El secretari de Comerç dels Estats Units, Howard Lutnick, va ser escridassat dimarts en un sopar al Fòrum Econòmic Mundial (WEF, per les sigles en anglès) que té lloc a la ciutat suïssa de Davos, segons ha informat aquest dimecres el diari britànic Financial Times. Durant l'acte, Lutnick hauria pronunciat un discurs en el qual hauria atacat Europa, a més de defensar l'ús del carbó i altres hidrocarburs com a principals fonts d'energia per davant de les renovables, cosa que hauria provocat la indignació de part dels assistents i que alguns, com la presidenta del Banc Central Europeu (BCE), Christine Lagarde, abandonessin la sala, segons el rotatiu londinenc.

El dia abans que Donald Trump anunciés el desplegament de la Guàrdia Nacional a Washington, la ciutat es veia com qualsevol altre diumenge d'agost. No feia la sufocant calor humida de l'estiu a la capital i corria l'aire, cosa que era d'agrair. Moltes terrasses del carrer 14, un dels seus principals eixos, que la travessa de nord a sud, estaven plenes.

Donald Trump es proposava com a premi Nobel de la pau, però és molt més adient que ho sigui de literatura. Aquest dilluns ho ha demostrat a Washington D.C. Ha fet un discurs –un recitat, de fet– per explicar per quina raó desplega la Guàrdia Nacional a la ciutat. El poema, rap o recitat que ha emès és el següent, que miro de traduir sense trair. És un text vibrant, ple de vivacitat metafòrica, un monòleg que deixa Shakespeare a l’alçada d’E.L. James. Per a un major gaudi de l’altíssima creació, em permeto transcriure-la en vers:

La policia mantenia aquesta tarda acordonats els voltants del Museu Jueu de Washington, on aquest dijous a la matinada dos treballadors de l'ambaixada d'Israel als Estats Units han sigut assassinats a trets. Uns metres més enllà de l'entrada del museu, als peus d'un edifici de maons vermells, un equip policial encara continuava netejant les restes de sang de Yaron Lischinsky i Sarah Milgram abans de reobrir el pas a la zona. Algunes persones s'acostaven a l'escena del crim per deixar-hi rams de clavells i espelmes. A tan sols unes passes hi ha l'oficina de l'FBI i el centre de convencions on l'estiu passat es va celebrar la cimera de l'OTAN. "Ara mateix estic sorprès, trist i enfadat... no em puc creure que el "mai més" estigui passant de veritat. Això és resultat de tot l'odi que circula", explica a l'ARA Mark Rosenberg, un rabí de Florida que ha viatjat expressament al lloc dels fets per mostrar el seu condol. El "mai més" al qual es refereix el rabí és el lema que va encunyar la comunitat jueva després de l'Holocaust.

Tenen les idees clares i no se n'amaguen. Al contrari: l'exhibició impúdica del seu ideari n'és una part essencial. El missatge ha esdevingut també el fons. Es tracta de reduir orgullosament l'administració, aprimant-la de forma considerable. I fer-ho sense gaires miraments per als qui puguin sortir-ne perjudicats, milers de ciutadans que fins i tot potser els han votat. El caos contradictori és fabulós.

Un dia després del tràgic xoc aeri entre un avió de passatgers i un helicòpter militar a Washington, amb 67 víctimes i cap supervivent, l'Administració Federal d'Aviació (FAA) ha decidit tancar el corredor d'helicòpters proper a l'aeroport Ronald Reagan de Washington. Es tracta d'una mesura preventiva, mentre les autoritats avancen en la investigació dels fets, les quals ja han recuperat la caixa negra de l'avió.

L'accident aeri que ha costat la vida a 67 persones sobre el riu Potomac, a Washington, s'ha produït a pocs centenars de metres de la capçalera de la pista de l'aeroport nacional Reagan. Es tracta d'un aeroport amb una localització insòlita: és a vint minuts en cotxe de la Casa Blanca. És tan a la vora de la ciutat que els passatgers que estan a punt d'aterrar-hi gaudeixen d'un passeig turístic de franc mentre sobrevolen l'obelisc del Mall, les teulades del Memorial Lincoln o del Capitoli i la residència presidencial mateixa. 

