Aquest matí hem tornat a veure el president Salvador Illa, que ja ha anat a treballar. 

Quan era el màxim responsable de la diplomàcia de la Unió Europea, Josep Borrell va descriure Europa com "un jardí", en contraposició a la "jungla" que és bona part de la resta del món. Sobre el paper, aquest suposat jardí es basa en una seguretat i capacitat de progressar econòmicament i materialment per part dels ciutadans garantida per un estat fort que redistribueix la riquesa a través dels impostos, però sobretot a través de serveis bàsics. És a dir, l'element diferencial del progrés europeu és l'anomenat estat del benestar.

La circulació de virus respiratoris, especialment el de la grip, ha tornat a posar a prova uns serveis sanitaris que fa massa temps que funcionen al límit. Cada episodi epidèmic ho confirma. I mentre aquí resistim com podem la pressió assistencial, a milers de quilòmetres, a la Xina, s’exploren camins que podrien transformar radicalment la manera com entenem la medicina.

Gabriel Masfurroll ha mort als 72 anys després d'una llarga malaltia. L'economista va ser un dels pioners del sistema sanitari privat a Espanya i va ser vicepresident i portaveu del FC Barcelona entre 2000 i 2002 –durant el mandat de Joan Gaspart– després de formar part de la junta de Josep Lluís Núñez. Masfurroll va participar en una de les decisions més importants del club, com és el fitxatge de Leo Messi. Anys més tard, també seria el vicepresident de la Fundació Barça entre el 2000 i el 2015, sota el mandat de Sandro Rosell. El seu compromís amb l'esport també va anar més enllà del Barça, ja que va presidir la Fundació Laureus a Espanya, una entitat sense ànim de lucre que treballa per integrar persones en risc d'exclusió a través de l'esport, i va ser ambaixador de la candidatura olímpica de Madrid el 2012 i el 2016.

La privatització de la sanitat madrilenya torna a estar en el punt de mira. I les mirades apunten a l'Hospital de Torrejón de Ardoz. Està a l'ull de l'huracà després que El País hagi destapat uns àudios en els quals se sent el conseller delegat de Ribera Salut –l'empresa que el gestiona–, Pablo Gallart, ordenant rebutjar pacients o processos no rendibles per allargar les llistes d'espera amb la voluntat de fer menys intervencions, necessitar personal i mitjans i, en conseqüència, augmentar els seus beneficis. Va ser en una reunió del 25 de setembre amb comandaments del grup i de l'hospital: “A Torrejón, els anys 2022 i 2023 decidim com a organització fer un esforç per reduir la llista d'espera. L'única cosa que demano és: desfem camí”, deia.

El 51,8% dels estudiants de 14 a 18 anys a Espanya diuen haver begut l'últim mes, davant del 68% que ho feien el 2015. Només un de cada quatre ha provat el tabac, quan fa una dècada n'eren quatre de cada deu. I el 21% reconeixen haver fumat cànnabis alguna vegada davant del 29% de fa deu anys. Fa trenta anys que es fa l'Enquesta sobre l’ús de drogues a l’ensenyament secundari (Estudes) i mai s’havia constatat una baixada de l’interès per l’alcohol, el tabac i les drogues entre els adolescents com en l’actualitat.

Arran de la pandèmia, la Generalitat ha augmentat la inversió en polítiques socials per fer front a la crisi social derivada de les mesures restrictives, però ho ha fet 10 punts per sota de la mitjana espanyola. De fet, Catalunya es manté a la cua de les comunitats pel que fa a l'increment de la despesa social entre el 2019 i el 2024, amb un 14,9%, lleugerament per sota dels governs de Madrid i Múrcia (15 i 16,4%). Són dades de l'últim informe de l'Associació Estatal de Directores i Gerents de Serveis Socials publicat aquest dilluns, que denuncia que el creixement pressupostari general en aquest quinquenni postcovid no s'ha reflectit en els capítols de sanitat, educació i serveis socials. La recuperació en els pressupostos socials a Catalunya suposa un increment de 383 euros per càpita, només superant per la mínima d'un euro el Madrid de la popular Isabel Díaz Ayuso, mentre que la mitjana espanyola se situa al voltant dels 660 euros.

