un disseny aerodinàmic espectacular, per bé que les futures generacions podrien conèixer una Ferrari una mica diferent de la que hem vist fins ara.

Hi ha dies en què tot ho tens de cara. Sense provocar-ho, molts cops sense fer res perquè es produeix allò que et portarà a la victòria. Max Verstappen ha tingut una de les curses més plàcides de l'any, i de la seva trajectòria. El neerlandès ha aixecat el trofeu a Bakú en un nou cap de setmana negre per a Ferrari i sent el gran beneficiari de l'estratègia d'equip de Red Bull. Checo Pérez, amb resignació, ha ocupat el segon esgraó d'un podi que ha tancat George Russell, que torna a estar per davant de Hamilton una cursa més.

Charles Leclerc no abdicarà del Mundial. Segon en la general, buscarà recuperar la primera posició que ara ostenta Max Verstappen. El de Ferrari ha marcat el millor temps i sortirà primer per sisè cop aquest any.

Sigui per la pandèmia, per la inflació o per l'afectació mundial que està tenint la guerra a Ucraïna, la Fórmula 1 s'ha vist obligada a reduir costos per aconseguir la supervivència d'alguns equips amb dificultats econòmiques. Amb l'arribada de la nova era a la competició, també s'ha tirat endavant el límit pressupostari que ja es va acordar el 2021. Aquesta temporada els equips només disposen de 140 milions de dòlars per desenvolupar els seus cotxes, i per a l'any vinent aquest límit encara baixarà uns cinc milions més, tot i que els caps de les principals escuderies veuen difícil poder complir aquest límit pressupostari i han demanat que es revisi aquesta retallada.

Mònaco s'ha tornat a convertir en un circuit emmurallat. Pocs Grans Premis són tan especials com el del Principat. Una aura de solemnitat i ostentació embolica un cap de setmana que aplega grans estrelles i personalitats per presenciar una cursa que, sobre l'asfalt, promet pocs avançaments.

Els Estats Units esperaven amb candeletes la Fórmula 1. Els fans nordamericans, que han pagat mínim mil euros per l'entrada més barata, demanaven emoció i espectacle. Carlos Sainz i Charles Leclerc no han decebut i, amb un cop sobre la taula

Ferrari és una marca especial, i els seus models són alguna cosa més que cotxes. Són un símbol no només d’estatus social, sinó també un orgull nacional italià i un referent cultural per a tota una generació. Per això aquest 296 GTS té un punt especial: és el primer esportiu híbrid endollable de Ferrari amb una carrosseria descapotable o Spider, com en diuen a Maranello.

La tercera cursa de la temporada del Mundial confirma el bon estat de forma de Ferrari. Amb Charles Leclerc com a líder indiscutible de la Fórmula 1 en aquest moment, el monegasc s'ha imposat de nou en un dia que el seu company d'equip, Carlos Sainz, ha tingut tota la mala sort de la classificació. La cursa d'aquest diumenge (7 h, DAZN) serà una lluita de poder entre Ferrari i Red Bull.

Max Verstappen ha començat el Mundial amb un pam de nas. Cap dels dos Red Bull han pogut acabar la cursa, un cop dur per a l'equip que l'any passat es va proclamar campió del Mundial de pilots i que partia com a principal favorit de cara a la temporada que aquest diumenge ha començat a Bahrain. Davant la desgràcia al box de Verstappen i Checo Pérez, els somriures inundaven els de Ferrari. Charles Leclerc ha decidit que aquesta temporada és la seva. Amb el Ferrari més en forma que mai, el monegasc s'ha endut el primer Gran Premi de la temporada per davant del seu company d'equip, Carlos Sainz. Lewis Hamilton, lluny de la seva millor versió i amb un Mercedes amb molts problemes tècnics, ha tancat el podi en una cursa que s'ha capgirat a quatre voltes per al final.

Una nova etapa està a punt de començar. Els pilots i els seus monoplaces es preparen per trepitjar l'accelerador quan s'apagui el semàfor del circuit de Bahrain, on es corre el primer Gran Premi de la temporada. Després d'aquest, 21 GP acolliran els pilots més veloços del món fins a coronar un nou campió.