Avui l’anàlisi política passa per Washington, però abans no em vull estar de recomanar-los aquesta entrevista de Núria Orriols al catedràtic de dret constitucional Xavier Arbós, que a l’octubre va ser nomenat director de l’Institut d’Estudis de l’Autogovern pel govern de Salvador Illa. És el mateix institut que va pensar les estructures d’estat i l’acord de claredat. Arbós diu que “ara no està en els plans pensar sobre el referèndum” i que a Catalunya li convé tant tenir una delegació a Brussel·les com tenir una xarxa diplomàtica dins d'Espanya per trobar aliats per a una eventual reforma constitucional i en general per sortir dels nostres problemes. Una visió perfectament arrenglerada amb la del president Illa. 

He tornat al cementiri d’Arlington, una hora abans que tanquessin al capvespre. A causa de les eleccions, aquesta setmana no hi ha hagut gaire turisme a Washington, de manera que he pogut enfilar els carrers en solitud i silenci, amb aquelles fileres de creus de marbre blanc a banda i banda, perfectament arrenglerades, que sembla que es perdin en l’infinit.

El Fons Monetari Internacional (FMI) dona ales al missatge que el president espanyol, Pedro Sánchez, ha repetit més en campanya: l'economia espanyola està en bon estat de salut. En el seu darrer informe, l'organisme constata que els països del sud d'Europa s'estan reactivant més ràpidament del que s'esperava i millora les seves previsions molt per sobre de l’eurozona i el món. Especialment Espanya, que gràcies al manteniment d'un sector de serveis i un turisme "forts" s'espera que creixi fins a un 2,5% el 2023, gairebé el triple que l'estimació de la zona euro (0,9%), de manera que es convertirà en el país desenvolupat que més creixi durant aquest any.

La Unió Europea i els Estats Units comencen a retrobar-se després dels mesos de tensió produïda per la llei de reducció de la inflació, el paquet de subsidis i ajudes fiscals a la tecnologia verda que Washington va aprovar a l'agost i que ha fet perdre competitivitat a la indústria europea. Hores després que Volkswagen hagi anunciat la intenció de traslladar una planta de bateries elèctriques de la UE als EUA –que li ofereix 10.000 milions d'euros en subvencions–, aquest divendres hi ha hagut un important anunci de la Casa Blanca: Washington i Brussel·les estan preparant un acord comercial de cooperació en matèries primeres essencial per al cotxe elèctric.

La ciutat de Washington, la capital del país més ric del món, ha al·legat que la inseguretat i la insalubritat són motius suficients per arrabassar les poques propietats dels sensesostre que viuen als seus parcs. Després de desmantellar el campament d'Union Station, li ha arribat el torn al de la plaça McPherson, situada a dos carrers de la Casa Blanca, on desenes de persones sense llar dormien cada nit en tendes de campanya i on s'havia constituït una petita comunitat. L'ARA ja va constatar al desembre les dures condicions en aquest i altres parcs d'una ciutat governada per demòcrates, que s'autoproclama la més progressista dels Estats Units.

La policia de Memphis ha anunciat en un comunicat que desmantella la unitat Scorpion, a la qual pertanyien els agents acusats d'assassinar el jove Tyre Nichols, després d'una pallissa que va quedar enregistrada en les càmeres dels agents. Després de l'enèsim cas de violència policial als Estats Units, la unitat, formada per 50 agents i que tenia la funció de rebaixar els índexs de criminalitat en algunes zones més conflictives, quedarà "permanentment desactivada".

"Som als Estats Units d'Amèrica, la nació més rica del món. No hi hauria d'haver persones sense sostre en aquest maleït país", lamenta l'Scotlund des de la tenda de campanya on dorm cada nit, situada als peus del departament d'Estat i a escassos metres del memorial a Abraham Lincoln. Als seus 54 anys, s'autoproclama alcalde de Triangle Park, el campament on s'ha instal·lat després de vagar durant mesos per diversos punts de Washington, la capital política del món occidental.

