Carlota Elias tenia clar que necessitava un tema que la motivés per al seu treball de final de grau de criminologia. I es va trobar amb la paraula hibristofília: persones que senten atracció per criminals. Ho ha acabat convertint en el llibre Hibristofília, un cuento de (encerr)hadas.

Benjamín Vega té 60 anys i en fa 35 que va entrar a la presó per primera vegada. Des d'aleshores n'ha anat entrant i sortint. L'any 1991 un jutge de Tarragona el va "castigar una setmana" després que l'enxampessin robant a Salou tres vegades seguides en pocs dies, i reconeix que s'ho va prendre "com un joc". "El pitjor de tot és que no vaig agafar por a la presó, perquè si li hagués agafat por no hi hauria tornat a entrar", diu ara, amb dotze condemnes que –si no aconsegueix una reducció de pena com està intentant– acabarà de complir l'any 2039, quan tindrà 73 anys.

L'increment continuat de persones que estan empresonades a Catalunya ha portat el Govern a decidir ampliar les places a les presons per evitar que acabin massificades. En concret, construirà dos mòduls nous dins del perímetre actual de la presó de Mas d'Enric, a El Catllar (Tarragonès), que en total podran acollir 256 presos més. Els nous edificis seran per a homes i es construiran on ara hi ha un camp de futbol en desús, perquè els interns ja utilitzen les instal·lacions poliesportives de cada mòdul.

Dels 7.302 presos que van protagonitzar un incident violent entre el 2017 i el 2022 a les presons catalanes, 5.785 no tenien en vigor una valoració de risc en aquell moment, bé perquè no se'ls havia fet encara, bé perquè n'havia caducat la vigència, que és de sis mesos. Això suposa el 79,22% dels presos, segons recull l'estudi Violència institucional a les presons de Catalunya, fet a partir de tots els incidents registrats pels treballadors de les presons de Catalunya al sistema informàtic penitenciari i que inclou, entre d'altres, agressions, autolesions i alteracions de l'ordre. Segons ha pogut saber l'ARA, el departament de Justícia treballa en una actualització de l'algoritme de predicció RisCanvi –un test per valorar quin risc té cada intern de reincidir– per fer-lo més acurat i amb la intenció que estigui actiu aquest mateix any.

Els Estats Units anunciaven aquest dimarts l'alliberament de Marc Fogel, un professor que estava detingut a Rússia des de feia més de 3 anys. L'entrega del ciutadà estatunidenc ha format part d'un "intercanvi" amb Moscou, segons ha explicat la Casa Blanca, per a qui Fogel, condemnat per tràfic de drogues, havia estat empresonat "injustament". Ha estat el mateix Donald Trump qui ha rebut el professor a la seva tornada a casa.

“Quan tinc un mal moment, algú em provoca o em noto a punt d'explotar, em miro la mà”. El Carles ensenya el puny tancat a la resta del grup. Hi ha un petit tatuatge amb el nom de la seva filla. La rotllana, de 9 homes, assenteix amb el cap. Un d’ells l’assenyala amb el dit amb un gest de “tens raó”. Un altre murmura “esclar que sí, germà”. El Jon el mira fixament sense dir res, com si fos capaç de llegir-li el pensament. El Carles continua: “És el meu oxigen. El que em fa tenir ganes de tornar allà”. Diu aquest allà mentre fa un gest inclinant el cap cap a la seva dreta, com si es referís a algun lloc que està a dos carrers o a un cop de cotxe. Entre aquest allà on hi ha la seva filla i el lloc on és ell hi ha 9 portes blindades, cinc controls de seguretat amb guardes armats i una condemna.

Passades les 11 del matí surt el primer grup. Són homes que duen petites bosses de plàstic, bosses d’esport i motxilles. A pocs metres de la porta de vidre corredissa encenen la cigarreta i consulten el telèfon mòbil. En la següent hora d’aquest divendres sortiran més grups. “Fins diumenge!”, es diuen entre encaixades de mans i somriures. Les abraçades més sentides es reserven per als que diumenge a les 7 de la tarda ja no tornaran. “Després de 15 anys surto en llibertat”, diu eufòric un home de 43 anys que espera amb dos petits paquets que el vinguin a recollir. Poca cosa per a tants anys. “He regalat la tele, la roba i el ventilador i he agafat només el més personal”, explica.

