El Parlament ha reprès aquest dimarts les sessions plenàries després de dos mesos d'aturada estival. Els talls i incidències a Rodalies, la posició del Govern respecte del conflicte d'Israel i Palestina i les últimes polèmiques amb el 3Cat —del canvi de nom dels canals de la corporació al nou programa del diumenge Bestial—han centrat les preguntes al president de la Generalitat, Salvador Illa, que ha tingut un tast de l'examen parlamentari a què haurà de fer front la setmana vinent, amb el debat de política general. A proposta del PSC, Esquerra, Comuns i la CUP, el ple s'ha iniciat amb un minut de silenci en record de les víctimes del genocidi a Gaza, del qual Vox i Aliança Catalana s'han absentat. El PP i Aliança Catalana han protestat pel text, mentre que Junts ha justificat el suport a la proposta, tot i que no l'ha signat perquè, a parer seu, no incorporava una condemna als atemptats del 7 d'octubre del 2023 comesos per Hamàs.

–Hello, my name is Jordi and I have a question. He vist que al seu hotel s’hi admeten mascotes, oi? Pet friendly, diu al web.

Com a profe i com a mare us confesso que el setembre és el meu mes preferit de l’any. Sant tornem-hi. M’encanta triar nova agenda i començar el curs amb la il·lusió de voler fer-ho tot bé. És com quan de petita estrenava una llibreta, feia un títol bonic i escrivia les dues primeres pàgines amb molt bona lletra. Setembre és així, és el mes de les bones intencions, de les pàgines en blanc i dels dies llargs que encara fan olor d’estiu. Fins i tot els nostres fills estan pensant: “Aquest any sí que ho faré tot bé i trauré molt bones notes”. Al juny en tornem a parlar.

S’acosta la represa de l’activitat laboral i escolar. Sant tornem-hi! Amb l’alegria del retrobament moltes converses s’enceten amb la pregunta: “I tu, on has anat de vacances?” Aquesta és una pregunta temuda pels qui no s’han mogut de casa. Una mica moixos, es veuen obligats a dir: enlloc. Les vacances són un temps d’oci i de descans, però també són, sobretot, un lloc, un espai geogràfic diferent, on anar per canviar d’aires i oblidar la rutina de la feina (o la feina que fa patir). Hi ha qui ho aprofita per conèixer món (Bali, Birmània), hi ha qui surt d’excursió pel Ripollès i hi ha qui va a la platja uns dies amb la colla d’amics. Tothom surt, entesos, però aquest sortir, quina direcció humana adopta? Es pot ser foraster, visitant, i –el pitjor de tot– turista. El turista és un depredador, explotador de llocs. El foraster s’ho mira des de fora (d’aquí la paraula), no pretén entendre el que veu ni aprofundir: només circula un temps. El visitant, en canvi, a vegades prova de ser empàtic, tanmateix, per poques hores. En els tres casos, no es viu el lloc des de dins. Anar-hi, s’hi va, de vacances, però poques vegades s’hi viu en el sentit d’estar-s’hi, perquè voldria dir voler quedar-s’hi, voldria dir una certa immobilitat i també una certa disponibilitat. Un lloc és quelcom transitori, puntual. És l’oposat a territori. Territori ve de terra. A la terra s’hi fan les arrels. Explorar un territori és molt més que fer un circuit, com aquests turistes enfilats alegrement al bus turístic amb les ulleres de sol al nas. Quina mena de ciutat pots explorar, des del segon pis d’un bus turístic? Doncs pots explorar un lloc, però el territori és una altra cosa molt diferent. Ara que la gent torna a casa, allò és el seu territori, perquè és on, sigui bé o malament, hi ha enfondit l’arrel. A vegades no ens agrada el lloc d’on venim, o el lloc on hem fet una vida, perquè ens ensopeix una mica. Però és el nostre territori. Un territori també pot ser mental o espiritual: és l’espai simbòlic que recordem, vam habitar per dins una vegada i ens habita per dins.  

