Estem acostumats a llegir frases com “Per només 30 euros al mes” pel nou matalàs, la rentadora o, fins i tot, pel viatge somiat. En tots aquests casos, estem rebent micropréstecs a través d’una targeta de crèdit o d’un préstec tradicional. Sovint ens els presenten com a “sense interessos”, o almenys això és el que ens ven la publicitat.

L'increment dels tipus farà que Catalunya, Madrid i el País Valencià paguin pels interessos del seu deute el 2025, respectivament, 1.918 milions d'euros, 1.321 milions i 1.172 milions, cosa que les converteix en les comunitats que més quantitat abonaran per aquest concepte, segons un informe de la Fundació d'Estudis d'Economia Aplicada (Fedea),

La Reserva Federal (la Fed, el banc central dels Estats Units) ha mantingut sense canvis els tipus d'interès bàsics, segons ha informat l'organisme monetari en un comunicat. Així, la institució presidida per Jerome Powell manté el preu del diner en el rang entre el 5,25% i el 5,5%, tal com ja va decidir en l'última reunió.

El Banc d'Espanya espera que la majoria d'hipoteques a tipus variable a Espanya comencin a experimentar reduccions dels interessos que paguen a partir del mes de març, segons un informe de la mateixa institució sobre el finançament de les llars i les empreses publicat aquest dimecres.

Els bancs tenen un nou maldecap. Si els baixos tipus d’interès els han limitat els marges de beneficis a l’hora de concedir préstecs, ara es troben amb nous competidors al mercat de crèdit al consum. És el cas de les aplicacions de pagaments, ja sigui online o en botigues físiques, que ofereixen el servei anomenat buy now pay later : traduït al català, compra-ho ara, paga-ho després.

Mai a la història endeutar-se havia resultat tan barat per a l’estat espanyol. I, malgrat això i que es troba enmig de la pitjor recessió des de la Guerra Civil, el govern espanyol és el que menys gasta de les grans economies de la zona euro.

El govern de l'Argentina va declarar divendres una fallida parcial. Concretament, Buenos Aires ha decretat l'impagament selectiu de 503 milions de dòlars (461 milions d'euros) d'interessos de tres bons de deute públic.

Junts pel Sí i la CUP obriran les negociacions pels pressupostos la setmana que ve. Ho faran a través d'una taula de treball específica, que es diferenciarà de les habituals reunions de coordinació entre les dues formacions, en què els diputats cupaires Gabriela Serra i Benet Salellas participen de la dinàmica parlamentària de JxSí. Però, a banda d'aquest grup de treball que encara està per definir, les dues formacions independentistes també convocaran una taula per debatre la renegociació del deute de la Generalitat que s'obrirà a altres forces polítiques. Així ho ha explicat el diputat de la CUP Albert Botran en una roda de premsa al Parlament.

El Tribunal Suprem s'ha pronunciat sobre el caràcter abusiu dels interessos que les entitats bancàries cobren pel retard en el retorn dels préstecs personals sense garantia hipotecària. Segons una sentència d'aquest tribunal, es fixa com a doctrina que les entitats no podran cobrar més d'un 2% sobre els interessos dels préstecs hipotecaris en cas que hi hagi demora en el seu retorn.

El vicepresident i portaveu de la Generalitat Valenciana, José Císcar, ha defensat aquest divendres l'emissió de deute al 7% a mig any efectuada per import de 500 milions per cobrir venciments de deute. L'elevat tipus d'interès ha causat preocupació per ser superior a l'exigit a països intervinguts o rescatats com Grècia, Irlanda o Portugal. Císcar ha explicat en roda de premsa posterior al ple del govern valencià que aquesta és una solució "transitòria" fins que arribin els 'hispabons' i ha dit no compartir les comparacions amb aquests països.

Els esforços del conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell, per incrementar ingressos a través de noves taxes i pujar impostos se'n van directament a eixugar l'increment dels costos dels interessos del deute. El Govern preveu gastar el 2012 gairebé 2.000 milions en aquest concepte o, el que és el mateix, 5,5 milions diaris o 262,3 euros per català. De fet, la partida destinada a pagar interessos és la tercera del pressupost, només superada per les de Salut i Ensenyament.