Ponder Trade, el family office dels Grífols Gras, una de les branques familiars d'accionistes de Grifols, ha destinat uns 5 milions d'euros a la reforma de l'edifici COR Innovation Factory, al 22@ de Barcelona. Les instal·lacions, un antic immoble industrial de 3.844 metres quadrats, tenen capacitat per acollir més de 550 professionals.

La Generalitat de Catalunya vol recuperar la propietat de la majoria d'edificis d'oficines on treballen els funcionaris de l'administració. El departament d'Economia ha presentat aquest dilluns un pla per tornar a ser "propietària majoritària dels edificis que ocupa", ha explicat la consellera, Natàlia Mas, per revertir la situació creada per la venda de molts immobles propis per obtenir ingressos addicionals durant els anys més durs de la crisi financera.

La manera com els ciutadans ens relacionem quotidianament amb els bancs ha canviat radicalment en els últims quinze anys. La moneda i el paper moneda estan desapareixent, substituïts pel diner digital i el pagament tant via targetes com cada cop més pel mòbil. Al moneder ja no hi portem cash. No ens cal. Aquest canvi, de retruc, també ha comportat una reducció dràstica d'oficines bancàries i de caixers automàtics. Els necessitem molt menys: a Catalunya han desaparegut gairebé 8 de cada 10 oficines des del 2008. Portem l'oficina a la butxaca, al mòbil. Si a tot això hi afegim les conseqüències de la crisi financera mundial a remolc de la fallida de Lehman Brothers, ja tenim el canvi de paradigma dibuixat.

El Servei Meteorològic de Catalunya es trasllada. A finals de maig deixarà la seu del carrer Berlín de Barcelona per anar-se’n a Doctor Roux. El motiu, un contracte signat el 2013 i prorrogat el 2018 amb Colonial que suposava a partir del 31 de gener un increment del preu del 21%. L’acord que va validar el llavors director del Meteocat Oriol Puig incloïa una clàusula de penalització que ha agafat per sorpresa a tothom: cada dia que passava a partir del 31 de gener, si l’ens públic seguia a les instal·lacions del carrer Berlín, havia de pagar el triple a la propietària de l’immoble, que ara depèn d’un fons d’inversió anglès: Nockton Invest SL. Això li podria suposar a l’administració prop de 200.000 euros addicionals.

Els tentacles del règim de Xi Jinping, probablement el més opac del panorama mundial, arriben ben a prop nostre: a la província de Barcelona i a València. I també a Madrid i a Santiago de Compostel·la. I s'estenen per tot el món: des de Quito i Nova York fins a París, Londres, Estocolm, Atenes, Roma, Tòquio i Dar es Salaam (Tanzània). La Xina té almenys 54 oficines parapolicials il·legals en trenta països, segons denuncia un informe de l'ONG Safeguard Defender. Què significa això? Segons l'entitat de defensa dels drets humans, aquestes oficines –camuflades com a restaurants, botigues i associacions de xinesos que facilitarien tràmits administratius– tenen l'objectiu de "persuadir" i forçar suposats delinqüents nacionals a tornar a Pequín perquè els jutgi el règim de Xi. Però sovint aquests suposats delinqüents són simplement activistes i dissidents crítics amb el govern xinès, sempre segons Safeguard Defender.

El negoci de les oficines al districte del 22@, a Barcelona, ja ha recuperat els nivells prepandèmia, tant en volum d'inversió com en la contractació d'espais, segons l'informe que elabora anualment la consultora immobiliària Cushman & Wakefield per a l'associació 22@ Network, que agrupa les principals empreses de la zona.

Abans, l’oficina era un lloc al qual s’anava perquè tocava. Les reunions se celebraven en sales i en persona i la major part de l’espai estava ocupat per escriptoris. Ara, el regne de personatges com Dilbert i David Brent a la sèrie The office està amenaçat. La pandèmia ha fet que l’oficina hagi de competir amb el teletreball, i això suscita una pila d’interrogants sobre el disseny que hauria de tenir en el futur. D’entrada, plantegem-nos per a què serveixen les oficines. Abans eren un lloc on els treballadors feien la feina. Ara n’hi ha que conceben l’oficina com el nou espai per fer sortides o activitats d’empresa. La seva raó de ser és que la gent es reuneixi en persona per fer coses que el teletreball complica: establir relacions més profundes o col·laborar en temps real en projectes concrets. D’altres parlen de l’oficina com si es tractés d’una destinació, un indret que ha d’aconseguir que la idea de llevar-se més d’hora per tractar amb persones que podrien tenir el covid resulti atractiva.

“Més que oficines amb terrassa són terrasses amb oficina”. Així descriu Manel de Bes, director d’oficines de la immobiliària Forcadell, un nou projecte que està en marxa a l’àrea de Barcelona, l’edifici que promou elfamily office Fonavi a la Gran Via de l’Hospitalet. No és l’únic cas. La pandèmia del covid-19 ha posat en valor alguns aspectes a l’hora de llogar oficines que abans no es tenien en compte. Jardins, terrasses, espais exteriors i, fins i tot, finestres practicables que permetin ventilar l’espai de treball adequadament.