Arriba setembre, torna la rutina i, encara amb el regust de les vacances, és inevitable mirar el calendari per esbrinar si podrem gaudir d'algun pont abans que arribin les festes de Nadal. Però el tram final del 2025 no pinta especialment bé per la gent que espera festius:

El concepte de segona residència es queda petit per a la majoria dels famosos i les mansions o cases on solen passar els estius. Les celebrities d'abast mundial no són gaire originals a l'hora de triar els seus destins vacacionals i, majoritàriament, es decanten per entorns exclusius que els garanteixen privacitat. Passa el mateix amb les seves cases: tenen tota classe de serveis i són infranquejables pels ulls dels curiosos.

Els mapes digitals, ja siguin a l’ordinador abans de sortir o bé al mòbil mentre arribem a la destinació o quan ja hi som, han substituït no només els de paper, sinó també les guies de viatge. Google Maps és l’opció més popular: més de 2.000 milions de persones la fan servir cada mes. Tot seguit repassem les funcions bàsiques i algunes altres de més avançades d'aquesta aplicació, i també algunes alternatives que poden ser-vos d’utilitat durant les vacances, si és que en feu.

Llegim al Lecturas que el rei Felip “ha interromput les seves vacances privades amb la dona i les filles per motius de pes”. Això de “vacances privades” sempre m’ha semblat extraordinari, perquè vol dir que en fan “de públiques”, que són teatret. Fer veure que “fas vacances”, navegant en barca, vestint-te de blanc autòcton, anant a sopar a un lloc, ni caríssim, ni baratíssim, sembla ja, de per si, una meravella. Però és que a sobre en fan unes altres, que són “privades”. I el motiu de pes pel qual en Felip ha interromput les vacances privades són els incendis. Es veu que el monarca “s’ha posat en contacte” amb alguns presidents autonòmics “per conèixer el grau d’afectació dels diferents focs que assolen terriblement” el seu regne. Sembla un gest de responsabilitat monàrquica, però no ho veig només així.

Activitat 1. Mindfulness. Agafa't vacances mentals. No pensis en què voldran sopar avui. Ni tampoc demà. Ni demà passat. No pensis en el llistat del material escolar en el qual només tu (ehem) has pensat. No pensis en si estàs prima o si estàs grassa. No pensis si t’has de tenyir els cabells blancs perquè és més natural i no cal avergonyir-se’n o si te’ls has de deixar blancs perquè te’ls tenyeixes, repunyeta. No pensis si ets massa esquerpa o massa fleuma. Ni tampoc pensis en les ganes que tens de matar-los a tots cada vegada que et diuen que ets massa esquerpa o massa fleuma. No pensis que la tia estupenda que veus reflectida al mirall hauria de calmar-se, dissimular, fer veure que no està tan contenta o tan emprenyada o tan contenta per allò i tan emprenyada per allò altre. No pensis en quina és la millor cara per expressar el punt mitjà de neutralitat entre estar contenta i emprenyada a la manera adequada perquè ningú (masculí) se senti pertorbat. No pensis què et posaràs avui que has d’anar a aquell lloc amb aquells energúmens estúpids i neandertals. No pensis si la faldilla ajustada et marca el tanga i què diran i què faràs i quina merda tot. No pensis si el vestit que portes et fa semblar una monja i què diran i què faràs i quina merda tot. No pensis que hauries d’anar més extremada, més discreta, més atrevida, més invisible.

Jaume Fatjó, director de la càtedra Fundació Affinity Animals i Salut i veterinari clínic de Vet Partners, ens dona alguns consells útils per a trajectes amb gos o gat. En el cas d’un viatge en cotxe amb un gos, primer cal acostumar-lo al vehicle. No és recomanable fer un trajecte llarg si l'animal no està familiaritzat amb el cotxe o la camioneta. Això requereix un aprenentatge: començant amb desplaçaments curts amb una experiència agradable (fent ús de joguines o premis, per exemple). Es poden anar allargant a poc a poc. Tot i això, la resposta variarà molt en funció de la personalitat de cada gos. Si hi ha una reacció inicial negativa, Fatjó recomana posar-se en contacte amb el veterinari, que en casos així pot subministrar-li medicació per evitar el mareig o suplements a la dieta perquè es pugui enfrontar millor a situacions estressants. 

