Quan el 5 de març del 2014 Bernard Arnault va fer 65 anys encara no era l'home més ric del món, com ara, que en té 74, però s'hi acostava. Ja era l'amo i senyor del gran imperi global del luxe LVMH i s'ho podia permetre tot, almenys tot el que es pogués comprar amb diners. Per als seus 65 anys, els seus cinc fills –de dos matrimonis– van pensar en un present ben especial.

Un dels principals beneficiaris del feminisme ha acabat sent, ves per on, el mascle alfa. Gràcies a les sufragistes, la Beauvoir o al Deforme Semanal, els superhomes ara poden, en públic, lliurement i entre llàgrimes, entrellaçar la seva mà peluda (Federer) amb la del seu rival històric (Nadal), i rebre per aquest motiu l’aplaudiment enfervorit i global dels seus congèneres, mascles o aspirants a mascles, com ells.

Els organitzadors de la Laver Cup de tenis van situar el preu de les entrades fins als 430 euros quan es va confirmar que Roger Federer participaria en aquest torneig que enfronta un combinat europeu contra un de la resta del món. Però els preus, que podien semblar elevats, van acabar sent una ganga per als que havien adquirit el tiquet anticipadament. I és que, així que Federer va anunciar que aquell seria el seu últim partit com a professional, els preus de les entrades van disparar-se amb una rapidesa increïble. Dijous se'n van vendre algunes per 25.000 euros i divendres les últimes es van despatxar a 50.000.

El dia que Rafa Nadal va superar Roger Federer en Grand Slams va ser un dia trist. No és una tristesa que depengui de cap preferència subjectiva. És una pena real i transcendent, que té entitat més enllà de nosaltres mateixos, com allò de si podem dir que un arbre que ha caigut en un bosc sense que ningú ho hagi sentit realment ha fet soroll, que la resposta és que sí. Aquell dia l’Univers va empitjorar objectivament, perquè el tenista que més bé ha jugat mai va deixar de ser el que més títols ha guanyat. I tot i que he començat dient que no tenia res de personal, ara em contradic. Això que podem anomenar “el problema moral de la bellesa” toca especialment de prop els catalans. Com a poble derrotat militarment, la bellesa és l’única experiència quotidiana que insinua que fer el bé és alguna cosa més que una estupidesa. I ara Federer s'ha retirat.

Era un 28 de març del 2004. Roger Federer, llavors el millor jugador del moment, es trobava amb un jovenet de 17 anys a la tercera ronda del torneig de Miami: Rafa Nadal. “Quan vaig saber que jugaria amb Federer em feia il·lusió, però també em feia por perdre 6-1 i 6-1”, recordaria el jugador de Manacor. Va ser tot el contrari. Nadal va derrotar Federer en dos sets per 6-3 i 6-3. “No m’ha sorprès el nivell de Nadal, ja l’havia vist i és molt bo”, afirmaria Federer, que un any més tard va tornar el cop a la final del mateix torneig, quan va derrotar Nadal en tres sets.

El tenis tanca definitivament una època. Roger Federer, l’home que va donar pas a la considerada millor època d’aquest esport, ha anunciat la seva retirada a través del seu compte de Twitter. L'esportista suís, de 41 anys, no competeix des de fa un any i mig per culpa de diversos problemes físics que no ha pogut superar. La retirada tindrà lloc després de la copa Rod Laver, que se celebrarà el cap de setmana que ve a Londres, una competició que enfronta els millors jugadors europeus contra els de la resta del món impulsada pel mateix Federer. El suís ha dominat el joc com pocs, però també els negocis fora de la pista, i ha aconseguit mantenir sempre una imatge tan immaculada com la roba blanca que feia servir quan guanyava cada any a Wimbledon, escenari dels seus grans èxits.

Just la setmana en què un jove de 19 anys, Carlos Alcaraz, arribava al número 1 mundial, plega el primer dels tres mosqueters que han elevat el tenis a cotes mai vistes abans. Als seus 41 anys, el cos de Roger Federer ha dit prou. I Rafa Nadal i Novak Djokovic van afanyar-se a enviar els seus millors desitjos al suís, amb qui han mantingut una forta rivalitat marcada sempre per l’elegància i el respecte. Durant molts anys, Federer era un rival imbatible. Després el van poder superar, però sense que afectés l’aura del jugador de Basilea, segurament el tenista més elegant que ha trepitjat mai una pista. Federer es retira amb 103 títols guanyats, 20 d’ells del Grand Slam, i un or olímpic als Jocs de Pequín. Ha guanyat 1.251 partits i n’ha perdut 275, amb uns guanys econòmics de 130,5 milions de dòlars.

Tres hores i mitja ha necessitat Roger Federer per desfer-se d'un combatiu Tennys Sandgren, l'autèntica sorpresa del torneig australià. El suís, que ha hagut de salvar fins a set pilotes de partit, l'ha superat per 3-6, 6-2, 6-2, 6-7 i 3-6 i s'ha classificat per a les semifinals de l'Open d'Austràlia. El seu rival a les semifinals serà el tenista serbi Novak Djokovic, que ha derrotat en tres sets -6-4, 6-3 y 7-6(1)- el canadenc Milos Raonic.

El grec Stefanos Tsitsipas jugarà aquest diumenge la final de les ATP Finals (19 h), el torneig que tanca la temporada a l'O2 de Londres, després de desfer-se en dos sets de Roger Federer en un duel generacional. L'atenenc, de 21 anys, s'enfrontava al suís, de 38 anys, aspirant a arribar per primer cop a la final. I ho ha aconseguit imposant el seu joc físic per la via ràpida (6-3 i 6-4). Tsitsipas -que divendres havia perdut en tres sets contra Nadal, però que s'havia classificat igualment per a les semifinals-, s'enfrontarà pel títol contra l'austríac Dominic Thiem que s'ha desfet de l'alemany Alexander Zverev, campió ara fa un any.

