Luiz Inácio Lula da Silva afronta el darrer any del tercer mandat enfortit en l’escena internacional, gràcies a una postura ferma a l’hora de plantar cara a les interferències de Donald Trump, amb l’economia local estable, però amb la incertesa de les presidencials de l'octubre, que, un cop més, se celebraran en un escenari enverinat per la polarització.

Amb una encaixada de mans i dos somriures forçats, Donald Trump i Luiz Inácio Lula da Silva han escenificat la reconciliació aquest diumenge a Kuala Lumpur. En una trobada al marge de la cimera d'ASEAN (Associació de Nacions del Sud-est Asiàtic), que se celebra a la capital de Malàisia, els presidents dels Estats Units i del Brasil han deixat enrere la mala maror dels darrers mesos i han anunciat que els seus equips respectius començaran "immediatament" les negociacions per rebaixar els aranzels. El desglaç arriba després que a l'agost la Casa Blanca augmentés del 10% al 50% els gravàmens per a la majoria dels productes procedents del Brasil.

Dèiem ahir que la sentència contra Bolsonaro, el líder ultradretà i expresident brasiler, a 27 anys de presó per intent de cop d'estat és un referent internacional important sobre judicialització de la política, una anomalia que no és exclusiva de l'estat espanyol i que constitueix una arma preferida pels populismes i les extremes dretes a l'hora de desestabilitzar escenaris polítics i governs. Com sabem prou aquí, posar la justícia al servei d'interessos polítics comporta subvertir el principi democràtic de la separació de poders. Però és una transgressió que alguns perpetren de gust, si n'han de treure benefici. Quan la jugada se'ls gira en contra, aleshores els sembla una “dictadura judicial”, que és el que Bolsonaro i els seus partidaris denuncien ara.

La Xina ha assestat la primera gran derrota als Estats Units en la guerra aranzelària iniciada per Donald Trump. El cop ha arribat en l’àmbit agrícola, amb la soja com a protagonista. La superpotència asiàtica ha decidit apostar per un altre aliat per substituir la lleguminosa conreada a la regió estatunidenca del midwest. Es tracta del Brasil, el país d'origen del 25% dels productes agrícoles que importa la Xina, amb qui comparteix el multilateralisme en el marc dels BRICS i una visió econòmica global interconnectada. La bona sintonia entre els dos països s’escenifica en la relació fluïda, plena de complicitats, entre els seus màxims dirigents, Xi Jinping i Lula da Silva.

Quan el jutge Alexandre de Moraes va decretar l'arrest domiciliari de l’expresident brasiler Jair Bolsonaro a principis d’aquest mes, també va ordenar el decomís del seu telèfon mòbil. Entre els documents trobats al dispositiu, els agents van localitzar un esborrany de 2024 en què Bolsonaro sol·licitava asil polític al seu aliat d'extrema dreta, Javier Milei, cap del govern de l'Argentina.

El president dels Estats Units, Donald Trump, també recorre a l'amenaça d'apujar els aranzels per defensar els seus amics i aliats. El nou blanc dels seus atacs és ara el Brasil, a qui ha dit que encarirà del 10% previst fins al 50% els aranzels a partir de l'1 d'agost en resposta a la "caça de bruixes" que, segons ell, pateix l'expresident ultra Jair Bolsonaro. L'exmandatari brasiler té obert un procés judicial per l'intent de cop d'estat al país el 2022.

La LXVI Cimera de Presidents del Mercosur ha tingut lloc aquest dijous a Buenos Aires en un dels moments més incerts del bloc. El Brasil i l’Argentina, les dues principals economies de la regió, tenen visions dispars sobre el sentit i la utilitat de l'organització. En la reunió de caps d'estat a Buenos Aires s'han fet evidents les ja conegudes diferències entre el president brasiler, Luiz Inácio Lula da Silva, i el seu homòleg argentí, Javier Milei, que li ha passat el relleu de la presidència de sis mesos del bloc.

La construcció d'una gran autopista en plena selva amazònica, travessant una zona protegida, ha desencadenat una polèmica internacional per la seva presumpta vinculació amb la cimera de l'ONU contra el canvi climàtic d'enguany, la COP30, que se celebra al Brasil. Les autoritats regionals responsables del projecte asseguren que no té res a veure amb la COP30, però el fet és que la carretera en construcció -que ha desforestat una llengua de terra de 13 quilòmetres de llarg- portarà bona part dels 50.000 participants de la cimera fins a la ciutat on se celebra, Belem do Pará.

La policia federal del Brasil ha presentat càrrecs aquest dijous contra l'expresident Jair Bolsonaro, investigat per un presumpte intent de cop d'estat que pretenia enderrocar, i fins i tot assassinar, l'actual mandatari, Luiz Inácio Lula da Silva, que va guanyar les eleccions del 2022. L'informe policial final tanca gairebé dos anys d'especulacions sobre el paper que va tenir Bolsonaro en la incitació dels disturbis dels seus partidaris que van assaltar les seus dels tres poders federals, a la capital del país, Brasília, el gener del 2023, una setmana després que Lula da Silva prengués possessió.

