"Ser o no la persona més gran d'Espanya m'és ben igual", diu Carme Noguera, històrica infermera de 111 anys. Ella no dona gaire importància al títol de persona més longeva de l'Estat, que fa unes setmanes li va arrabassar una veïna de Lleó, de 112. Tot i que continua sent la més gran de Catalunya, hi ha un altre reconeixement que ha rebut últimament que li fa força més il·lusió: el de ser besàvia. Al preguntar-li per això, somriu i confessa que "és un nen molt espavilat des que va néixer i ser besàvia és molt maco", i no se'n pot estar d'explicar algunes anècdotes amb el nen.

Passeges pels carrers empedrats d’un poble petit, on el so de les teves passes és l'única banda sonora. El fred et rosega les galtes, però l'olor de llenya cremada que surt d’una xemeneia et reconforta. De les finestres en surten llums tènues que ballen amb l’ombra dels geranis hivernats. Al capvespre, un avi s’abriga mentre col·loca unes branques de vesc a la porta, i els nens, amb les galtes vermelles del fred, decoren un pessebre al mig de la plaça. Mentre t'ho mires, de cop, et sembla que estiguis caminant dins d’un pessebre de mida real. Cada detall, cada balcó amb garlandes, cada xemeneia traient fum, t’endinsa en l’esperit de Nadal. Sents que et trobes en un equilibri perfecte entre el silenci de les pedres centenàries i l’escalf de la vida que els habita. Caminar-hi és com retrobar un record, una calma que et fa voler quedar-t’hi. Aquí, el temps sembla aturar-se, les llars de foc escampen la seva escalfor i cada detall sembla pensat per viure l’esperit nadalenc.

Què se li ha de donar per menjar a un rei? En la visita dels monarques espanyols a Montserrat, els responsables de resoldre aquesta qüestió han estat els cuiners de l'Hotel Abat Cisneros. Han previst un càtering a peu dret als jardins prop del monestir mateix. A banda dels reis, hi han assistit els convidats de la visita, com ara les autoritats del Govern, el ministre Jordi Hereu, la Delegació del govern espanyol, personalitats de l'àmbit econòmic i empresarial i, esclar, els monjos.

Un avís: des d’avui fins diumenge només sentiran crits. Sobretot del PP, però no només, perquè quan un crida tots els altres també aixequen la veu per fer-se escoltar. I si fossin crits per qüestions de vida o mort, encara. Però no, criden en la mateixa baralla de sempre.

Tres mesos després que el Banc d'Espanya obrís les portes als polèmics retrats reials d'Annie Leibovitz, aquest dimecres al matí els reis han visitat les obres amb la fotògrafa de prestigi internacional. A l'acte també hi ha assistit un petit grup de premsa que ha estat testimoni de la resposta de Felip i Letícia al veure per primer cop la creació de Leibovitz. Així i tot, cap dels dos s'ha volgut pronunciar sobre l'obra de l'estatunidenca, uns retrats que en el moment de fer-se públics al novembre van generar una gran polèmica per l'especulació del missatge que Leibovitz havia volgut transmetre.

Ara que els Reis se’n tornen a Orient, voldria demanar a ses majestats que aprofitessin el viatge per passar altre cop a la nit, de casa en casa, a recollir els objectes retornats. Els adults també tenim les nostres il·lusions, i el millor regal ja no és que els Reis ens portin res, sinó que s’ho enduguin.

Entra a la sala de professors, es treu l’abric, el penja a l’armariet i saluda els dos companys que ja hi són, amb un “Bon any”. Ja fa dies, esclar, que ha començat l’any nou, però avui és el primer dia que es veuen, els del claustre. “Què? Com prova l’any?”, li etziba el de literatura, amb el to, exagerat, de qui sap que està fent servir un clixé. I tot seguit: “Què t’han portat els Reis?” Ella somriu, amb la boca premuda de la insinceritat. “Carbó!”, fa, de broma. Ell, llavors, explica que li han regalat llibres, “perquè amb això sempre l’encerten”, i un viatge. El cap d’estudis, que es prepara un cafè, s’exclama, sorprès, i diu que a ell, com cada any, un whisky, que en fa col·lecció.

