Quin impacte tenen els avenços en intel·ligència artificial sobre la política industrial i l’organització del mercat de treball? Com han de canviar les polítiques industrials davant el nou ordre mundial? Aquestes són les preguntes que han procurat respondre tres economistes reputats: Richard Blundell, professor de política econòmica a l'Escola Universitària de Londres; Pinelopi Goldberg, catedràtica d'economia a la Universitat Yale, i Preston McAfee, economista distingit a Google i execonomista en cap a Microsoft; en un acte organitzat pel Cercle d'Economia i la Barcelona School of Economics (BSE) i conduït per l'economista Andreu Mas-Colell.

El Govern no està transmetent seguretat en les mesures per pal·liar la sequera. Ahir el president Aragonès va confirmar que, al final, no vindrà aigua en vaixell a Barcelona, sinó que ara ha decidit instal·lar una dessaladora flotant al port de Barcelona. Li ho va dir a Xavier Graset.

El Govern ha aprovat aquest dimarts el nomenament de l’exconseller Andreu Mas-Colell com a nou president del consell d’administració del Banc de Sang i Teixits. Doctor en economia per la Universitat de Minnesota i catedràtic en excedència a la Universitat Pompeu Fabra, Mas-Colell també és actualment el president del Barcelona Institute of Science and Technology i –des de juliol passat– president del consell editorial de l'ARA.

L'exconseller d'Universitats i Recerca (2000-2003) i d'Economia i Coneixement (2010-2016), Andreu Mas-Colell, serà el nou president del Consell de les Tecnologies Quàntiques de Catalunya. Està previst que el nomenament, a proposta del vicepresident Jordi Puigneró, s'aprovi a la reunió del consell de Govern d'aquest mateix dimarts. D'aquesta manera, Mas-Colell se situarà al capdavant d'aquest òrgan creat el juliol passat i integrat per personalitats del món acadèmic, empresarial i institucional. El Consell de Tecnologies Quàntiques de Catalunya té les funcions d’assessorar el Govern sobre polítiques orientades a impulsar les tecnologies quàntiques, així com proposar actuacions i mesures de coordinació i crear els espais de debat necessaris amb el sector d’aquestes tecnologies a Catalunya i la societat civil.

Avui tot gira al voltant de la frase que va pronunciar Pedro Sánchez al Congrés i que els vaig fer escoltar ahir a l’anàlisi: “Senyories, no hi haurà referèndum d’autodeterminació”. Sánchez ja té el titular que volia, per exemple, a la portada d’El País: que sàpiguen tots els espanyols que ell s’oposa que els catalans puguin votar si volen ser un estat independent. I, al mateix temps, els mitjans catalans repetim la frase, com El Punt Avui, com nosaltres ahir. Queda clar quin és el punt de partida de Sánchez en la negociació. Però aleshores ve la segona part, que és que ahir a Sánchez li van dir que no se’l creuen ni la triple dreta nacionalista espanyola ni l’independentisme. Li van recordar que havia estat contra els indults i ara a favor, fins al punt que Rufián li va dir “Donin’s temps” perquè estigui a favor del referèndum.  

Una carta oberta signada per 190 professors i investigadors de la Universitat Pompeu Fabra lamenta l’acusació del Tribunal de Comptes a Andreu Mas-Colell i Albert Carreras, tots dos vinculats a aquesta institució, i que qualifiquen “d’extremadament injusta”. El suport dels signants se suma al dels 34 premis Nobel d’economia que han signat una carta en termes similars i a la iniciativa empresa des de la plataforma Change.org, on milers d’investigadors reclamen que decaigui l’acció del Tribunal i destaquen l’honorabilitat de Mas-Colell, que està considerat un dels pares de la microeconomia mundial, “un tractor de la ciència” a nivell europeu i creador de l’actual sistema català de recerca.

"Si volen que correm els 100 metres lliures ho farem, però que paguin", ha insistit aquest dijous el conseller d'Economia en funcions, Andreu Mas-Colell, en una apel·lació directa al govern espanyol. Es referia així a les noves mesures que ha imposat la Moncloa per poder cobrar els diners del fons de liquiditat autonòmic, unes exigències que a la pràctica són la intervenció de les finances catalanes.