El xef espanyol José Andrés i les actrius Sofia Vergara i Eva Longoria, així com el músic Emilio Estefan, entre d'altres, s'han sumat com a consellers a la junta del futur Museu Nacional dels Llatins Nord-americans a Washington. L'Institut Smithsonian –posseïdor del conjunt de museus més gran de món–, a què se sumarà aquest nou centre, ho ha confirmat en un comunicat en què ha recordat que també hi haurà altres personalitats llatines com l'exeditor del diari Miami Herald. El Congrés dels EUA va aprovar el passat mes de gener el projecte i va donar als promotors un termini de divuit mesos per presentar un pla concret per a la construcció del museu.

Ressonen tambors d'acord perquè aquest estiu es faci realitat l'esperat compromís per tenir un impost de societats mínim global. L'empenta la va donar l'arribada de Joe Biden a la Casa Blanca i de Janet Yellen al capdavant del departament del Tresor dels Estats Units. L'expresidenta de la Reserva Federal va posar sobre la taula la xifra d'un 21% d'impost de societats globals per evitar l'elusió fiscal de les grans multinacionals, però la xifra quedava molt lluny del que governs com Irlanda, on la taxa és del 12,5%, podien acceptar. Per això, unes setmanes abans del primer viatge de Biden a Brussel·les i amb la reunió del G-20 del juliol a l'horitzó, Washington ha rebaixat l'ambició fins al 15%, cosa que ha sigut ben rebuda tant a París com a Berlín i a la Comissió Europea, que creu que més val això que res.

Els camins de l’Andrew Casto, dels Estats Units, i la Kafa Said, del Iemen, es van creuar per primera vegada el 2016 al país del primer. Poc després d'haver-se conegut, la Said va anar-se'n a casa de visita un temps, sense saber que s'estava embarcant en una autèntica odissea. Donald Trump va guanyar les eleccions presidencials poc després i, conscients de la seva intenció d’aprovar un veto migratori per bloquejar l'entrada als Estats Units de ciutadans de diversos països, en gran mesura de majoria musulmana, com el Iemen, la parella va intentar, sense èxit, accelerar la tornada de la Kafa. Les portes es van tancar i, davant la incertesa de quant de temps seguirien així, van decidir buscar un lloc del món on poguessin estar junts mentrestant. No tenien res allà, però van acabar al Caire, la capital d'Egipte. “Vam intentar vèncer el rellotge, perquè sabíem que el veto arribava, però no ho vam aconseguir”, recorda ara l'Andrew. Un cop al Caire, tot “es va convertir en esperar”, reconeix.

La metxa està encesa, però falta per veure si acaba dinamitant la presidència de Donald Trump o s'apaga abans que el 20 de gener Joe Biden accedeixi a la Casa Blanca. A onze dies que el demòcrata assumeixi el càrrec, creixen les opcions de veure un impeachment exprés contra Trump. Al contrari que en el procés que va fracassar el 2020, en què només un senador republicà, Mitt Romney, va donar suport a la seva destitució, ara sembla haver-hi més d'un conservador del Senat disposat a derrocar-lo. El dubte és si el nombre serà prou perquè l'impeachment tiri endavant.

El president Donald Trump ha portat massa enllà la seva increïble espiral de negació de la realitat, és a dir, de no reconeixement de la seva derrota electoral. El que ha fet és inconcebible, un atac en tota regla des de dins, des del mateix cim institucional, a la democràcia de la primera potència mundial: ha fet servir el seu càrrec per incitar les masses a assaltar la cambra dels representants de la sobirania popular. No hi ha precedents d'uns fets així, ni als Estats Units ni en gaires altres latituds. I els precedents més coneguts ens transporten a èpoques funestes de la història contemporània. La comparació entre el populisme conspiranoic de Trump i els feixismes del segle XX ja no és cap banalització. La deriva de l'encara president ha traspassat tots els límits. Tot i que es veia a venir que podia passar alguna barbaritat, la visió del Capitoli envaït per extremistes trumpistes armats ha deixat astorat mig món, i avergonyida el gruix de la societat nord-americana, que no es reconeix en un espectacle tan negre. Entre els qui no s'hi reconeixen, pel que es comença a veure, també hi ha una part considerable i rellevant de votants i membres del Partit Republicà, dins del qual ja es pot parlar de fractura.