Avui a l'ARA, Carla Turró i Cesc Maideu analitzen el conflicte a les presons parlant amb un funcionari de vigilància de Quatre Camins, el Jesús, i amb el Rafa, familiar d'un pres.

Asier Borrero, des de la presó d'El Dueso (Cantàbria); Gregorio Escudero i Garkoitz Etxeberria, des de la de Dueñas (Palència); Irantzu Gallastegui, des de la d'Estremera (Madrid), i Faustino Marcos des de Daroca (Saragossa). El govern espanyol ha posat punt final a la política de dispersió dels presos d'ETA i ha acceptat el trasllat dels últims cinc que quedaven repartits per Espanya a presons del País Basc. Se sumaran als 164 que hi ha actualment en presons d'Euskadi i als 11 que hi ha a Navarra. L'única presa que seguirà dormint lluny del País Basc serà Natividad Jáuregi, tot i que el motiu en el seu cas és que es troba a Alcalá de Henares (Madrid) esperant per ser jutjada a l'Audiència Nacional.

Les rebudes públiques als presos d’ETA quan surten de la presó després d’haver complert tota la seva condemna -els coneguts com a ongi etorris- porten anys sent protagonistes de la batalla política a Euskadi. Van començar abans que ETA deixés la lluita armada -al setembre farà deu anys- i encara segueix sense resoldre’s. I cada cop que surt un pres en llibertat, torna la polèmica. Sense anar més lluny, la setmana passada, a Santutxu, es va rebre amb música i celebració a l’ex-pres d’ETA Agustín Almaraz. És una de les reminiscències del passat en què es barregen afectes, valors ètics, legalitat i molta confrontació política entorn a les víctimes i als presos. I els partits s’abracen a la polarització partidista, no exempta de sobreactuació.

¿S'haurien de perseguir els polítics per les declaracions que han fet en l'exercici del seu mandat? És el títol de l'informe que ha aprovat aquest dilluns l'assemblea parlamentària del Consell d'Europa per 70 vots a favor, 28 en contra i 12 abstencions, i que recull en les mateixes 28 pàgines el cas de la persecució dels polítics de la minoria kurda a Turquia i "el processament de diversos polítics catalans finalment condemnats a llargues penes de presó per sedició i altres delictes, entre altres coses per declaracions fetes en l'exercici dels seus mandats polítics en suport d'un referèndum inconstitucional sobre la independència de Catalunya". El simple fet que el Procés català s'emmarqui dins aquest informe ja és una victòria per al relat de l'independentisme a l'exterior, però el text encara va més enllà i demana indultar o alliberar els presos, retirar les euroordres, retirar les acusacions per l'1-O a funcionaris de baix rang i no exigir als presos que s'abstinguin de les seves conviccions polítiques a canvi de règims penitenciaris més favorables.

"Com vols que t'anomeni: pres o intern?", li pregunta un actor a un altre. "A la presó intern, perquè tinc el meu número d'intern. Però a fora pres, perquè som presos de la societat". És un diàleg que mantenen dos actors amateurs, com es defineixen ells mateixos. Però reben l'etiqueta de presos –o interns– perquè compleixen condemna a Brians 2. Durant unes hores, ells dos i quatre companys més han sortit de Brians per representar una obra de teatre a l'antiga presó Model de Barcelona, en un espai on no fa gaire només hi havia presos. A la sala hi falten els actors que no tenen permís per sortir de Brians, que hi són presents amb uns vídeos que sí que poden saltar els murs. Els presos es fan moltes preguntes: què els ha portat a estar entre reixes, fins a quin punt ells han pogut escollir i si han agraït prou a les dones de la seva vida l'esforç que els dediquen.