Roger Federer ha caigut eliminat de l'Open dels Estats Units aquest dimecres a la matinada davant d'un Grigor Dimitrov confiat i resolt, que ha aconseguit passar a semifinals en un disputat partit a cinc sets que s'ha allargat durant més de 3 hores i que ha acabat en 3-6, 6-4, 3-6, 6- 4 i 6-2.

Novak Djokovic no podrà defensar el títol de campió de l'Open dels Estats Units. El serbi s'ha hagut de retirar en el tercer set del partit de vuitens de final que disputava contra Stan Wawrinka (el suís ja guanyava per dos sets a zero: 6-4, 7-5 i 2-1) per molèsties a l'espatlla esquerra.

Novak Djokovic ha guanyat aquest diumenge l'Open britànic de tenis en una final memorable, comparable a la del 2008, contra Roger Federer. El jugador serbi suma el seu cinquè trofeu a Wimbledon i referma la seva condició de número u del rànquing ATP. El partit ha necessitat cinc mànegues, tres de les quals amb desempat, en gairebé cinc hores de joc (7-6, 1-6, 7-6, 4-6 i 13-12 [7-3]).

La jornada dels vuitens de final de Wimbledon ha transcorregut amb total normalitat en el quadre masculí, mentre que ha estat plena de sorpreses en la competició femenina. Nadal, Djokovic i Federer han superat amb claredat els seus respectius rivals i ja són als quarts de final del campionat londinenc. Per la seva banda, Ashleigh Barty, vigent campiona de Roland Garros i actual número u del rànquing, i Cori Gauff, tenista revelació, han caigut eliminades en el primer dia de la segona setmana de torneig a l'All England Club.

La 133a edició de Wimbledon arrenca aquest dilluns. La competició tenística més antiga del món acollirà els millors jugadors del circuit en el tercer Grand Slam de la temporada. L'All England Lawn Tennis and Croquet Club és la seva seu des de l'any 1877, data de la primera edició, i aplegarà una vegada més un alt nombre d'espectadors. El club londinenc, com ha fet des del primer dia, destinarà tots els beneficis del torneig a la Federació Britànica de Tenis amb l'objectiu de fomentar el desenvolupament d'aquest esport.

El suís Roger Federer ha guanyat per desena vegada el torneig de Halle després de derrotar aquest diumenge a la final el belga David Goffin per 7-6 i 6-1. Amb aquest triomf, Federer ha guanyat 102 trofeus a la seva carrera i se situa a només set del rècord del nord-americà Jimmy Connors, que va guanyar-ne 109. Federer ha tornat a demostrar el seu bon joc sobre l'herba de Halle, malgrat patir una mica durant el primer set contra un Goffin que feia dos anys que no jugava una final.

Rafa Nadal i Roger Federer segueixen desafiant la lògica del pas temps i als seus 33 i 37 anys, respectivament, el manacorí i el suís van obsequiar ahir la pista Philippe Chatrier amb unes semifinals de primer nivell que es va endur Nadal en tres sets en un duel marcat pel vent (6-3, 6-4 i 6-2) i que es va resoldre en 2 hores i 25 minuts. Demà el manacorí s’enfrontarà al guanyador del partit entre Novak Djokovic, el número 1 del món, i Dominc Thiem, el número 4, que van veure com la pluja obligava a ajornar el seu matx a avui (12 h) quan s’havien disputat dos sets -l’austríac es va imposar 6-2 en el primer i el serbi 6-3 en el segon- i part del tercer, en què mana Thiem (3-1). Contra Djokovic o contra Thiem, serà la dotzena final de Roland Garros per a Nadal, que s’ha imposat en les onze que ha disputat.

Rafa Nadal, per una banda, i Roger Federer, per l'altra, han aconseguit el bitllet per accedir a les semifinals de Roland Garros després de dos duels ben diferents. Tot i la inesperada aparició de la pluja, que ha obligat a suspendre els dos partits durant una estona, els dos referents del tenis mundial han aconseguit victòries de prestigi.

Rafa Nadal continua imparable en el seu torneig predilecte. Després de vèncer l'argentí Juan Londero en tres sets (6-2, 6-3 i 6-3), ja s'ha classificat per als quarts de final de Roland Garros en la vigília del seu 33è aniversari. El seu pròxim rival sortirà del guanyador entre el japonès Kei Nishikori i el francès Benoît Paire.

Rafa Nadal ha fet els deures i s'ha classificat pels vuitens de final de Roland Garros gràcies a la seva victòria contra el belga David Goffin (1-6, 3-6, 6-4 i 3-6). El belga ha trencat l'embranzida de Nadal remuntant-li el tercer set i obligant-lo a disputar-ne un quart. El de Manacor es jugarà el bitllet als quarts de final del seu torneig predilecte amb l'argentí Juan Londero.

El 1989 Jimmy Jimbo Connors es va imposar a Gilad Bloom a la final del torneig de Tel Aviv, sobre pista ràpida, en tres sets. Amb 37 anys el californià guanyava el 109è títol de la seva carrera, en uns anys en què continuava competint amb el caràcter de sempre. Excèntric i polèmic, Connors era capaç de tornar un cop amb el mànec de la raqueta, només per divertir-se; d’insultar espectadors, o posar-se una perruca abans d’entrar a la pista. Era pur espectacle. I era l’únic jugador de la història que va guanyar 100 títols al tenis professional. Fins aquest cap de setmana.