La Layla planifica viatges des del 2024. Per parlar-hi no cal visitar cap agència, ni fer cap trucada, ni tenir en compte cap restricció horària: qualsevol dispositiu amb connexió a internet és suficient per contactar-hi. La Layla es presenta amb l’autoconfiança característica de les entrevistes de feina: “Parlar amb mi treu l'estrès de planificar viatges”, “parlar amb mi és com tenir el teu propi guru de viatges sense un preu elevat”. Però la Layla no és una treballadora qualsevol: és una intel·ligència artificial (IA).

Si mai has caminat de nit pels carrerons empedrats de Český Krumlov, sabràs que hi ha pobles que no semblen reals. Que podrien ser escenaris de pel·lícules d’espases i dracs o de contes que comencen amb un “hi havia una vegada” dit fluixet. Però no són decorats: són pobles vius, preciosos i imperfectes, que ens regalen una finestra oberta a l’Edat Mitjana. Alguns tenen noms que costen de pronunciar, com Sighișoara, i d’altres que sonen com versos, com Monsaraz o San Gimignano. Tots tenen una mena de bellesa que no és només de postal: és autèntica. A Europa n’hi ha un grapat que semblen congelats a l’Edat Mitjana –amb muralles, torres i places que han vist passar segles– i que val la pena trepitjar, almenys, un cop a la vida. Alguns s’enfilen a penya-segats impossibles, com Ròcamador i d’altres es banyen en silencis nòrdics, com Visby. En aquest article saltem de país en país per descobrir set pobles medievals que no només alegren la vista, sinó que remouen alguna cosa dins nostre. Potser perquè ens recorden d’on venim. O potser perquè ens conviden a aturar-nos una mica i copsar, per exemple, com les torres resten intactes a San Gimignano o com els carrerons de pedra es deixen bressolar pel mar Bàltic a Visby. A punt per a un viatge inspirador pel Vell Continent?

Activitat 1. La platja. Fes topless. Prova-ho si no ho has fet mai. De debò. Fes-ho encara que consideris que tens els pits caiguts, petits, plans, grossos, lletjos. El dia que en facis veuràs que un cop t’has tret la part de dalt del biquini, oh, casualitat, moltes dones et segueixen. Et sentiràs una líder sindical, però de les bones, no dels líders sindicals que no veuen bé fer vaga el 8M... A més, a moltes piscines públiques estava prohibit fer topless fins fa poc i és molt còmic veure la cara d’ensurt de tants usuaris quan tu en fas.