La denominada Zona Fira s'ha convertit en un pol d'atracció per als inversors immobiliaris internacionals, segons ha explicat Xavi Güell, director a Barcelona de la consultora CBRE. Fins ara aquesta zona atreia una inversió modesta, d'uns 100 milions d'euros anuals, però CBRE preveu un increment els pròxims anys per als projectes en desenvolupament. Els inversors internacionals aportaven el 22% del volum d'inversió a la zona, però els últims cinc anys han elevat la participació al 66%, ha dit Güell.

La inversió en oficines el segon trimestre de l'any a Espanya va arribar als 615 milions d'euros, xifra que suposa un increment del 85% respecte al mateix període de l'any passat, en què va caure dràsticament pel confinament. El motiu de l'increment es deu en gran mesura a les operacions realitzades pels fons d'inversió i els inversors institucionals. Segons les dades de la consultora immobiliària internacional Knight Frank, el primer semestre de l'any es va saldar amb una inversió acumulada de 900 milions d'euros en oficines a Espanya, dels quals 700 milions corresponen a Barcelona, és a dir, el 75% del total.

El districte del 22@ es podria trobar els anys 2024 i 2025 amb una falta de superfície disponible d'oficines que crearia una tensió entre l'oferta i la demanda i, en conseqüència, una pujada de preus. Aquesta previsió l'ha fet aquest dijous Javier Bernades, soci internacional de la consultora Cushman & Wakefield, durant l'acte de celebració dels vint anys del districte tecnològic organitzat per l'associació 22@ Network.

La contractació d’oficines ha recuperat el pols a Barcelona durant el primer trimestre del 2021, després d’un 2020 dolent a causa de la pandèmia de covid-19. Segons la consultora immobiliària CBRE, els tres primers mesos del 2021 s’han llogat més de 70.000 metres quadrats d’oficines a la capital catalana, una xifra que és un 55% superior a la de l’any 2020.

Boris Johnson, el primer ministre britànic, presentava aquest cap de setmana un full de ruta que marca el principi de la fi del confinament al Regne Unit. Els comerços no essencials començaran a reobrir i les fàbriques tornaran gradualment a l’activitat, sempre mantenint la distància de seguretat.

El missatge principal és que el mercat segueix "anant bé"; la conseqüència, que molt probablement la disponibilitat d'espai d'oficines a Barcelona se seguirà reduint aquest any. La consultora Cushman & Wakefield ha presentat aquest dimarts l'informe on analitza les xifres del mercat d'oficines el 2019 i els reptes i previsions per al 2020. Les conclusions són diverses. La principal és que els inversors aposten pel mercat de l'habitatge, sobretot empesos pel fet que els tipus d'interès segueixen baixos i no aconsegueixen bons retorns amb altres tipus d'inversions. A més, Espanya segueix com un dels principals objectius per als inversors internacionals (en quarta posició, segons ha compartit Reno Cardiff, soci internacional de la consultora).

El sector immobiliari que reflecteix més la situació econòmica, la inversió en oficines, ha viscut el 2019 el seu millor any històric a la ciutat de Barcelona, amb una inversió rècord de 1.700 milions d'euros, segons les dades divulgades aquest dilluns per la consultora Savills Aguirre Newman. Una inversió que representa el doble de la mitjana dels últims quatre anys.

Només un 5% de la superfície d’oficines a Sant Cugat del Vallès està lliure per poder-la llogar. És un mínim històric en un mercat que els últims anys ha experimentat un tomb radical al beneficiar-se de l’èxit de Barcelona, on l’escassetat d’oficines ha reduït les possibilitats de trobar edificis buits. Però no només per aquest motiu. Sant Cugat, per situació, bones comunicacions i tipus d’edificis, és un mercat “que té vida pròpia” i “sempre serà atractiu”, explica Javier Bernades, director d’oficines de la consultora Cushman & Wakefield a Espanya. El percentatge de superfície lliure a la ciutat vallesana contrasta amb el que passava fa nou anys, el 2010, quan un 30% no tenia llogater.

La multinacional Colonial, dedicada al mercat d'oficines, ha acordat avui el traspàs del seu negoci logístic a la companyia logística Prologis, segons han informat les dues parts en un comunicat. El negoci logístic, venut per 425 milions d'euros, consisteix en un paquet de 18 actius ubicats a Madrid, Barcelona i Guadalajara.

Durant el primer semestre de l’any es van formalitzar a Barcelona 168 contractes de lloguer d’oficines i es va arribar a una xifra rècord de més de 249.000 metres quadrats, un 17% més que durant el mateix període de l’any anterior, segons l’últim informe elaborat per la consultora BNP Paribas.

Iberdrola Inmobiliaria s'ha venut la Torre Auditori de Barcelona, un edifici d'oficines entre la Fira de Gran Via i el passeig de la Zona Franca, per 98 milions d'euros, segons ha informat aquest divendres la consultora immobiliària BNP Paribas, que ha assessorat l'operació.

L’aire que respirem a dins de casa, a l’escola i a l’oficina no se salva de partícules contaminants com els òxids de nitrogen -NOx-o les partícules ultrafines -PM2,5- que es colen cada cop que, per exemple, obrim una finestra. La qualitat de l’aire al carrer condiciona inevitablement la dels espais tancats on, a diferència del que passa a fora, no hi ha cap sistema de control ni ningú que es responsabilitzi de fer un seguiment de les partícules que s’hi acumulen. “La contaminació interior està infravalorada i infracontrolada”, declara l’ambientòleg i investigador del CSIC Xavier Querol.