La Cora, la veïna generosa de Barcelona que aquest Nadal ha rebut una multitud de comensals a casa seva, sembla una bellíssima persona. Però n’hem acabat fins al capdamunt, del seu àpat. La cantarella del “Cora, bon Nadal! Podem venir a dinar?” s’ha repetit fins a extenuar-nos. Sobretot perquè s’ha viscut com el dia de la marmota més enllà de Sant Esteve. Superats els galets i els canelons, cada vegada que s’emetia l’anunci semblava que ens enviessin a la casella de sortida per tornar a celebrar les festes. S’entén que l’Ajuntament de Barcelona tingui ganes d’enviar-nos bons desitjos per aquestes dates, però potser no cal que hi insisteixin fins al dia de Reis. La taula infinita de la Cora, la cançó del “posa un plat més a taula” i la guitarreta han acabat per saturar. Collboni ens ha condemnat a un Nadal infinit com si el calendari no avancés. 

La Guàrdia Civil ha fet un tuit racista aquest diumenge aprofitant la festivitat dels Reis d'Orient i, arran de la polèmica a les xarxes, l'ha acabat esborrant. La piulada, acompanyada d'una fotografia de tres personatges pintats de negre, deia: "Si aquesta nit entren a casa teva tres personatges disfressats pot ser que siguin els Reis Mags. Però, ¿i si són Malfactor, Mangar i Va-Saltar?". "Van a casa teva, però no amb regals", afegien.

Quina és aquella joguina que sempre demanàveu als Reis i no us van portar mai? Quin és el regal que més il·lusió us va fer? O el que menys? Quins records teniu de Nadal i la nit de Reis de quan éreu petits? Són gaire diferents dels d'ara? O potser sou dels que no us agradava Nadal? Els periodistes, col·laboradors i opinadores de l'ARA i del suplement Criatures comparteixen amb els lectors els seus records d'infantesa.

La Mar (deu anys) reconeix que li fan por els Reis d’Orient, els tres: “M’impressiona pensar que poden entrar a la meva habitació, que se’m quedin mirant o se m’emportin”. Fa uns anys que la nit de Reis dorm inquieta, està nerviosa per si es presenten a la seva habitació. El problema comença quan és l’hora d’anar al llit. Abans està tranquil·la, va amb la família a veure la cavalcada com si res, segurament perquè està a l’aire lliure i acompanyada de centenars de persones. Després de sopar sempre fan el mateix ritual, deixen menjar per als Reis, se’n va al llit i mai s’aixeca. “Les vegades que he sentit algun soroll m’he posat molt nerviosa. Llavors crido la mama que es queda amb mi fins que em torno a adormir”, explica.

Fa anys que em dedico a l’aprenentatge del català a l’aula d’acollida. Amb paciència i dedicació aconsegueixo que alumnes vinguts d’arreu del planeta es puguin expressar en la nostra llengua. La majoria d’ells han aterrat a Catalunya perquè fugien de la pobresa dels seus països, per la guerra i per diverses calamitats familiars. Cada alumne arrossega una motxilla plena de problemes i també una cultura amb la qual s’identifica voluntàriament.

Ja ha arribat Nadal. Una efemèride que, lluny de les imatges idíl·liques que ensenya la societat, es mostra tan diversa com famílies hi ha al món. Per a alguns és sinònim de celebració i ornaments que donen més caliu a la llar. Altres en gaudeixen com a esdeveniment, però no pas per creença. També hi ha famílies que, arrelades a la seva tradició, la reprodueixen també aquí, fins i tot amb l’arribada del Pare Noel, i n’hi ha que viuen Nadal amb la veritat per davant sense que això resti màgia ni alegria als infants. Cadascú a la seva manera, d’acord amb la seva idiosincràsia, naturalesa i identitat. I on tot és plausible. Parlem amb quatre famílies perquè ens expliquin com viuen les festes nadalenques.

Amb els regals funciona la regla de menys és més, sobretot si es posa el focus en el valor d’aquests regals: no en el valor econòmic, sinó en l'emocional i experiencial. Però per allunyar-nos de la tendència en què prima la quantitat, cal fer un canvi de mirada. Canviar el xip amb els regals implica obrir la ment a l’hora de fer la carta als Reis i pensar en possibles peticions alternatives. Aquesta obertura de mirada suposa anar més enllà del que mostren els anuncis i els catàlegs de joguines de les botigues, pensar que anar junts al cinema, fer una sortida en bicicleta o una excursió, planejar un berenar amb els cosins o compartir una experiència que ens agrada i normalment no tenim temps per fer poden ser molt bons regals.