Els 3.000 multimilionaris més rics del món haurien de pagar com a mínim un 2% en impostos sobre les seves ingents fortunes per recaptar 250.000 milions de lliures (291.512 milions d'euros) per a la lluita contra la pobresa, la desigualtat i el canvi climàtic. Aquesta és la proposta que han llançat aquest dijous en un article d'opinió a The Guardian els ministres de quatre països del G-20, entre els quals Espanya, representada per la titular d'Hisenda, María Jesús Montero, i el d'Economia, Carlos Cuerpo. Els tres altres països que s'han sumat per ara a aquest manifest són el Brasil, Alemanya i Sud-àfrica.

L'expresident brasiler Jair Bolsonaro ha reunit aquest diumenge, matinada a Catalunya, milers de seguidors a São Paulo per donar-se el seu primer bany de masses des que va deixar el poder a finals del 2022 i defensar-se de les investigacions per un suposat intent de cop d'estat. Dalt d'un camió instal·lat en plena avinguda Paulista, la més emblemàtica de la ciutat, Bolsonaro ha negat l'existència d'una trama colpista i s'ha presentat com a víctima d'una persecució política.

El govern veneçolà ha decidit mantenir per aquest diumenge un referèndum consultiu en què planteja a la ciutadania si aprova l’annexió de l’Essequibo a través de la creació d’un estat anomenat la Guaiana Essequiba. Aquesta regió correspon al 70% del territori de la Guyana i la reclama com a seva Veneçuela des de la independència de la corona espanyola el 1811.

El president ucraïnès, Volodímir Zelenski, ha portat aquest dimarts per primera vegada la seva característica vestimenta verd militar a l'Assemblea General de les Nacions Unides, que s'ha inaugurat aquest dimarts a Nova York i s'allargarà una setmana. Després de comparèixer l'any passat amb un vídeo pregravat, on demanava als líders del món sancions contra Rússia, el mandatari ucraïnès ha renovat la crida i ha aprofitat l'atenció mediàtica per demanar el suport de la comunitat internacional.

En el Dia Internacional dels Pobles Indígenes, les tribus amazòniques han tingut aquest dimecres una celebració agredolça. La IV cimera de l'Organització del Tractat de Cooperació de l'Amazones (OTCA), que reuneix des d'ahir dimarts els líders dels vuit estats que formen part del bioma amazònic a la ciutat brasilera de Belém, esperava tancar un acord històric per aturar la desforestació a l'Amazònia el 2030. Però al final els vuit governs no s'han pogut posar d'acord i l'anomenada Declaració de Belém només es compromet a combatre la destrucció de l'Amazònia però deixa llibertat a cada estat per fixar objectius temporals concrets. La declaració tampoc no fixa cap termini per acabar amb la mineria il·legal d'or, tot i que els vuit països es posen d'acord en cooperar per combatre els crims mediambientals.

A aquestes altures ja ho sabem tot sobre el cas Vinícius. No era el primer cop que això passava, i el racisme tampoc és l'única manifestació d’odi que se sent entre la cridòria que insultant els jugadors rivals apaivaga i consola les frustracions individuals. Però aquest cop la barbàrie no ha passat desapercebuda. El ressò dels fets ha arribat fins al Japó, i Lula da Silva ha afirmat: “No podem permetre que el feixisme i el racisme envaeixin els camps de futbol”.

Amb Jair Bolsonaro el Brasil era un pària internacional. Les paraules no són meves, sinó de l’exministre d’Afers Exteriors: es veu que això de “ser un pària és bo”. No trobo a faltar aquesta gent.

És molt probable que l'any que ve els nord-americans hagin d'escollir entre un home de 78 anys, Donald Trump, i un altre home de 81 anys, Joe Biden, per liderar un país que té una edat mitjana de 39. No és cap excepció històrica: des de les societats tribals, passant per l'Antiga Grècia, fins a l'actualitat, la vellesa i la masculinitat s'han vinculat amb saviesa, prudència, temprança i criteri, qualitats que s'identifiquen amb un bon governant. Tampoc no és una excepció territorial: Xi Jinping té 69 anys i s'ha autodesignat president vitalici de la Xina, Vladímir Putin presideix Rússia als 70, Narendra Modi governa l'Índia amb 72, i Lula da Silva, al Brasil, amb 77.

"El Brasil ha tornat". Sota aquesta divisa, el president brasiler, Lula da Silva, pretén donar per tancada l'era Bolsonaro i recuperar el protagonisme del seu país en el concert mundial. Com? Doncs d'entrada posicionant-se de manera crítica amb la manera com l'OTAN (on hi ha els Estats Units i la majoria de membres de la UE) està abordant el conflicte ucraïnès. Lula, que és a Madrid i aquest matí s'ha vist amb el president espanyol, Pedro Sánchez, i després ha dinat amb el rei Felip VI, ha sigut clar en la seva compareixença a la Moncloa. "Nosaltres no venem míssils a Ucraïna", ha dit deixant entreveure que hi ha interessos econòmics per allargar el conflicte. "Aquesta guerra no hauria d'interessar a ningú. Per descomptat que no interessa al Brasil. I no vull ni pensar què pot passar si es prolonga massa", ha conclòs.

Un escàndol d'esclavatge i humiliacions racistes ha commocionat el Brasil. Treballadors pobres, majoritàriament afrobrasilers, que provenien de Bahia (al nord-est del país), un dels bastions de Lula i l’esquerra brasilera, eren explotats a Serra Gaúcha, a l’extrem sud del país, en una regió de descendents d’immigrants alemanys i italians, que va votar massissament Jair Bolsonaro a les presidencials de l’octubre.