Hem de veure molta gent abans de marxar i acabar moltes coses, com si marxéssim molt lluny i durant molt de temps, com si no veiéssim mai la gent i tot estigués per acabar. Hem de fer la maleta amb sentit, per poder dir que “no necessitem tantes coses per viure, en realitat podríem viure amb el que ens cap a la maleta”. Després tornem amb la maleta més plena de coses que no necessitem però que ens agrada tenir-les. Ens atabalem amb la pressió de no oblidar-nos res, ni aquí ni allà. Perquè ja perdem prou. I com si el pes de la maleta no fos suficient, hi afegim la càrrega de les expectatives. Ens ho hem de passar bé i ens ha d’agradar, perquè portem temps esperant aquest viatge, aquests dies, aquestes vacances. Però fins i tot els viatges organitzats corren els seus riscos. Perquè si el pla fos que els dies de vacances sortissin com els teníem pensats, aleshores els dies sense vacances també haurien de ser així. La vida es pot planificar fins a un cert punt. T’ho recorden els anuncis de les asseguradores cada dos per tres. Posats a fer, també podrien recordar-te el nom d’aquella persona que et trobes pel carrer i que ni que et matessin et vindria al cap. Hi ha persones que justifiquen que no marxen lluny dient “No, jo res, vaig aquí al costat, per llegir, veure amics i desconnectar una mica”. Ho diuen amb un to avergonyit, com si aquest objectiu tingués molt menys valor que fer viatges a llocs exòtics i llunyans, com aquells coneguts que els fan i t’expliquen que l’hotel quasi els ha sortit a cobrar, perquè troben tantes ofertes que en lloc de gastar-se els quartos durant les vacances en guanyen. Hi ha persones que si no tenen sort se la inventen. Són envejables. Però tenir temps i la possibilitat per fer el que et ve de gust, de llegir, de sopar amb amics, de caminar, de nedar, de jeure o de jugar és un luxe i un viatge. Sobretot perquè hi ha milions de persones que ni s’ho poden plantejar. A més, t’estalvies el protocol tan pesat dels aeroports, que és de les situacions més humiliants que pots viure com a consumidora, on el monopoli fa amb tu el que vol i com vol. Per seguretat, diuen. Per la seva, segur. Però tothom que pot triar té dret a triar el que vulgui. Parlem de les vacances. Triar l’odi com a forma de vida no hauria d’estar permès. I encara menys com a forma de govern. Però tornem a aquesta època en què suposadament fem una pausa llarga i canviem les rutines de l’any per les rutines d’estiu i ens oblidem dels governs i dels corruptes i dels patriotes amb comptes corrents als paradisos fiscals i dels paradisos fiscals. El nostre paradís són els bons records, qui tenim la sort de tenir-ne i de recordar-los. 

Activitat 1. Relaxació. Fes vacances. Però de debò. Si vas amb algú altre, especialment si és la teva parella home i portes els mesos anteriors amb la càrrega mental a repetar, perquè s’ha fet el suec i el finlandès i t’ho has carregat tot tu a l’esquena, dedica't a supervisar on vas i punt. I si no t’agrada la proposta, mira’l fixament, digues “no m’agrada, vull anar a tal lloc, busca i ja em dius”.

Em tremola l’ull i tot just som al juliol. I això que no em vull queixar gaire perquè tinc l’enorme sort de ser mestra i puc conciliar prou bé les vacances dels meus quatre fills. Tres mesos, quatre adolescents, quatre àpats diaris. Mengen moltíssim i el tema ja no és fer el dinar, és planificar-lo i que sigui alguna cosa contundent i atipadora. Penseu que si m’he de posar a arrebossar pits de pollastre hauria d’haver començat a l’abril.

El compte enrere fins a l’estiu està més en marxa que mai. Els dies s'allarguen i tothom té ganes de fer plans i pensar què fer durant les vacances. Les ganes d’una escapada són més vives que mai. Però quina destinació triar? París, Roma, Londres, Nova York… Els grans clàssics encara conserven racons autèntics, però també són sinònim de massificació, cues i molta gent a tot arreu. Si vols idees per viatjar sense presses, sense sentir que ets una peça més en un escenari ple de turistes, estàs llegint l’article correcte. Oblida’t dels carrers massificats i les postals repetides i dona’t l’oportunitat de descobrir racons on encara notis l’essència, vegis paisatges sorprenents, escoltis història sense edulcorants, tastis bona gastronomia i sentis l’emoció d’estar explorant un lloc autèntic. T’hi animes? És hora de mirar més enllà del que marca el radar i viure un estiu diferent.

El programa “Marxem en família” de la Fundació Pere Tarrés ofereix una alternativa accessible, lúdica i educativa per a famílies que volen passar uns dies de vacances, gaudir d'un pont o un cap de setmana sense haver de preocupar-se per la logística, les activitats o l’organització del dia a dia. Amb estades a partir del 26 de juliol, aquesta proposta es desenvolupa en cases de colònies i albergs juvenils repartits per tot el territori català, aprofitant l’època en què aquests equipaments deixen de rebre colònies escolars.