Els números ho deixen clar: un beneficiari de la renda garantida totalment implementada cobrarà l'any que ve 664 euros el mes però haurà de destinar, de mitjana, 698 euros a pagar el lloguer, tenint en compte que aquest és el preu mitjà a Catalunya. És a dir, encara li faltaran 34 euros i es quedarà sense ni un cèntim per cobrir altres necessitats bàsiques com la llum, l'aigua o el menjar. Aquest és un dels exemples que van posar ahir les entitats socials –agrupades en la Taula del Tercer Sector– i els síndics locals per reclamar al Govern que aquesta prestació ha d'anar acompanyada "necessàriament" d'una ajuda a l'habitatge compatible i que la complementi, tal com ja passa al País Basc.

correcció: Marc8

Aquest dijous ha començat sense que se sabés quin dia s’iniciarà el judici, i això que demà ja s’emporten els presos polítics a Madrid. El Tribunal Suprem ha argumentat que ha de triar entre molts testimonis i proves presentats per les parts, perquè la causa té 1.835 fulls, però entre els advocats defensors creix la convicció que el Suprem va amb peus de plom perquè sap que té i tindrà la mirada internacional a sobre.

Els expresidents de la Generalitat i del Parlament han emès un comunicat aquest dimecres en què demanen la llibertat dels empresonats durant el judici per tal que el puguin afrontar amb totes les garanties processals. La missiva, que s'ha remès a les defenses perquè l'incloguin en els seus escrits, està signada per Jordi Pujol, Pasqual Maragall, José Montilla, Artur Mas i Carles Puigdemont, a més de Joan Rigol, Ernest Benach i Núria de Gispert.

Els exconsellers Jordi Turull i Joaquim Forn i l'expresident de l'ANC i diputat de JxCat Jordi Sànchez han fet una crida a participar en una cassolada aquest vespre a les 21 h en suport als presos en vaga de fam en el desè dia de dejuni.

"Vull expressar tota la meva solidaritat i el meu suport a la denúncia que fan tots els presos polítics i també als que avui han començat la vaga de fam". Així s'ha manifestat el president de la Generalitat, Quim Torra, a través d'un comunicat on afirma que "vull fer costat a la vaga de fam que han començat avui alguns presos polítics", en referència a l'anunci que han fet en aquest sentit Jordi Sànchez i Jordi Turull des de la presó de Lledoners per protestar per la dilació amb què el Tribunal Constitucional està actuant en el seu cas, cosa que els impedeix acudir a la justícia europea.

El dia que es reuneixen el líder de Podem, Pablo Iglesias, i el president d'ERC, Oriol Junqueras, Antoni Bassas ha entrevistat a l'Ara.cat el portaveu de Catalunya en Comú i diputat d'En Comú Podem al Congrés de Diputats, Joan Mena. Sobre la taula, el debat sobre l'aprovació dels pressupostos que el govern espanyol ha pactat amb Podem. "Li hem de recordar a Sánchez que té 84 diputats. O s'obre a parlar amb altres forces polítiques, o aquest govern podrà fer molt poques coses", ha apuntat Mena, després que el president espanyol llancés un dard a Iglesias pel fet d'anar a negociar els pressupostos amb ERC a Lledoners. "S'emmarca dins d'unes trobades normals entre líders", ha anotat Mena en referència a la visita del líder de Podem a Junqueras, i ha recordat que Xavier Domènech, Ada Colau o Gerardo Pisarello han fet visites als presos els últims mesos. Ha remarcat, però, que és una "anomalia" que Iglesias s'hagi de desplaçar fins a Lledoners.

Amb els pressupostos sobre la taula, PSOE i Podem busquen el suport dels partits independentistes catalans. Ni PDECat ni ERC, però, de moment s'han mostrat partidaris d'aprovar els comptes si el govern espanyol no fa gestos amb els presos o de cara a un referèndum d'autodeterminació a Catalunya. El govern espanyol insisteix que no pot influir en el procés judicial que afecta els líders independentistes i ha rebutjat donar instruccions a la fiscalia perquè rebaixi o retiri les acusacions de rebel·lió. De fet, Podem tampoc considera que aquesta sigui una via vàlida, tal com va dir ahir el seu líder, Pablo Iglesias.