Els processos de reproducció assistida tenen un impacte emocional, físic i econòmic. Parlem amb dones sobre com han viscut aquest periple.

Madrid s'ha omplert aquest diumenge de milers de persones que han protestat contra la política de la Comunitat de Madrid en matèria de salut. Segons dades de la Delegació del Govern, prop de 30.000 persones han sortit al carrer per reclamar una sanitat més pública i millor finançada, alhora que han denunciat el "desmantellament" de l'atenció primària que ha fet la presidenta madrilenya, Isabel Díaz Ayuso, centre de les dianes en la marxa d'aquest diumenge. Un gran ninot amb el rostre d'Ayuso, embolcallat amb la paraula culpable ben visible, ha estat un dels grans animadors de la protesta.

El Govern de Salvador Illa s'ha proposat desencallar d'una vegada per totes la transformació del sistema sanitari, que fa anys que es reclama des de diferents esferes del sector per garantir la sostenibilitat de la sanitat pública. Els professionals, les societats científiques, els sindicats i les patronals coincideixen que calen canvis urgents per adaptar el sistema a la realitat actual, amb una societat més envellida i diversa que ha viscut canvis econòmics i tecnològics molt importants en les últimes dècades. Per això, demanen que aquestes reformes siguin de llarg recorregut i anticipin les problemàtiques i les necessitats de futur.

L'Obra Cultural Balear (OCB) n'ha tingut prou de recollir les dades del Servei de Salut de les Illes Balears per comprovar que la llengua catalana no és ni ha estat mai un impediment per cobrir places d'infermeria en aquestes illes. Això és important, perquè el Partit Popular i l'executiu de Marga Prohens havien insistit a dir el contrari. Segons van arribar a declarar la consellera de Salut del Govern Balear, Manuela García, i el vicepresident i conseller d'Economia, Antoni Costa, el català era "un obstacle" per a la contractació de personal a la sanitat pública de les Balears. Haurien de dimitir o ser cessats per això. En tot cas, són les dades del Govern Balear mateix les que els deixen en evidència. 

Mesurar-se el nivell de sucre a la sang i punxar-se insulina. És el primer que fa cada dia en Pau Ribas, un enginyer i emprenedor de 28 anys a qui als 21 li van diagnosticar diabetis del tipus 1, una malaltia crònica que es caracteritza per la incapacitat del pàncrees de generar la insulina necessària per regular la glucèmia a la sang. Amb aquestes dues primeres accions matinals, la rutina diària d'en Pau com a pacient diabètic no ha fet més començar: al llarg del dia s'haurà de tornar a injectar insulina (en el seu cas, de quatre a deu vegades) i haurà d'ajustar-ne la dosi segons el que es disposi a menjar. També li caldrà calcular la quantitat d'hidrats de carboni que conté cada aliment o cada àpat, ja que la ingesta d'aquest component fa pujar els nivells de glucosa (sucre) a la sang i els pacients de diabetis l'han de mantenir sota estricte control per evitar danys al cor, als vasos sanguinis, als ronyons, als ulls o als nervis, entre altres òrgans i teixits. 

Fa 22 anys que no s'actualitza la llei que regula les condicions laborals dels professionals sanitaris a Espanya. En aquest temps, la població que atenen diàriament ha canviat molt, així com les seves necessitats, ja que ara és més diversa i està més envellida. Però també ho han fet les demandes dels professionals i les prioritats de l'administració, que en alguns àmbits són contràries. Després de setmanes d'estira-i-arronses i crítiques creuades, inclosa la filtració d'un primer esborrany que va obligar el govern espanyol a defensar-se públicament, aquest dimecres el ministeri de Sanitat i els sindicats s'han assegut de nou per reprendre les negociacions de l'avantprojecte de llei de l'estatut marc del sector sanitari. Un dels aspectes que més polseguera han aixecat és la voluntat del ministeri d'exigir exclusivitat als càrrecs de responsabilitat i càrrecs directius de la sanitat pública i que, per tant, no puguin treballar a la privada.