Ara que el Nadal s’ha esfumat, la meva ment l’ha revifat a la memòria per desgranar-lo. Alguna cosa ha canviat al llarg d’aquests anys. A casa ja no celebrem les festes amb el goig i l’opulència amb què havíem brindat temps enrere. Hem perdut aquella inconscient i efímera beatitud d’abans. Hi ha menys torrons, menys presents i menys galindaines. Sentim que hem d’esforçar-nos més i tenir més seny a l’hora de preparar els àpats i les cerimònies.

Dinamarca es va guarnir amb les millors gales per celebrar aquest diumenge la coronació del nou rei de Dinamarca, Frederic X, que agafa el relleu dels 52 anys de regnat de Margarida II, que va anunciar per sorpresa la seva abdicació durant el discurs de Cap d'Any. Per celebrar el canvi de rei, no va faltar de res. Va ser una coronació elegant, però lluny de la pompa reial britànica, que fins a aquest cap de setmana era l'últim canvi de corona a Europa. El relleu generacional arriba en un moment força mogut per a la monarquia danesa, amb rumors de dificultats matrimonials entre el ja rei Frederic X i la seva dona, Mary Donaldson. En l'escenificació de l'inici del nou regnat es va voler deixar clar que no hi ha cap crisi entre el nou monarca i la reina consort.

Per Reis, els catalans esperen rebre algun regal de Ses Majestats d'Orient. Però el cert és que unes altres autoritats, les civils, acostumen a rebre presents –tot l'any– per cortesia d'institucions, organitzacions, empreses i ciutadans corrents. Els diputats del Parlament de Catalunya i el president de la Generalitat no són una excepció i hi ha un registre que en fa un inventari i se n'ocupa. Ara bé, "no es reben tants regals com temps enrere, ha anat molt a menys", apunten diverses fonts parlamentàries, que constaten que actualment els obsequis són més aviat una cosa protocol·lària entre institucions i que han perdut molt de pes els dels ciutadans corrents. Però això no vol dir que no hi siguin. De fet, hi ha les tradicionals ampolles de cava i alguns altres força curiosos. Quins regals rep el Parlament i el president de la Generalitat? I el més important: què se'n fa?

Les Reines Magues, pessebres amb dues mares de Déu o cavalcades més bíbliques que mai. Les festes i les tradicions també són un camp de batalla de la política: partits d'esquerres i partits de dretes s'enfronten aquests dies en una guerra cultural nadalenca. D'episodis controvertits n'hi ha per donar i per vendre, començant pel pessebre vivent de Vilavenut (Pla de l'Estany), que ha deixat fora Sant Josep i, en canvi, ha incorporat dues mares de Déu. O a Altafulla (ERC-Junts) les Tres Magues de gener –no els tres Reis d'Orient– han fet la primera visita del seu Parc de Nadal amb el lema de la Revolució Francesa, "Llibertat, igualtat i fraternitat", per reivindicar el laïcisme, tot i que també fan una cavalcada tradicional.

Els comerciants afrontaran aquest cap de setmana un nou període de rebaixes amb un inici atípic, ja que començaran en diumenge, però ho faran amb satisfacció després d'una campanya nadalenca que ha deixat, en general, bons resultats.

El cosí pregunta: “Què us han passat els Reis?”, que no vol dir pas que els Reis, com els de la targeta T-Drogues, et “passin” les joguines (les que siguin). Passar, en aquest cas, ve del verb que fem servir per dir que venen. Com que els Reis “passen” per casa nostra ens han passat regals. La mateixa situació verbal es produeix amb el tió, el tronc entranyable que maltractem a cops de garrot amb el noble propòsit que cagui regals. La tieta, quan vol saber l’hora, posem pel cas, de la cerimònia defecant, no ens pregunta, com seria lògic: “A quina hora feu cagar el tió?” o “A quina hora cagarà el tió?” o “Què us ha cagat el tió?” La tieta, amb tota naturalitat, pregunta: “Quan cagueu el tió?”