Llums d'alarma a la Generalitat després de la intervenció de les finances per part del govern espanyol. El conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell, ha alertat que el govern espanyol està "intentant aplicar de forma encoberta l'article 155 de la Constitució", que estableix la suspensió de l'autonomia. Mas-Colell, ha advertit del risc de "col·lapse" de l'administració de la Generalitat amb la intervenció de les finances per part de l'Estat: "No sé què més pretenen. Si volen el col·lapse de l'administració ho aconseguiran".

El conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell, ha respost a les referències del govern espanyol sobre el risc que la independència pot suposar per al pagament de les pensions: "Deuen tenir dubtes sobre si les podran pagar ells. Tranquils, que no els deixarem penjats, que no es preocupin", ha dit.

L'Audiència Nacional ha desestimat el recurs interposat per la Generalitat en què reclamava que l'Estat pagui els 759 milions d'euros del 2008 corresponents a la compensació econòmica prevista en la disposició addicional tercera de l'Estatut.

Aquest diumenge Antoni Bassas entrevista al conseller d'Economia i Coneixement, Andreu Mas-Colell.

El conseller d'Economia i Coneixement, Andreu Mas-Colell, s'ha mostrat aquest dimecres disposat a "fer causa conjunta" amb la Comunitat de Madrid i la seva presidenta, Cristina Cifuentes, "si és necessari", per reclamar un nou sistema de finançament que "canviï la distribució de recursos entre el govern central i les autonomies". "Si volen encarar aquest tema seriosament, aquí estem nosaltres per parlar-ne", ha sentenciat el conseller, que ha recordat que "el problema del finançament no és de repartiment entre autonomies, sinó entre Estat i les autonomies" perquè "el repartiment vertical està esbiaixat i persegueix el desmuntatge de les autonomies per la via de l'asfixia financera". Cifuentes va assegurar el passat dilluns que "anirà de la mà" de Catalunya per millorar el finançament.

A diferència del ministre Luis de Guindos, el conseller d’Economia, Andreu Mas-Colell, ha estat rebut amb tebior a Madrid. Una cinquantena de persones han emplenat només la meitat de l’auditori de la Fundació Juan March a dos quarts de vuit del vespre, en el marc d’un cicle d’entrevistes a persones que van ser becades per l’entitat del difunt banquer durant els anys seixanta i setanta. I les desercions s'han començat a fer evidents quan s’acostava l’hora de sopar i un públic, la majoria jubilat, començava a desfilar cap a casa. A més, a diferència de De Guindos, Mas-Colell també ha estat tebi amb la relació entre Catalunya i l’Estat. Ni molt menys ha entrat en el to electoralista durant una conferència en què ha provat de bastir ponts entre Barcelona i Madrid.

El conseller d'Economia i Coneixement, Andreu Mas-Colell, ha retret al govern espanyol que quan parla de recuperació econòmica s'oblidi de traslladar-la a les finances autonòmiques. "Parlen d'augment de recaptació i de recuperació, però nosaltres no veurem ni un euro si no es revisen les bestretes que ens avança l'Estat i que estan subestimades", s'ha queixat el conseller. Segons els càlculs de la Generalitat, l'any passat haurien d'haver arribat a Catalunya 900 milions més de la recaptació d'impostos.

Nou cop de porta del govern espanyol en la flexibilització dels objectius de dèficit. El secretari d'Estat d'Hisenda, Miguel Ferre, ha insistit aquest dimecres que Catalunya podrà complir l'objectiu marcat per a aquest 2015 gràcies a l'augment de la recaptació, així com també "la reducció del cost del finançament" amb programes com el Fons de Liquiditat Autonòmica (FLA) a interès 0. "Creiem que l'objectiu és abastable", ha asseverat. El conseller d'Economia, Andreu Mas Colell, ja ha deixat entreveure en més d'una ocasió que la Generalitat no podrà complir amb el 0,7% designat per a les comunitats, un objectiu que l'Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (Airef) considera "molt exigent".