La portaveu del govern espanyol, Pilar Alegría, ha anunciat aquest dimarts que l'executiu llançarà abans que s'acabi l'any una nova licitació per prestar assistència sanitària als treballadors públics adscrits a Muface, la mutualitat dels funcionaris. Segons Alegría, el nou concurs públic incrementarà un 33,5% en tres anys la prima que l'administració pagarà a les asseguradores, superior al 17,11% en dos anys ofert en la primera licitació d'enguany, que va quedar deserta al novembre.

Tot va començar uns minuts després que es conegués la terrible notícia que el director executiu de UnitedHealthcare, Brian Thompson, havia estat tirotejat mortalment al centre de Manhattan. Fins i tot abans que se’n sabessin els detalls, internet ja anava ple d’especulacions sobre si l’empresa s’havia negat a cobrir les factures mèdiques del presumpte assassí i de debats sobre si l’assassinat era una resposta raonable.

Un nord-americà és algú que compta. Com nosaltres, però més, molt més. I una part important del seu estrès financer és degut a les factures que paga per la seva cobertura sanitària i la de la seva família. I sovint viu amb l’ai al cor que el dia que caigui malalt de debò s’enfronti a morir-se o arruïnar-se, perquè no estigui tan cobert com es pensava, o aparegui una lletra petita interpretada de la manera més avantatjosa per l’asseguradora o el condemnin a donar voltes per un laberint de gestions i demores.

L’any 2022 el govern Sánchez va confegir un reial decret (RD 209/2022 de 22 de març) que establia la comissió consultiva per a la determinació de les seus dels nous organismes públics. La formen funcionaris de l’administració central. La introducció del reial decret és impecable. Emfatitza que ser una entitat de l’Estat d’àmbit estatal no comporta que la seu física sigui a Madrid i s’alinea amb una agenda de desconcentració territorial d’entitats.  

Criar és, entre altres coses, anar prenent decisions perquè els fills tirin endavant de la millor manera: decidir que s’anirà per aquest camí o per aquell altre a la recerca de l’aprenentatge, del creixement, de la salut, i acompanyar-los-hi. En aquest viatge sense full de ruta i amb tantes destinacions com famílies, no sempre queda clar què és una pràctica contrastada i què és una creença més o menys respectable, però sense evidència científica, més pròxima a l’esoterisme o a l’espiritualitat. En converses amb amics, al blog d’un suposat expert o al perfil d’un influenciador, no és estrany sentir que les vacunes són una enganyifa o que l’arbre de te fulmina els polls. Hi circulen afirmacions i consells sovint contradictoris i un munt de pseudoteràpies, des de l’homeopatia fins a les pedres suposadament miraculoses. Una frase recurrent: "A mi em funciona". Es pot destriar el gra de la palla navegant en aquest oceà?

El ministeri de Sanitat ha confirmat aquesta mateixa setmana que manté la intenció d’incloure les ulleres i les lents de contacte a la cartera comuna de serveis: és a dir, oferir-les gratuïtament a través de la Seguretat Social. L'Estat assegura que serà a partir de l’any que ve, el 2025, però encara no hi ha una data concreta ni tampoc serà universal.

El gener de 2022 Sara Gómez va entrar al quiròfan d'un hospital de Múrcia per fer-se una lipoescultura, una operació estètica que consisteix a extreure el greix abdominal i recol·locar-lo als glutis. A priori és una intervenció indolora i ràpida, però no va anar bé; la dona va patir una vintena de perforacions a l'abdomen que van acabar provocant-li una forta hemorràgia, va haver de passar un mes ingressada a la unitat de cures intensives (UCI) i, finalment, va acabar morint a causa de les seqüeles. La va operar un metge, però no estava especialitzat en cirurgia estètica, sinó en cirurgia cardiovascular. Ara la perseverança de la seva família ha forçat el govern espanyol a intervenir-hi: a partir d'ara, només els metges especialitzats podran fer intervencions estètiques; és a dir, els que s'hagin format en cirurgia plàstica, estètica i reparadora o una altra especialitat que inclogui específicament les competències en cirurgia estètica al programa formatiu oficial.